divendres, 16 de novembre de 2018

La prescripció infermera: la visió d’una experta (I)


La prescripció infermera és una qüestió que a la sanitat catalana fa temps que s’està debatent. Aquest debat va anar agafant força durant el mandat del conseller Ruiz, i va adquirir notorietat pública quan es va publicar al BOE el Real Decreto estatal del 2015. Aquella disposició legal va generar molta controvèrsia perquè el seu contingut no satisfeia les aspiracions de les infermeres. Paral·lelament, la sanitat catalana havia anat avançat en la cerca d’un consens que costava assolir, amb l’objectiu de poder disposar del seu propi decret. Aquesta situació es va accelerar amb la publicació del decret estatal indicat abans, i el conseller Comin, amb molta valentia política va entomar el repte i va treballar per aconseguir el consens necessari que hauria de permetre que la sanitat catalana disposés del seu propi decret, i per tant que les infermeres tinguessin tota la cobertura legal davant d’uns actes assistencials que des de sempre han format part de la seva feina. Malauradament, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que entre altres mesures de legalitat discutible va significar la dissolució del Parlament de Catalunya, va impedir la tramitació final del decret català.


La recent publicació al BOE de les modificacions d’aquell Real Decreto del 2015, ha tornat a aixecar polèmica al voltant d’aquesta qüestió, tot i que el nou text millora les condicions establertes en aquell primer decret, però sembla que tampoc deixa satisfet a tothom. Per aclarir la situació, i més enllà del posicionament fet públic pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya m’ha semblat interessant aportar l’opinió d’una persona experta en aquest tema, que ha lluitat per fer-lo realitat, i que porta anys darrera la exigència que es reconegui formalment i legal, una de les feines que infermeres i infermers fan cada dia. Es tracta de la infermera Alba Brugués, presidenta d'AIFiCC. Aquesta és la seva opinió:



Alba Brugués: Davant d’aquest Real Decreto, i partint de la base que les lleis no són el meu fort, he fet l’anàlisi de què necessitem les infermeres i que ens ofereix aquesta nova llei, i la veritat és que només començar a llegir-la te n’adones que està obsolet d’entrada, però en fi, més val tenir això que no pas no tenir res. Hi ha un problema important que és que el decret no cataloga la infermera com a prescriptora i en canvi a nivell europeu s’introdueix en la legislació que la infermera pot fer diagnòstics propis de la seva professió, i si fem diagnòstics podem fer la prescripció que hi ve a continuació;  per tant aquest és un error de la Llei del Medicament, no del Real Decreto, i que és el primer que s’hauria de canviar; les infermeres fem diagnòstics propis de la nostra professió. No només indiquem, utilitzem i autoritzem medicaments sinó que també els prescrivim. Aquest Real Decreto no parla de la prescripció infermera sinó de la indicació, i per tant quan diem prescripció infermera, ens estem fent un embolic. El que ha sortit ara arriba amb 20 anys de retard i a més està obsolet, perquè la infermera ha evolucionat, les necessitats de la població han evolucionat i actualment ja estem prescrivint a l’ombra sense cobertura legal i ho seguirem fent perquè les necessitats del sistema són les que són. No acabo d’entendre aquestes barreres que es posen quan només volem arreglar les coses que per altre banda són tan evidents que les entén tothom; no sé a que venen. Si és un tema de poders fàctics són poc intel·ligents, perquè hi ha feina per a tothom, ningú vol prendre el poder, ningú farà res que no hagi de fer d’acord a les seves competències, per tant, on és el problema? 

Un altre qüestió que no entenc és el paper dels sindicats. Els sindicats no haurien de tenir la potestat d’intervenir per regular una qüestió de competències professionals; els sindicats són molt necessaris per la seva feina concreta de caràcter sindical; segons la meva opinió són les societats científiques les que haurien de ser presents en les fòrums per regular aquestes temes. I el tema és molt greu perquè les societats científiques tampoc seran presents en els àmbits on s’elaboraran els protocols que estableix el nou Real Decreto. Tot plegat és un problema de saber quin és el paper de cadascú.

Calia preguntar-li per el decret català que s'estava tramitant al Parlament de Catalunya i que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i la consegüent  dissolució del Parlament varen paralitzar. 

Alba Brugués: Tinc l’esperança que el decret català es farà i permetrà resoldre el tema de les guies de pràctica clínica i dels protocols. També confio aporti alguna solució al tema dels dos anys de termini per elaborar aquests protocols, mitjançant alguna disposició transitòria que doni cobertura a les infermeres com ha passat a Andalusia. Tot i així és complicat. Va ser una llàstima que el 155 paralitzés la seva tramitació. Es va quedar aturat en el tràmit parlamentari, i ara com que el decret estatal ha introduït modificacions, caldrà incorporar-les al decret català inicial, per tant caldrà adaptar-lo a aquesta nova situació, cercar els consensos que hi havia, i tornar-lo a elevar al Parlament per la seva tramitació i aprovació final. 

S'imposava la pregunta de si aquest Real Decreto estatal aportava alguna millora important, i aquesta fou la resposta:

Alba Brugués: Una de les coses bones del Real Decret estatal, en les que crec que sí que s’ha avançat i ha estat un gran guany és el tema de l’acreditació. Que es pugui fer a les comunitats autònomes és important. Per que t’acreditin com a prescriptora cal tenir el títol i un any d’antiguitat i sinó, has de fer el curs que també es podrà fer a la comunitat autònoma que correspongui. És una de les coses bones que s’ha aconseguit amb aquest decret. La resta ho veig força complicat.

També tenia interès saber, davant d'aquest reconeixement oficial de "noves" funcions de les infermeres, com està la qüestió dels riscos i les cobertures de responsabilitat civil.

Alba Brugués: Sobre la pòlissa d’assegurança per cobrir a les infermeres prescriptores, el col·legi té una pòlissa de responsabilitat civil que haurà d’incorporar aquesta pràctica que de tota manera les infermeres venim fent des de sempre. Possiblement ja es deu estar plantejant aquesta qüestió per part del Col·legi.  

(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari