dijous, 25 de juliol del 2013

Alguns sindicats demanen la desaparició de les patronals sanitàries


S’han produït decisions judicials que omplen d’incertesa les relacions laborals



Ahir 8 sindicats de l’àmbit sanitari van presentar en un acte conjunt un comunicat  en el que refusen continuar negociant els convenis laborals amb les patronals del sector (ACES, CAPPS del CSC, i UCH), i li demanen a la Generalitat, junt amb altres peticions poder negociar el conveni laboral de tot el sector sanitari directament amb la pròpia Generalitat, eliminant del procés el que aquests sindicats denominen “un intermediari”, fent referència a les patronals esmentades. Aquests sindicats són: Metges de Catalunya, Unió Sindical Obrera de Catalunya (USO), SATSE, CGT, USAE (auxiliars d’infermeria), IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya i FAPIC (Federació d’Associacions Professionals d’Infermeria de Catalunya)

El Dr. Xavier Lleonart, portaveu de Metges de Catalunya
  1. Suprimir tots els ens gestors (patronals sanitàries) que comporten una pèrdua de recursos malbaratats en intermediaris.
  2. Articular els mecanismes legals per tal que els treballadors de la XHUP negociïn les seves condicions laborals directament amb la Generalitat de Catalunya.
  3. Proporcionar provisionalment un marc legal estable per als treballadors de la XHUP, mitjançant el manteniment del darrer conveni col·lectiu vigent.
  4. Mantenir i paulatinament incrementar els pressupostos que es destinen a Salut, tenint en compte l’infrafinançament que estem patint els darrers anys. No es pot pretendre mantenir l’actual sistema amb un dels pitjors finançaments de l’Estat espanyol.
  5. Restablir tots els serveis reduïts o tancats en aquests darrers anys.
  6. Evitar la precarització de les condicions laborals dels professionals del Servei Català de la Salut i restituir allò que se’ls hi ha retallat de forma injusta.
  7. Aturar el fraccionament i conversió de l’ICS en entitats similars a les de la XHUP.   

Entenc aquest comunicat com una primera resposta al fet que patronals, però també els dos sindicats majoritaris del sector (CCOO i UGT) han deixat fora de la mesa de seguiment del conveni recentment signat al sindicat Metges de Catalunya, fet que sens dubte portarà conseqüències greus al sector. No es pot deixar fora de la negociació als sindicats que representen d’una manera majoritària al personal sanitari: Metges de Catalunya i SATSE. Aquest és un error estratègic important. 

No crec de cap manera que els sindicats signants d’aquest manifest se’n surtin amb la seva. El que si és cert és que la discòrdia està sembrada, i a partir de la discòrdia vindrà la conflictivitat, i a partir de la mateixa...esperem que el resultat sigui controlable.

No ajuda gens a mantenir la calma, algunes sentències que s’estan produint: Ahir es va saber que l’Audiència Nacional havia fallat a favor d’una demanda interposada pel sindicat SEPLA en la que es reclamava la vigència del conveni antic, una vegada esgotat el període d’ultra activitat. En concret la sentència diu que els convenis col·lectius signats abans de l'aprovació de la reforma laboral tenen vigència més enllà de l'any estipulat en la nova normativa laboral perquè expirin. Aquesta sentència és  la primera en que la Sala Social d'aquest Tribunal es pronuncia sobre la ultra activitat dels convenis, i els magistrats estimen la demanda interposada pel sindicat Sepla-Air Nostrum contra la companyia, en la que l'Audiència declara la vigència de l'acord fins a l'aprovació d'un nou conveni. Contra aquesta sentència hi cap un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Per tant no és una sentència  ferma. Tanmateix  tenim un nou conflicte a la vista: Si algun dia aquesta sentència esdevè ferma ens podrem trobar dins del SISCAT (antiga XHUP) uns centres sota la vigència del VII conveni; uns altres sota la vigència dels convenis d’empresa que alguns centres ja han signat, i finalment uns altres centres emparats pel conveni del sector sociosanitari. Embolica que fa fort... De tota manera sembla que aquesta sentència no afectarà al sistema sanitari català, atès que el conveni de la XHUP en cap clàusula preveu que mentre es negocia el nou conveni s'apliquin les condicions previstes en l'anterior. Menys mal!, però afectarà a alguns sectors, segur. 

Si algú es pensava que ell era el més llest de la classe...doncs resulta que potser al final li sortirà el tret per la culata






dimarts, 23 de juliol del 2013

Compareixença de l’ex consellera Marina Geli


El seu pas pel Departament de Salut va deixar empremta


L’ex consellera de Salut Marina Geli, va comparèixer ahir a la comissió d’investigació del Parlament. Va ser una compareixença esperada atès que la consellera Geli ha estat un dels màxims responsables del Departament que més petjada ha deixat. El Departament de Salut va viure una “època daurada” plena de creativitat en els anys de Xavier Trias, per caure després en un període massa llarg sense excessiu dinamisme. La seva arribada al Departament va ser com un alè d’aire nou, que va tornar a omplir de projectes les taules de treball i a generar il·lusió en la gent. No tot van ser flors i violes, però és evident que el període 2003-2010 va ser engrescador, innovador i positiu per la sanitat catalana.

L'ex consellera Marina Geli, en la seva compareixença
d'ahir al Parlament

La consellera Geli va començar la seva intervenció amb la frase: “Cal tornar a concertar de nou la confiança” fent-se ressò de totes les denúncies de possibles corrupteles que s’hagin pogut produir, i deixant que els processos judicials determinin la veracitat o no de totes aquestes acusacions. Va reiterar que no té consciència de cap irregularitat en la seva gestió al front del Departament.

Va defensar els sistema sanitari català que ella ha contribuït a consolidar, dient que no es poden qüestionar els seus resultats assistencials. En paraules de la consellera, el sector Salut “és un cluster de l’activitat econòmica de Catalunya”. En ocasions les crisis és converteixen  en excuses per justificar un canvi de model, però aquesta és una visió populista i poc basada en l’evidència dels resultats de Salut a Catalunya.

La consellera Geli també va explicar que quan va arribar al Departament a finals del 2003, es va trobar un pressupost que assignava 800 i escaig € per persona; que ella a través dels anys va intentar apujar aquesta assignació als 1600 €, però al final amb l’esclat de la crisi, ho va deixar per sobre dels 1600€. Ara hem caigut a 1.300€ i això és insuficient. Tot això per explicar que la Sanitat a Catalunya estava "finançada per sota de les seves necessitats l'any 2003 i que van haver de començar a fer inversions d’aquestes que no es veuen però que cal fer". Per això, justifica que la partida pressupostaria pel seu departament augmentés en els anys següents.

Una intervenció de la diputada Marina Geli
al Parlament de Catalunya 
Va explicar les 3 etapes del seu mandat: una etapa de Planificació Estratègica per definir les necessitats a cada territori i poder preveure la manera de donar-hi resposta, exigint al mateix temps resultats al proveïdors qualitatius (van haver de superar un procés d’acreditació similar a l’EFQM adaptat a sanitat). Una segona etapa de governança compartida en els territoris que va culminar en els Governs Territorials de Salut, que ella hauria volgut d’abast equivalent a les vegueries en que s’haurà d’estructurar algun dia Catalunya,  i finalment una tercera etapa de models de governança a les institucions, que sent amb tota certesa un servei públic, calia, i cal determinar amb precisió quines són de Dret privat i quines s’han de regir pel Dret públic. Tot plegat acaba configurant el Model Nacional de Salut.

Per assegurar la “continuïtat institucional”, al començament del seu mandat no va voler utilitzar el total de despesa no imputada que es va trobar, i que superava els 3.000 milions d'€. Va heretar doncs un sistema de Salut deficitari, però un bon sistema de Salut. “El nostre objectiu era gestionar el present i planificar el futur”. En aquells anys tothom (els treballadors del sistema de Salut), va millorar les seves condicions laborals i no només les retributives. "El que avui hipoteca la salut no són els increments pressupostaris d’anys anteriors, sinó que el pressupost que tenim actualment és clarament insuficient per les necessitats del sistema".

