dissabte, 27 de setembre del 2014

Les Entitats de Base Associativa (EBA) en l’atenció primària: passat, present i futur


Des de la creació de la primera EBA a l'any 1996, només se n'han consolidat 12 més en 18 anys

Des de 2003, només hi ha hagut dues EBA noves a l'assistència primària     


Els equips d’atenció primària en base associativa (EBA) varen nàixer fruit d’un acord  entre el col·legi de metges i el llavors conseller de Sanitat i Seguretat Social Xavier Trias. Es tractava de canalitzar la creixent inquietud del col·lectiu mèdic per integrar-se i participar en la gestió dels centres sanitaris. Per portar-ho a terme es va decidir fer una prova pilot en una de les àrees bàsiques de salut noves que en aquell moment s’estaven desplegant per Catalunya. En concret va ser l’any 1996  a l’ABS Vic 2, coneguda amb el nom de CAP “El Remei” on es va desplegar la primera experiència fruit de la creació de les Entitats en Base Associativa. Per fer-ho possible a l’any 1995 es va haver de modificar la LOSC per permetre al CatSalut poder contractar amb aquests tipus d’entitats.

Al CAP el Remei de Vic es va dur a terme la primera
experiència a Catalunya d'autogestió
 a través d'una EBA   
Un “equip de base associativa” és una empresa constituïda pels treballadors que la integren, o per una part significativa dels mateixos. És per tant una forma  d’autogestió que es formalitza jurídicament a través de les diferents fórmules que preveu la llei: Societats Limitades, Societats Limitades Professionals i Cooperatives.

En l’actualitat existeixen a Catalunya 13 EBA en funcionament; 11 d’elles actuant en el camp de l’assistència primària, 1 en el camp de la salut mental, i l’altre en el camp de la pediatria en el territori Pirinenc.

La fórmula té les seves avantatges i els seus inconvenients i en cap cas és objecte d’aquest escrit el seu anàlisi. Dir, això si, que els resultats de la seva presència en el mapa sanitari català no han estat en cap cas negatius des del punt de vista assistencial i de servei.

La inquietud ve en tot cas per la feble evolució d’aquesta modalitat assistencial. Una iniciativa que va començar a l’any 1996, 18 anys més tard només ha aconseguit una molt petita introducció en el territori català, fet que posa en entredit la voluntat real dels metges de voler assumir el protagonisme en la gestió dels dispositius sanitaris públics. A l’any 2012, segons l’informe de la central de resultats, hi havien a Catalunya 369 Equips d’Atenció Primària dels quals només 11 estaven constituïts sota la fórmula jurídica de les EBA. Estem parlant doncs d’una penetració en l’àmbit de l’assistència primària del 3% en 18 anys. És evident que es tracta d’una xifra molt baixa que no tinc clar que justifiqui la pervivència del model a Catalunya.

Quines podrien ser les raons d’aquests minsos resultats? Només falla la voluntat dels metges? Per respondre hauríem d’analitzar el mapa global de l’atenció primària a Catalunya que es configura al voltant de l’ICS com a proveïdor majoritari, sota la fórmula d’equips d’atenció primària convencionals amb personal majoritàriament estatutari. Aquesta xarxa de l’ICS està complementada en alguns territoris per proveïdors de serveis hospitalaris que han aconseguit adjudicacions per la gestió d’equips atenció primària. És el cas de Mútua de Terrassa, de l’Hospital de Terrassa, de Sagesa a Reus, de la Fundació Salut Empordà i l’Hospital de Puigcerdà o Palamós entre molts altres. Aquestes entitats amb concert hospitalari han implementat també un model convencional basat amb la contractació laboral del personal. Els resultats en Salut com en el cas de les EBA o de l’ICS són correctes.

El Dr. Albert Ledesma ha estat un dels pioners a Catalunya
en la implementació d'un model d'autogestió
en l'atenció primària
Amb aquest escenari es fa molt difícil que puguin sorgir noves EBA. Tant l’ICS com  les entitats concertades es mobilitzen cada vegada que apareix la possibilitat d’una nova ABS, i aquesta possibilitat es cada vegada més minsa per que el territori català està ja “parcel·lat” en ABS, fet que fa que l’aparició de noves ABS sigui molt poc freqüent i en la majoria de cassos sigui conseqüència de la divisió d’una ABS existent que per raons demogràfiques cal escindir en dues. En aquests cassos si l’ABS originària era de l’ICS la resta d’entitats tenen molt complicat accedir a la seva gestió, i si era d’una entitat concertada, també. Per tant mal panorama des d’aquest punt de vista per la proliferació de les EBA. Només en el cas poc probable que l’ICS volgués com a principi dedicar una part de les seves EBA a l’autogestió es podria pensar en que aquell 3% dels que parlava més amunt es pugui incrementar.

De les dificultats d’implementar noves EBA, n’és una prova fefaent que durant tota l’etapa de govern tripartit a Catalunya no es va implementar ni una sola EBA més, i que des del 2010, amb CiU governant a la Generalitat tampoc se n’han creat d'excessives, sent precisament CiU la creadora de l’invent. Dues noves ABS, és molt poca cosa si es vol avançar en aquest model. La pregunta és doncs: perquè no hi ha més EBA a Catalunya gestionant l’atenció primària? Per manca d’interès dels professionals? Per que el col·legi de metges ha deixat de pressionar a la conselleria de Salut en aquest tema? Per que el model després dels assajos fets no ha convençut del tot? Per que el territori de Catalunya no permet ja fer noves ABS? Per que l’Administració sanitària no vol aprofundir en la implementació del model?   

Em consta que tal com està estructurada la compra de serveis i l’adjudicació dels contractes de gestió del CatSalut, l’exigència d’una fiança als adjudicataris és també una barrera a l’hora  de presentar-se a concursos i més en una situació econòmica que no facilita gens accedir als crèdits, i si s’hi accedeix és a uns costos molt elevats.


En definitiva una situació poc definida que caldria que es pogués aclarir entre tots els implicats. Volem o no que el Model EBA es consolidi?


www.rbaestudisiprojectes.cat           

dijous, 25 de setembre del 2014

Tindrem una tardor complicada


Els Sindicats s’organitzen davant de les negociacions per un nou conveni


La incertesa dels pressupostos té a tothom lligat de mans



La setmana que ve es denunciarà l’únic conveni que en aquests moments està vigent en el sector de la sanitat concertada, que és el convenisociosanitari.  Recordem que aquest conveni és fruit de la decisió  d’un mediador atès que sindicats i patronals no es posaven d’acord.  El conveni es va poder assolir gràcies a una argúcia d’últim moment, atès que els centres del SISCAT havien rebutjat majoritàriament la proposta de conveni feta pel mediador en les diferents votacions realitzades. En aquestes votacions es va evidenciar que només en els centres sociosanitaris hi havia una majoria que estava d’acord en la proposta de conveni, i basant-se en aquest fet, les parts negociadores van decidir tirar endavant el conveni però només pels centres sociosanitaris.

Aconseguirà el conseller Mas Colell, els més de 3.000
milions d'€ que necessita per evitar noves retallades? 
Com a conseqüència d’aquella situació, alguns centres del sector hospitals d’aguts i primària i salut mental van negociar adhesions a aquest conveni per tal de tenir un marc de referència, i en d’altres es van negociar entre empresa i treballadors condicions que no diferien excessivament de les que integraven el conveni sociosanitari. A banda naturalment d’aquelles institucions amb conveni propri. 
  
El fet és que a 31 de desembre d’enguany venç el conveni sociosanitari vigent, que d’acord a la reforma laboral podrà tenir coma màxim un any d’ultra activitat, i per tant les parts els veuen obligades a començar a negociar un nou conveni a partir del moment que es produeixi la denúncia de l’actual, cosa que probablement succeirà a partir del proper 1 d’octubre. Però sobre aquesta negociació hi planen alguns temes delicats.

El primer d’aquests temes seria saber si els negociadors volen negociar només el conveni sociosanitari que és el que venç  el 31 de desembre de 2015, o pel contrari volen negociar un conveni del SISCAT, que inclogui a més del sociosanitari, els hospitals d’aguts, l’assistència primària i la salut mental.  Pel que he pogut observar, sindicats i patronals prefereixen un conveni global per tot el SISCAT però alguns centres sociosanitaris s’estan plantejant la possibilitat de continuar amb un conveni propi del sector. Aquesta alternativa té poques possibilitats de concretar-se per que aquests darrers anys, el departament de Salut, havia estat abonant unes quantitats específiques als centres per garantir l’equiparació salarial. Però la reflexió s’està fent tot i aquest condicionant.

Un altre element clau en la negociació, tant si és per un conveni únic o no, és la previsió pressupostària. Es disposarà de més diners en el sector per poder millorar les retribucions afectades des del 2010 per retallades que es poden situar al voltant del 15% pel que fa al salari, i al voltant del 25% si es compta referit a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors?. El departament de Salut haurà de donar alguna indicació en aquests sentit. Tanmateix la postura dels sindicats és molt clara: “si no em doneu res de nou, com voleu que signi el conveni? per continuar en les mateixes condicions laborals, ja estem bé com estem”. En altres paraules, per signar un conveni els sindicats necessiten oferir alguna cosa concreta als seus afiliats. Si signen sense poder “vendre” res a la seva gent, es corre el risc que sindicats més minoritaris, però també molt més radicals acabin guanyant les pròximes eleccions sindicals i les conseqüències siguin desestabilitzadores pel sector. Estem doncs davant d’un tema clau de difícil sortida.

Però una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, encara ve a complicar més les coses. Per aquesta sentència resulta que quan un conveni laboral decau després de l’ultra activitat, les condicions laborals dels treballadors que s’han quedat sense conveni queden “contractualitzades” és a dir passen a formar part del contracte del treballador. Aquesta sentència ha estat recorreguda al Tribunal Suprem, i encara no és coneix la decisió d’aquesta instància judicial. A partir d’aquí, és evident  que si no hi ha nous oferiments als sindicats, a aquests ja els va bé que les condicions dels treballadors quedin contractualitzades, per que resulta evident que cap sindicat acceptarà rebaixar les condicions previstes pel conveni actual.

Tot ben complicat. Caldrà veure els moviments dels diferents actors d’aquest entramat, saber si el departament disposarà o no de més pressupost per dedicar a nòmines dels treballadors de la sanitat pública, i conèixer la disposició al diàleg de les diferents parts i les seves respectives exigències.


Pel moment el sindicat Metges de Catalunya, ja ha convocat pel proper dia 1 d’octubre assemblees informatives a tots els centres del SISCAT amb l’objectiu d’anar escalfant motors…


dimecres, 24 de setembre del 2014

Fent equip


Reunió de comandaments al Departament de Salut


El conseller Ruiz també fa de metge



Dilluns passat al matí al Departament de Salut hi ha haver una reunió convocada pel conseller Ruiz, a la que hi van assistir una trentena llarga de directius del Departament, amb l’objectiu de fer pinya davant del curs 2014-2015, que contràriament al que es podia pensar fa uns mesos comença ple d’interrogants respecte sobretot al pressupost 2015. Atesos els límits de dèficit que l’Estat imposa a les autonomies (0,7% del PIB per l’any 2015) no està garantida ni tan sols la continuïtat   del pressupost 2014.

La sessió en la que va intervenir el conseller Ruiz, va estar presidida per ell mateix, flanquejat per la secretària general del Departament Roser Fernández i pel director del CatSalut Josep Maria Padrosa; també hi era el Sr. Francesc Sancho    secretari de Participació Social i Local en Salut. Hi faltava el responsable de la Secretaria de Salut Pública que deuria estar per Sabadell intentant trobar el focus causant de la infecció per legionel·la que ja ha causat 4 morts de 34 afectats, i encara no s’ha pogut determinar amb exactitud on s’origina la contaminació A aquets afectats  cal afegir-hi  3 noves morts per legionel·la conegudes avui a Ripollet, molt  a prop de Sabadell amb 5 persones afectades. Ajuntant les dues situacions estaríem parlant de 39 afectats i 7 persones mortes pel moment. No se sap del cert si els dos focus corresponen o no  a un únic punt infectat.

Tornant a la sessió de dilluns, el conseller Ruiz va posar sobre la taula la manca endèmica de diners a la sanitat catalana, però malgrat això va fer èmfasi en allò que s’ha pogut dur a terme  malgrat les dificultats econòmiques i va exposar un ventall prou ampli d’exemples. Els Plans Directors i el programa PINSAP (programa interdepartamental de salut pública), entre d'altres, van ser objecte de valoracions positives per part del conseller.

Crec que aquestes reunions per intentar aixecar els ànims de “la tropa” són en general bones i necessàries.  Fan equip i desenvolupen un ambient de solidaritat entre els presents que fa que la gent col·labori en temes de responsabilitat compartida,  treballant els uns amb els altres. Això passa quan el comunicador, el que dirigeix la sessió conjunta, es planteja aconseguir aquesta finalitat. Malauradament no sempre s’aconsegueix sobre tot si no hi ha prou empatia per part del comunicador.  Caldrà veure doncs si s’assoleixen o no els objectius de la reunió. En principi en opinió d’algun dels presents no es va generar massa eufòria.

Val a dir que just ahir al matí, i no se si a la mateixa hora, hi ha haver una reunió de les mateixes característiques al Departament d’Ensenyament, amb els mateixos objectius. La Consellera d’Ensenyament es va reunir amb els seus col·laboradors immediats per intentar aconseguir els mateixos efectes que el conseller Ruiz. En aquest cas no hi ha dubte que la consellera Rigau és una bona comunicadora. Tot plegat pot respondre a una campanya interna de l’administració de la Generalitat amb l’objectiu de millorar l’estat d’ànim dels funcionaris prou afectats per les retallades salarials que han patit.  


Destacar  com anècdota, que el conseller Ruiz ha tornat a fer de metge. Ahir al matí circulava amb el seu cotxe oficial per Ciutat Vella dirigint-se al consell executiu al Palau d ela Generalitat, quan s’ha adonat que una dona havia estat atropellada. Ha fet aturar al seu cotxe i acompanyat pels seus escoltes s’ha dirigit cap on era la dona a la que ha atès amb els primers auxilis mentre no arribava  el servei d’emergències mèdiques (SEM). Un gest que sens dubte haurà ajudat a millorar la seva imatge pública fortament deteriorada atès que l’opinió pública el relaciona directament amb  les retallades a Sanitat.


dissabte, 20 de setembre del 2014

Què passa l’endemà de la finalització de la ultra-activitat dels convenis col·lectius de treball?


Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estableix que les condicions de treball queden incorporades al contracte de treball del treballador


Tanmateix caldrà esperar la sentència definitiva del Tribunal Suprem (TS)


Recentment  hem tingut coneixement que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reunit en Sala General composada per 24 magistrats i magistrades, ha dictat una sentència  en la que aborda els efectes que es produeixin quan un conveni finalitza la seva vigència ultra activa i no existeix un conveni d’àmbit superior aplicable al que acollir-se.(Sentència  núm. 4316/2014, de 13 de juny).

D’entre les dues opcions que s’han discutit a la doctrina des de que va entrar en vigor la reforma laboral de 2012 : la “contractualització” o la desregulació de les condicions de treball, el TSJC és el primer tribunal autonòmic que es pronuncia en el sentit de que la pèrdua de vigència del conveni les condicions de treball que en ell s’estableixen s’han d’incorporar al contracte de treball, és a dir es “contractualitzen”.

Què vol dir que les condicions de treball es “contractualitzen”? Doncs  que, en absència de conveni superior aplicable, han de continuar sent aplicades les condicions regulades pel conveni que ha decaigut al considerar que s’incorporaren al contracte de treball de cada treballador i per tant no es pot plantejar una remissió a l’Estatut dels Treballadors (ET) i resta de normativa laboral bàsica per regular les condicions individuals de treball que era l’altra opció acceptada per una bona part de la doctrina.

Aquesta “contractualització” suposa però que aquelles condicions de treball establertes pel conveni que s’han incorporat als contractes de treball poden ser modificades, si existeixen raons objectives per fer-ho, pel procediment de l’article 41 de l’ET, és a dir són més fàcilment modificables que quan era  condicions  de conveni quina modificació exigia la via de la seva inaplicació (at. 82.3 ET) molt més feixuga i rigorosa.

Si aquesta doctrina del TSJC acaba sent confirmada pel Tribunal Suprem es modificaran substancialment les posicions negociadores de les parts, en particular la de la part social doncs ja no serà tant temible la fi de la ultra activitat del conveni. L’amenaça de la desregulació actuava com una espasa de Dàmocles sobre els caps dels negociadors sindicals, ni farà tant temptadora per la part empresarial deixar transcórrer el temps i que decaigui el conveni col·lectiu doncs s’hauran de continuar mantenint les condicions de treball del que ha perdut la seva vigència.

Vàrem tenir una experiència en el sector de la salut concertat quan el 8 de juliol de 2013 va finalitzar la ultra-activitat del VIIè Conveni dels Hospitals de la XHUP i dels centres d’Atenció Primària concertats, en aquell moment es va obrir una febre de negociació col·lectiva a nivell d’empreses que va concloure  amb acord en tots els centres excepte l’Hospital de Sant Pau. A aquests acords va contribuir sens dubte la responsabilitat que van demostrar les organitzacions sindicals a nivell d’empresa que no havien tingut a nivell sectorial, però no hi ha dubte que també va contribuir decisivament  la negror del panorama que s’obria davant de les incerteses jurídiques respecte quins efectes tindria el decaïment del VIIè Conveni. 
Cal esperar doncs que dictamina el Tribunal Suprem, però és evident que estem davant d’una decisió que tindrà repercussió en la negociació col·lectiva que ben aviat s’ha d’encetar en l’àmbit de la Sanitat a Catalunya.


Nota: vull agrair al gabinet jurídic de Francesc Jose Maria la informació facilitada per poder redactar aquest escrit