divendres, 27 de maig del 2011

Noves retallades a la vista




Vist el plantejament demagògic i electoralista que la majoria de partits i sindicats han adoptat amb les retallades, el Departament de Salut va decidir amb criteri que per tal d’evitar que les eleccions municipals es veiessin contaminades per aquesta realitat, treure de l’escenari la segona part de les retallades que de ben segur ens donaran a conèixer ben aviat.

Aquest fet els haurà permès corregir les errades de comunicació i planificació que hi van haver en el primer trimestre d’aquest any, en el que es va donar una impressió de caos comunicatiu i de caos planificador. Cal veure si a més s’hauran corregit altres dos defectes importants que hi va haver llavors: la manca de lideratge i no ser capaços de donar exemple començant les mesures d’aprimament pel propi Departament de Salut, el CatSalut, l’ICS, les empreses públiques, els consorcis, les agències, i altres estaments i estructures ineficients que han colonitzat el Departament de Salut.

Pel que estic llegint aquestes últimes hores, sembla que efectivament, en l’àmbit dels funcionaris el Govern de la Generalitat ha decidit unilateralment eliminar les aportacions al plans de pensions del funcionaris, que fins ara venien fent mes a mes. Bona notícia aquesta tot i que cal anar més enllà: l’ús dels telèfons.



També el conseller Castells, un dels pocs membres del tripartit valorat positivament per molta gent, s’ha afegit públicament a justificar l’austeritat de les administracions públiques i les retallades pressupostàries. Va guanyant força doncs, la visió que un país no pot estirar més el braç que la màniga, que s’ha de viure d’acord  als recursos que es genera, i que tot el que es fa s’ha d’acabar pagant.

Els polítics tenen per tant entre moltes altres responsabilitats la d’administrar els recursos econòmics que els ciutadans aportem a través dels impostos que paguem i aconseguir un us eficient d’aquests diners, de manera que quan els diners disponibles no arriben a cobrir totes les necessitats el que cal en primer lloc és analitzar aquelles despeses que es podrien eliminar causant els mínims perjudicis possibles als ciutadans. I en aquest anàlisi cobra força l’aprimament de l’administració en tots els seus àmbits: personal, despesa corrent i inversions (tot i que aquesta última és la que personalment menys m’agrada). Una vegada has fet aquest exercici, si els estalvis aconseguits continuen no sent suficients per garantir un sistema de prestacions socials sostenible, és quan t’has de plantejar una reducció d’aquestes prestacions socials. I llavors ho has de fer amb un discurs entenedor (això que ara es diu “relat”), d’acord a un pla ben estudiat i coherent, i amb un lideratge potent.  Aquest lideratge inclou una gran capacitat de diàleg i convenciment, amb tots els actors clau del sistema: professionals, sindicats i clients del sistema.




Tanmateix està molt clar per aquells que pretenem fer del sentit comú, el més comú dels sentits que en l’actualitat i en el Departament de Salut, hi ha algunes estructures insostenibles: hem parlat en aquest blog, en més d’una ocasió dels hospitals que al llarg de l’any fan menys d’un part al dia de mitjana. Podem parlar del SEM, i afirmar que tenir en molts hospitals equips de metges i infermers/ers sense fer res, mentre esperen que es produeixi un accident, és un luxe que no ens podem permetre. Les guàrdies de presència física en molts hospitals que estan a prop els uns dels altres tampoc estan massa justificades, igual que les guàrdies pels transplantaments a la ciutat de Barcelona, multiplicades innecessariament per 3 o per 4 depenent del tipus de transplantament, o les guàrdies d’algunes especialitats que també es podrien compartir a la ciutat de Barcelona entre els seus diferents hospitals.
















També caldrà analitzar “quins hospitals fan què” per que l’escalada assistencial que la gran majoria d’hospitals han dut a terme tampoc és sostenible. Però no és només l’atenció especialitzada la que és susceptible de ser reconvertida, si no també l’atenció primària: quin sentit tenen avui tots els dispositius d’atenció continuada que funcionen 24 hores al dia? És lògic mantenir aquestes estructures de guàrdia per una atenció que en alguns cassos no arriba a les tres atencions per nit? I més tenint al SEM inactiu en moltes hores del dia . En fi, no hi ha dubte que aquesta segona fase de les retallades promet ser interessant, sobre tot si es fa amb seny, s’explica d’una manera adequada i es lidera molt millor del que s’ha fet en la primera fase.   


dilluns, 16 de maig del 2011

Dignitat? Ètica? Valors?...algú recorda el significat d’aquestes paraules?


Dissabte passat  Barcelona va viure una manifestació organitzada per les centrals sindicals majoritàries (CCOO, UGT) i altres sindicats sectorials (Metges de Catalunya i  SATSE pel que fa a sanitat) en protesta contra les retallades en salut i educació a més de moltes organitzacions de la societat civil que s’hi van sumar.


 
























No totes les manifestacions han anat contra el Govern de la Generalitat...


Les xifres d’assistents són, com sempre en aquests cassos discordants:

Guàrdia Civil i Mossos   30.000 persones
Organitzadors               200.000 persones
El Periodico                  100.000 persones   
El País                            45.000 persones

Altres mitjans no gosen dir una xifra i es limiten a dir el màxim dels organitzadors i el mínim de la guàrdia urbana. Tanmateix, el més important no és la xifra exacta de manifestants  si no les motivacions de cada persona per ser present a la manifestació.

Segur que entre els manifestants hi havia persones de bona fe; persones que havien acudit a manifestar-se per mostrar el seu desacord amb les retallades que el govern ha anunciat, i que per altre banda uns quants entenem que són del tot necessàries.

Però tant segur com l’anterior és que entre el manifestants de dissabte hi havien moltes persones que la seva intencionalitat no era el  oposar-se a les retallades, si  no que el seu objectiu  era incidir d’una manera molt poc ètica en els resultats de les eleccions de diumenge vinent.

El Govern de la Generalitat va començar a anunciar les retallades pràcticament l’endemà de prendre possessió. Precisament, l’inici d’aquest blog coincideix amb els primers anuncis de retallades a mitjans de gener aproximadament. No deixa de ser si més no curiós que hagin calgut quatre mesos per convocar una manifestació al respecte. I aquesta manifestació es fa precisament la setmana abans de les eleccions municipals.



Jo ja crec en les casualitats, faltaria més, però no em crec gens als senyors d’Iniciativa per Catalunya capitanejats pel noi de la bicicleta, i tampoc em crec a Comissions Obreres i UGT, disposats a destruir al rival polític amb totes les armes disponibles, fins i tot les que estan mancades de tota ètica política.

I ho dic així de clar, per que és inadmissible en un país mitjanament seriós, que aquells que han generat amb les seves decisions l’actual ruïna  econòmica del país vulguin ara treure rèdits polítics de la situació que ells mateixos varen crear. Això em sembla indignant; propi de països en vies de desenvolupament no ja econòmic, si no mental. És insultar a la intel·ligència pretendre aprofitar-se de les dificultats que ells mateixos han creat. Indigne m’atreveixo a dir...

no, no...no és una broma...Sabadell està ple d'aquest slògan



Tan indigne com l’eslògan que ICV utilitza a Sabadell: “Que torni el bon govern” tenen la barra de dir. Ells que amb la seva nefasta gestió han destrossat les arques del govern de Catalunya  s’atreveixen a demanar que la gent els torni a escollir apel·lant al Bon Govern!!! Vivir para ver que diuen els castellans...

 Tanmateix val a dir  que no és només ICV qui ha intentat (i de ben segur ha aconseguit) rèdits polítics. És també ERC i el PSC encara que vulguin dissimular-ho sobre tot aquests últims. Aquests dies de campanya, pràcticament no he sentit per part d’aquests partits ni una sola proposta en positiu; tot consisteix en jugar a la contra:

Frases com “ens oposarem a les retallades del govern”, “no consentirem retallades a Barcelona” “Votar al Sr. Trias és obrir la porta de l’Ajuntament al PP”  etc., etc., estan a l’ordre del dia en boca de tots els candidats dels partits esmentats, però propostes en positiu...algú en recorda alguna?

 Un dels causants de la retallada, manifestant-se en contra de la retallada
Això només passa en un país com el nostre...així ens va!


Però el que palesa molt clarament el país que tenim, i els liders que tenim és la última perla d'en Zapatero. Aquest senyor ha tingut el desvergonyiment de demanar-li avui al President Mas que s'escolti als que es van manifestar dissabte en contra de les retallades...si, si,...ho llegeixen bé: aquell que ens nega el fons de competitivitat, qui no ens paga els costos dels malalts d'altres comunitats atesos a Catalunya, que ha retallat las pensions i altres prestacions socials, ha tingut la poca ètica de fer aquesta petició, sent ell juntament amb el tripartit l'origen de tots els nostres mals.  
Aquells que encara donem valor a paraules com Dignitat, Ètica, etc., ens sentim profundament decebuts de formar part d’un col·lectiu que prima el tot si val per aconseguir els seus objectius polítics i que prima la cultura del “pelotazo” per aconseguir els objectius econòmics. Que prima els seus interessos de partit i personals per damunt dels interessos del país,  i que en les seves prioritats la traveta, la trampa i l’engany són armes d’ús habitual. Com deia ja fa molts anys en Raimon...”nosaltres no som d’eixe mon...” 


dilluns, 9 de maig del 2011

Perquè?







