dijous, 29 de novembre del 2018

Per el departament de Salut sembla que al sector només hi hagi una vaga


La mediació endegada per el departament de Treball, només té en compte la vaga dels metges de primària de l’ICS. Dona la sensació que la vaga que afecta a tot el sector concertat, al departament de Salut i al de Treball els preocupa i ocupa molt poc. Per  no dir gens. Tot el procés negociador en marxa, es centra exclusivament en les reivindicacions dels metges de la primària de l’ICS. La vaga de metges de la concertada que afecta a 52 hospitals de la xarxa pública, a més dels sociosanitaris i centres de salut mental i assistència primària concertada, centra les seves reivindicacions en la millora de la qualitat de l’assistència, i per ara això no mereix cap resposta per part del departament de Salut.   


Durant tot aquest procés, s’ha trobat a faltar un posicionament polític. Ni el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, ni la consellera Vergés de baixa maternal, ni la secretaria general del departament de Salut, ni el director del CatSalut han estat a l’alçada del que requerien les circumstàncies. Hem passat d’un excés de política en l’època Comin, a l’absència total de política dels moments actuals. 

        


Després que s’han consumat els tres primeres dies de vaga dels metges de la sanitat pública catalana, el departament de Salut ha volgut explicar a la ciutadania l’estat de les negociacions amb els representants dels facultatius i dels oferiments que des del departament es posen sobre la taula de negociació per satisfer les demandes dels professionals a través d’una roda de premsa en la que ha quedat ben clar que la vaga s’hauria pogut evitar si la negociació s’hagués endegat quan tocava, i no quan ja se li havien vist les orelles al llop. Acabi con acabi aquesta vaga, els metges han guanyat la partida. I dir que els metges han guanyat equival a dir de retruc que també hi guanya l’assistència primària. Benvinguda sigui doncs la vaga que haurà complert aquesta doble funció de satisfer als professionals i millorar l’atenció sanitària en aquest àmbit tan fonamental com és l’atenció primària de salut. Lamentar, això si, els danys col·laterals que han afectat a les reprogramacions de visites, i que han patit milers de ciutadans.  

Tanmateix, el sector sanitari públic té convocada un altre vaga, de la que ningú en parla, i els mitjans de comunicació sembla que tampoc ho tenen del tot clar, que coincideix en el temps amb la vaga dels metges de primària, que afecta als metges de tot el sector concertat, tant de primària com d’hospitals d’aguts, centres sociosanitaris i centres de salut mental. I d’aquesta segona vaga, tan greu o més que la primera, no se’n parla, ni s’ha establert cap mesa de negociació, ni el departament de Treball ha convocat cap mediació per intentar posar fi a la vaga. Dona la sensació com si la vaga dels centres del SISCAT no fos problema del CatSalut. I aquí el departament de Salut està cometent un segon error.

El primer va ser permetre que els metges es quedessin fora del conveni i no acceptar les seves reivindicacions. Aquesta desconsideració vers el sindicat de metges i als metges que representen va ser definitiva a l’hora d’encrespar encara més els ànims. I ara, amb aquest menyspreu a la vaga dels centres concertats, el departament de Salut està repetint exactament la mateixa errada. Els metges no es cansaran i divendres acabaran la vaga, però si no hi ha negociació, si el departament no vol assentar-se amb els metges per conèixer els seus problemes i intentar trobar solucions, la vaga continuarà. I cada vegada les distàncies seran més grans. Palplantar-se en les posicions respectives farà que cada dia que passi l’acord sigui més difícil. 

Les reivindicacions dels metges del sector concertat són molt més qualitatives que no pas econòmiques. Entre altres reivindicacions demanen permisos retribuïts fins a 40 hores a l’any per formar-se; demanen que la jornada de treball inclogui un temps destinat a formació i recerca; demanen recuperar la plantilla anterior al començament de la crisi; demanen poder conciliar millor la vida familiar i el treball, etc... I totes aquestes demandes tenen al silenci de l’administració com a resposta.

Fins ara, el govern ha anunciat que destinarà 100 milions d’€ addicionals per a la contractació de 200 metges de família (d’on sortiran?), i altres mesures totes elles en l’àmbit de l’assistència primària, però no ha fet cap referència a les reivindicacions dels metges dels centres concertats. Amb aquesta manera d’actuar el govern demostra que no sap massa bé per on va i que és incapaç d’identificar els elements claus del sistema sanitari. Va quedar ben palès amb la cimera de professionals quan malgrat les advertències que se’ls havia fet varen prendre la “sàvia” decisió de post-posar a un any vista les solucions als problemes detectats. Caldria felicitar a l’il·luminat que va creure que allargant els problemes un any més, arreglaria el malestar existent dels professionals dels sistema sanitari públic.     

dimarts, 27 de novembre del 2018

El conveni col·lectiu del SISCAT i les contradiccions que l'han acabat configurant


Un procés de negociació atípic, amb intervenció directa del CatSalut, ha propiciat la signatura d’un conveni que s’havia encallat per la manca de recursos econòmics que impedien satisfer mínimament les demandes sindicals.


Tanmateix, aquesta actuació de l’administració sanitària, obre les portes a que les futures negociacions del conveni del SISCAT es facin directament en el despatx del director del CatSalut.

El conveni signat inclou millores salarials sense què les entitats del SISCAT tinguin garantit poder-hi fer front, més enllà de “compromisos” futurs del CatSalut. Això demostra clarament la necessitat reclamada històricament de dotar al sistema sanitari públic de pressupostos plurianuals.        






La primera contradicció que cal assenyalar fa referència a la tendència que segueix el conveni des de fa molts anys. Amb la única excepció del conveni signat al bell mig de la crisi econòmica, els diferents convenis col·lectius signats han implicat uns plantejaments molt clars: cobrar més i treballar menys. La pregunta és si aquesta realitat és sostenible i si un país com Catalunya, amb un deute elevat, podria sortir-se’n si tot el seu sistema productiu anés en la mateixa direcció. 

Sens dubte, la resposta a aquesta pregunta és un rotund no. L’objectiu de la negociació col·lectiva en un país seriós no pot passar en cap cas per cobrar més i treballar menys. Es pot aspirar a cobrar més és clar que sí, però treballant millor, i incrementant la productivitat individual i/o col·lectiva. Això en el sector salut vol dir millorar la capacitat resolutiva dels problemes de salut, qualitatius i quantitatius, a través del coneixement dels professionals, ajudats per la tecnologia més moderna i dels tractaments farmacològics més eficients.

En conseqüència, agradi o no als sindicats, el futur de la negociació col·lectiva passa per posar en valor la productivitat individual i del conjunt dels treballadors del sector sanitari. Cal canviar el cobrar més treballant menys per cobrar més, produint més, i amb més qualitat. Aquesta enfoc si que dona com a resultat una economia sostenible per a un país modern. Per cert, val a dir de passada, que les DPO, que en el seu origen quan foren concebudes anaven en aquesta direcció, s’han acabat desvirtuant, convertint-se en una mena de cafè per a tothom, que no satisfà ningú, i que no tenen cap incidència en la productivitat del sistema. Al final les DPO són la conseqüència d’aquella dita castellana: “entre todos la mataron y ella sola se murió...”  

Una segona contradicció derivada del procés de negociació del conveni fa referència al fet que es ve repetint des de fa molts anys, consistent en deixar als metges fora del conveni col·lectiu. El sistema de representació sindical fa que els sindicats de tipus professional tinguin moltes dificultats a l’hora d’aconseguir un nombre significat de representants en la mesa de negociació en comparació amb els sindicats generalistes. Aquest fet comporta que els representants d’aquests últims dominin les meses de negociació fet que els permet tancar acords amb les patronals, deixant de banda al sindicat de metges. Aquesta situació l’aprofita molt bé la patronal, que sempre troba la manera d’oferir algun caramel als sindicats majoritaris, per tal de poder tancar convenis amb ells, deixant de banda les reivindicacions i les propostes del col·lectiu mèdic. Aquesta manera de procedir topa amb una reflexió molt senzilla: a quin cap cap, que a l’hora de parlar de com s’organitza el funcionament dels centres sanitaris es deixi de banda als metges ?.   

El resultat d’actuar d'aquesta manera és un conveni col·lectiu que es centra en regular salaris, jornada de treball, permisos retribuïts, etc., sense entrar en altres qüestions relacionades amb la millora de la qualitat assistencial fonamentada amb disposar del coneixement més actual, dels equips tecnològics més moderns i del suport farmacològic més eficient. El conveni esdevé un document purament administrativista i s’allunya de l’objectiu de transformar-se en un element de modernització dels nostres centres assistencials de la xarxa pública. El que resulta contradictori és que les patronals, que fomenten aquesta manera de fer pactes per la porta del darrere per excloure als metges de la negociació, després s’esquincen les vestidures quan els metges reclamen el seu propi conveni. Són les pròpies patronals les que amb el seu plantejament miop estan propiciant que els metges acabin tenint el seu propi conveni.   

Aquest II conveni col·lectiu del SISCAT signat recentment, ha viscut a més un fet mai vist fins ara. La irrupció del CatSalut al bell mig de la negociació oferint a sindicats i patronals allò que pocs dies abans els negava; això ha creat un precedent desafortunat, desautoritzant als negociadors de les patronals i mostrant als sindicats que el camí de la negociació col·lectiva passa per el despatx del director del CatSalut. Un mal precedent.

El CatSalut va assegurar als sindicats l’assumpció de la majoria de les seves reivindicacions (llevat del sindicat mèdic), i va tranquil·litzar les patronals informant-los que els pressupostos dels anys 2019 i 2020 incorporarien uns increments de tarifes que farien possible compensar el creixement dels costos derivats d’aquest II Conveni, i fins i tot quedaria un cert marge per la reposició de tecnologia. I si aquestes revisions de tarifes no es duen a terme a conseqüència per exemple d’un avançament electoral? 

Finalment, una última consideració sobre les hipoteques de futur que aquest conveni representa. Sembla que l’economia espanyola pot presentar problemes de creixement de cara als anys 2019 i 2020, i per això l’OCDE ha modificat a la baixa les previsions de creixement del PIB espanyol. Si això és així, com s’ho faran els centres del SISCAT per assumir uns costos que poden quedar compromesos per uns ingressos insuficients?. Per evitar aquestes incerteses resulta evident que el sistema sanitari català hauria de comptar amb uns pressupostos plurianuals. Quin sentit té hipotecar despeses per els pròxims anys, si es desconeixen els paràmetres econòmics que les faran, o no, possibles?

diumenge, 25 de novembre del 2018

El segon conveni col·lectiu del SISCAT ja és una realitat

Després que el CatSalut s’hagi avingut a acceptar la major part de les reivindicacions sindicals (llevat les del sindicat Metges de Catalunya), la negociació del conveni ha estat qüestió d’hores.



El conveni, cada vegada més “administrativista”, deixa de banda la millora dels serveis assistencials i el foment de la qualitat assistencial i consolida el “guanyar més i treballar menys” independentment de la productivitat i de la qualitat de la feina feta.



El II Conveni Col·lectiu dels Hospitals d'Aguts, Centres d'Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Centres de Salut Mental ja és una realitat. Els representants sindicals de CCOO, UGT i SATSE, així com els de les patronals UCH, CAPSS (Consorci Social i Sanitari de Catalunya) i ACES han signat el nou conveni que tindrà vigència fins a 31/12/2020 i que entra en vigor amb efectes a 1/1/2017, que és la data en que el conveni anterior finalitzava, amb dos anys d’ultra-activitat segons han acordat els signants. A destacar que, una vegada més, ha quedat fora de la signatura del conveni col·lectiu el sindicat Metges de Catalunya, el que sens dubte és una errada estratègica important (un any més) de les patronals. No té cap sentit deixar fora del conveni al col·lectiu mèdic que no només és bàsic i fonamental per el funcionament dels centres sanitaris, sinó que a més ha estat clau a l’hora de mantenir la qualitat assistencial durant la dura crisi econòmica que hem patit aquests últims 10 anys. En una propera entrada al blog, aportaré unes reflexions al voltant d’aquesta manera de fer de les patronals, que va en contra de tota lògica. Algú pot entendre que a l’hora de decidir com han de funcionar els centres assistencials es deixi fora de les negociacions als metges? Doncs això és el que passa a Catalunya des de fa molts anys, i així ens va... 

Informació facilitada pel el gabinet fjm advocats 
Què aporta de nou aquests segon conveni? Doncs a banda de deixar clar que sindicats i patronal estan a favor de consolidar aquella màxima tan eficient de “guanyar més i treballar menys” també queda patent que l’interès pel manteniment de la qualitat assistencial no forma part dels objectius del conveni. Per tant, cada vegada tenim un conveni més centrat en qüestions administratives, retributives, de jornada, permisos, etc., que no pas del bon funcionament dels serveis assistencials. Aquestes són algunes de les previsions incloses en el II Conveni Col·lectiu del SISCAT:

  • Increment salarial del 2018(*): 1,95%
  • Increment salarial del 2019(**) pot arribar al 2,7% 
  • Increment salarial del 2020(**) pot arribar al 3,85%

(*) l’increment retributiu de l’any 2018 tindrà efectes retroactius (un 1,7% s’haurà d’aplicar a partir de 1/1/2018 i el 0,25% restant a partir 1/7/2018) 
(**) en el supòsit que s’acompleixin les previsions de creixement i els objectius de dèficit públic i deute, continguts en els acords de l’exministre Montoro amb els sindicats.
  • El complement d’IT s’abonarà des del primer dia de la baixa, per incapacitats temporals iniciades a partir del 21/11/2018, (es percebrà fins el 100% de les retribucions fixes i periòdiques segons la nòmina del mes anterior al de la baixa).
  • La jornada laboral es redueix en 14 hores anuals a partir de l’1/1/2019, altres 20 hores anuals a partir de l’1/1/2020 i altres 14 hores a partir del 31/12/2020. En tres anys per tant es redueix la jornada en 48 hores anuals. 
  • Els metges i infermeres d’assistència primària equiparen els seus sous als dels professionals de l’assistència hospitalària.
  • Tot el personal afectat per el conveni disposarà de tres dies per assumptes propis al llarg de l’any.
  • El cobrament de les DPO es manté vinculat a l’equilibri pressupostari de les entitats del SISCAT.  

Fins aquí els acords més significatius d’aquests II Conveni. Qualsevol lector coneixedor del que impliquen aquesta sèrie d’acords es fa la pregunta de com es pagarà l’increment de costos que tot plegat implica, i la resposta és que el CatSalut s’ha compromès davant les patronals a aportar els recursos addicionals que calguin, via tarifes, per fer front a aquest increment de la despesa que hauran d’afrontar els centres del SISCAT. 

Les reaccions davant la signatura del conveni no s’han fet esperar: les patronals han fet un comunicat conjunt en el que valoren el poder disposar d’un escenari d’estabilitat a tres anys vista i on es limiten a demanar la recuperació de la suficiència de les tarifes de l’acció concertada, sense fer notar que aquest conveni representa una greu amenaça per l’equilibri econòmic de les empreses per ells representades, en el supòsit que les dades macroeconòmiques del país no segueixin la tendència esperada. 

Informació facilitada per el gabinet fjm advocats
El sindicat Metges de Catalunya, exclòs del conveni, lamenta que sindicats amb molt baixa incidència  dins del col·lectiu mèdic no hagin defensat les reivindicacions dels metges tot i la seva acceptació inicial per part de tots els sindicats presents a la mesa de negociació i la seva inclusió en la plataforma conjunta de reivindicacions dels sindicats. El posicionament de Metges de Catalunya acaba lamentant que el pacte assolit no té en compte les demandes dels facultatius.

Per la seva banda, CCOO, UGT i SATSE es fan ressò en els seves web de la signatura del conveni, remarcant les millores assolides per al conjunt de treballadors/es del sector sanitari concertat.

El CatSalut també ha manifestat el seu suport a l’acord al que s’ha arribat mitjançant un comunicat en el que valora positivament la signatura del conveni i anuncia que aquesta mateixa setmana farà públics els increments de tarifes que han de fer possible que els acords assolits en el conveni puguin ser efectius.          


divendres, 23 de novembre del 2018

L’ICS intenta aturar la vaga que afecta als seus metges d’assistència primària


Tal com havia anunciat des del primer moment el seu director gerent, l’ICS es compromet a una sèrie d’accions, totes elles d’aplicació immediata, com a resposta a les demandes dels metges de primària.



