diumenge, 29 de juny del 2014

Pere Soley entrevistat a 8 al Dia


Un Pere Soley que respon amb arguments la demagògia d'algunes de les preguntes  


Pere Soley garanteix que els malalts no han tenir cap temor: seran atesos a urgències perfectament. 



Per resumir la intervenció de Pere Soley en el programa de TV 8 del passat divendres, dirigit pel periodista Josep Cuní, em limitaré només a exposar les diferents respostes que Pere Soley va anar encadenant al llarg de l’entrevista. Resumir les preguntes del presentador seria tant o més llarg que resumir les respostes, i el que verdaderament interessa són aquestes; el sentit de la pregunta es pot deduir de cada una de les respostes.


“Els problemes d’aquests dies als Hospitals de la Vall d’Hebron i de Bellvitge responen a situacions diferents, que no tenen  res a veure l’una amb l’altre, i en cap dels dos cassos repercuteixen en l’atenció d’urgències que reben els malalts. En cap servei d’urgències hi ha ningú pendent de ser atès: en els hospitals hi ha un sistema de triatge, de manera que al cap de 15 o 20 minuts el malalt està orientat. Després en funció de la gravetat, el malalt segueix el procés que es correspon amb la seva situació. Els malalts que han de quedar-se en observació, en el moment oportú poden ser donats d’alta definitiva o bé restar pendents d’ingrés per que no s’acabi de veure clar que s’hagi d’acabar ingressant o bé en espera de poder-li assignar un llit.

El nombre de llits en un hospital ha passat a ser un factor menor, per que els hospitals tenen una major capacitat de resolució que anys enrere, i han començat a fer activitats que no requereixen llits per dur-les a terme com per exemple la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització a domicili. Per altre banda, l’estada mitjana dels malalts és cada vegada més curta: això implica que amb menys llits es poden atendre més malalts que abans. Val a dir també que l’activitat de l’hospital es planifica al llar de l’any, de manera que hi ha mesos de màxima activitat, i mesos de baixa activitat. L’estiu és un d’aquests períodes amb baixa activitat, per que són molts pocs els malalts no urgents que es volen operar a l’estiu. Per això a l’estiu es fa cirurgia oncològica i cardíaca, i sobretot cirurgia major ambulatòria per que el malalt sap en aquests últim cas, que el mateix dia de la intervenció se’n va cap a casa. Per tant, a l’estiu necessitem menys llits, i això ens permet donar vacances al personal, sense haver de fer excessives substitucions.  

En un hospital, quan arriba l’estiu, els llits es van tancant progressivament, i en el cas de Bellvitge, podria ser que en un moment punta, hi arribi a haver 200 llits tancats, en funció de tot el que s’ha explicat abans, però en cap cas es pot dir que durant tot l’estiu hi haurà 200 llits tancats a Bellvitge; això és falç. Per altre banda el tancament de llits a l’estiu es ve fent des de fa molts anys, i mai hi ha hagut problemes per això. Ara, els sindicats que estan molestos pels efectes de les mesures que s’han hagut de posar en pràctica (disminució de les retribucions, eliminació d’una paga extra, reducció de les substitucions, contractacions de suplències en funció de les hores necessàries, etc.), han exterioritzat les seves protestes per aquesta situació, i una de les maneres que els ha semblat  adequada per fer-ho ha estat el bloquejar el tancament d’unitats d’hospitalització.

Respecte al dèficit de l’any passat, aquest no s’ha d’ajustar sobre el pressupost d’aquest any. En el cas de Bellvitge s’ha de dir que aquest hospital té el mateix pressupost de l’any passat; el que no té és el mateix dèficit que va fer l’any passat. Aquest any el seu dèficit hauria de ser “zero”. El que no es fa és posar sobre la taula el dèficit de l’any anterior

Els missatges que els malalts reben per part dels sindicats podrien anar en la direcció de fer-los témer per l’atenció que rebran en els serveis d’urgències.  S’ha de deixar ben clar que no hi ha cap ciutadà que hagi de patir ni estar preocupat per si serà ben atès: l’atenció està garantida i a urgències estarà perfectament atès. A més els hospitals de l’ICS tenen com objectiu aquest any incrementar l’activitat entre un 5 i un 7% per tal de posar les seves llistes d’espera a temps de garantia, i es pot assegurar sense cap dubte que a urgències es farà el que cal fer.

És del tot fals que el sistema privat s’estigui menjant-se al sector públic. El pes important de l’atenció sanitària està en el sector públic.  El  que passa és que a vegades hi ha persones interessades a confondre com a privat als hospitals de la xarxa contractada, que està integrada per més de 60 hospitals repartits per tot Catalunya pertanyents als municipis o a l’església, que formen part de la xarxa d’atenció pública de Catalunya.

En cap cas a Catalunya s’està desmantellant la sanitat pública. El que passa és que s’utilitza de la millor manera possible tota la xara existent. No hi ha cap voluntat de privatitzar. El que si que hi ha és el intentar millorar el model de gestió i fer-lo més àgil i flexible mitjançant consorcis i empreses públiques, però en cap cas es tracta de privatitzar res.

No hi ha previstes noves retallades, que ja han estat moltes, i els professionals han donat una resposta molt bona. Tanmateix sempre hi ha alguna protesta individual o puntual, com aquesta de Vall d’Hebron on un sector del servei d’urgències (no tot el servei) han volgut implicar a l’opinió pública sobre aspectes que poden ser millorables com per exemple les llistes d’espera. En qualsevol cas, els malalts estan perfectament atesos."            



dijous, 26 de juny del 2014

La “marea blanca” a Lleida aplega al voltant de 200 persones


Presenten entre 35.962 i 37.593 signatures a la delegació del govern de la Generalitat a Lleida



Tothom signaria a favor d’una sanitat pública i de qualitat



Ahir a Lleida es va dur a terme una més de les moltes concentracions que els impulsors de la “marea blanca” lleidatana estan duent a terme per protestar contra la creació d’un nou ens a Lleida que hauria de servir precisament per garantir una sanitat cent per cent pública i de qualitat. La concentració d’ahir havia d’adoptar la forma d’una cadena humana, però atesa la baixa participació (entre 150 i 250 persones segons el mitjà consultat) més que una cadena humana jo crec que es podria parlar d’un “no-me-olvides”.

Per altre banda sobta també la discrepància sobre el nombre de signatures presentades;  mentre uns mitjans parlen de 37.593 signatures els altres ho deixen en 35.962. Tanmateix cal reconèixer que pel que fa a signatures, en són realment moltes i han estat recollides en només dos mesos. Tinc el dubte però, de com s’han aconseguit. Aconseguir signatures per la defensa d’una sanitat pública i de qualitat és molt senzill; jo mateix ho signaria. Aconseguir signatures en contra de privatitzar la sanitat també és un objectiu fàcil d’assolir atès que molta gent està disposada a signar-ho. En canvi demanar signatures per anar en contra d’un ens públic que asseguri una sanitat cent per cent pública i de qualitat em sembla que no aconseguiria massa quòrum. I és per això que qüestiono la qualitat d’aquestes signatures, per que no tinc clar que a Lleida hi hagi més de 35.000 persones que estiguin en contra d’una sanitat cent per cent pública i de qualitat que és justament el que el nou ens que es vol crear, pretén assegurar.

Estem malauradament una vegada més, front una manipulació clara de l’opinió pública tergiversant la realitat per tal d’obtenir rèdits polítics. Només cal repassar els col·lectius que donen suport a aquesta “marea blanca” per adonar-se del populisme demagògic que hi ha al voltant de tot plegat: les CUP i per tant d’una manera automàtica hi ha ICV, no sigui que les CUP aconsegueixin vots i ICV no; a nivell sindical (hi van en joc les properes eleccions sindicals) no hi poden faltar ni CCOO, ni la UGT, ni Metges de Catalunya). També hi ha l’Assemblea d’usuaris i treballadors en defensa de la sanitat pública (quina barreja més curiosa), que a més semblaria que no han entès res: la millor manera de defensar una sanitat cent per cent pública i de qualitat és precisament defensar el nou ens que es vulgui crear, sigui quina sigui la seva fórmula jurídica final. Ja ho he dit en altres entrades en aquest blog i ho torno a repetir per tots aquells que semblen sords: la suma de vàries institucions públiques, és una institució pública, desagradi a qui desagradi, a veure si s’entén d’una vegada.

Tanmateix cal reconèixer que aquest projecte ha nascut amb mal peu, tot i la seva bondat per la sanitat de Ponent i de la resta de comarques lleidatanes. Ha fallat la comunicació, i d’això se n’han derivat interpretacions que han donat peu als que sempre protesten i sempre ho troben tot malament, per aprofitant les escletxes, crear un clima en contra d’aquest nou ens, que no em cansaré de repetir que és la millor assegurança per una sanitat pública i de qualitat a LLeida. Val a dir que en aquestes últimes setmanes alguns dels dèficits comunicatius sembla que s’estan superant per part de les autoritats sanitàries lleidatanes.

Convindria però fer un “resset” i posar els comptadors a zero. Convindria que els representants del Departament de Salut a Lleida es reuneixin amb tots els col·lectius que donen suport a les protestes per explicar amb detall el projecte, per comprometre’s públicament amb una sanitat pública i de qualitat, oferint participació i garantint transparència. Convindria obrir les portes del projecte als professionals per tal que hi puguin incidir millorant el seu contingut, i convindria també buscar el suport de la classe política lleidatana i dels sindicats per tal que tothom  entengui d’una manera clara les bondats i avantatges del nou ens públic lleidatà.

I no estaria malament deixar pel final del procés l’elecció dels càrrecs de l’organigrama que ha de regir tot plegat. No ha ajudat gens a la credibilitat i a la transparència, que abans de saber quina seria la figura jurídica del nou ens,  s’hagin produït nomenaments en algun cas, gens justificat.  


Confiem que mica en mica, les coses es vagin calmant: no pot ser que un bon projecte per la sanitat lleidatana, se’n vagi en orris per errors involuntaris dels uns i interpretacions demagògiques i populistes dels altres. No seria just pels lleidatans.  


dimarts, 24 de juny del 2014

Queixes i denúncies en alguns hospitals públics


Al Parc de Salut Mar per uns possibles acomiadaments


I a Bellvitge, Vall d’Hebron, Arnau de Vilanova de Lleida, Verge de la Cinta de Tortosa i Hospital de Mataró, pel tancament de llits



Al Parc de Salut Mar 


Aquests dies ha estat notícia la protesta dels treballadors del Parc de Salut Mar. El seu comitè d’empresa va denunciar que la gerència vol acomiadar 50 persones  i suprimir una part de la paga extra de Nadal. Els representants dels treballadors van aprofitar per reclamar un nou servei d’urgències atès que l’actual està força col·lapsat i al seu parer les instal·lacions estan en una situació indigna, culpant a l’Ajuntament de Barcelona de no acabar les obres del nou edifici on s’hauria d’ubicar el nou servei d’urgències; també van explicar que segons els seus càlculs des de l’any 2011 la massa salarial ha baixat un 12% mentre que el pressupost del centre, en el mateix període, s’ha reduït un 7% segons han anunciat els sindicats representats en el comitè d’empresa.  Semblaria segons les mateixes fonts, que el centre necessita reduir en 3 milions d’€ la despesa actual per poder aconseguir l’equilibri pressupostari.

Consultada la direcció del centre, sembla que els acomiadaments previstos són com a màxim  de 17 persones, i que entre ells hi ha persones que s’han distingit per la seva nul·la implicació en la feina. Tot indica que més que una decisió de la direcció del centre d’actuar segons el que denuncia el comitè d’empresa, el que la Direcció voldria és posar sobre la taula una conjunt de mesures per obrir un procés negociador, incloent-hi també el tema de la carrera professional que ara està en litigi o l’actualització de les taules salarials. De tota manera és complicat que es pugui dur a terme, sobretot si es considera que d’aquí a 6 mesos hi han d’haver eleccions sindicals en el Parc de Salut Mar, i això evidentment condicionarà l’actitud dels sindicats.


Protestes pel tancament de llits en altres hospitals 


Per altre banda a l’Hospital de Bellvitge, al Vall d’Hebron, a l’Arnau de Vilanova de Lleida, al Verge de la Cinta de Tortosa i a l’Hospital de Mataró hi han hagut concentracions de treballadors i algunes associacions de veïns protestant contra el tancament de llits. Aquest fet que sembla tenir obertament el recolzament d’algun diari d’abast estatal, està coordinat pel Dr. Pep Martí, vell militant socialista ben conegut per les seves maneres de fer i de pensar i ex director mèdic de l’hospital de Traumatologia dels Hospitals Vall d’Hebron que s’ha convertit en activista de diferents plataformes que defensen la sanitat pública.

Aquestes plataformes, secundades per alguns treballadors es van situar a les entrades d’aquests centres reclamant l’obertura immediata de tots els llits tancats. Aquest fet, el diari d’abast nacional al que abans m’he referit l’ha qualificat com “un nuevo alarido en defensa de la sanidad pública ha retumbado la mañana de este viernes entre los muros de varios hospitales catalanes...”  Quan he llegit aquesta frase m’he preguntat si el redactor de la notícia havia llegit els seus apunts, per que en paraules del propi Pep Martí en el mateix article, diu textualment: “es tracta d’una acció simbòlica i silenciosa per que estem dins d’un hospital i no volem molestar als pacients” On és doncs l’alarit?.

Aquest reduir grup de treballadros i ususaris són el que van
intentar impedir el tancament d'una planta a Bellvitge
Ha estat el propi Hospital de Bellvitge qui ha fet unes declaracions recordant que el tancament de llits és un fet habitual des de fa forces anys als hospitals catalans que respon a la disminució de la demanda d’operacions de cirurgia programada en aquesta època de l’any. La planificació de l’activitat garanteix l’atenció als pacients del centre i  l’activitat hospitalària es  desenvolupa amb tota normalitat. Per altre banda i com a resultat d’aquesta planificació, aquest estiu Bellvitge augmentarà en un 2,8% el número d’intervencions gràcies a un procés d’optimització de recursos.

Evidentment, d’aquestes declaracions de la direcció de l’Hospital de Bellvitge el diari d’abast nacional al qual em vinc referint no n’ha fet cap menció, el que demostra la seva clara intencionalitat desestabilitzadora quan informa d’alguns temes de salut a Catalunya.





diumenge, 22 de juny del 2014

Aclarint conceptes amb Josep Maria Padrosa, Director del Servei Català de la Salut (i III)



A Tarragona no es farà un consorci: s’intentaran aliances estratègiques per produir sinèrgies i millorar l’assistència sanitària pública


Afectaran a l’Hospital Joan XXIII, a la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla i a l’empresa GiPPS (Gestió i Prestació de Servei de Salut, empresa pública)




Fa alguns dies determinats sindicats van començar a moure’s per denunciar que el CatSalut volia crear un nou Consorci per, segons ells, privatitzar la sanitat a Tarragona. Davant de les denúncies, els professionals sanitaris van començar a inquietar-se pel silenci institucional que com en altres llocs del país, l’administració no va saber explicar amb claredat i sense ambigüitats el que realment es pretenia fer.

De fet, en paraules del Dr. Padrosa,  a Catalunya s’estan introduint mecanismes que permetin millorar l’eficiència conjunta dels hospitals. Aquella coneguda expressió del conseller Ruiz, per la qual “en lloc d’hospitals amb serveis, volem serveis en els hospitals” va agafant cos mica en mica, amb els diferents acords que s’han anat produint. A Girona és conegut el projecte CIMS que aglutina als hospitals Trueta de l’ICS i de Santa Caterina de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària, i que està basat en la participació dels professionals d’un i altre centre, per mirar de compartir experiències conjuntes i que produeixin sinèrgies de les quals se’n beneficiïn els centres participants, però sobretot els usuaris gironins de la sanitat pública; és una aliança estratègica que pel moment està resultant força positiva.

A Lleida, la situació semblava més madura, atès que l’Hospital Arnau de Vilanova (ICS) i l’Hospital Santa Maria ( GSS, Gestió de Serveis Sanitaris empresa pública) feia temps que estaven col·laborant mitjançant aliances estratègiques intentant també millorar les prestacions assistencials pels usuaris de les comarques de Ponent. Per això es va voler donar un pas més avançant cap a una integració empresarial que aportaria moltes més sinèrgies, amb la creació d’un ens públic, resultant de la suma de altres institucions públiques, que per problemes de comunicació ha ocasionat un rebuig d’algun sector de la societat, dels sindicats i d’alguns professionals. Tot i això el plantejament continua endavant per que es bo per la sanitat d’aquelles comarques.


L'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona 
Un altre exemple de recerca de sinèrgies i millor qualitat de l’assistència el trobem al Prepirineu, amb l’experiència anomenada “Triangle”. Fa referència als hospitals de Campdevànol, Olot i Vic. Amb les millores en els comunicacions, aquestes tres poblacions estan pràcticament  a menys de mitja hora de temps entre elles; una mena de triangle equilàter. Aquest fet permet que puguin compartir determinades guàrdies localitzades, suport d’especialistes, i moltes altres funcions que d’una manera compartida són interessants pels centres i sobretot milloren la qualitat de l’assistència pel usuaris de la sanitat pública d’aquelles comarques.

En la mateixa línia, a Tarragona es volen potenciar les línies d’actuació conjunta entre els dispositius sanitaris de les tres institucions implicades, a  nivell d’aliances estratègiques, sense voler anar més enllà. No es tracta de constituir cap consorci ni cap altre tipus de forma jurídica; es vol senzillament fer el mateix que en els exemples anteriors, intentant optimitzar al màxim els recursos amb l’objectiu d’oferir una millor assistència sanitària pública.

Per tant, tots aquells que reclamen transparència en el procés, i que temen per la privatització de la sanitat pública tarragonina, ja es poden anar tranquil·litzant atès que el projecte de Tarragona no va més enllà de constituir aliances estratègiques entre les tres institucions de la xarxa pública de Tarragona: l’ICS, GiPPS, i la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla.  En aquest cas es vol que l’empresa pública GiPPS faci una mica de pal de paller d’aquestes aliances, que poden consistir en la configuració d’un sistema de guàrdies úniques en segons quines especialitats, o reordenar l’atenció d’urgències mitjançant un dispositiu assistencial ubicat a la primària en el que hi pugui participar les tres institucions que formen part de l’aliança estratègica, entre moltes altres possibles línies de col·laboració.


Queda clar per tant, que quan t’apropes a la font adequada, les coses s’entenen la mar de bé, i només aquells que pretenen desestabilitzar el sistema poden continuar fent cas omís a la realitat. Cap d’aquests tres projectes explicats aquí, poden ser considerats de cap manera processos de privatització de la Sanitat. Cal acabar per tant, amb les demagògies, i demanar als demagogs que no menteixin a la gent.

Tanmateix no puc acabar aquests posts relatius a la conversa mantinguda amb el Dr. Padrosa, sense fer una observació: al Departament i al CatSalut hi ha un dèficit important en el camp de la comunicació; no es saben explicar correctament les situacions, ni als professionals ni a la societat. Aquest dèficit comunicatiu s’hauria de resoldre amb celeritat. Avui en dia, la comunicació esdevé clau en tots els ámbits i encara més en el camp dels serveis públics essencials com és la sanitat, tema aquest tant sensible per l’opinió pública.