Respecte al tema de INNOVA va explicar que el Departament només si va relacionar per la construcció del nou hospital de Reus, i per que així ho va decidir l’Ajuntament. Les relacions del Departament sempre eren amb SAGESA que era l’únic interlocutor amb que es relacionaven per temes de Salut.

Va se preguntada també pel control de la gestió, i la seva resposta va se prou contundent: “Els bons gestors no volen canviar l’autonomia de gestió per la fiscalització”, tot i acceptant que en aquest àmbit hi ha una certa endogàmia i millores a fer.

El dia que la consellera Geli li va passar el relleu
al conseller Boi Ruiz
També es va manifestar sobre l’Hospital de Sant Pau, recordant que al 2007, ella va propiciar un contracte programa que havia de ser la solució definitiva al finançament de l’Hospital, i va aconseguir també que la Generalitat es fes càrrec del deute històric de la Institució. Va lloar l’actuació del gerent Jordi Colomer al front de l’Hospital, per les mesures que va anar aplicant fins que el clima intern va fer insostenible la seva continuïtat en el centre.

Finalment la consellera Geli va fer confiança al futur de la sanitat catalana, i en particular va expressar el seu convenciment que les conclusions d’aquesta comissió d’investigació seran útils, igual que el Pacte Nacional per la Salut. També va demanar un reforçament del retiment de comptes com a necessitat davant la ciutadania, un model de comptabilitat analítica independentment de la propietat, i va expressar la seva confiança en la col·laboració entre lo públic i lo privat. 

Va acabar dient que “la crisi actual ofereix una oportunitat per proposar millores i dissipar sospites; els sistema necessita reformes però no una revisió total, per que això seria donar ales a aquells que cerquen el populisme”.




                           

Compareixença de Carles Manté a la comissió d’Investigació del Parlament


Un home honest al servei de la sanitat pública


Aquesta era sens dubte una de les compareixences més esperades a la Comissió d’Investigació del Parlament d’avui, per la trajectòria personal i professional de Carles Manté. Ell ha estat un dels artífex de l’actual model sanitari català, i ho ha estat, no tant per la seva època al front del Servei Català de la Salut, sinó per l’etapa anterior, de quasi 20 anys al front del Consorci Hospitalari de Catalunya. Va ser des d’aquesta responsabilitat, des d’on va dinamitzar els hospitals comarcals de Catalunya. Primer participant en la seva associació al voltant del Consorci que defensava els seus interessos davant de l’autoritat sanitària, i després aconseguint programes d’inversió d’aquests centres que van permetre la seva modernització, quan no van ser construïts de bell nou.

Però millor que ho expliqui ell mateix:  

Carles Manté en un moment de la seva compareixença
Carles Manté ha explicat que va assumir la gerència de la part associativa del consorci al 1986, fins que al 2004, la consellera Geli el va cridar per ocupar-se de la direcció del CatSalut. Ha explicat que en l’origen els hospitals comarcals catalans de titularitat municipal, de l’església o de fundacions, estaven en unes condicions molt precàries, i que després de moltes negociacions amb el Departament de Salut, “avui pràcticament tots són nous, i tots són públics” L’objectiu no era altre que descentralitzar els recursos sanitaris per apropar-los als ciutadans i garantir-ne l’equitat d’accés. 

El Sr. Manté ha explicat com una fita important de la seva actuació es va produir a l’any 87 quan va aconseguir, després d’una negociació llarga amb en Xavier Trias, llavors director general de l’ICS, que la LLOSC incorporés la clàusula addicional 5ª, que possibilitava per primer a vegada, l’equiparació salarial dels treballadors de la sanitat de la xara d’utilització pública de Catalunya.

En opinió del Sr. Manté, en aquests 30 anys, la sanitat a Catalunya ha canviat per bé, gràcies a un model de consens, i ell ha “tingut la sort de poder-ho viure en primer a línia”.  La seva presentació ha acabat amb aquesta frase: “espero que al final del procés judicial, quedi restituïda la pèrdua d’honorabilitat” .

