dimecres, 8 de maig de 2013

La sanitat catalana al límit del col·lapse



Les retallades que venen no són assumibles



Fa ja algunes setmanes que està corrent el rumor de noves retallades en el sector Salut a Catalunya. Al principi, es parlava d’unes retallades al voltant del 10% que ràpidament van ser desmentides pel Departament de Salut. Per altre banda han anat apareixent xifres del tot contradictòries en funció de qui és l’interlocutor de l’administració que tens davant. El resultat és un autèntic desconcert de manera que ningú sap com acabarà tot. Quines són les causes d’aquest desconcert absolut?

Cap a on va la sanitat catalana?: Incerteses.
Tot són incerteses...

Manca de lideratge

Des fa temps algunes persones estem denunciant la manca de lideratge en el Departament de Salut. Manca de lideratge que comporta una submissió absoluta als dictats del conseller Mas Colell; no estic demanant que el Departament de Salut es reveli contra el d’Economia; estic demanant que el conseller de Salut defensi a la seva gent, de la mateixa manera que la consellera Rigau defensa a l’escola pública i privada. A Salut tot és submissió i acatament a les directrius que emanen des d’Economia, sense que ningú ni tan sols expliqui que a Sanitat ja no es pot retallar més. Tenim un conseller que ha deixat de defensar al sector per passar a defensar-se ell. Semblaria com si l’actitut del conseller Ruiz volgués donar la raó a aquells que asseguraven que la seva continuitat en el govern era deguda a la insistència del conseller Mas Colell,  que davant altres candidats al càrrec, va preferir Boi Ruiz per la seva disposició a acatar sense cap discussió qualsevol iniciativa d’Economia.


Patronals entregades al poder

Aquest és el segon problema. Si amb un conseller que no defensa al sector hi afegim unes patronals que no fan res per ajudar als seus associats, tenim una foto molt clara de la realitat: el sector salut està indefens davant les escomeses de l'Administració. El cert és que mentre Economia passa el rasclet a Sanitat fins a límits impossibles, el conseller de Salut ho beneeix i les patronals callen. I callen per que defensen els seus interessos personals. El conseller de Salut i la secretària general del Departament treballaven en la seva etapa professional anterior en una de les patronals del sector; la més important (UCH). En aquesta patronal, els seus actuals directius els hi deuen el càrrec als que eren els seus companys no fa ni tres anys. Per tant hi ha entre ells una sèrie  de connivències i tractes entre amics si és vol, per sobre dels interessos dels associats a la patronal i del sector sanitari.  I l’altre patronal, doncs que dir! Tenen por de no sortir a la foto si es mouen. Amb això ja està tot dit.

I si els expliquem que estem en crisi? reaccionaran?
Per fer evident el que acabo de dir, jo només faria una pregunta a les patronals: Què heu fet per intentar que les coses siguin diferents?. Resposta: res. Res de pràctic; us heu entrevistat amb el director del CatSalut (faltaria més) i heu anat a veure a un alt càrrec d'Economia i finances. Això és tot...ah...perdó...oblidava que heu demanat entrevista amb el president de la Generalitat... I el conseller Ruiz? algun escrit, entrevista o comunicat dient-li que així no anem enlloc? Res...no sigui que s'incomodi. 


Canvis importants en moments inoportuns

Per acabar-ho d’adobar el Departament de Salut sembla disposat a introduir en els  moments menys adequats atesa la manca d’estabilitat de la sanitat catalana, tres importants canvis que causaran més desequilibri al sistema. Es tracta en primer lloc, del nou sistema de pagament per episodis amb tots el dubtes i interrogants que es plantegen sense respostes clares pel moment. A aquest canvi substancial si vol afegir en segon lloc, el nou enfocament de la Llarga Estada Sociosanitària i de Salut Mental, en el context del nou tractament de la cronicitat i tots els canvis que això comporta i que implica també canvis en el sistema de pagament d’aquesta activitat que deixarà de tenir l’estada com a patró de mesura per passar a utilitzar l’alta com a element bàsic de pagament.

A aquest dos factors cal afegir-hi la última notícia que arriba al sector: si el dèficit autoritzat pel govern espanyol a Catalunya és de l’1,5 del PIB, aquest any 2013 s’aplicaran unes noves retallades que amb efectes 1 de juny afectaran a l’activitat (entre un 2 i un 4 % segons el centre), i a les tarifes amb efectes des de l’1  de gener (del 5,97%).


Tot plegat genera un seguit d’incerteses i interrogants sense resposta. En el sector sociosanitari, entre el canvis per la reestructuració de la Llarga Estada i els derivats del nou plantejament dels pacients crònics complexes, combinat  amb el nou sistema retributiu, és que no hi ha cap centre que tingui clar el seu futur immediat. Podran subsistir? Com els afectarà als ingressos tots els canvis previstos? S’havia parlat que el CatSalut faria unes simulacions per tal que cada centre vegi una mica per on poden anar els trets i que els caldrà fer per adaptar-se a la nova situació. Algú ha vist aquestes simulacions?  



El que ens ve a Salut, no és una retallada; és una
destralada
Si contem la retallada global des de l’any 2010, l’impacte pot arribar a finals d’aquest any a superar el 30% de facturació dels centres sanitaris catalans. Algú es creu que tot això és assumible? Algú considera que demanar tot aquest esforç podrà ser assumit sense més? No seria molt més sensat esperar a veure que passa amb una retallada global del 30%, i quan aquesta hagi estat païda pel sistema, modificar si cal, altres aspectes? De veritat que no entenc aquesta ànsia que tenen alguns de fer que les coses siguin cada vegada més difícils i complicades...no ho entenc.



Cap comentari:

Publica un comentari