divendres, 4 de gener de 2019

L’any 2018 ha estat un any perdut per a la sanitat catalana


Dels 12 mesos de l’any, sis han estat en blanc a causa de l’article 155 de la Constitució, i els altres sis han continuat en blanc degut a que el nou equip que governa el departament de Salut ha estat políticament desaparegut. 
Tot plegat ha acabat desembocant en la gran vaga de metges de finals de novembre, originada per la manca de respostes als problemes més immediats de la sanitat pública catalana.




El 21 de desembre de l’any 2017, Catalunya va viure unes eleccions autonòmiques convocades per el govern espanyol, en una situació mai viscuda abans com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El resultat de les eleccions va determinar pocs canvis pel que fa al panorama polític català, i a nivell del Parlament la correlació de forces sobiranistes, no sobiranistes, i dels que estan al mig, va quedar pràcticament en la mateixa situació que abans de les eleccions, que per tant, de ben poc varen servir.  

Tanmateix, per treure’s el 155 de sobre i poder començar a treballar, calia formar govern, i com que l’Estat espanyol no va acceptar els resultats de les eleccions, es varen anar succeint diferents intents d’investir presidents de la Generalitat fins que al mes de maig del 2018 Quim Torra fou finalment investit com a 131è president de la Generalitat de Catalunya. No va ser per tant fins a meitat de maig del 2018 quan l’aplicació de l’article 155 va quedar sense efecte. 

Laura Pelai, secretaria general del departament de Salut 
Pel que fa al departament de Salut, la nova consellera sorgida del nou govern, va prendre possessió el dia 2 de juny, posant fi a la intervenció de la Generalitat. Semblava que amb aquesta acció el departament de Salut recuperaria el seu dia a dia habitual però sis mesos després dona la sensació que el 155 continua vigent perquè les iniciatives polítiques brillen per la seva absència.

En el departament de Salut hi ha tres pilars fonamentals: la secretaria general, la direcció del CatSalut, i la representativitat política que assumeix el/la titular del departament. I en aquests últims 6 mesos val a dir que cap d’ells ha estat a l’alçada. La secretaria general, ha estat absent en tot moment davant de problemes que en teoria ella hauria de conèixer bé pel seu passat sindicalista com són tots els relacionats amb els conflictes amb els professionals; la direcció del CatSalut, que inicialment semblava que no es manifestava per prudència, al final sembla que el motiu del seu silenci està bàsicament relacionat amb que no té gaires coses a dir. I l’acció política que calia esperar de la consellera de Salut fins el moment sembla limitada a algunes piulades a Twitter. Massa poc com per generar confiança. 

El resultat és ben conegut: una vaga de metges de primària, secundada per metges dels hospitals públics, que es queixaven amb raó que als seus problemes denunciats moltes vegades no s’hi aportaven solucionen. Tot i la cimera de professionals del setembre passat, la manca de respostes i compromisos concrets va portar als metges a dir prou, i reclamar mitjançant la pressió d’una vaga, uns mínims que els permetin treballar mantenint la qualitat assistencial.

Adrià Comella, director del CatSalut 
Val a dir que el sector està a l’expectativa i en general impera un aire de conformisme i també de preocupació derivat no només del diagrama pla que mostra el departament de Salut, sinó també de les conseqüències econòmiques consqüència del conveni col·lectiu del sector, signat a última hora després d’un intervencionisme insòlit del propi CatSalut, i que pot crear greus problemes d’equilibri pressupostari en alguns centres de la xarxa pública. Un conveni que una vegada més deixa als metges fora de la negociació i que es converteix per tant en un document merament administratiu que regula horaris, descansos, permisos i vacances. Tot el contrari del que avui hauria de ser un conveni col·lectiu de treball. La miopia de les patronals a l’hora de negociar és ja alarmant. 

A l’hora de valorar com ha estat aquest any 2018 per la sanitat catalana, cal recordar un escrit de gener del 2018 signat pel llavors director del CatSalut David Elvira, i publicat en el suplement “Presència” del diari “El Punt Avui” en el que establia tres prioritats per aquest l’any 2018 i que hem tancat fa tan sols uns dies. En aquell article Elvira senyalava tres qüestions prioritàries:
  1. Consolidar les polítiques de lluita contra les desigualtats en salut, garantint la universalitat de l’assistència.
  2. La millora de les condicions dels professionals, com  “agents clau” de l‘èxit del sistema sanitari
  3. Intervenir decididament sobre les inversions en infraestructures i equipaments.

Què hi ha d’aquestes tres prioritats en les que tothom hi estava d’acord? S'ha avançat una mica en el segon punt forçats per la vaga de metges, però els altres dos punts continuen pràcticament allà on estaven... un any perdut.   

Cap comentari:

Publica un comentari