Preguntat si en la seva etapa de director del CatSalut va afavorir al Consorci, ha dit que van ser públics i notoris els seus enfrontaments per causes diverses, amb la cúpula directiva del Consorci. També ha estat preguntat pel SACAC (Servei de compres del Consorci), i ha explicat que el SACAC va començar com una central de compres mancomunada, en la que els responsables de compres dels diferents hospitals discutien i comparaven preus, qualitats,  etc., i els caps de compra de cada centre decidien. “Mai el SACAC va substituir la funció del centre; era un servei que en cap cas substituïa al òrgans responsables del centres”.

Carles Manté ha demanat una major professionalització en els patrons de les institucions per prendre decisions amb garanties. “No es tracta d’anar als consells d’Administració a escalfar la cadira“.  

Ha fet referència a la necessitat que en el Departament de Salut s’exerceixi el lideratge, sinó hi poden haver interessos particulars que passin per sobre dels interessos del Departament i de la sanitat catalana. En aquest sentit ha senyalat el lideratge que va exercir Xavier Trias.

En la seva declaració Carles Manté ha negat que cada vegada hi hagi més diner públic que passi al sector privat, i ha posat d’exemple els hospitals comarcals, que després d ela seva transformació han estat capaços de recuperar activitat que abans es feia privadament.

Quan ha estat preguntat pel seu contracte amb INNOVA, ha comés, (n’estic segur) un lapsus.  Li han preguntat si la seva empresa unipersonal de consultoria l’havia creada per poder cobrar més de 13.000 € al mes, i aquí jo crec que Manté no ha entès bé la pregunta. 13.000 € al mes, són molts €. I tot i que ell acumula un coneixement molt important, desconec si aquesta seria o no una tarifa justa per poder accedir a aquests coneixements.    

Referent al mecanismes  de control ha explicat que n’hi han, com també hi ha qui ha fet deixadesa de funcions.

Ha fet referència a un tema que segons el seu criteri està pendent: l’encaix de la participació dels professionals. Creu que l’ideal estaria entre el “metge propietari” i l’Administració que decideix pel seu compte sense comptar amb l’opinió els professionals. Cal trobar un camí intermedi, un encaix que després de 30 anys no s’ha trobat .

Quan se li ha preguntat per Sant Pau, ha fet un elogi de Jordi Colomer com a gerent del centre per la tasca que va desenvolupar, fins que l’ambient en el si de la institució es va anant deteriorant, i es va fer necessari el canvi. Pel que fa al concurs de la radiologia en favor de Philips, ha explicat que aquesta marca volia que les noves instal·lacions de radiologia del nou Hospital de Sant Pau fossin un referent a Europa, tal com al seu dia havia fet Siemens amb el Clínic. Per aquesta raó, Philips va fer una oferta molt interessant i es va endur el concurs

Aquest és un resum de la compareixença de Carles Manté a la comissió d’investigació del Parlament. Vull acabar el relat dient que  Carles Manté és un home important de la sanitat catalana, i un home honest. No es mereix el tràngol que ell i la seva família estan vivint. Desitjo que ben aviat recuperi el seu somriure, i pugui gaudir de la seva jubilació havent recuperat el prestigi guanyat al llarg de tants anys de treball i esforç.





dilluns, 22 de juliol del 2013

Noves compareixences a la comissió d’investigació de Salut al Parlament




La pràctica política sembla compatible amb la manipulació de la realitat


El Sr.  Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau, que compareixia en qualitat d’expert,  ha iniciat la compareixença explicant els treballs que l’oficina ha dut a terme en temes relacionats amb la sanitat. La finalitat de l’Oficina és investigar cassos concrets, no generals. En els cassos de sanitat actuen d’ofici, i quan comencen una investigació ja saben per on han d’anar. Quan reben una denúncia estudien les possibilitats que s’hagi pogut produir algun fet il·legal. Si és així el tema passa a la fase d’investigació. Diu que a Catalunya es controla el frau millor que a l'Estat

El Sr. Daniel de Alfonso en la seva compareixença al Parlament 
En la seva opinió en el cas del Sr. Bagó s’haurien pogut conculcar aspectes de concurrència d’interessos públics i privats, però determinar si hi ha delicte ja és cosa de la fiscalia.

Referent al que es considera un mitjà propi de l’Administració, han de concórrer aquestes 4 condicions:
  • Que la societat s’hagi denominat mitjà propi  en els seus estatuts
  • L’Administració que la contracta ha de disposar del control de la societat, com si fos un servei propi de l’Administració.
  • La major part de la seva feina s’ha de desenvolupar per l’Administració
  • El seu capital ha de ser 100% públic
En la concessió de “Cotxeres de Borbó” en opinió del Sr. de Alfonso, qui va acabar construint el centre no podia ser considerat un “mitjà propi” del Consorci.

El Sr de Alfonso detecta en general una certa feblesa en el control intern de les estructures sanitàries, existint una barreja entre allò públic i allò privat. Aquesta feblesa ve derivada de les persones que dirigeixen aquests institucions. Segons ell en el sector Salut hi pot haver conflicte d’interessos i negocis públic/privat en benefici d’allò privat. 

El Sr. Josep Maria Sabaté, exdirector del CatSalut
Explico ara la compareixença del Sr. Josep Maria Sabaté, ex director del CatSalut. El Sr. Sabaté ha explicat que els temes relatius a la governança dels centes sanitaris ja estaven sobre la taula quan ell va arribar al CatSalut, tot i que en part funcionaven bé. A causa de les múltiples lleis i disposicions que regulen els temes sanitaris opina que una nova Llei de Salut aniria bé, atès que la LLOSC necessita una revisió després de més 20 anys de vigència. Aquesta nova llei hauria de contemplar la governança dels sistema de salut, la provisió de serveis, etc.

Diu que en aquelles èpoques, va tenir molts problemes en la interpretació de les normes , i que tant en el sector públic com en el privat hi han coses bones i dolentes. Respecte a un possible tracte de favor al Consorci, comenta que tot el contrari, atès que va tenir u enfrontament dur amb el Consorci arrel de quan empreses públiques i consorcis van entrar a la SEC 95, mentre que el Consorci defensava el contrari.

Referint-se al tema de “Cotxeres de Borbó”  ha explicat que ell només va fer que donar continuïtat als convenis signats amb anterioritat al seu mandat (anys 2004 i 2005)

Un altre compareixença ha estat la del Dr. Josep Maria Argimon,  conseller delegat de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. El Dr. Argimon que compareixia en la seva qualitat d’expert, ha explicat que la sanitat catalana ha fet un pas endavant important fent el sistema més transparent, mitjançant la publicació de resultats.

Explica algunes fites importants en aquet procés, i en aquest sentit senyala el juliol de l’any 2012 com a punt clau quan es publiquen els resultats nominalment de tots els Hospitals de Catalunya. Al final del mateix any, es publiquen els resultats de l’assistència primària per primer a vegada, i ara fa 15 dies la Central de Resultats ha publicat també per primer vegada les dades també nominals dels centres sociosanitaris. Pocs països del mon ofereixen aquestes dades als seus ciutadans, i l’estat espanyol, només ho fa Catalunya.
El Dr. Argimon ha comparegut en
qualitat d'expert

Ha acabat la seva intervenció recordant que “el model sanitari català és un model d’èxit, per que hi ha hagut durant molt de temps consens al voltant del mateix”.

Molt adequada la reflexió final del Dr. Argimon. 

Algú es preguntarà el perquè del subtítol d'aquest post. La resposta és que hi ha diputats al Parlament membres de la comissió, entestats a negar la realitat. Mantenen l'excel·lència del tripartit com si hagués fet meravelles per la societat i no s'adonen que de tan bé que ho van fer, la societat no els va tornar a votar. Cal tocar una mica més de peus al terra, i deixar-se de demagògies populistes que no ajuden gens a millorar les coses.       

En entrades successives comentarem les compareixences de Carles Manté i l’ex consellera Marina Geli, que per la seva transcendència mereixen un tractament diferenciat.