dissabte, 29 d’agost del 2020

Que malament ho estem fent, també els ciutadans...

Molta gent està jugant cada dia a favor del virus, contribuint a la seva propagació; alguns ho fan de manera involuntària, però hi ha uns quants inconscients que ho fan plenament coneixedors dels perills que entranya per a altres ciutadans la seva actitud poc solidària. El resultat és molt preocupant: els contagis no paren de créixer, i no només és per què es fan més PCR. 





Cal reconèixer que el caràcter i la nostra cultura social ens fan poc disciplinats. Per incidir més en les consciències dels ciutadans caldria que el discurs dels polítics canviés. Els assessors dels polítics els deuen aconsellar gesticular molt quan parlen en públic, i segurament la gesticulació ajuda a convèncer, però si el discurs que l’acompanya no és raonat, clar i concret per més que es gesticuli el poder de convenciment decau. I d’aquí plora la criatura...



El Secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha explicat en la seva darrera compareixença una realitat esfereïdora: un 45% dels contactes propers a un contagiat no acompleix la quarantena. I això és una barbaritat i una irresponsabilitat que no es pot acceptar. Però encara és més greu que tal com ha explicat el Dr. Argimon un13% de les persones diagnosticades amb Covid-19 tampoc segueixen l’aïllament prescrit per els metges. Si la gent no entenem que amb aquestes actituds estem atemptant perillosament contra la salut dels nostres conciutadans, i perjudiquem l’economia fins a nivells perillosíssims, és que tots plegats ens ho hem de fer mirar. 

En aquest sentit, cal explicar que els ciutadans han tingut mals exemples per part de la classe política. Molta gent recordarà com l'actual vicepresident del govern Pablo Iglesias es va saltar la quarantena, o quan el líder de la ultradreta va fer el mateix. Són  exemples mot inapropiats per aquells ciutadans que ja estan predisposats a no fer massa cas d'allò que els demana l'administració.        

Tanmateix caldria anar una mica més enllà i esbrinar perquè la gent actuem d’aquesta manera. Certament, a la nostra societat hi ha una determinada proporció d’irresponsables, però tants? Hi poden haver altres motius que justifiquin aquestes actituds?. Més amunt he comentat la poca credibilitat dels polítics, amb molta gesticulació però amb discursos molt pobres, gens convincents, que incideixen molt poc en les consciències de la gent. Parlen molt de “totes i tots” movent mans i braços d’un costat a l’altre, però “com no podia se d’altre manera” no aporten cap element que cali en la ciutadania. Però sent sincers, aquesta és l’única causa per la que la gent fem el que volem i no el que hauríem de fer? Sincerament, cec que no... 

Cal estudiar doncs les causes d’aquests comportaments tant insolidaris. Més enllà dels irresponsables, caldria saber quins són els motius que porten a la gent normal a tenir actituds tan insolidàries. Segurament alguna cosa hi deu haver relacionada amb la situació laboral dels afectats: què em passarà a la feina si dic que no hi puc anar perquè estic en quarantena o perquè he donat positiu? M’acomiadaran amb qualsevol excusa d’aquestes que tenen a ma els empresaris? I els companys? M’assenyalaran com a algú potencialment infectat i em veuré discriminat? I els amics? Si em quedo a casa els ho hauré d’explicar, i ningú voldrà saber res de mi... Tot això són actituds possibles, algunes de les quals caldria cobrir legalment quan això fos possible.

Per exemple, és compatible avui una baixa laboral estant aïllat a casa en quarantena, sense una analítica que confirmi el diagnòstic? Es pot demanar un permís retribuït a l’empresa estan en aquestes circumstàncies?.  Aquestes situacions i altres de similars requereixen respostes si es vol que els ciutadans responguem més proactivament davant del problema de salut pública que patim, i els governs haurien d’aportar solucions davant d’aquestes situacions.   

I calen també missatges molt més clars i contundents per part dels polítics. No es pot sortir avui a la tele, agraint el comportament dels ciutadans i callar quan l’endemà i l’altre, i l’altre, comproves com dia a dia la xifra de nous contagis va creixent. Aquesta connivència amb la poca disciplina dels ciutadans, dona lloc a situacions com les viscudes a Vilafranca, on ni la policia municipal mi les mossos d'esquadra varen impedir una concentració multitudinària de joves. A Barcelona també es va desmantellar una festa il·legal muntada en una nau industrial amb més de cent joves ballant, amb alcohol i drogues a dojo, sense cap mena de mascareta i sense cap respecte a les distàncies de seguretat. El problema és que de situacions com aquestes n'hi ha moltíssimes, distribuïdes per tot el territori.       

També entenc que salvaguardar el sistema econòmic del país tant com es pugui, és molt important, però encara ho és més la salut de les persones. D’acord que els governs hagin intentat protegir al màxim els interessos de la indústria turística, un dels pilars del PIB estatal, però deixar fer vacances a les persones sense advertir-los insistentment dels riscos que es corrien si se’n feien, sense indicar clarament quins territoris presentaven riscos més elevats, sense exigir totes les prevencions possibles, prohibint tota mena d’ates socials i deixant-t’ho tot al trinomi mans-mascareta-distància em sembla una frivolitat absoluta per part de les autoritats. Això si, quan sortim als mitjans, gesticulem molt, no aportem cap valor en el discurs, però no parem de gesticular: mans amunt, mans avall, braços oberts, braços tancats, dits enlaire i mirades a banda i banda, però autoritat moral  basada en el coneixement tècnic i capacitat de convenciment... zero. Trist però és així. 




dimecres, 26 d’agost del 2020

Radar Covid: Una nova aplicació per a telèfons mòbils, molt més efectiva que la que va activar el departament de Salut



Va ser al mes de març, quan els efectes de la pandèmia començaven a fer estralls entre la població catalana, quan la Generalitat va crear la seva aplicació per dispositius mòbils per millorar el seguiment dels ciutadans afectats per la malaltia. Es deia StopCovid-19Cat. En la presentació de l’app la Generalitat deia que “la nova eina tecnològica contribuirà a detectar la malaltia, fer un seguiment dels pacients, veure com evoluciona la pandèmia i afavorir la presa de millors decisions” Passat el temps, de tot allò que ens havien anunciat, poca cosa; de ben poc ha servit aquella aplicació, més enllà de consumir molta bateria dels dispositius que se l’havien descarregat i que ha passat a millor vida sense haver aportat pràcticament res a la lluita contra l’expansió del virus. Això si, el departament de Salut ho va vendre triomfalment com si fos la gran eina per combatre l’expansió del virus. Fins  i tot la Fundació TIC Salut i Social la va oferir gratuïtament a aquells països que la volguessin utilitzar... alguns encara riuen... 

