dissabte, 26 de setembre de 2015

La visió del Conseller de Salut Boi Ruiz (i II)


La política i el sistema sanitari públic a Catalunya



És hora de fer balanç?



(...continua de l'entrada anterior)

La conversa va continuar partint de la situació generada per la crisi económica i la crisi política explicades abans, i analitzant quina era la decisió política que va prendre el govern de Catalunya.

El govern català, en un escenari d’uns pressupostos decidits pel govern central que reduïen molt les aportacions a Catalunya, va decidir:
  • Mantenir la universalitat dels Sistema sanitari públic català
  • Mantenir la cartera de serveis, assegurant un accés equitatiu als mateixos
  • Mantenir la qualitat la qualitat i la seguretat en el mar del Model Sanitaria Català del Sistema Nacional de Salut
  • Fer polítiques de salut en el marc de referència de l’OMS
  • Denunciar permanentment (sense èxit) la insuficiència del finançament al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
A nivell pressupostari,  el Govern de la Generalitat ha intentat que tot i les reduccions derivades del finançament de Madrid, el pes de la sanitat en els pressupostos de la Generalitat es situés en el 40% del pressupost total, recuperant així el pes que tenia a l’any 2005. Cal recordar aquí que a l’any 2010, la sanitat pesava un 36% del pressupost total, tot i que aquest 36% representava en valor absolut, més diners que el 40% que hi destinen els pressupostos actuals.

El govern també ha actuat sobre la despesa sanitària, reduint estructures administratives i per tant els recursos humans que se’n deriven, ha incidit en el control de la despesa farmacèutica, ha reduït les inversions i finalment ha actuat sobre la demanda de serveis sanitaris (incrementant les llistes d’espera).  Tant la reducció dels recursos humans com l’increment de les llistes d’espera són situacions a revertir en els propers anys (les llistes d’espera ja s’han situat aquest any 2015, al nivell que tenien al 2010).


Quins resultats de gestió s’han assolit amb totes aquests actuacions?
  • S’ha reduït el dèficit i s’ha assegurat la viabilitat del sistema sanitari públic
  • L’impacte d’algunes de les mesures preses, està ja en fase de recuperació.
  • S’ha millorat la supervivència del càncer, l’infart de miocardi o l’ictus entre d’altres
  • S’ha facilitat una millor accessibilitat a la cirurgia oncològica i cardíaca
  • S’ha avançat en la consolidació de sistemes alternatius a l’hospitalització  convencional
  • S’ha portat a la pràctica un Pla d’atenció a la cronicitat que millora l’eficiència
  • Es planteja un abordatge transversal de l’atenció a la salut mental
  • A nivell econòmic en aquesta quatre anys (2010-2014) s’ha reduït la despesa un 13,8%, en una proporció molt similar a la reducció del pressupost (14,9%), i això ha permès absorbir part de la desviació estructural que hi havia al 2010 (850 Milions d’€, fins als 634 M d’€ del 2014)
  • S’han fet 19 reordenacions del terciarisme a Catalunya
  • S’ha mantingut el nivell de recursos en recerca i s’ha incrementat en un 30% la producció científica
  • La Central de Resultats ret comptes als ciutadans de l’activitat als hospitals d’aguts, a l’assistència  primària.al sociosanitari i a salut mental.
  • I d’altres…
Però no s’han de deixar de banda els aspectes negatius que també n’hi ha hagut: Hem assistit a una pèrdua significativa del poder adquisitiu dels professionals, i no s’ha revertit suficientment el relat de l’oposició, en particular amb al privatització i la corrupció

Com a resum, pel conseller Ruiz cal destacar que:
  • S’ha salvat la fallida del Sistema Sanitari Públic de Catalunya, que continua sent un dels millors
  • Professionals clínics i gestors han estat a l’alçada del que s’esperava d’ells
  • L’eficiència del sistema sanitari és el que l’ha salvat de la fallida
  • Tot i el soroll fet per l’oposició, no s’ha demostrat ni un sol cas de corrupció institucionalitzada.
I fins aquí el que ha donat de si la conversa. Ara voldria incidir en la impressió que tot plegat em va donar.

Tinc la sensació que quan algú fa balanç de la seva gestió, és que d’alguna manera o altre intueix que està davant d’un final d’etapa, i crec que en el cas del conseller Ruiz ell també ho entén així. Està davant d’un final d’etapa no perquè la seva gestió hagi estat dolenta, sinó que sovint ha estat durament castigat per l’oposició que en moltes ocasions l’ha maltractat injustament. Aquestes situacions cremen tot i que a nivell de resultats aquests siguin bons ateses les circumstàncies. Per altre banda, per poder  assegurar la supervivència del sistema, ha tingut que actuar contra la butxaca dels professionals i això, sens dubte, genera tensions i no excessius amics. 

El conseller Ruiz, dialogant amb el Dr. Iruela
Un altre factor que no ha ajudat gens al conseller Ruiz és la seva procedència de la patronal sanitària més propera a una visió liberal de la sanitat, i això li ha posat comportat l'etiqueta de “l’home de la privatització del sistema” que no s’ha pogut treure de sobre. Per últim alguns problemes interns del Departament també han contribuït a crear una atmosfera en ocasions de certa incomoditat al voltant del conseller.

Tanmateix no s’han d’avançar esdeveniments per que també hi ha arguments per preveure la continuïtat  del conseller Ruiz. Ara, si a les properes eleccions guanya la candidatura de “Junts pel Sí”, la legislatura  en teoria tindrà una vigència de 18 mesos, i no crec que es produeixin grans canvis en l’estructura de govern, atès que aquest haurà de fer funcionar el dia a dia i a més  preocupar-se per la construcció i consolidació de els estructures d’Estat necessàries per tirar endavant al país en la seva nova singladura si així ho decideixen els catalans. Si es fan masses canvis en el govern, els “nous” responsables no podran fer compatibles l’aprenentatge de les seves responsabilitats amb preparar un futur pel país. Seria lògic esperar pocs canvis en aquestes properes eleccions, i si hi afegim que al conseller Ruiz segurament li faria gràcia continuar, tenim la més absoluta incertesa de com acabarà tot plegat. És qüestió d’esperar poques setmanes per resoldre l’interrogant… 




Cap comentari:

Publica un comentari