No cal dir que aquesta és una pregunta de moda. Qui l’ha posat de moda és un personatge al qual no cal desqualificar; es desqualifica tot sol:





Però aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, jo també tinc dret a formular tot una sèrie de preguntes:

  •    Per què la Sra. Carme Capdevila,  consellera amb el tripartit de benestar i família, es fa l’orni quan se l’acusa d’haver ocultat 30.000 expedients de la Llei de Dependència, de catalans que ho necessiten?

  •      D’aquests 30.000 quants de barcelonins? Com és que el Sr. Hereu fa mutis i a la gàbia davant de la situació? Això no és retallar l’estat del benestar a Barcelona?

     


  •      Perquè l’encara alcalde de Barcelona Sr. Hereu acusa al Sr. Trias de ser, si guanya, un delegat de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona, quan ell ha mirat cap a l’altre banda cada vegada que el tripartit ha incomplert amb compromisos adquirits amb l’Ajuntament de la ciutat?


  •     Perquè el Sr Castells, després d’un prudencial i intel·ligent silenci, acusa ara al Govern de la Generalitat de “crear alarma” quan ell coneix i forma part de les raons?


  •    Perquè ICV utilitza hospitals per primera vegada en la història per fer-ne escenari de la confrontació política, quan fins ara a Catalunya els partits polítics havien entès que els hospitals són la casa de tots i no la feu d’un partit

  •      p://www.youtube.com/watch?v=opQnaPxFqD8


  •  Perquè precisament ara els Srs. Fernandez Diaz, Gumà i Portabella (estricte ordre alfabètic), parlen de sanitat quan en tota la seva trajectòria política això no ha estat mai una preocupació per ells?


  •    Perquè els diputats del PSC a Madrid votaran demà a favor del PSOE i no a favor de Catalunya?


  •    Perquè el Sr. Joaquim Nadal, que va assegurar fa ben poques setmanes el contrari pel que fa a la votació, no presenta amb caràcter immediat la seva dimissió?


  •    Perquè els Srs. Montilla, Iceta i Zaragoza semblen desapareguts en combat en aquestes eleccions del dia 22 de maig


Com en el cas del Sr. Mouriño, tinc molt clar que mai tindré una resposta a les meves preguntes...


divendres, 6 de maig del 2011

Sra. Geli, perdoni però aquesta vegada no té raó...




Llegeixo en un diari digital que avui el candidat i encara alcalde de Barcelona Jordi Hereu s’ha reunit amb diferents representants d’hospitals de Barcelona en un dinar en el qual l’exconsellera Marina Geli ha acusat a Xavier Trias de callar davant les retallades al Departament de Salut.

Potser li hem de recordar a l’ex consellera que no hi ha ningú que hagi fet més al nostre país per tenir un sistema sanitari modern i de prestigi que en Xavier Trias. Des de les seves èpoques al Servei d’Hospitals de la Direcció General d’Assistència Sanitària a l’any 1981, fins que va deixar la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social al gener de l’any 96, són més de 15 anys de dedicació absoluta al servei de la sanitat catalana.  Dedicació plena d’èxits, i no exempta de grans dificultats que va saber resoldre amb rigor i sobre tot amb un tarannà dialogant i respectuós amb les persones i les idees. Ningú pot presentar un balanç tan positiu en la creació del nostre sistema sanitari com en Xavier Trias.




I això, no ho afirmo només jo: ho sap tot el sector. Sobre tot aquells que per raó d’edat tenim una perspectiva històrica de tot plegat. En Xavier Trias va arribar a acords amb totes les forces polítiques, amb totes, per tirar endavant la gran majoria de les seves propostes. Va ser, sense cap mena de dubte un home de consens.

Que el Sr. Hereu ho ignori entra dintre del normal, però vostè Sra. Geli també ho sap. Vostè era a Girona, adjunta interina a Medicina Interna al Trueta, mentre en Xavier Trias estava en ple procés de creació i consolidació de la XHUP.  Vostè també hi era, i va tenir ocasió per tant de participar-hi i viure-ho.



No és just que per interessos polítics es diguin segons quines coses. No és just que per interessos polítics es pugui posar en dubte la capacitat i honorabilitat d’en Xavier Trias. I encara és menys just que això ho faci una persona com en Jordi Hereu, que en matèria de sanitat l’únic que ha fet ha estat traspassar al Departament de Salut una càrrega econòmica afegida de 2.000 milions de les antigues pessetes anuals.