   
Ara, el govern espanyol, posa en marxa una nova app, provada amb èxit a la Illa de La Gomera abans de fer-la extensiva a tot l’Estat, que sembla que pot ser de molta més utilitat que no pas l’aplicació creada entre altres “partners” per la Fundació TIC Salut i Social.
Per les informacions de que es disposa sembla que el departament de Salut s’afegirà a la ús d’aquesta app del ministerio i que els catalans la tindrem en la nostra llegua.



L’aplicació primitiva creada per la Generalitat permetia enviar una informació molt senzilla al  departament de Salut relacionada amb l’aparició de febre, tos, perdre el sentit del gust o l’olfacte, dificultats respiratòries o malestar general entre altres símptomes. A partir d’aquí si els símptomes eren compatibles amb la Covid-19, et recomanaven quedar-te aïllat a casa fins que des del CAP t’avisessin per fer una prova diagnòstica. Passaven dies fins que aquesta prova es materialitzava, i això quan hi havia tests disponibles. Entre unes coses i altres, i que l’app consumia molta bateria del dispositiu mòbil, el seu ús va aportar molt poc a la lluita contra la pandèmia i molta gent l’hem eliminat del mòbil perquè generava molts més problemes que no pas solucions podia aportar.

Es tractava d’una aplicació desenvolupada en col·laboració entre la Fundació Tic Salut i Social, la direcció de Sistemes del CatSalut, l’AQuAS i altres empreses col·laboradores habituals del departament de Salut, i que havia aixecat moltes expectatives, tantes que la pròpia Fundació TIC Salut i Social la “venia” al món amb un títol tant pompós com “El Sistema de Salut de Catalunya posa a la lliure disposició de la comunitat internacional l’aplicació STOP COVID 19 CAT per frenar l’expansió del Coronavirus SARS Cov-2” Alguns actors de la comunitat internacional, encara se’n fan creus...

Ara, el “Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital” del govern espanyol, ha posat a punt una app molt més ambiciosa i complerta que la que havia desenvolupat al Fundació TIC Salut i Social, que pot ser més útil en la lluita contra la pandèmia. Es tracta d’una app de la que ja s’han fet proves reals de funcionament a la Illa canària de la Gomera amb resultats molts positius. És una aplicació l’eficiència de la qual creix quan més alt sigui el nombre de persones que la utilitzin, i que com a  virtut principal permet que si una persona ha estat exposada a menys de 2 m. de distància, amb algú que ha donat positiu per Covid-19, se l’avisi d’aquesta situació.

Naturalment, cal que les persones que hagin donat positiu en un test PCR, comuniquin al sistema que tenen la malaltia. Això es fa de forma totalment segura, garantint l’anonimat de totes les persones implicades, tant de les positives per Covid-19 com dels seus possibles contagis, els quals són avisats del risc que corren. En certa mesura, l’app Stop Covid ve a ser com una mena de rastrejador automàtic, facilitant per tant, la identificació de possibles nous contagis. Compleix una doble funció: des del sistema a les persones per que aquestes puguin conèixer el risc d’exposició a que han pogut estar sotmeses, i des dels ciutadans al sistema, comunicant que has estat diagnosticat com a contagiat. Així es tanca el cercle. Radar Covid detecta per tant telèfons pròxims a telèfons, i avisa quan un d’aquests aparells pertany a algú que està infectat, i tot això garantint en tot moment la privacitat. Respecte a l’app que s’havia desenvolupat a través de la Fundació TIC Salut i Social, ni era tan complerta, ni tan operativa, ni aportava aquesta funció de rastreig de contactes. També, i molt important, no gasta tanta bateria com gastava la de la Generalitat.  

En algunes comunitats de l’Estat l’aplicació ja és operativa. És el cas d’Andalusia, Aragó, Canàries, Cantabria, Castella i Lleó i Extremadura. Catalunya també té decidit incorporar-se a l’ús d’aquesta aplicació per a mòbils, que en el nostre cas serà traduïda al català i que pot estar en ple funcionament a partir del 15 de setembre, tot i que a primers de setembre ja s’hauria de poder començar a poder descarregar la versió catalana. Cal recordar que aquesta eina, per aportar un alt grau d’eficiència necessita que la utilitzin moltes persones. Com més persones se la descarreguin al mòbil, més estem contribuint a la identificació de contactes de persones contagiades.         

diumenge, 23 d’agost del 2020

No anem bé: aquest mes d’agost, ni autoritats sanitàries, ni jutges, ni la ciutadania hem estat a l’alçada


Els contagis es multipliquen arreu, i el virus s’escampa perillosament per barris, pobles i ciutats. Mentre tant, associacions professionals de diversa índole protesten per les mesures preses per l’autoritat sanitària, col·lectius de descerebrats es manifesten sense mascareta i sense guardar cap distància, dient que això de la pandèmia és un invent del poder establert, i els ciutadans marxen de vacances omplint platges i indrets de muntanya, com si això de la Covid-19 fos cosa del passat. Tots plegats ens ho hem de fer mirar...




Que l’Agència de Salut Pública de Catalunya està fent tot el possible per acotar els límits de la pandèmia és una realitat. S’ha passat d’un actitud reactiva, actuant quan el virus ja s’havia manifestat a una actitud molt més proactiva anant a buscar al virus en aquells punts en els que es detecta una incidència elevada de contagis. Aquesta estratègia d’atac al virus seria efectiva si anés acompanyada d’una actitud assenyada per part de la ciutadania però malauradament no és així. 

Aquest mes d’agost molts ciutadans han decidit fer vacances com si no passés res. Alguns han modificat els seus hàbits i molts d’ells enlloc d’anar-se’n de viatge a països més o menys exòtics, ha triat majoritàriament fer vacances dins de la mateixa Catalunya, seguint les directrius propagandistes de molts pobles de la nostra geografia, de manera que els pobles de la costa però també els dels Pirineus s’han vist envaïts per estiuejants que a banda de l’equipatge duien també amb ells el temut Sars-Cov-2, i d’aquesta manera els esforços de l’Agència de Salut pública per intentar acotar i acorralar geogràficament al virus se n’han anat a norris. La mobilitat de les persones és incompatible amb l’aïllament del virus.

L’administració és culpable perquè ha permès que la ciutadania incrementés molt la seva mobilitat deixant que les vacances es fessin amb una certa normalitat. Això és fruit de la voluntat del govern espanyol d’intentar perjudicar el mínim possible a la indústria turística que només ella representa més del 12% del PIB de tot l’Estat, i aquesta permissivitat de l’Estat s’ha vist reforçada per els governs autonòmics que han intentat persuadir als seus ciutadans que les vacances d’aquest any tan estrany es fessin en els seus respectius territoris. I la Generalitat també ha caigut en aquest error. 

Per la seva banda les autoritats sanitàries s’han inhibit força de la realitat. A Catalunya en concret la consellera Vergés ha continuat gesticulant, parlant de totes i tots, com no podia ser d’altre manera, però més enllà de la ja conegut lema “mans-mascareta- distància” i aplanar la corba, no ha transmès cap altre directriu als ciutadans que han marxat de vacances.

En aquest repàs de responsabilitats sobre la situació actual no es pot deixar de banda a determinats jutges, alguns dels quals deuen haver fet màsters de Salut Pública en la Universitat Juan Carlos I aquella que regalava títols a determinats alumnes “importants”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar un decisió de Salut per fer tancar bars i restaurants a la 1 de la matinada, mentre que també un jutge lleidatà va tombar el confinament de la comarca del Segrià. Per la seva banda, un altre jutge madrileny ha declarat nul·la la decisió de l’Autonomia de Madrid, que prohibia fumar a l’espai públic si no es pot garantir la distància de seguretat. Tot plegat una casa de barrets, que per cert, a partir d’avui també hauran de romandre tancades a Catalunya, a no ser que algun client habitual aconsegueixi que algun jutge també anul·li aquesta decisió.  

Per últim cal parlar de la responsabilitat dels ciutadans; o millor dir, de la irresponsabilitat de molts ciutadans. En efecte, molta gent ha marxat de vacances com si estiguéssim en plena normalitat; com han fet altres anys s’han desplaçat a les seves segones residències a la costa o a la muntanya, i aquells que no disposen d’habitacles propis han cercat hotels i altre recursos turístics per assegurar-se les vacances d’agost. El resultat és imaginable: l’alta mobilitat dels ciutadans de Catalunya ha comportat rebrots arreu. Fins i tot les comarques del Pirineu s’ha vist afectades per un increment notable de contagis. 

Tot plegat diu molt poc de la maduresa de la societat que entre tots estem construint...                   

dijous, 20 d’agost del 2020

Tant de bo el conseller Bargalló no acabi sent a les escoles, el que el conseller El Homrani ha sigut a les residències d’avis


Ensenyament pretén que el departament de Salut sigui el boc expiatori de les seves errades i mancances, i el responsabilitza de l’elevat nombre d’alumnes per aula, quan la realitat és que el conseller Bargalló no té possibilitat de disminuir els ràtios per manca d’espais, per manca de professorat, i sobretot per manca de pressupost.
Quan un responsable polític necessita cercar “falses responsabilitats” per tapar les seves pròpies mancances, el millor que pot fer és marxar a casa i deixar que gent més preparada, amb més empenta, i sobretot amb més lleialtat, resolguin els problemes de manera eficaç, sense necessitat de falsos culpables ni posar excuses ridícules.
Ara hem viscut un des-encontre entre Salut i Ensenyament, però el protocol establert entre els dos departaments per assegurar la salut dels nois i noies en les escoles, en pot generar de més greus en el futur, sinó s’estableixen els mecanismes adequats per evitar-ho. Intentar recuperar la confiança mútua entre ambdós departaments és molt important si es vol assegurar que tot funcioni adequadament, però per que hi hagi confiança mútua cal lleialtat, i fins ara els conseller Bargalló no ho ha estat.  


       
Aquests dies ha saltat la polèmica després que en unes declaracions públiques, el conseller d’Ensenyament Josep Bargalló digués que “seguint els consells de Salut” no es reduïen el ràtios d’alumnes a les aules perquè es necessitarien més espais i això comportaria més mobilitat entre l’alumnat. No ens enganyem, el que de fet ens està dient el conseller Bargalló és que ni disposa de més espais, ni disposa de més professorat per poder disminuir els ràtios, ni té assignat el pressupost que faria falta i s’inventa l’excusa de la mobilitat per explicar una decisió que a sobre intenta encolomar al departament de Salut per tapar la seva incompetència. 

Aquesta manera tan roina d’actuar, ha tingut resposta en boca del mateix secretari de l’Agència de Salut Pública, que no s’ha tallat gens a l’hora de dir que “Salut no ha dit que les ràtios a les escoles hagin de ser de 30 alumnes per reduir la mobilitat, això no té sentit ni cap lògica”. En unes declaracions posteriors el Dr. Argimon ha insistit que “les ràtios no són competència de Salut, sinó d'Educació i ha apuntat que la seva recomanació és que els grups estables de convivència siguin com més petits millor, tot i que la ràtio final dins les aules la definirà la realitat de cada centre. No hi ha cap ràtio concreta, depèn molt de les capacitats organitzatives de les escoles".

Per a fer operatiu aquest protocol entre Ensenyament i Salut, està previst que hi hagi reunions entre els dos departaments. El protocol porta per títol “Gestió de cassos Covid-19 als centres educatius” i recull diferents propostes d’actuació. Entre elles cal destacar la que vincula directament l’escola amb l’atenció primària de salut de manera que cada centre educatiu tindrà assignat un CAP de referència, amb una infermera encarregada de vehicular tot allò referent a la Covid-19. Cada centre disposarà d’un telèfon i adreça electrònica de contacte amb la seva infermera de referència. Paral·lelament, les infermeres dels CAP rebran un a formació complementària en tot allò relacionat amb la Covid-19 i els protocols en l’àmbit educatiu de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Per altre banda, també hi haurà un telèfon i una adreça electrònica per que escoles i CAP puguin comunicar a l’Agència de Salut Pública aquelles temes que requereixin la seva intervenció.  

Aquest punt, també pot ser en el futur motiu de discòrdia. Havent constatat ja la manca de lleialtat del conseller Bargalló, què pot passar si algun dia hi ha dificultats de comunicació entre l’escola i la infermera de referència?  O entre l’escola i l’Agència de Salut Pública? Tornaran a posar a Salut als peus dels cavalls, des d’Ensenyament?. Tanmateix sembla que el curs començarà el 14 de setembre; queden dies encara per poder consensuar encara els punts més dificultosos del protocol establert, i si cal rectificar allò que sigui necessari, però el conseller Bargalló ha de saber que la responsabilitat del que succeeixi a les escoles és exclusivament seva, per més que ell intenti “compartir-la” amb Salut. Aquestes últimes hores també s’ha sabut que el govern espanyol pretén “harmonitzar” el començament del curs escolar i ha convocat una reunió dels consellers d’Educació de les diferents comunitats autònomes per organitzar de manera coordinada l’inici de curs. Per tant cal preveure mesures que poden incidir en el protocol establert ara a Catalunya entre Salut i Ensenyament.  

Esperem que malgrat les discrepàncies sorgides, les coses es facin de la millor manera possible, i que cadascú assumeixi amb lleialtat les seves responsabilitats. Amb la salut de les persones no s’hi juga, i amb la salut dels infants encara menys                        

dilluns, 17 d’agost del 2020

Tancament de l’oci nocturn a tot l'Estat espanyol, entre altre mesures.


És un acord unànime de totes les comunitats autònomes, pres en el si del Consell Interterritorial de Salut que amb caràcter extraordinari s’ha celebrat aquest divendres 14 d’agost.
El conjunt de mesures preses afecta als àmbits que actualment estan sent origen de brots amb un major impacte i que comporten un major risc. Entre les mesures preses en destaquen dues: el tancament de l’oci nocturn a tot l’Estat, o la prohibició de fumar al carrer, si no es compleixen determinades condicions.



Tal com ja s’havia fet efectiu a Catalunya, el Consell Interterritorial de Salut ha decidit també tancar a tot el territori de l’Estat l’oci nocturn. Per tant, discoteques, sales de ball, bars de copes amb o sense actuacions musicals en directe, hauran de romandre tancades.

Pel que fa als establiments hotelers, restauració, terrasses i bars-restaurants de platja, caldrà garantir una distància mínima entre persones d’1,5m en el servei a la barra. En les taules d’aquests establiments, amb un màxim de10 persones per taula, les persones que les ocupin hauran d’estar separades entre elles una distància d’1,5m. Aquest establiments hauran de tancar a la 1 de la matinada, i no podran admetre’s nous clients a partir de mitja nit. 

També les cigarretes convencionals i les electròniques han estat objecte de limitacions. En aquest sentit s’ha establert que no es pot fumar al carrer, si no es pot garantir el manteniment d’una distància mínima de 2m. entre el fumador li qualsevol altre persona. 

A banda d’aquestes mesures cridaneres però necessàries, l’acord al que han arribat el integrants del Consell inclou altres limitacions pel que fa al actes multitudinaris planificats en els que les autoritats sanitàries corresponents de cada comunitat autònoma hauran d’avaluar el risc que comporten abans de concedir l’autorització de l’acte.

Els centres sociosanitaris i la seva problemàtica també han estat objecte d’anàlisi en aquests sessió del Consell. En aquests centres es concentren dues situacions preocupants: d’una banda les persones ingressades són d’edat avançada, i per tant vulnerables,  i de l’altre,  és on s’està produint un major nombre de brots. Per tant calen accions decidides, i entre elles: efectuar proves PCR a totes els nous ingressos amb una antelació de 72 hores com a màxim. També caldrà fer-los als treballadors nous i als que es reincorporin de vacances o permisos. També es limiten les visites a una persona per resident amb una durada màxima d’1 hora al dia, esglaonant les visites dels residents al llarg del dia. Única excepció a aquestes limitacions a aquells residents que estiguin en procés de final de vida. També es restringeix al màxim les sortides dels residents.

També cal destacar entre les diferents mesures el consum no autoritzar d’alcohol en la via pública que resta prohibit i que es deixa en mans de les comunitats autònomes aplicar els sancions que corresponguin.

El document acaba amb una sèrie de recomanacions: a la ciutadania que limiti les trobades socials més enllà del grups de convivència estable i que aquests estiguin limitats a 10 persones màxim. També recomana que als treballadors de les residències que estan en contacte amb els residents, se’ls facin periòdicament proves PCR.  

El fet d’haver pres aquests acords en el sí del Consell Interterritorial de Salut té per Catalunya una avantatge. D’aquesta manera s’evita que algun d’aquests jutges tan entesos en ciències de la salut que tenim a Catalunya, amb algun màster en qüestions sanitàries cursat a la Universitat Juan Carlos I, pugui desautoritzar alguna de les mesures preses, com per exemple la de l’oci nocturn que la Generalitat ja havia pres i que algun jutge havia “corregit” o la de fumar a la via pública, que la Generalitat estava  a punt de prendre. Ara segurament ho ratificarà la Sala de lo contenciós del Tribunal Suprem, i cap jutge de cap comunitat podrà desautoritzar-ho. 

També dificulta que algunes organitzacions presentin recursos en tribunals autonòmics, en contra de les mesures restrictives per als seus negocis com ja han fet associacions patronals de l’oci nocturn, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l’ha admès a tràmit.                   

divendres, 14 d’agost del 2020

Doblegar la corba entre totes i tots, la frase preferida de la consellera de Salut


La frase “doblegar la corba”, ha perdut actualitat malgrat que la consellera la repeteixi una vegada i un altre. Tenia sentit dir-ho al bell mig de la pandèmia quan els nous cassos no cessaven de d’incrementar-se cada dia. Efectivament, llavors estàvem sota un aprenentatge continu dels efectes de la Covid-19 més enllà de les conseqüències sanitàries de la malaltia. Es tractava d’intentar frenar la progressió dels nous contagis, de manera que la corba que es configura en el gràfic que representa el contagis diaris, anés mica en mica disminuint la pendent i fins i tot arribés a invertir-la. En altres paraules, la corba “es doblega” quan el nombre de cassos d’un dia és inferior als del dia anterior i això de forma continuada. 
Ara bé, entrat el mes d’abril, i sobretot al maig, es va doblegar la corba... i de què ens va servir? Setmanes més tard, tornàvem a estar com al mes de març... Doblegar la corba no és un objectiu sinó una conseqüència. L’objectiu real és trencar de manera efectiva totes les cadenes de contagi i per tant detectar també totes les persones portadors del virus asimptomàtiques, i si aquests objectius s’assoleixen, llavors es quan la corba es doblega i ja no torna a enlairar-se més.   




La consellera insisteix en un concepte que per ell mateix no arregla el problema. No arreglarem res intentant doblegar la corba si no anem més enllà. Un del aprenentatges de la primera onada de la Covid-19 ha estat aquesta necessitat de trencar de manera radical les cadenes transmissores de la malaltia. És per això que ara estem intentant tallar de manera més efectiva la cadena de contagis, que és el que no vàrem saber fer del tot durant la primera onada del virus. En aquella fase, durant els mesos de març, abril i maig, vàrem intentar doblegar la corba, però com que no disposàvem de les eines necessàries, no vàrem anar més enllà. Per tant, de què va servir “doblegar la corba” si el virus continuava fent de les seves?    

Avui, segurament partint de l’experiència acumulada aquests mesos enrere, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha decidit sortir a buscar el virus, en lloc d’esperar-se a que el virus estigués prou escampat. Ara s’actua puntualment i de manera preventiva a partir de determinades alarmes, sobre barris, pobles, o ciutats en els que es detecta una presència preocupant del virus, i s’actua puntualment i amb immediatesa en aquets punts concrets. És una plantejament proactiu i preventiu, diferent de les practiques reactives de la primer a fase quan s’actuava després que el virus s’hagués expandit incontroladament, actuant tard i malament i que malauradament només portava a una possible solució: el confinament absolut de la població amb tot els efectes que se’n deriven tant a nivell econòmic com pel que fa a la salut mental de molts ciutadans.  

És evident que si actuant proactivament i intervenint amb celeritat en aquells àmbits territorials en els que el virus pot haver-se instal·lat, s’aconsegueix trencar les cadenes de transmissió, s’acabarà aplanant al corba, però ho farà gràcies a aquesta nova situació consistent a anar a cercar el virus en lloc d’esperar-se a que es manifesti de manera incontrolada tal com havíem fet els primeres mesos de la pandèmia. 

Una de les diferències entre l’estratègia actual i la que es va seguir en els primers tres mesos de la pandèmia, és l’existència de proves PCR en quantitat suficient. Al començament, els tests escassejaven i entre l’estupidesa del govern central de voler centralitzar les compres, i la ineptitud de l’Agència de Salut Pública de Catalunya a l’hora d’aconseguir materials, els professionals sanitaris no podien diagnosticar cassos perquè no se’ls podia fer la prova. “Quedis a casa i no es mogui, ja li farem un seguiment telefònic”: quants malalts a Catalunya varen rebre aquesta instrucció, en lloc de dir-los “vingui al CAP que li farem la prova”? La manca de materials de tot tipus va condicionar molt la resposta que es donava sobretot des de l’assistència primària. Un altre diferència destacable respecte a la primera onada, és que ara hem aprés que cal tenir un equip de persones a disposició del sistema sanitari per intentar establir els contactes d’una persona infectada, els dies previs a mostrar els primers símptomes o de diagnosticar-li la malaltia. Aquesta funció es clau si es vol trencar la cadena de contagis. És el que anomenem rastrejadors o “gestors Covid”.   

Tanmateix, aquesta nova estratègia que ja s’ha encetat a Terrassa, Sabadell, Ripollet, Santa Coloma, i Vilafranca del Penedès entre altres localitats, o als barris barcelonins de Torre Baró i Besós té un altre inconvenient: la voluntarietat de fer-se el test. Mentre això sigui voluntari, no podrem estar segurs d’estar detectant a tots els asimptomàtics portadors del virus, i per tant, agents de contaminació. Molta gent no vol acudir de manera voluntària als punts on es fa el test. No hi volen acudir per motivacions diverses, de tipus personal,  laboral, familiar o el que sigui. La estupidesa dels humans farà que sotmetre’s al test hagi de ser obligatori? 


        

dimarts, 11 d’agost del 2020

Vint científics demanen una avaluació independent de la gestió de la pandèmia per part de les administracions públiques


Malauradament, la Covid-19 no ha marxat de vacances i tampoc l’han afectat les altes temperatures estiuenques com alguns preconitzaven. Tanmateix, a Catalunya, després del nomenament del nou Secretari de l’Agència de Salut Pública, dona la sensació que les coses s’estan fent amb criteri, que hi ha una estratègia contra el virus, i que es comencen a veure els primers resultats. Tant de bo això no siguin només sensacions, i que en les setmanes properes parlem de realitats confirmades.


En ple mes de d’Agost s’ha donat a conèixer una carta signada per 20 científics espanyols que basant-se en la seva experiència durant aquesta pandèmia, i en els seus coneixements, han fet un anàlisi dels errors comesos per les administracions públiques a l’hora d’enfrontar la crisi sanitària. Aquesta carta s’ha publicat en la prestigiosa revista “The Lancet” i en ella els experts demanen una avaluació independent sobre les diferents actuacions que tant el govern central com els autonòmics han dut a terme durant la pandèmia. L’objectiu és detectar els erros comesos i les debilitats del sistema, de manera que davant d’una possible nova onada a la tardor, es puguin minimitzar les seves conseqüències. 



