dissabte, 10 de novembre de 2018

La recepta davant dels conflictes laborals a la sanitat pública passa per una administració més sensible als problemes dels professionals


Els objectius econòmics del govern de la Generalitat s’han de fer compatibles amb les situacions injustes d’uns col·lectius de professionals que porten gairebé deu anys escoltant bones paraules però treballant cada dia amb més estrès i perdent any rere any poder adquisitiu.


Quan després de celebrar una cimera per analitzar els problemes dels professionals del sector sanitari es convoquen vagues i mobilitzacions diverses, és que la cimera ha servit de ben poc. Identificar problemes, la majoria coneguts des de fa anys, sense aportar solucions immediates, genera frustració.


El departament d’Economia de la Generalitat té un paper molt complicat. Sens dubte, cal treballar per reduir el dèficit tan elevat dels nostres comptes públics i l’endeutament que se’n deriva, i val a dir que aquests escassos tres anys que Economia està en mas d’ERC déu ni do la feina que s’ha fet en aquest sentit. Segurament, a banda de la bona gestió, hi deu haver també un increment d’ingressos conseqüència de la millora general de l’economia, però tot i que sigui així s’ha fet una gestió molt positiva i s’ha de reconèixer. 

Però el departament d’Economia té altres obligacions a banda de la millora dels indicadors econòmics. I una d’elles i molt important, passa per tenir una sensibilitat exquisida a l’hora de detectar situacions límit, sobretot en l’àmbit de les prestacions de serveis públics bàsics com és la sanitat. En aquest sentit, quan es produeixen situacions que posen en perill els serveis sanitaris, calen solucions que possiblement endarreriran la consecució d’altres objectius macroeconòmics, però es podran solucionar problemes que afecten el dia a dia dels ciutadans. I això també compta. 

Aquesta sensibilitat també l’ha de tenir el departament de Salut, atès que aquest és el primer responsable de transmetre a Economia una descripció realista del moment que està vivint la sanitat catalana. No es tracta d’incomodar als responsables del departament d’Economia sinó d’explicar amb pels i senyals la situació exacte del sector. Quan s’organitza una cimera per parlar dels problemes dels professionals, el que no es pot fer de cap manera és organitzar comissions de treball, per començar a aplicar solucions al cap d’un any. Pensar que així el sector es tranquil·litzarà denota una certa ingenuïtat i una desinformació de com és el sector, i quan al límit estan els seus professionals.   

Darrerament el departament de Salut ha organitzat una web en la que informa sobre els passos que es van fent en l’àmbit d’analitzar els problemes dels professionals, però mentre no hi hagin fets reals sobre la taula, tot això és paper mullat; la web no és la solució; la solució són els fets tangibles. Els professionals volen solucions ja. Aquells famosos discursos polítics tan utilitzats de que “cal apoderar als professionals” i “cal apoderar la primària” ha arribat l’hora de que passin de les paraules als fets. Si això no és així tindrem un conflicte seriós. 

Analitzant fredament la situació cal acceptar que aquesta crisi era del tot esperable. Fa 8 anys que els professionals de la salut, metges, infermeres i també  altres col·lectius ho estan passant malament. És inaudit que algú es plantegi continuar marejant la perdiu confiant en que el sistema ho aguanta tot. El sistema ha aguantat força, però tot té un límit i ara aquest límit s’ha ultrapassat. Val a dir que aquesta situació no és culpa exclusiva de l’equip que actualment porta les regnes del departament de Salut, sinó que els problemes s’arrosseguen des del 2010. A l’equip directiu actual del departament de Salut només se li pot criticar el desencert de post-posar les solucions als problemes detectats en la cimera de professionals al setembre del 2019. Segur que això es va plantejar així amb la millor de les intencions, però segur també que els que varen decidir formalitzar-ho d’aquesta manera van evidenciar una manca de coneixement sobre la realitat d’un sector.

Un any per aplicar solucions, no és una proposta engrescadora
 per els professionals del sistema sanitari públic  
Per entendre com de malament s’han fet les coses només cal adonar-se d’un fet gairebé insòlit com és la unitat sindical que està apareixent amb una fortalesa que no havia existit gairebé mai. El passat més d’octubre els quatre sindicats presents a la mesa de negociació del conveni, ja varen demostrar aquesta força en un acte convocat davant del departament de Salut, i ara CCOO, Metges de Catalunya, SATSE i UGT convoquen un altre mobilització conjunta per el proper dimarts a la plaça de Sant Jaume. Quan això passa, és un clar avís a navegants. Aquells que ja han capejat alguna tempesta a l’oceà això ho tenen molt clar; en canvi aquells que tot just s’inicien en la navegació ho patiran si no aprofiten les experiències de mariners més vells, però més bregats davant dels embats del mar quan aquest s’enfurisma en excés. 

Tanmateix, la situació sanitària catalana peca des de fa molts anys, pràcticament des que es varen produir les transferències de sanitat a la Generalitat a l’any 1981, d’una manca crònica de recursos per fer front als serveis sanitaris que es presten a la població, i aquesta manca crònica de recursos està en la base de tots els problemes que van sorgint. Si desprès de 37 anys de gestionar la sanitat, aquesta encara continua pendent d’assolir un finançament adequat als serveis que presta, això evidencia el fracàs de la política i el fracàs dels polítics d’aquí, i dels d’allà. No hi ha més.           

Cap comentari:

Publica un comentari