Al constituir-se el consorci amb el que abans era l’IMAS i la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona ha deixat de posar-hi aquesta quantitat que cada any posava l’ajuntament per fer front a la beneficència. És a dir, la constitució del consorci ha servit per encarir anualment el CatSalut amb  12 milions d’€ a l’any. Aquesta és doncs l’única aportació que el Sr. Hereu ha estat capaç de fer a la sanitat catalana. I ho ha fet amb la connivència del PSC, i en contra de l’opinió del Sr. Castells, quan era Conseller d’Economia i Finances, que en primera instància no va aprovar els estatuts del Consorci, per aquesta i també d’altres raons.

Sincerament, amb aquest bagatge, algú creu que el Sr. Hereu pot atrevir-se a criticar mínimament al Sr. Trias en temes de sanitat? Crec que a la política li aniria molt bé una bona dosi d’ètica. I sobre tot, respecte per aquells que han demostrat sobradament la seva capacitat, en comparació  a d’altres que sembles despertar-se només quan veuen que totes les enquestes els diuen que perdran, i llavors reaccionen donant puntades de peu a tot el que se’ls posa pel davant.


L'un genera dèficit a Catalunya i l'laltre calla davant dels incompliments de la Genaralitat amb Barcelona




Volen re editar el tripartit a la ciutat de Barcelona i a tants pobles de Catalunya com puguin. Com objectiu polític ho entenc, tant com que qualsevol nou tripartit que es pugui consolidar servirà exclusivament per generar més dèficit allà on es constiteuixi: les actual dificultats econòmiques, i la necessitat de fer retallades són conseqüència únicament del tripartit a Catalunya, i de les ganes que tenen els espanyols (d'esquerres i de dretes) de fer-nos la guitza.

Els ciutadans hem de reaccionar d’una vegada i hem de recuperar valors que la nostra societat havia tingut en temps passats: En política, no tot si val.


diumenge, 1 de maig del 2011

Aquest és un moment molt difícil...




Treballadors del Trueta protagonitzen una tancada indefinida

Segurament  ara, finals d’abril  i començaments de maig del 2011, estem en el moment més difícil com  a país, d’aquests últims anys. Des que va començar la crisi que colpeja amb crueltat als més dèbils de la societat, no havíem viscut tant en la incertesa com en l’actualitat. Fa pocs dies vaig recollir d’El Periodico aquests tres titulars que a més anaven seguits i que resumeixen clarament la situació:

   El primer trimestre añade 213.500 desempleados más a las cifras de la Encuesta de Población Activa
   Los viajes organizados y los alimentos y bebidas no alcohólicas contribuyen al aumento
   El incremento encarecerá en 744 euros anuales una hipoteca media de 150.000 euros

La inflació més alta d’aquests últims anys combinada amb una tassa d’atur més elevada que mai, i un euribor que supera el 2%. Tres elements que incideixen molt directament en la nostra economia, que ens converteix en molt més pobres com a país, i dificulta seriosament la recuperació econòmica.



No cal dir que l’increment de la inflació per sobre dels sous de les famílies ens fa més dificultós arribar a final de mes; el nivell d’atur mai abans assolit al nostre país implica que el nombre de famílies amb dificultats encara s’incrementi més; i l’increment de l’euribor comporta un cost més alt de les hipoteques que molts ciutadans estem pagant. Tot plegat fa molt difícil que les famílies puguin complir els seus compromisos de pagament, i les que ho poden fer, el que fan és baixar el consum. Per fer front a la situació actual, les famílies d’aquest país només tenim una possibilitat: reduir el consum, i el baixem tant com les nostres deutes ens ho exigeixen. Com més devem, menys consumim.

Tot plegat no és res més que una espiral negativa cap endins, atès que cada vegada tenim menys diners per sobreviure, i d’aquesta forta reducció del consum se’n deriva que moltes empreses, la pràctica totalitat, veuen reduir les seves xifres de negoci, i molt sovint entren en pèrdues que les porten a reduir plantilles, i per tant  s’incrementa encara més l’atur, i així successivament.

Les joventuts del PSC denúncien allò que PSC i PSOE han propiciat a Catalunya


Mentre tant, l’Estat que ha apujat l’IVA dos punts percentuals veu com la recaptació per IVA cau per la baixada del consum i com l’impost de societats li genera menys ingressos com a conseqüència de la reducció de les xifres de negoci empresarials. L’IRPF també li reporta menys recursos atès que els treballadors en actiu són cada vegada menys. Al mateix temps l’impost de transmissions patrimonials també aporta menys a les arques de l’estat atès que la compra venda d’habitatges ha caigut a uns nivells baixíssims. Per acabar-ho d’adobar, els impostos especials (tabac, alcohol, etc.) també han baixat per dues raons: per la baixada del consum però també per les campanyes antitabac del propi govern. Ens queda un impost important, el de les gasolines.  Més del 50% del que paguem per litre de benzina són impostos. Segurament aquest fet està al darrere de l’afirmació del ministre Sebastian (el pitjor ministre d’indústria de la democràcia, i això que l’havien precedit Montilla i Clos), dient que les gasolines tardarien a baixar al nostre país. Tot i el descens del viatges dels particulars en els seus vehicles, l’estat ha pogut recaptar més en aquest impost per la desenfrenada pujada dels carburants.

Per tant, Estat, Comunitats Autònomes, Nacionalitats històriques, Ajuntaments i Diputacions, no tenen més remei que reduir les seves despeses tant en inversió, com despeses corrents, com despeses socials. No hi ha altre sortida.

Primera pedra al nou hospital de Reus

Paral·lelament a tot plegat, i demostrant evidentment que no entenen res, a Girona uns quants membres de la Junta de personal del Trueta ha decidit tancar-se indefinidament  per que no els permeten que els torns d’infermeria es solapin (l’Hospital Trueta de Girona té la història clínica informatitzada). El solapament  era de 15 minuts per torn, és a dir ¼ d’hora extraordinària al dia per cada treballador de la unitat, per tant aquests treballadors cobraran menys hores extres. Es tanquen per protestar per això, en un país que està a prop dels 5 milions d’aturats!!!

El President Mas a la seva arribada a Tortosa

Però no acaben aquí les demostracions  de seny i sentit comú: a Tortosa uns 40 treballadors del Verge de la Cinta, han esbroncat al president Mas, recordant-li que amb la salut no s’hi juga.

A vegades costa creure que Catalunya sigui un país ben considerat a Europa. Si només fos per aquests personatges, sens dubte instigats per organitzacions polítiques, de ben seguer que el país estaria com Extremadura: subvencionat pel quatre costats.

President i Vicepresident del govern que ha dut al país a la ruina econòmica

Tanmateix és indignant, que els instigadors d’aquestes protestes siguin els mateixos que juntament amb el govern d’Espanya, són els responsables directes de la situació actual a Catalunya, amb un dèficit impossible d’assumir conseqüència de la nefasta actuació en matèria econòmica del tripartit (1 i 2), i del mal tracte que Catalunya ha rebut  del govern espanyol i en particular del Sr. Zapatero, que ens nega els 1.450 milions d’€ del fons de competitivitat, i en canvi anuncia que se’n gastarà 3.000 milions per dur l’AVE a Extremadura (Si guanya Zapatero, guanya Catalunya, ho recorden?)


Desconec quants passatgers utilitzaran a l’any  l’AVE Madrid-Càceres-Badajoz-Mèrida-Trujillo-Almendralejo..ah...i Lisboa, però tinc molt clar que amb menys de la meitat del cost d’aquest AVE, a Catalunya no hi haurien retallades.

Això que comento de l’AVE a Extremadura ho podríem fer extensiu a l’Aeroport d’Alguaire, o al de Castelló o més encara al de Ciudad Real, o l’AVE d’Albacete, o a les autovies gratuïtes a mig estat espanyol, entre tantes i tantes coses. Per cert, l’altre dia en una entrada anterior, comentava els quasi 300 m2 per llit de l’Hospital de Puigcerdà; ara hi vull afegir a la llista els més de 200 m2 per llit del nou hospital de Reus. He sentit dir a algun metge d’aquest hospital: “...si ens perdem pels passadissos...” (recordem que alts dirigents del CatSalut han estat dirigents de l’Hospital de Reus...serà casualitat?)

Ja per acabar, i atès el panorama que tenim davant, no creuen que tots aquests que es manifesten, es tanquen i protesten per les retallades a la sanitat catalana, s’han equivocat estrepitosament a l’hora d’escollir contra qui protestar?



 No creuen que l’objecte de les crítiques haurien de ser els polítics que ens han dut a aquest situació? Ja només hi falta  la Sra. Chacon, dient que el govern català no sap negociar...quina barra! Què hi fa ella a Madrid amb els seus 25 diputats catalans? Res; no hi fa res per ajudar Catalunya. Una vegada més tenim una mostra dels que anteposen els sues interessos personals per sobre dels del país.