Sembla que la patronal “no ha tingut temps” de preparar la documentació a la que s’havia compromès
Ahir dimarts s’havia d’haver reunit la Mesa negociadora
del conveni col·lectiu dels centres sanitaris que formen part de la xarxa
sanitària pública, però sembla que a petició de les patronals, la secretaria de la Mesa va desconvocar via mail la reunió tot just el dia abans.
Segons diuen el motiu adduït per
les patronals per justificar la desconvocatòria, feia referència a que les patronals s’havien compromès a fer arribar als
sindicats presents a la Mesa una proposta articulada de conveni i no han tingut
temps suficient per preparar-la. Sigui com sigui, el cert és que pel moment no hi ha nova
data per la reunió, fet que posa en evidència que la falta de temps és una
excusa, atès que si el motiu fos aquest, no costava res aplaçar la reunió dos,
tres o els dies necessaris per completar la proposta de conveni.
No hi ha hagut la reunió prevista de la Mesa negociadora del conveni del SISCAT |
Així les coses i com que el 7 de juliol està cada dia més a
prop, els sindicats han demanat una pròrroga de la ultra activitat tal com han
fet altres sectors de l’activitat econòmica del país. La pròrroga de la ultra
activitat és una situació que al meu entendre treu pressió a les parts a l’hora
de negociar i per tant ens situa 6 mesos enrere
quan sobretot els sindicats no tenien cap interès a obrir negociacions,
i això quan el sector necessita una posada al dia de molts aspectes retributius
i de jornada atesos tots els canvis
produïts en aquests últims anys mentre el conveni ha estat en ultra activitat,
i que han afectat d’una manera important als ingressos dels centres, via
reducció de l’activitat i baixada de tarifes, amb uns efectes que comptats a
partir del 2010 representen una pèrdua de facturació no inferior al 30%.
D’aquí la necessitat d’acords, que si no es produeixen
tindrien a més uns altres efectes no desitjables: el final de la ultra
activitat comporta que la referència pel que fa a les relacions laborals sigui
el “conveni de nivell superior”, que no existeix.
Per tant alguns diuen que la referència passaria a ser l’Estatut dels
Treballadors. Sigui quin sigui el marc de referència quan s’acabi la ultra
activitat, el que està clar és que els sector pot quedar absolutament
irreconeixible. En efecte: cada empresa haurà de negociar amb el seu comitè la
nova jornada i les noves retribucions fet que implicarà una gran desigualtat en
les condicions de treball d’una empresa a un altre. I això no és bo per al
sector.
La partida encara no ha començat |
Estarem pendents doncs d’una nova reunió si és que aquesta es
convoca. Seria desitjable que fos així, per que el sector necessita d’una certa
regulació mínima si es vol, però suficient per que es garanteixi la uniformitat
en els temes bàsics de les relacions laborals en el sector sanitari públic.
En aquest sentit
caldria recordar als sindicats que res tornarà a ser com abans; que el
fet d’esperar a negociar per veure si la conjuntura econòmica millora no és una
estratègia vàlida per que a curt termini l’economia no millorarà i en tot cas,
quan d’aquí a uns anys ho faci, les coses seran diferents. I en el mateix
sentit fer-li veure a la patronal que la seva funció no és exclusivament
transferir als treballadors tot el pes de les retallades sinó que a més el seu
paper passa per defensar als seus associats davant de l’Administració, i això
fins ara no ho han fet i s’han limitat a fer de corretja de transmissió de les
decisions dels Departaments de Salut i Economia sense en cap cas oposar la més
mínima resistència ni tenir cap capacitat de convenciment donant per tant per bones
les retallades tan dures que el sector està patint.
Per tot plegat cal doncs una negociació seriosa del conveni;
un conveni que ell també ha de ser “sostenible” és a dir, que els centres han
de poder pagar els seus costos sense posar en perill la seva viabilitat econòmica.
Però a més els pactes que es facin han de
ser compatibles amb la legislació aplicable. Si no es fa així, es corre el risc del que està passant al Parc de Salut Mar, on avui hi ha hagut una
concentració de treballadors protestant pel incompliment per part de l'empresa, del conveni signat al
gener quan el que realment passa és que el personal al
servei de les administracions públiques d’acord a la Llei de Pressupostos 2013 del govern espanyol, preveu que aquest 2013 les retribucions en cap cas poden
superar els ingressos del 2012, i això impossibilita que el personal del Parc
de Salut Mar pugui cobrar els imports de la “carrera professional” prevista en
el conveni. No hi ha incompliment per part de l'empresa com diuen els sindicats, sinó que el que hi ha és la impossibilitat legal d'aplicar algun dels aspectes que regula
Seguirem l’evolució de tot plegat