Entre els 20 científics signants de la carta, n’hi ha alguns que treballen en institucions catalanes: Alberto García-Basteiro (Hospital Clínic), Àlex Arenas (Universitat Rovira i Virgili), Carme Borrell (Agència de Salut Pública de Barcelona), Montse Gea-Sánchez (Universitat de Lleida), Clara Menéndez (Institut de Salut Global de Barcelona), Miquel Porta (IMIM), Carmen Vives-Casas (Agència de Salut Pública de Barcelona). També la signen altres coneguts científics com Rafael Bengoa del País Basc o la Sra. Beatriz González López-Valcárcel de les Illes Canàries. Pretenen detectar punts dèbils i fortaleses del sistema sanitari amb l’objectiu de reforçar aquests últims i eliminar les debilitats del sistema  

Entre els principals errors que els signants han detectat en la gestió de la pandèmia assenyalen la falta de preparació per afrontar la pandèmia amb uns sistemes de vigilància poc sòlids, una baixa capacitat per a fer proves PCR, manca d’equips de protecció individual i manca d’equips per llits de malalts crítics com ara respiradors. També assenyalen una reacció tardana, tant de les autoritats estatals com autonòmiques, un procés de presa de decisions extremadament lent, excessiva mobilitat a tots els nivells de la població, manca de coordinació entre el govern central i els autonòmics, decisions preses sense un assessorament científic adequat, una població molt envellida, grups vulnerables amb desigualtats socials i de salut, manca de preparació a les residències de gent gran, i tot això amanit amb deu anys d’austeritat pressupostària que haurien situat a molts serveis sanitaris en una situació límit, amb una força laboral molt minvada, una salut pública molt en precari, i un sistema de salut molt afectat per l’obsolescència de molts dels seus equipaments deguts a la manca d’inversions. 

Del que es tracta és de poder preparar al país per fer front a noves onades del virus o d’altres pandèmies futures, identificant debilitats i fortaleses del sistema i errades i encerts de les actuacions dutes a terme fins ara per les autoritats. Per poder fer això, els signants demanen una valuació en tres àrees concretes: la de governança del sistema i del procés de presa de decisions, l’assessorament científic i tècnic de les autoritats sanitàries, i capacitat operativa de les organitzacions. El seu objectiu és posar al descobert punts crítics en cadascun d’aquests tres àmbits. 

Independentment que aquesta avaluació es faci o no, hi ha un tema que ha estat una autèntica cotilla a l’hora de prendre decisions. Em refereixo a la Llei de Contractes del Sector Públic, que caldria revisar de dalt a baix. És curiós observar com el sistema sanitari només ha començat a ser eficient quan aquesta Llei ha deixat d’aplicar-se. És una llei administrativista, burocràtica, d’acompliment farragós i difícil i que dilata en el temps la solució als problemes. El seu objectiu no és facilitar el procés de compra a les institucions sanitàries, sinó intentar establir condicions “objectives” a l’hora de justificar decisions de compra encara que aquests suposada objectivitat limiti l’eficiència de les decisions preses i les allargui innecessàriament en el temps; és el control per el control. Resulta extremadament significatiu, que en els centres i dispositius sanitaris del país no hi ha hagut disponibilitat d’EPI, mascaretes, test PCR, ventiladors, etc., fins que basant-se en l’excepcionalitat derivada de l’estat d’alarma, la Llei de Contractes de les Administracions Públiques ha quedat arraconada en alguna lleixa d’algun despatx... 

Encara vull posar en el focus dels disbarats un altre qüestió: per més que hi dono voltes, no entenc perquè el departament de Salut no cobria la vacant del Dr. Guix al capdavant de l’Agència de Salut Pública just al bell mig de la pandèmia. Ens ho explicaran algun dia el tàndem Aragonés-Vergés?... No crec...     

dissabte, 8 d’agost del 2020

L’Hospitalització a domicili, una forma d’atenció que va a l’alça


L’hospitalització a domicili és una alternativa a l’hospitalització convencional, que proporciona atencions i cures mèdiques i d'infermeria de nivell hospitalari al domicili dels pacients i que aporta avantatges per als pacients, pel seus familiars, i pel sistema sanitari. Pels malalts perquè poden gaudir de les comoditats i la familiaritat del seu domicili sense renunciar, per això, a una atenció mèdica especialitzada; als familiars perquè els evita desplaçaments a l’hospital i els permet una proximitat permanent amb el malalt difícil d’assegurar quan el malalt està ingressat en un hospital i una gestió més còmoda de les seves agendes; i al sistema sanitari perquè allibera pressió sobre els llits hospitalaris del sistema públic.      






L’hospitalització a domicili es va iniciar a Catalunya a començaments de la dècada dels 90 amb malalts de baixa complexitat, que estaven en fase de convalescència de les seves malalties o després d’una intervenció quirúrgica, sempre i que el criteri mèdic així ho aconsellés. Eren “programes especials” que alguns centres anaven assajant per donar una resposta a la pressió assistencial sobre els seus llits d’hospitalització convencionals.. Mica en mica aquesta pràctica s’ha anat estenent i avui en dia són molts hospitals de la xarxa pública que disposen d’aquest programa per als seus malalts. En l’actualitat estem parlant de dues modalitats d’hospitalització a domicili: la que evita l’ingrés del malalt a un centre hospitalari i la que redueix les estades en els hospitals tot i que el malalt hi hagi ingressat uns dies. Tanmateix, el CatSalut no sempre ha donat un tracte econòmic adequat als costos que aquest servei implica, tot i les conseqüències  positives que es deriven d’aquesta pràctica assistencial que permet, per exemple, millorar les llistes d’espera, atès que els hospitals poden atendre més malalts dels que atendrien en condicions normals, si aquests programes no existissin. 

