En una conferència davant de les elits sanitàries, organitzada per el Cercle de Salut, Adrià Comella va voler guanyar-se a l’auditori lloant la feina dels gestors i professionals, per “haver pres les millors decisions possibles”, quan de fet, les decisions que es varen prendre eren les úniques possibles i venien pràcticament imposades des del propi CatSalut. En la seva intervenció, Adrià Comella va utilitzar els mateixos arguments que els seus antecessors per descriure la situació del sistema sanitari públic, però sense aportar elements nous al debat, i obviant qüestions d’actualitat. Els mateixos conceptes de sempre, però ordenats de manera diferent.
Quan el Dr. Comella va arribar al CatSalut, ara fa sis mesos i mig mal comptats, el sector valorava molt positivament el seu silenci, considerant que tot i ser metge, estava assimilant la informació i la prudència el feia restar en silenci fins que es sentís prou segur com per elaborar el seu propi discurs. Avui, es troba a faltar una major presència del director del CatSalut en el debat sanitari, i el seu excessiu silenci comença a preocupar.
La seva recent conferència al Cercle de Salut no va aportar noves respostes als reptes ja coneguts.També és cert, que en la seva trajectòria professional Adrià Comella s'ha distingit molt més pel que ha fet, que no pas pel que ha dit. Confiem que en aquesta etapa al CatSalut, els seus fets contribueixin a la millora efectiva del sistema sanitari públic de Catalunya.
En una conferència davant de les elits sanitàries, organitzada per el Cercle de Salut, Adrià Comella va voler guanyar-se a l’auditori lloant la feina dels gestors i professionals, per “haver pres les millors decisions possibles”, quan de fet, les decisions que es varen prendre eren les úniques possibles i venien pràcticament imposades des del propi CatSalut. En la seva intervenció, Adrià Comella va utilitzar els mateixos arguments que els seus antecessors per descriure la situació del sistema sanitari públic, però sense aportar elements nous al debat, i obviant qüestions d’actualitat. Els mateixos conceptes de sempre, però ordenats de manera diferent.
Quan el Dr. Comella va arribar al CatSalut, ara fa sis mesos i mig mal comptats, el sector valorava molt positivament el seu silenci, considerant que tot i ser metge, estava assimilant la informació i la prudència el feia restar en silenci fins que es sentís prou segur com per elaborar el seu propi discurs. Avui, es troba a faltar una major presència del director del CatSalut en el debat sanitari, i el seu excessiu silenci comença a preocupar.
La seva recent conferència al Cercle de Salut no va aportar noves respostes als reptes ja coneguts.També és cert, que en la seva trajectòria professional Adrià Comella s'ha distingit molt més pel que ha fet, que no pas pel que ha dit. Confiem que en aquesta etapa al CatSalut, els seus fets contribueixin a la millora efectiva del sistema sanitari públic de Catalunya.
El Dr. Adrià Comella va iniciar la seva intervenció a l’elitista grup del Cercle de Salut, fent referència a les dues etapes que ha viscut el sector sanitari públic. La primera etapa, entre els anys 1981, any de la transferència de les competències en salut, i 2009, any d’inici de la crisi econòmica, de creixement i expansió, i la segona etapa des del 2010 fins avui, de desinversió i empitjorament dels serveis sanitaris. Avui Comella veu al sector preparat per afrontar els reptes d’una nova etapa gràcies als professionals i als gestors que segons ell, fins ara, han pres les millors decisions possibles.
Aquesta nova etapa es caracteritza per la necessitat de donar resposta als reptes que el sistema sanitari té plantejats: una crisi de professionals que caldrà resoldre, un abordatge de la cronicitat adequat a les necessitats, fer front a les necessitats dels tractaments farmacològics i de la recerca, i revisar el model de governança del sistema. Sense saber com es vol avançar en cada un d’aquests quatre reptes, no es pot determinar el recursos que es necessitaran. Per afrontar aquests reptes cal un Pla d’acció que permeti reforçar el terciarisme com una de les fortaleses del sistema sanitari complementat amb una atenció a les necessitats de proximitat que requereixen entre altres, els pacients crònics i fràgils. Aquest Pla d’acció s’ha de complementar amb tres punts que Comella considera importants: fer més atractiu el sistema sanitari per poder incorporar professionals de fora sense que els d’aquí se’n vagin, reconduir la recerca a la creació de valor real, i millorar la planificació dels serveis.
Per donar resposta a tot plegat, en opinió d’Adrià Comella cal una visió de sector, i reforçar el consens i el rigor en la presa de decisions. En aquest sentit, Comella es mostra partidari de les aliances estratègiques i de millorar la governança de les institucions. El director del CatSalut va concloure la seva intervenció dient que “hem de repensar el sistema sanitari, la manera de com fem les coses”.
Rellegint la intervenció del director del CatSalut es constata que no hi ha noves aportacions o noves idees en el seu discurs. En tot cas s’obre un interrogant al voltant del significat d’aquest repensar el sistema. Es tracta d’un discurs continuista en el que s’hi troben a faltar mancances importants per fer front als reptes actuals de la sanitat catalana. Veiem algunes d’aquestes mancances:
El CatSalut porta temps queixant-se del sistema de compra. S’havia parlat d’estructurar un procediment de compra d’activitat als centres del SISCAT que fos menys quantitatiu, a canvi de ser més qualitatiu. És a dir, semblava que es pretenia instaurar un sistema de compra en el que el CatSalut decidís aquella activitat concreta que volia comprar, i en quines condicions la volia comprar, en lloc de comprar com passa ara, tot allò que els proveïdors decideixen pel seu compte vendre-li. D’aquest tema, en la intervenció de Comella, ni paraula
El director del Servei, va passar també de puntetes per sobre de la vaga mèdica que té convocada per d’aquí a tres setmanes, en un clar intent de fer veure que aquesta vaga “no va amb ells”. Una postura que segurament li ve imposada “des de dalt”, però que pot arribar a generar encara més conflicte. El CatSalut no pot mirar cap a un altre banda quan els metges dels seus consorcis sanitaris, juntament amb altres col·legues del sector concertat, convoquen una vaga per denunciar que les seves reivindicacions no han estat tingudes en consideració en el conveni col·lectiu del sector signat recentment. Si el departament de Salut no modifica la seva estratègia davant d’aquest conflicte, l’error serà monumental, i les conseqüències molt dolentes per el sistema sanitari.
Tampoc va fer referència a la regulació de l’activitat privada en centres de la xarxa pública. Aquest tema continua pendent de la legislatura passada, però no dona la impressió que la seva regulació sigui una prioritat de l’equip actual que dirigeix el departament de Salut.
Seguint amb els temes que no es varen tractar, n’hi ha un altre de transcendent com és la presència del CatSalut en el territori. En la legislatura passada el CatSalut havia anunciat la seva voluntat de tenir eines de gestió en les set regions sanitàries de Catalunya a través d’una empresa pública a cada una d’elles. Ja la té a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, però és absent a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre, on estava prevista la creació de sengles empreses públiques per gestionar en una primera fase els hospitals de Mora d’Ebre i de Berga. Quedaria pendent només la regió sanitària de l’Alt Pirineu que en aquests moments es gestiona des de Lleida. Tot d’una, sembla que per imposició del departament d’Economia de la Generalitat, aquesta estructura territorial no tirarà endavant, i el Sr. director del Servei no ho explica en la seva xerrada, i ningú li ho pregunta... És el que té comparèixer en un àmbit on els assistents mai et posaran problemes, perquè els seus ingressos depenen del que els hi pagues...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada