dimecres, 30 de setembre del 2015

Antoni Mateu plega al front de la secretaria de Salut Pública de Catalunya


Tot i que internament el fet era conegut per un cercle molt reduït de persones, s’havia pactat fer-ho públic després del 28S i abans del dia 30 que és la data en que ha causat baixa


En el balanç de la seva gestió una de freda i una de calenta: la legionel·losi de Sabadell, i el PINSAP 



Antoni Mateu va arribar a la sanitat catalana de carambola. Ell era funcionari estatal del cos d’inspectors de la seguretat social a Saragossa tot i ser originari de Lleida on havia cursat els estudis de medicina, sent de la primera promoció d’aquella Facultat. Allà per l’any 1986 i pel fet de ser lleidatà estava interessat en poder aconseguir el trasllat a Lleida. Tanmateix no ho va poder assolir en primera instancia per que no hi havien places vacants a la inspecció de la seguretat social a Lleida. Però el Dr. Mateu va tenir la sort, que una metgessa aragonesa que era inspectora de la seguretat social a Lleida (la Dra. Maria Jesús Abad), per motius personals volia traslladar-se al seu torn a Saragossa. Algú els va posar en contacte, i això va permetre que el Dr. Mateu i la Dra. Abad poguessin permutar les seves places, aconseguint tots dos els seus objectius.

Una vegada a Lleida, el Dr. Mateu va començar la seva carrera política de la ma del Dr. Santamaria que a les hores era Delegat Territorial de Sanitat a Lleida, abans de ser també gerent de Regió del CatSalut a Lleida. El Dr. Mateu va anar creixent al costat del Dr. Santamaria, fins que aquest va dimitir per problemes de compatibilitat del seu càrrec amb l’activitat privada. No queda clar quin paper va jugar el Dr. Mateu en aquesta dimissió. El que si que va quedar clar és que ell fou el successor del Dr. Santamaria a la Regió Sanitària de Lleida. 

Va estar ocupant el càrrec de gerent de Regió Sanitària fins a l’any 2003 quan el govern tripartit va col·locar en el seu lloc al Dr. Sebastià Barranco. En aquesta època Antoni Mateu va trobar aixopluc a la Clínica del Perpetuo Socorro de Lleida fins que al 2011, després que CiU recuperés el govern de la Generalitat, el conseller de Salut el va tornar a repescar per la gerència de la Regió Sanitària de Lleida i la Delegació Territorial de Salut. Un parell d’anys més tard, el cridaven de Barcelona per ocupar el càrrec de Secretari de Salut Pública lloc que ha ocupat fins ara. Es comenta a Lleida que el Dr. Mateu va intentar que el partit (Convergència) l’escollís, ja fa alguns anys, com alcaldable a les eleccions municipals a l’ajuntament de Lleida, però no ho va aconseguir. Alguns comenten també la seva intervenció no massa afortunada en el tema del consorci sanitari de Lleida volent influir des de Barcelona en les decisions que havia de prendre el seu successor a Lleida, el Dr. Pifarré, no sempre en la direcció adequada 

En el seu últim càrrec a la Secretaria de Salut Pública, jo en destacaria algunes actuacions significatives. La primera va ser el fer aprovar un organigrama més gran i amb més càrrecs que el del propi Departament de Salut en el que s’integrava. Si la salut pública és una matèria que ha d’estar cada vegada més integrada a l’assistència primària, no té cap sentit que disposi d’un organigrama tan exagerat. Només es podia explicar des de l’òptica de voler assolir un poder important, encara que només fos fruit de ser el màxim responsable d’un organigrama molt gran.

Un altre actuació destacable és la de l’episodi de legionel·losi que es va viure a Sabadell i Ripollet a l’any 2014, quan hi van haver 10 morts atribuïbles a aquest bacteri. Després d’inculpar a diferents empreses de Sabadell, fins 7 mesos més tard, sembla que no es va identificar al presumpte responsable de la contaminació, pendent encara de resolució judicial. Pel que fa al cas de Ripollet la identificació del focus contaminant va ser força més eficient.

A la banda més positiva, l’establiment del Pla Inter-departamental de Salut Pública (PINSAP), que vol vincular tots els departaments del govern i que promou la Salut en totes les polítiques, aconseguint millores en la salut dels ciutadans a través d’un enfocament transversal des de tots els Departaments del Govern, però també pel que fa als ajuntaments.


Sobre el futur professional del Dr. Mateu, pel que ha transcendit fins ara, sembla que no tornarà a Lleida, sinó que es queda a Barcelona en algun tema no relacionat directament amb la sanitat. Es parla d’algun organisme europeu. 


PS: he de fer una rectificació. Semblaria que Antoni Mateu està treballant en un tema relacionat amb la sanitat, contràriament  al rumor que s'havia fet córrer, no se si voluntàriament o involuntària. La realitat és que segons algunes fonts, el Dr. Mateu podria estar treballant amb ASISA a Madrid com a responsable dels convenis internacionals de la companyia. Algú pensarà amb les "portes giratòries…"


dissabte, 26 de setembre del 2015

La visió del Conseller de Salut Boi Ruiz (i II)


La política i el sistema sanitari públic a Catalunya



És hora de fer balanç?



(...continua de l'entrada anterior)

La conversa va continuar partint de la situació generada per la crisi económica i la crisi política explicades abans, i analitzant quina era la decisió política que va prendre el govern de Catalunya.

El govern català, en un escenari d’uns pressupostos decidits pel govern central que reduïen molt les aportacions a Catalunya, va decidir:
  • Mantenir la universalitat dels Sistema sanitari públic català
  • Mantenir la cartera de serveis, assegurant un accés equitatiu als mateixos
  • Mantenir la qualitat la qualitat i la seguretat en el mar del Model Sanitaria Català del Sistema Nacional de Salut
  • Fer polítiques de salut en el marc de referència de l’OMS
  • Denunciar permanentment (sense èxit) la insuficiència del finançament al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
A nivell pressupostari,  el Govern de la Generalitat ha intentat que tot i les reduccions derivades del finançament de Madrid, el pes de la sanitat en els pressupostos de la Generalitat es situés en el 40% del pressupost total, recuperant així el pes que tenia a l’any 2005. Cal recordar aquí que a l’any 2010, la sanitat pesava un 36% del pressupost total, tot i que aquest 36% representava en valor absolut, més diners que el 40% que hi destinen els pressupostos actuals.

El govern també ha actuat sobre la despesa sanitària, reduint estructures administratives i per tant els recursos humans que se’n deriven, ha incidit en el control de la despesa farmacèutica, ha reduït les inversions i finalment ha actuat sobre la demanda de serveis sanitaris (incrementant les llistes d’espera).  Tant la reducció dels recursos humans com l’increment de les llistes d’espera són situacions a revertir en els propers anys (les llistes d’espera ja s’han situat aquest any 2015, al nivell que tenien al 2010).


Quins resultats de gestió s’han assolit amb totes aquests actuacions?
  • S’ha reduït el dèficit i s’ha assegurat la viabilitat del sistema sanitari públic
  • L’impacte d’algunes de les mesures preses, està ja en fase de recuperació.
  • S’ha millorat la supervivència del càncer, l’infart de miocardi o l’ictus entre d’altres
  • S’ha facilitat una millor accessibilitat a la cirurgia oncològica i cardíaca
  • S’ha avançat en la consolidació de sistemes alternatius a l’hospitalització  convencional
  • S’ha portat a la pràctica un Pla d’atenció a la cronicitat que millora l’eficiència
  • Es planteja un abordatge transversal de l’atenció a la salut mental
  • A nivell econòmic en aquesta quatre anys (2010-2014) s’ha reduït la despesa un 13,8%, en una proporció molt similar a la reducció del pressupost (14,9%), i això ha permès absorbir part de la desviació estructural que hi havia al 2010 (850 Milions d’€, fins als 634 M d’€ del 2014)
  • S’han fet 19 reordenacions del terciarisme a Catalunya
  • S’ha mantingut el nivell de recursos en recerca i s’ha incrementat en un 30% la producció científica
  • La Central de Resultats ret comptes als ciutadans de l’activitat als hospitals d’aguts, a l’assistència  primària.al sociosanitari i a salut mental.
  • I d’altres…
Però no s’han de deixar de banda els aspectes negatius que també n’hi ha hagut: Hem assistit a una pèrdua significativa del poder adquisitiu dels professionals, i no s’ha revertit suficientment el relat de l’oposició, en particular amb al privatització i la corrupció

Com a resum, pel conseller Ruiz cal destacar que:
  • S’ha salvat la fallida del Sistema Sanitari Públic de Catalunya, que continua sent un dels millors
  • Professionals clínics i gestors han estat a l’alçada del que s’esperava d’ells
  • L’eficiència del sistema sanitari és el que l’ha salvat de la fallida
  • Tot i el soroll fet per l’oposició, no s’ha demostrat ni un sol cas de corrupció institucionalitzada.
I fins aquí el que ha donat de si la conversa. Ara voldria incidir en la impressió que tot plegat em va donar.

Tinc la sensació que quan algú fa balanç de la seva gestió, és que d’alguna manera o altre intueix que està davant d’un final d’etapa, i crec que en el cas del conseller Ruiz ell també ho entén així. Està davant d’un final d’etapa no perquè la seva gestió hagi estat dolenta, sinó que sovint ha estat durament castigat per l’oposició que en moltes ocasions l’ha maltractat injustament. Aquestes situacions cremen tot i que a nivell de resultats aquests siguin bons ateses les circumstàncies. Per altre banda, per poder  assegurar la supervivència del sistema, ha tingut que actuar contra la butxaca dels professionals i això, sens dubte, genera tensions i no excessius amics. 

El conseller Ruiz, dialogant amb el Dr. Iruela
Un altre factor que no ha ajudat gens al conseller Ruiz és la seva procedència de la patronal sanitària més propera a una visió liberal de la sanitat, i això li ha posat comportat l'etiqueta de “l’home de la privatització del sistema” que no s’ha pogut treure de sobre. Per últim alguns problemes interns del Departament també han contribuït a crear una atmosfera en ocasions de certa incomoditat al voltant del conseller.

Tanmateix no s’han d’avançar esdeveniments per que també hi ha arguments per preveure la continuïtat  del conseller Ruiz. Ara, si a les properes eleccions guanya la candidatura de “Junts pel Sí”, la legislatura  en teoria tindrà una vigència de 18 mesos, i no crec que es produeixin grans canvis en l’estructura de govern, atès que aquest haurà de fer funcionar el dia a dia i a més  preocupar-se per la construcció i consolidació de els estructures d’Estat necessàries per tirar endavant al país en la seva nova singladura si així ho decideixen els catalans. Si es fan masses canvis en el govern, els “nous” responsables no podran fer compatibles l’aprenentatge de les seves responsabilitats amb preparar un futur pel país. Seria lògic esperar pocs canvis en aquestes properes eleccions, i si hi afegim que al conseller Ruiz segurament li faria gràcia continuar, tenim la més absoluta incertesa de com acabarà tot plegat. És qüestió d’esperar poques setmanes per resoldre l’interrogant…