La despesa sanitària per càpita 2019 a l'Estat

A dia d’avui, pendents que el Parlament de Catalunya aprovi el pressupost de la Generalitat per al 2019, la sanitat pública catalana continua sent de les pitjors finançades de l’Estat. Molts ciutadans ens preguntem perquè si Catalunya aporta aproximadament el 20% del PIB estatal, la seva sanitat pública està discriminada d’una manera tan negativa.

Comunitats com Astúries, País Basc o Navarra tenen un finançament per càpita que supera al dels ciutadans de Catalunya en més d’un 40%, mentre que els madrilenys reben per finançar la seva sanitat un 3,6% més que el que rebem els catalans. Només els ciutadans Andalusos reben menys diners que els catalans: un 2,26% menys.

Que el sistema de finançament de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol és un nyap mal dissenyat, injust i discriminatori és una evidència que no admet discussió. Que els partits polítics estatals de dretes, centre o esquerres han jugat sempre a fer del sistema de finançament una manera opaca de comprar vots a determinades comunitats és també una evidència. I que els polítics catalans han estat incapaços de negociar una situació més avantatjosa és també veritat. Encara recordo quan a l’any 2009, en l’últim govern tripartit presidit per José Montilla, el llavors conseller d’economia Antoni Castells va tornar cofoi de Madrid dient a tot aquell que el volia escoltar, “hem aconseguit un acord de finançament plenament satisfactori”. Doncs menys mal...

És cert que les dades del 2019 que s’indiquen en el quadre adjunt, corresponents a Catalunya, estan basades en la pròrroga pressupostària de l’exercici passat, i si es pot acabar aprovant un nou pressupost per al 2019 la càpita es podria veure teòricament  incrementada, però com que l’any 2018 ha significat un dèficit molt elevat per a la sanitat catalana, és molt probable que l’increment previsible del pressupost quedés compensat per la imputació del dèficit del 2018 a l‘exercici del 2019, i a la pràctica la càpita assignada als ciutadans de Catalunya quedaria si fa no fa a l’alçada d’aquests 1192-1200 €. 

Catalunya no és la única comunitat que pel moment està sota pròrroga pressupostària. Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Castella La Manxa, País Basc i La Rioja tenen també els seus pressupostos prorrogats. Les eleccions del mes de maig d’una banda i el sostre de despesa marcat per el govern espanyol condiciona molt la possibilitat d’aprovar pressupostos en aquestes comunitats. Segurament, el País Basc és qui ho té més fàcil per poder millorar encara més el finançament de la seva sanitat. En el cas de Catalunya la situació és complicada atès que no hi ha una majoria parlamentaria suficient per poder aprovar uns pressupostos.

La sanitat catalana va viure els seus millors moments al 2009 amb una assignació per càpita de 1.300 €. Després va arribar la crisi, els efectes de la qual es varen ajuntar amb un endeutament de les finances públiques catalanes. Des de llavors, entre la injustícia del model de finançament i la incapacitat dels polítics de trobar una solució a la manca de recursos, els catalans han vist com la seva assignació pressupostària per càpita ha anat disminuint, arribant a uns límits insostenibles. El pressupost dels 2017 va significar una certa recuperació, però des de llavors les successives pròrrogues dels pressupostos han deixat a la sanitat catalana de nou sota mínims.

Aquesta era la situació al 2004. De llavors ençà,
per Catalunya han canviat les coses a pitjor 

No es pot explicar de cap manera que el finançament sanitari de la comunitat de l’Estat espanyol que practica probablement la millor assistència sanitària, sigui la segona per la cua pel que fa al finançament de la seva sanitat, sent de les que més aporta al “fons comú”. Decididament alguna cosa no funciona.

Comunitats com Astúries, País Basc, Extremadura, o Aragó tenen una situació de privilegi pel que fa al finançament de la seva sanitat pública, que en cap cas es correspon a la seva aportació al fons comú, i molt superior a la dels ciutadans catalans. Si deixem de banda País Basc i Navarra per les peculiaritats del seu sistema de finançament, perquè Aragó o Extremadura han de tenir més recursos per càpita que Catalunya? És hora de denunciar las injustícies, i de la mateixa manera que aquestes comunitats reclamen els seus drets, i s’emmirallen sempre amb Catalunya, ara Catalunya hauria de denunciar aquesta greu discriminació. Hem de dir prou.