Tanmateix, Josep Maria Argimon, intentant que les propostes de l’ICS arribessin quan abans millor al col·lectiu mèdic, ha incomodat als negociadors de Metges de Catalunya que en ple procés de negociació s’han trobat com la proposta de l’ICS s’ha fet arribar per correu electrònic a tot el col·lectiu afectat per la vaga. 



L’ICS ha mogut peça, i tal com Josep Maria Argimon havia anunciat dies enrere, ha fet públic un seguit de mesures encaminades a donar resposta a la majoria de reivindicacions dels metges d’assistència primària. Donem un cop d’ull a algunes d’aquestes mesures, basades en quatre objectius fonamentals: enfortir el lideratge de l’atenció primària, actuar sobre la sobrecàrrega assistencial, millorar les condicions laborals i afavorir l’organització autònoma dels equips de treball 

Objectiu: enfortir el lideratge de l’atenció primària

A partir de l’1 de gener 2019, les direccions d’atenció primària tindran un pressupost assignat propi, tindran la gestió pròpia dels recursos humans i retran comptes directament a la direcció de l’ICS i al seu Consell d’Administració.

Objectiu: actuar sobre  la sobrecàrrega assistencial 

Incorporar 201 nous metges de família, segons es desprèn de l’estudi sobre les necessitats de medicina de família, que s’ha basat amb les hipòtesis següents:
12 minuts temps mitjà de visita, 1100 hores anuals de dedicació a l’atenció directa, 1300 pacients assignats per metge. Aquest estudi serà publicat a la intranet de l’ICS.
Dotació econòmica per poder incorporar a aquests professionals, facilitat per incorporar metges no comunitaris quan sigui necessari, i possibilitat d’incorporar a temps parcial a metges que tinguin plaça en algun centre del SISCAT, allargament voluntari de l’edat de jubilació, possibilitat de remunerar addicionalment als metges que assumeixin més feina si no es troben els especialistes que es necessiten.

Objectiu: millorar les condicions laborals

A nivell retributiu:
Recuperar el 100% de les DPO a partir del 2019 i revisar el seu contingut.
Garantir l'assoliment dels nivells III i IV de carrera professional per a metges d'atenció primària. 
Eliminar de la Llei de pressupostos, tot allò que dificulta l’aplicació de la carrera professionals.
Modificar el complement d’atenció continuada dels ACUT.
Modificar el complement d’atenció primària dels ginecòlegs
Facilitar la conciliació de la vida familiar i la social i laboral
A banda de les places ja convocades de medicina familiar i pediatria convocar i resoldre un total de 10.092 llocs de treball de personal estatutari fix, de 20 categories diferents.

Objectiu: afavorir l’organització autònoma dels equips 

Dotar de màxima autonomia de gestió dels EAP i potenciar als seus equips directius.
Elecció de l’equip directiu pels professionals de l’equip.

Davant d’aquestes propostes, com ha reaccionat el sector? Comencem per la infermeria. L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiC) ha emès un comunicat en el que posa de manifest que la infermeria ha estat del tot oblidada en el document presentat, i que el Pla de Xoc anunciat pel director-gerent de l’ICS està clarament esbiaixat atès que en cap cas posa en valor ni el treball en equip, ni l’aportació de la infermera a l’atenció primària de salut. També fa referència als ratis d’infermeria del tot insuficients tal com va quedar clarament demostrat en el fòrum de les professions del passat més de setembre, en el que s’havia identificat la manca d’unes 18.000 infermeres a Catalunya.

El document de l’AIFiC reconeix un esforç de l’ICS per enfortir el lideratge dels equips d’atenció primària, però en aquest sentit recorda que només un 7% dels equips d’atenció primària estan dirigits per infermeres. També reclamen que s’aposti clarament per el treball en equip i es doni valor a les competències adquirides per les infermeres en l’àmbit d’infermeria familiar i comunitària. 

Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya s’ha manifestat al respecte, denunciant en primer lloc “joc brut” per part de l’ICS per haver enviat a tota la plantilla de facultatius d’atenció primària de l’ICS el document d’accions de millora a l’atenció primària mentre el comitè de vaga i la direcció de l’ICS estaven mantenint una reunió negociadora. El metges entenen que aquesta manera de fer dinamita el procés negociador i no volen valorar el contingut del document fins que l’ICS no les presenti formalment a la mesa de negociació. 

Metges de Catalunya es referma en les seves demandes dirigides a garantir la qualitat de l’assistència i la dignitat de les condicions de treball dels metges. Per tant, avui per avui, es manté vigent la convocatòria de vaga des del 26 al 30 de novembre. Consideren que la mobilització anunciada “és més justa i necessària que mai"

Per tant, les espases continuen en alt... dilluns 26 és a la cantonada...

dimecres, 21 de novembre del 2018

Relat sobre la gestació del segon Conveni Col·lectiu del SISCAT


Negociacions secretes en petit comitè, interferències de l’administració, desautorització dels negociadors per part del departament de Salut, canvis radicals de criteri... són algunes de les situacions que s’han viscut al llarg del procés negociador.

En la història de la negociació col·lectiva de la sanitat catalana mai s’havia posat tant de manifest la inexperiència del departament de Salut a l’hora de saber trobar un lloc discret en el procés de negociació. I això que la secretària general de Salut és una ex-sindicalista. 



El text del preacord: ja hi ha conveni
Fa molts anys que a Catalunya es negocia el conveni col·lectiu de la sanitat concertada. Primer va ser el conveni de la XHUP, que amb els anys s’ha acabat transformant en el conveni del SISCAT del que aquest any se n’està negociant el segon. Probablement, dels diferents convenis que s’han negociat, mai s’havia produït una situació de desautoritzacions i canvis de criteri com les que s’han produït en la negociació d’aquest segon conveni del SISCAT.

Diguem que fins fa pocs dies, els sindicats havien donat mostres d’una unitat que semblava força sòlida. Fins i tot havien culminat amb èxit d’assistència dues convocatòries unitàries dels quatre sindicats presents a la mesa negociadora, CCOO, UGT, SATSE i Metges de Catalunya. Una mobilització al departament de Salut i l’altra  a la plaça de Sant Jaume; semblava doncs que el bloc sindical es mostrava unit i que a la patronal li seria difícil aplicar la vella tàctica de dividir a l’adversari, mitjançant l’oferiment d’algunes llaminadures a alguns sindicats amb vots suficients per poder tancar el conveni. 

Ho semblava... perquè el cert és que la setmana passada es va produir una estranya confluència entre els interessos d’algun sindicat i una de les patronals. Tot d’una, el que fins llavors semblava una línia vermella de les patronals, ho va deixar de ser quan una d’elles es va començar a mostrar d’acord amb l’equiparació salarial entre els treballadors de l’assistència primària i els dels hospitals. Aquest gir, implicava que hi pogués haver quòrum suficient per signar el conveni en cas que qualsevol altre sindicat hi estigués també d’acord. L’acceptació per part de la patronal d’aquesta reivindicació no va ser considerada suficient per Metges de Catalunya, motiu pel qual el sindicat mèdic continuava defensant la resta de les seves reivindicacions. Aquest acord entre bambolines va servir per trencar la unitat sindical, que segurament era la finalitat que perseguia la patronal que va fer pactes per sota la taula amb els sindicats que s’hi varen avenir.  

Així les coses es va produir una situació del tot nova en el procés de negociació del conveni: el CatSalut, segurament veient-se venir el conflicte va decidir intervenir, i sense pensar-s’ho dues vegades els seus responsables varen convocar d’una banda als sindicats presents a la mesa de negociació, i en una reunió posterior a les direccions de els patronals, deixant de banda als negociadors de les patronal que evidentment es van quedar del tot descol·locats. 

I què va sortir d’aquestes dues reunions? Doncs la pràctica acceptació per part del CatSalut de bona part de les reivindicacions dels sindicats. No cal dir que el CatSalut es va veure atrapat per l’amenaça de convocatòria de vagues, que per altra banda segurament hi seran igual atès que han comès l’errada de deixar fora dels acords al col·lectiu mèdic, que agradi o no, juntament amb la infermeria, representa el col·lectiu més important pel funcionament d’un centre sanitari. 

Per la seva banda la infermeria també s’ha mostrat en certa mesura revolucionada, però és molt possible que el sindicat que els representa (SATSE) accepti algun petit gest com per exemple el del solapament dels torns per que no presentin cap mena d’oposició a la signatura del conveni. 

Al Dr. Adrià Comella, director del CatSalut,
no l'han aconsellat massa bé...  
La decisió d’intervenir en el procés de negociació per part del CatSalut és una greu errada estratègica. Si volien evitar la vaga, només havien de trucar a les patronals dient que acceptessin la majoria de condicions demanades pels sindicats, i que l’administració, via tarifes, hi posaria els diners necessaris per fer efectius els acords. Tal com han actuat demostren una inexperiència gran en la negociació i obren un camí nou als sindicats: quan vulguin aconseguir alguna cosa només han d’anar a trucar a la porta del despatx del director del CatSalut. Monumental errada, i més si es considera que la secretària general del departament de Salut, ex-sindicalista destacada de la UGT, d'això en deu saber una mica...   

Ara la negociació del conveni està cremant les últimes etapes, pendents de tancar els quatre serrells que queden pendents i de la redacció definitiva del text del conveni. En una propera entrada al blog, ja explicarem les novetats més significatives incloses en el que serà el 2on Conveni Col·lectiu del SISCAT.  

Finalment, aquest dilluns passat a la tarda, es va signar un preacord de conveni entre les tres associacions empresarials (ACES, CAPSS i UCH) i tres dels sindicats que formen part de la mesa negociadora del conveni (CCOO, UGT i SATSE). Aquest preacord està condicionat a que els òrgans de les diferents organitzacions ho ratifiquin i la signatura del text definitiu del segon conveni de la sanitat concertada (SISCAT) està convocada per avui dimecres a la una del mig dia. 

dilluns, 19 de novembre del 2018

Una nova vaga de facultatius dels centres del SISCAT s’afegeix a la vaga dels metges de primària de l’ICS


Ambdues vagues coincideixen en el temps: del 26 al 30 de novembre, fet que por comportar un greu col·lapse a la sanitat pública catalana.

Segons fonts sindicals mèdiques, la vaga s’ha convocat a contracor i la seva convocatòria és el resultat del fracàs absolut de la negociació. 



El sindicat Metges de Catalunya havia convocat una vaga per els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre que afecta a tots els metges de primària de l’ICS, com a conseqüència de la manca de respostes del departament de Salut a l’excessiva pressió assistencial que viuen els metges de la primària, a la precarietat laboral que pateixen, a la manca d’autonomia de gestió a la que estan sotmesos i que no els permet ni tan sols organitzar les seves pròpies agendes, a la impossibilitat de poder conciliar família i treball, i a la pèrdua de poder adquisitiu materialitzada ininterrompudament, any rere any, des del 2010. 

Metges de Catalunya també havia advertit, per activa i per passiva, que si les negociacions del conveni col·lectiu del SISCAT, deixaven de banda la majoria de reivindicacions mèdiques, el metges del SISCAT també serien cridats a la vaga, farts ja de rebre copets a l’esquena, però sense cap concreció que vingués a complementar els agraïments verbals a la seva professionalitat i a la seva dedicació i vocació, que com es sabut han contribuït decisivament a pal·liar els efectes de la crisi sobre la ciutadania en el sector sanitari públic. 

Com que ara per ara sembla que alguns posicionaments importants del col·lectiu mèdic han quedat marginats del que pot acabar sent el nou conveni col·lectiu del SISCAT, a falta de tancar alguns serrells, el sindicat Metges de Catalunya s’ha vist obligat a convocar aquesta nova vaga, que coincideix en el temps amb la que afectava als centres de primària de l’ICS. Aquesta nova vaga implica a més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 centres de salut mental. Si a això hi sumem els centres d’atenció primària de l’ICS que ja estaven cridats a la vaga en les mateixes dates, ens podem trobar davant d’una setmana que pot representar el major col·lapse sanitari de la història de la sanitat pública a Catalunya. 

Aquesta nova vaga es fonamenta en tres tipus de reclamacions: 
  1. Les assistencials, i entre elles, la limitació del nombre màxim de visites a primària, o l’assignació d’una part de la jornada a formació i recerca, etc.
  2. Les laborals, com la reducció dels contractes precaris o la millora de les condicions per conciliar treball i família, entre d’altres.
  3. Les retributives com la recuperació del poder adquisitiu, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, l’equiparació salarial dels metges de primària amb els dels hospitals, etc. 
Les espases continuen en alt atès que formalment Metges de Catalunya no s’ha retirat de la Mesa de negociació, i la decisió final dependrà de la reunió d’aquest dilluns que representa la última oportunitat per evitar unes vagues que tanmateix semblen inevitables. 

Un representant sindical del col·lectiu mèdic mostra obertament la seva decepció “amb uns responsables polítics d’una mirada tan curta, que no són capaços d’entendre res... ni tan sols volen seure a parlar amb els metges de qüestions que no formen part del conveni, sinó de tantes coses que caldria arreglar en el sistema sanitari... De fet, dona la sensació que el CatSalut ens vol convertir en mecànics de persones, situats davant d’una pantalla, sense que hi pugui haver empatia amb el malalt, ni transferència emocional... Es inconcebible que en una sanitat de primer nivell s’atorgui als seus professionals només 20 hores a l’any per formació! És inaudit!... Els negociadors del conveni col·lectiu, semblen interessats a parlar només de sous, permisos, etc. No els interessen per exemple, la degradació de l’equipament tecnològic, peça clau en un bon sistema sanitari... En la legislatura anterior podies estar o no d’acord en algunes de les decisions que es varen prendre, però aquell equip tenia capacitat d’escoltar i empatia... Ara la única possibilitat d’opinar està limitada a la mesa del conveni, i si una part dels que hi són presents es posen d’acord entre ells, els metges ens quedem fora... És molt preocupant el mal tracte que els metges estem rebent, i per això, els metges farem vaga, tot i que no ens agrada utilitzar aquest recurs, però els metges hem dit ja n’hi ha prou...”

El malestar, com es pot constatar, és molt elevat i està molt generalitzat com ho demostra el reguitzell d’adhesions a la vaga de primària que el sindicat Metges de Catalunya ha rebut aquests darrers dies. Queda la sessió de la mesa de negociació d'avui dilluns en la que es decidirà si Metges de Catalunya signa o no el conveni. A hores d’ara, veient com estan els ànims, es diria que les possibilitats que els metges signin són molt i molt escasses per no dir nul·les, però caldrà esperar a aquesta última reunió per saber-ho. Si els metges no signen el conveni, la vaga de tot el col·lectiu mèdic del sistema sanitari públic català està servida...   

diumenge, 18 de novembre del 2018

La prescripció infermera: la visió d’una experta (i II)


Alba Brugués:



“El Real Decreto no cataloga a la infermera com a prescriptora i això és un problema important”

“Les infermeres fem els diagnòstics propis de la nostra professió”

“Són les societats científiques les que hauríem d’intervenir en els fòrums on es regulen les competències professionals”

“El decret català es farà segur, i tinc l’esperança que estableixi que l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica es pugui fer a Catalunya, i  també doni cobertura legal als dos anys que hi ha de termini per que els protocols estiguin definitivament aprovats”

“El Real Decreto té una cosa positiva: les acreditacions com a infermera prescriptora i els cursos de formació per qui els necessiti es podran fer a Catalunya”

“Tothom pot estar tranquil, no prescriurem res que no estigui dins de les nostres competències”“Afortunadament el tema de les vacunes s’ha resolt satisfactòriament; esperem que la resta de temes també es resoldran; és una necessitat del sistema sanitari”“Esperava una major implicació dels gestors sanitaris en una qüestió que millorarà l’eficiència del sistema sanitari”   


(...Continua de l’entrada anterior)
La conversa va continuar al voltant del que cal fer a partir d'ara per poder aplicar les previsions del Real Decreto.