Al bell mig de la pandèmia que estem patint, i que encara està entre nosaltres i no ens deixa recuperar la normalitat, aquesta pràctica de l’hospitalització domiciliària ha permès que malgrat que els hospitals han hagut de dedicar plantes d’hospitalització senceres a malalts afectats amb la Covid-19, i per tant a dedicar-hi un bon nombre de llits, molts malalts afectats per altres patologies i fins i tot alguns amb la Covid-19, hagin pogut ser atesos a casa seva. Estem per tant, davant d’una aposta de futur que esdevindrà cada dia més important en la pràctica assistencial.   

Sembla que finalment el CatSalut s’ha adonat de les bondats d’aquesta pràctica, i es planteja que el sistema sanitari públic de Catalunya incrementi significativament el nombre de mallats atesos als seus domicilis. En concret es parla d’aconseguir que durant els tres propers anys, a banda dels 17.000 malalts que cada any ja són  objecte d’aquests programes, es puguin atendre altres 9000 malalts als seus domicilis, arribant per tant a les 26.000 altes anuals d’hospitalització domiciliària. Segons el càlculs del CatSalut, atendre aquests 26000 malalts hospitalitzats a casa seva pot representar per el sistema sanitari públic un increment teòric d’uns 680 llits addicionals a l’any.

Per fer créixer aquesta alternativa a l’hospitalització convencional, es requereix una col·laboració molt estreta entre els hospitals i l’assistència primària a totes les regions sanitàries, i es persegueix que l’atenció primària pugui activar directament l’hospitalització domiciliària d’un pacient de manera coordinada amb l’hospital que n’hagi de fer el seguiment. Hi ha però unes condicions que s’han d’acomplir per accedir a aquest servei, que sempre serà prescrit per un metge, i entre elles que al domicili del pacient hi hagi permanentment un familiar que el pugui atendre, i que el seu domicili es trobi dins d’un radi equivalent a una isòcrona de entre 30 i 40 minuts màxims respecte a l’hospital de referència, que disposi de telèfon i que es trobi en les condicions higièniques adequades.  

En el supòsit quer aquestes i altre condicions s’acompleixin, el malalt serà atès per un equip multi-disciplinar de metges i infermeres que en tindran cura les 24 hores del dia, mentre no disposi de l’alta. No cal dir que si durant els dies que el malalt es troba “ingressat” a casa seva, sorgeix la necessitat de sotmetre’l a alguna exploració, tècnica o tractament que no es pugui dur a terme en el domicili del malalt, aquest serà traslladat a l’hospital de referència per que li facin, i quan el seu estat de salut ho permeti serà reingressat immediatament de nou a casa seva. 

Més enllà dels bons propòsits, cal fer les coses bé, i per tant no podem fer com tantes vegades s’ha fet, d’implantar una nova activitat sense una dotació econòmica suficient per cobrir els costos afegits que aquesta prestació genera. Cal per tant que el CatSalut doti adequadament aquests programes per que la seva proposta sigui creïble, i sobretot, sostenible.                                      

dimecres, 5 d’agost del 2020

Un abans i un després


El controvertit Dr. Oriol Mitjà, amb els seus encerts i les seves errades, avui ha encertat plenament quan en una piulada a Twitter ha dit que l’actuació del departament de Salut ha experimentat un canvi en positiu, després que s’hagi nomenat al Dr. Josep Maria Argimon secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.




En la seva piulada, el Dr. Mitjà destaca algunes de les actuacions del Dr. Argimon:
Realització d’un Pla director per enfocar les actuacions contra la Covid-19.
Tests massius PCR a les zones en les que es produeix algun brot.
Increment en el nombre de rastrejadors.
Utilització d’una app pel rastreig de contactes.
Control de l’aïllament quan aquests s’ha de produir.

Crec que una bona part del sector està d’acord amb aquesta apreciació del Dr. Mitjà. Des que Josep Maria Argimon s’ha fet càrrec de la direcció de les actuacions contra la pandèmia es veu que hi ha un fil conductor, un programa de treball estudiat que es segueix sistemàticament per els actors del sistema sanitari. 

És cert que el nombre de nous contagis s’ha anat incrementant aquesta setmana, però aquest és un fet que el propi Dr. Argimon ja havia avisat que es produiria, i és conseqüència de dos factors: d’una banda la generalització de proves PCR a tots els sospitosos de tenir la malaltia, i de l’altre a la identificació de persones que tot i ser asimptomàtics són portadors del virus, i per tant tenen capacitat de contagiar a altres persones. Tots dos factors són molt importants de cara a contenir l’expansió del SARS-CoV-2.

Aquesta nova etapa en la lluita contra el coronavirus ens aporta perspectives d’una millor estratègia per combatre la pandèmia i ens estalvia aquelles pesades i avorrides compareixences de la consellera Budó, de la consellera Vergés i del conseller Buch. Parlaven, parlaven i parlaven sense dir absolutament res que convencés mínimament a l’auditori, i la majoria de preguntes que formulaven els periodistes eren repetitives, sense massa interès informatiu, i en algun cas fins i tot impròpies de gent educada. Ara per contra, ens trobem amb unes explicacions concretes, tècniques, sense gesticulacions, i amb mesures immediates i efectives. Per això al situació epidemiològica s’està controlant en aquells territoris en els que s’han aplicat mesures restrictives, malgrat les protestes d’alguns empresaris insolidaris i egoistes. 

És evident que prohibir tancar les sales de festa i discoteques, afecta l’economia de molts empresaris, i a l’ocupació d’alguns treballadors, però cal posar a la balança els costos econòmics i socials generats per aquestes i altres mesures i els resultats aconseguits si efectivament el nombre de contagiats es redueix, si el nombre d’atencions sanitàries que se’n deriven també es redueix i sobretot si a més s’han salvat vides.  

Tanmateix, sembla que les directrius implementades per atacar el virus, passen per actuacions preventives i actuacions estratègiques en àrees conflictives. En aquest sentit, cal destacar que el departament de Salut ha decidit actuar contundentment a Sabadell, Terrassa i Ripollet, que són tres nuclis que aquests últims dies han experimentat un creixement important del nombre de contagis. No es tracta, ara per ara, d’aplicar mesures restrictives, sinó de cercar possibles cassos de malalts que tinguin la malaltia d’una manera molt més proactiva, anant a buscar, en la pràctica, al malalt a casa d’ell, anticipant-se així a la capacitat de propagació de la malaltia. La decisió de que els ciutadans es facin la prova en les diferents carpes instal·lades per el SEM, és voluntària. També la ciutat de Granollers ha viscut una experiència similar. Aquesta recerca activa de possibles contagis, es podrà repetir un qualsevol indret de Catalunya en el que la xifres indiquin la necessitat d’actuar-hi amb rapidesa.  

Veurem els resultats de tot plegat, però pel moment sembla que anem bé. Ara cal difondre aquest Pla Director que han elaborat bàsicament el Dr. Argimon i el Dr. Mendioroz. Els propers dies en tindrem detalls.                           

diumenge, 2 d’agost del 2020

Agraïment del president de la Generalitat Quim Torra, al sector sanitari


Abans de les vacances, el president de al Generalitat Quim Torra ha volgut agrair al personal sanitari els esforços duts a terme i la seva generosa dedicació en el moment àlgid de la pandèmia. Ho ha fet a través dels dirigents dels sistema sanitari català amb els que s’ha reunit telemàticament. 



Encara no hem vençut al virus, però si una cosa comença a quedar clara és la fermesa del president de la Generalitat a l’hora de prendre decisions i actuar, encara que en fer-ho, hagi trepitjat alguns ulls de poll. 



El president Quin Torra ha demostrat que per ell les frases no són per fer bonic, sinó que cal omplir-les de contingut fent que la realitat respongui al que diu la frase. Mentre el departament de Salut s’omple la boca dient que “volem posar a les persones al centre del sistema sanitari”, el cert és que deixa sense cobrir la posició de Secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en el moment més crític de la pandèmia, o es deixa arrossegar per el vicepresident del govern català, més procliu a defensar l’economia que no pas la salut de els persones, tal com s’ha vist en la gestió de la crisi sanitària a partir del moment en que la Generalitat ha recuperat les seves competències. Catalunya ha estat de les pitjors comunitats de l’Estat per nous contagis, per manca de solucions efectives, per reticències econòmiques a l’hora de prendre decisions, i en definitiva a l’hora d’abordar un problema que el vicepresident Aragonès ha volgut controlar des de l‘ombra però que se li ha escapat de les mans per pura incompetència. Si en condicions de normalitat, el màxim responsable de Salut no ha d’anar del bracet del màxim responsable d’Economia, al bell mig d’una pandèmia, encara menys. I aquest és també un dels grans errors de la consellera Vergés. La obediència deguda a un superior del partit, ha passat per sobre d’altres consideracions.

És per aquest motiu que el president Torra, segurament pressionat per col·lectius sanitaris, ha hagut d’intervenir, per tallar de soca-arrel l’economicisme imperant en les actuacions del seu vicepresident, i en una decisió que tots li hem d’agrair, va obligar a la consellera Vergés a cobrir la plaça de secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb la persona de Josep Maria Argimon que ha aportat coneixement, transparència i rigor a una situació que només comptava amb la verborrea i gesticulació de la consellera però sense cap altre ingredient ni mesura que servís per tallar la propagació del virus.

Els professionals sanitaris són el col·lectiu que més ha patit els efectes de la pandèmia. L’han patit com a ciutadans que són i l’han patit a més com a professionals sanitaris, que malgrat les deficiències amb les que s’ha vist obligats a treballar, ho han fet amb una dedicació, una generositat i un altruisme que mai els podrem agrair.  És per això que els president Torra ha volgut fer-los-hi arribar el seu agraïment a través de sengles trobades telemàtiques que ha tingut amb els alts directius de les institucions sanitàries.

Ho va fer en una primera sessió telemàtica el dia 27 de juliol, amb representants de centres hospitalaris de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, acompanyat de la consellera de Salut. “Estem en alerta i fent-ho tot per no tornar a la situació viscuda” els va dir, agraint-los els esforços fets per tots els professionals dels centres sanitaris de Catalunya. 

Dies més tard, el 31 de juliol, el president Torra es reunia de nou telemàticament, amb els responsables de l’atenció primària de Catalunya a qui també els va agrair la extraordinària feina que havien fet al llarg de la pandèmia destacant que “la ciutadania s’ha adonat de qui ha estat essencial i qui no, per sortir d’una situació com aquesta. Ja prou d’apel·lar a la professionalitat i el voluntarisme del sector, s’han de tenir les condicions per poder treballar sense fer heroïcitats”. El mateix dia el president Torra es reunia, de nou telemàticament, amb responsables d’hospitals de les regions sanitàries de les Terres de l’Ebre, de Tarragona, de l’Alt Pirineu i Aran, de Girona i de Lleida a qui va agrair l’esforç descomunal i històric que han fet els professionals i els va desitjar que després de l’immens esforç fet, poguessin gaudir d’un període de descans ben merescut. A aquestes dues últimes reunions telemàtiques no hi va poder assistir, per raons personals, la consellera de Salut. Qui si que hi va assistir va ser el recent nomenat secretari de l’Agència de Salut Pública Josep Maria Argimon entre altres responsables del departament de Salut.  

A destacar que el mateix dia 31 de juliol, el president Torra estava convidat a fer-se una foto amb el Rei, el president del govern espanyol i els presidents de les comunitats autònomes, i en comptes d'això va preferir reunir-se, entre altres, amb els responsables del sistema sanitari públic català. Aquest fet va ser aprofitat per el líder del PSC Miquel Iceta, que va retreure al president Torra, que pel fet de no assistir a la sessió fotogràfica s'havia quedat sol. La resposta del president Torra va deixar al Sr. Iceta a l'alçada del betum. I és que davant de la frivolitat d'alguns que només busquen el desgast del rival polític sense aportar mai res, el president de la Generalitat va demostrar que la seva preocupació no són les sessions fotogràfiques sinó les persones. Una sessió fotogràfica en la que per cert, ja estava tot decidit: el govern espanyol es queda els diners dels fons europeus per la recuperació després de la Covid-19