dissabte, 29 d’agost de 2020

Que malament ho estem fent, també els ciutadans...

Molta gent està jugant cada dia a favor del virus, contribuint a la seva propagació; alguns ho fan de manera involuntària, però hi ha uns quants inconscients que ho fan plenament coneixedors dels perills que entranya per a altres ciutadans la seva actitud poc solidària. El resultat és molt preocupant: els contagis no paren de créixer, i no només és per què es fan més PCR. 





Cal reconèixer que el caràcter i la nostra cultura social ens fan poc disciplinats. Per incidir més en les consciències dels ciutadans caldria que el discurs dels polítics canviés. Els assessors dels polítics els deuen aconsellar gesticular molt quan parlen en públic, i segurament la gesticulació ajuda a convèncer, però si el discurs que l’acompanya no és raonat, clar i concret per més que es gesticuli el poder de convenciment decau. I d’aquí plora la criatura...



El Secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha explicat en la seva darrera compareixença una realitat esfereïdora: un 45% dels contactes propers a un contagiat no acompleix la quarantena. I això és una barbaritat i una irresponsabilitat que no es pot acceptar. Però encara és més greu que tal com ha explicat el Dr. Argimon un13% de les persones diagnosticades amb Covid-19 tampoc segueixen l’aïllament prescrit per els metges. Si la gent no entenem que amb aquestes actituds estem atemptant perillosament contra la salut dels nostres conciutadans, i perjudiquem l’economia fins a nivells perillosíssims, és que tots plegats ens ho hem de fer mirar. 

En aquest sentit, cal explicar que els ciutadans han tingut mals exemples per part de la classe política. Molta gent recordarà com l'actual vicepresident del govern Pablo Iglesias es va saltar la quarantena, o quan el líder de la ultradreta va fer el mateix. Són  exemples mot inapropiats per aquells ciutadans que ja estan predisposats a no fer massa cas d'allò que els demana l'administració.        

Tanmateix caldria anar una mica més enllà i esbrinar perquè la gent actuem d’aquesta manera. Certament, a la nostra societat hi ha una determinada proporció d’irresponsables, però tants? Hi poden haver altres motius que justifiquin aquestes actituds?. Més amunt he comentat la poca credibilitat dels polítics, amb molta gesticulació però amb discursos molt pobres, gens convincents, que incideixen molt poc en les consciències de la gent. Parlen molt de “totes i tots” movent mans i braços d’un costat a l’altre, però “com no podia se d’altre manera” no aporten cap element que cali en la ciutadania. Però sent sincers, aquesta és l’única causa per la que la gent fem el que volem i no el que hauríem de fer? Sincerament, cec que no... 

Cal estudiar doncs les causes d’aquests comportaments tant insolidaris. Més enllà dels irresponsables, caldria saber quins són els motius que porten a la gent normal a tenir actituds tan insolidàries. Segurament alguna cosa hi deu haver relacionada amb la situació laboral dels afectats: què em passarà a la feina si dic que no hi puc anar perquè estic en quarantena o perquè he donat positiu? M’acomiadaran amb qualsevol excusa d’aquestes que tenen a ma els empresaris? I els companys? M’assenyalaran com a algú potencialment infectat i em veuré discriminat? I els amics? Si em quedo a casa els ho hauré d’explicar, i ningú voldrà saber res de mi... Tot això són actituds possibles, algunes de les quals caldria cobrir legalment quan això fos possible.

Per exemple, és compatible avui una baixa laboral estant aïllat a casa en quarantena, sense una analítica que confirmi el diagnòstic? Es pot demanar un permís retribuït a l’empresa estan en aquestes circumstàncies?.  Aquestes situacions i altres de similars requereixen respostes si es vol que els ciutadans responguem més proactivament davant del problema de salut pública que patim, i els governs haurien d’aportar solucions davant d’aquestes situacions.   

I calen també missatges molt més clars i contundents per part dels polítics. No es pot sortir avui a la tele, agraint el comportament dels ciutadans i callar quan l’endemà i l’altre, i l’altre, comproves com dia a dia la xifra de nous contagis va creixent. Aquesta connivència amb la poca disciplina dels ciutadans, dona lloc a situacions com les viscudes a Vilafranca, on ni la policia municipal mi les mossos d'esquadra varen impedir una concentració multitudinària de joves. A Barcelona també es va desmantellar una festa il·legal muntada en una nau industrial amb més de cent joves ballant, amb alcohol i drogues a dojo, sense cap mena de mascareta i sense cap respecte a les distàncies de seguretat. El problema és que de situacions com aquestes n'hi ha moltíssimes, distribuïdes per tot el territori.       

També entenc que salvaguardar el sistema econòmic del país tant com es pugui, és molt important, però encara ho és més la salut de les persones. D’acord que els governs hagin intentat protegir al màxim els interessos de la indústria turística, un dels pilars del PIB estatal, però deixar fer vacances a les persones sense advertir-los insistentment dels riscos que es corrien si se’n feien, sense indicar clarament quins territoris presentaven riscos més elevats, sense exigir totes les prevencions possibles, prohibint tota mena d’ates socials i deixant-t’ho tot al trinomi mans-mascareta-distància em sembla una frivolitat absoluta per part de les autoritats. Això si, quan sortim als mitjans, gesticulem molt, no aportem cap valor en el discurs, però no parem de gesticular: mans amunt, mans avall, braços oberts, braços tancats, dits enlaire i mirades a banda i banda, però autoritat moral  basada en el coneixement tècnic i capacitat de convenciment... zero. Trist però és així. 




Cap comentari:

Publica un comentari