Alba Brugués: Per començar a aplicar les previsions establertes en el decret estatal ens falta tenir tota la instrumentalització necessària, com per exemple disposar  de la signatura electrònica, que tothom tingui la tarja, que tothom tingui l’acreditació, etc. A Catalunya estem en aquest punt perquè el conseller Comin va decidir tirar endavant el projecte, enfrontant-se a un lobby mèdic potent, i va actuar amb molta valentia perquè va entendre el problema que hi havia sobre aquesta qüestió... li estic molt agraïda per l’empenta i valentia amb que va abordar el problema.

Les infermeres fem diagnòstics de sempre. Quan ens posen excuses dient que les infermeres no estem preparades, m’enfado molt perquè no es veritat; estem fent un recull de tota la farmacologia estudiada durant els quatre anys de carrera, no només en l’assignatura corresponent sinó també en els diferents processos clínics que hem anat treballant al llarg dels estudis i quedaries parat de la farmacologia que hem arribat a treballar; ho farem públic per que la gent vegi que aquesta excusa no és certa. Per tant no és veritat que no estiguem preparades. 

De tota manera sembla que l’oposició al decret no ha estat tan dura com en altres ocasions. Estem fent un estudi juntament amb AQuAS i el Consell de Col·legis d’infermeres i infermers, liderat per AIFiC preguntant l’opinió dels professionals sobre la prescripció infermera i ens trobem amb una resposta molt a favor en els metges de primària, les infermeres lògicament també hi estan molt a favor i no tant a favor en el cas dels farmacèutics, sobretot els dels hospitals, i hem observat un desconeixement important sobre el que vol dir la prescripció infermera. Quan la gent sap que no volem prendre la feina a ningú i que no prescriurem una cosa que no estigui dins de les nostres competències, llavors s’entén molt més fàcilment. Hem d’explicar millor que les infermeres també fem diagnòstics. Les nafres són un exemple ben conegut, o el diagnòstic de dolor que l’acabem amb un fàrmac, o amb uns exercicis o amb una dieta; la prescripció no acaba sempre necessàriament amb un fàrmac. Un diagnòstic NANDA relacionat amb un problema cutani el podem acabar amb un pegat per exemple o si està relacionat amb un mal d’esquena el podem acabar amb un exercici. Hem d’explicar millor que és el diagnòstic infermera. De fet, totes les professions sanitàries ens hauríem de poder explicar uns als altres allò que fem en les nostres feines i això facilitaria molt la comprensió i entesa davant dels problemes que tots tenim.

El títol d’ATS, a la nostra professió, ens va fer molt de mal. Això de considerar-nos “ajudants” ens col·locava en un nivell inferior i a això s’hi afegia la imatge de la infermera que sempre anava amb la xeringa a la ma. Crec que el problema està relacionat amb una qüestió de poder més que en qualsevol altre cosa. 

També era interessant conèixer com veien el problema els gestors sanitaris:

Alba Brugués: Qui no ha tingut el paper que es podia esperar en aquest tema de la prescripció infermera han estat els gestors sanitaris, probablement perquè la majoria són metges i no volien involucrar-se en problemes corporatius. La prescripció infermera aportarà eficiència al sistema sanitari, per tant quin gestor no hi pot estar a favor?. He trobat a faltar el recolzament dels gestors. No diuen que no, però tampoc hi han posat un interès excessiu en que això es resolgui, quan de fet representa una clara millora per el sistema sanitari. Tardarà més temps o menys, però això serà una realitat. Perquè és una necessitat del sistema. Afortunadament el tema de les vacunes ja s’ha resolt satisfactòriament, i la resta de situacions es solucionaran igual que s’ha resolt aquesta. Per cert, saps perquè han tret el decret al mes d’octubre? Doncs perquè comença la campanya de la grip i les vacunes s’han d’administrar i temien dificultats si això no es resolia abans de començar la campanya.


Alba Brugués sempre parla clar, i per tant és molt d’agrair que expliqui amb aquesta franquesa el que pensa sobre la problemàtica que envolta la prescripció infermera. Hi ha moltes infermeres que s’han mobilitzat per aconseguir que això sigui un fet, però s’ha de reconèixer que la implicació d’Alba Brugués, presidenta d’AIFiC, ha estat molt important per aconseguir que la situació estigui al nivell que està actualment. El seu objectiu és normalitzar allò que les infermeres fan en seva pràctica diària estigui cobert legalment; res més que això. Li vull agrair molt sincerament les explicacions que ha donat, els aclariments i el temps que ens ha dedicat, sent com és una dona molt enfeinada i entusiasmada amb la seva professió d’infermera. Ara només cal que Catalunya pugui disposar ben aviat del seu propi decret de prescripció infermera, tal com té per exemple Andalusia, i que el decret català serveixi per millorar aquells aspectes del decret estatal que no acaben de satisfer.           

divendres, 16 de novembre del 2018

La prescripció infermera: la visió d’una experta (I)


La prescripció infermera és una qüestió que a la sanitat catalana fa temps que s’està debatent. Aquest debat va anar agafant força durant el mandat del conseller Ruiz, i va adquirir notorietat pública quan es va publicar al BOE el Real Decreto estatal del 2015. Aquella disposició legal va generar molta controvèrsia perquè el seu contingut no satisfeia les aspiracions de les infermeres. Paral·lelament, la sanitat catalana havia anat avançat en la cerca d’un consens que costava assolir, amb l’objectiu de poder disposar del seu propi decret. Aquesta situació es va accelerar amb la publicació del decret estatal indicat abans, i el conseller Comin, amb molta valentia política va entomar el repte i va treballar per aconseguir el consens necessari que hauria de permetre que la sanitat catalana disposés del seu propi decret, i per tant que les infermeres tinguessin tota la cobertura legal davant d’uns actes assistencials que des de sempre han format part de la seva feina. Malauradament, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que entre altres mesures de legalitat discutible va significar la dissolució del Parlament de Catalunya, va impedir la tramitació final del decret català.


La recent publicació al BOE de les modificacions d’aquell Real Decreto del 2015, ha tornat a aixecar polèmica al voltant d’aquesta qüestió, tot i que el nou text millora les condicions establertes en aquell primer decret, però sembla que tampoc deixa satisfet a tothom. Per aclarir la situació, i més enllà del posicionament fet públic pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya m’ha semblat interessant aportar l’opinió d’una persona experta en aquest tema, que ha lluitat per fer-lo realitat, i que porta anys darrera la exigència que es reconegui formalment i legal, una de les feines que infermeres i infermers fan cada dia. Es tracta de la infermera Alba Brugués, presidenta d'AIFiCC. Aquesta és la seva opinió:



Alba Brugués: Davant d’aquest Real Decreto, i partint de la base que les lleis no són el meu fort, he fet l’anàlisi de què necessitem les infermeres i que ens ofereix aquesta nova llei, i la veritat és que només començar a llegir-la te n’adones que està obsolet d’entrada, però en fi, més val tenir això que no pas no tenir res. Hi ha un problema important que és que el decret no cataloga la infermera com a prescriptora i en canvi a nivell europeu s’introdueix en la legislació que la infermera pot fer diagnòstics propis de la seva professió, i si fem diagnòstics podem fer la prescripció que hi ve a continuació;  per tant aquest és un error de la Llei del Medicament, no del Real Decreto, i que és el primer que s’hauria de canviar; les infermeres fem diagnòstics propis de la nostra professió. No només indiquem, utilitzem i autoritzem medicaments sinó que també els prescrivim. Aquest Real Decreto no parla de la prescripció infermera sinó de la indicació, i per tant quan diem prescripció infermera, ens estem fent un embolic. El que ha sortit ara arriba amb 20 anys de retard i a més està obsolet, perquè la infermera ha evolucionat, les necessitats de la població han evolucionat i actualment ja estem prescrivint a l’ombra sense cobertura legal i ho seguirem fent perquè les necessitats del sistema són les que són. No acabo d’entendre aquestes barreres que es posen quan només volem arreglar les coses que per altre banda són tan evidents que les entén tothom; no sé a que venen. Si és un tema de poders fàctics són poc intel·ligents, perquè hi ha feina per a tothom, ningú vol prendre el poder, ningú farà res que no hagi de fer d’acord a les seves competències, per tant, on és el problema? 

Un altre qüestió que no entenc és el paper dels sindicats. Els sindicats no haurien de tenir la potestat d’intervenir per regular una qüestió de competències professionals; els sindicats són molt necessaris per la seva feina concreta de caràcter sindical; segons la meva opinió són les societats científiques les que haurien de ser presents en les fòrums per regular aquestes temes. I el tema és molt greu perquè les societats científiques tampoc seran presents en els àmbits on s’elaboraran els protocols que estableix el nou Real Decreto. Tot plegat és un problema de saber quin és el paper de cadascú.

Calia preguntar-li per el decret català que s'estava tramitant al Parlament de Catalunya i que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la consegüent  dissolució del Parlament varen paralitzar. 

Alba Brugués: Tinc l’esperança que el decret català es farà i permetrà resoldre el tema de les guies de pràctica clínica i dels protocols. També confio aporti alguna solució al tema dels dos anys de termini per elaborar aquests protocols, mitjançant alguna disposició transitòria que doni cobertura a les infermeres com ha passat a Andalusia. Tot i així és complicat. Va ser una llàstima que el 155 paralitzés la seva tramitació. Es va quedar aturat en el tràmit parlamentari, i ara com que el decret estatal ha introduït modificacions, caldrà incorporar-les al decret català inicial, per tant caldrà adaptar-lo a aquesta nova situació, cercar els consensos que hi havia, i tornar-lo a elevar al Parlament per la seva tramitació i aprovació final. 

S'imposava la pregunta de si aquest Real Decreto estatal aportava alguna millora important, i aquesta fou la resposta:

Alba Brugués: Una de les coses bones del Real Decret estatal, en les que crec que sí que s’ha avançat i ha estat un gran guany és el tema de l’acreditació. Que es pugui fer a les comunitats autònomes és important. Per que t’acreditin com a prescriptora cal tenir el títol i un any d’antiguitat i sinó, has de fer el curs que també es podrà fer a la comunitat autònoma que correspongui. És una de les coses bones que s’ha aconseguit amb aquest decret. La resta ho veig força complicat.

També tenia interès saber, davant d'aquest reconeixement oficial de "noves" funcions de les infermeres, com està la qüestió dels riscos i les cobertures de responsabilitat civil.

Alba Brugués: Sobre la pòlissa d’assegurança per cobrir a les infermeres prescriptores, el col·legi té una pòlissa de responsabilitat civil que haurà d’incorporar aquesta pràctica que de tota manera les infermeres venim fent des de sempre. Possiblement ja es deu estar plantejant aquesta qüestió per part del Col·legi.  

(Continuarà...)