dilluns, 8 de juliol de 2013

Xavier Pomés compareix al Parlament i arma el taco



“La direcció general de Fundacions de la Conselleria de Justícia  no en té ni idea”



Tal com he explicat en l’entrada anterior al blog, avui al Parlament hi havia sessió de la comissió d’investigació de la Sanitat. La quinta compareixença del dia era la de Xavier Pomés, expresident de la Fundació de gestió de l’Hospital de Sant Pau.

Diguem que la comissió transcorria amb relativa calma, amb els compareixents intentant esquivar, uns millor que d’altres, les preguntes dels Srs. Diputats, que avui, tot sigui dit, han semblat molt més posats en el tema que dies enrere. Suposo que mica en mica, ho van entenent. Tot i això n’hi continua havent que continuen tocant el violí, amb temes com la diferenciació de lo públic i lo privat. Els costa entendre que la Fundació de gestió de Sant Pau és una fundació privada (com totes les fundacions creades a Catalunya a l’empara de la Llei de Fundacions) però en canvi a efectes administratius està dins de la SEC 95, motiu pel qual el seu pressupost s’integra en el de la Generalitat, tenint per tant a consideració de  centre públic.

Xavier Pomés en la seva compareixença al Parlament

Deia doncs que la sessió transcorria dins de la normalitat fins que ha aparegut en escena Xavier Pomés, en al seva qualitat d'expresident de al Fundació de Gestió de Sant Pau.

Pomés ha començat la seva intervenció recordant que ell arriba al patronat el dia 24 de maig de 2012. Es centra en trobar un nou gerent, i quan el té (Xavier Corbella), es posen d’acord en no intentar de nou l’ERO fracassat, sinó en el seu lloc mirar de fer ajustaments que amb el temps tinguin un efecte similar al que es buscava amb l’ERO. Com que les relacions amb els representants dels treballadors havien quedat molt deteriorades en l’etapa anterior es van centrar també en un intent de refer aquestes relacions tant malmeses. Paral·lelament es plantegen una pla de viabilitat que comporta un increment d’ingressos d’entre 18 i 20 milions, no com a subvenció, sinó incrementant la productivitat del centre, fent més activitat.

Tot això requeria arribar a acords amb els representants dels treballadors. Xavier Pomés ha explicat que ell entén molt bé que els treballadors defensin els seus drets per la via judicial laboral, però no li cap al cas que s’utilitzi la via penal amb l’ànim d’atemorir als gestors per evitar que compleixin les seves obligacions professionals. Pomés ha explicat que ell ha rebut 4 demandes penals per diferents conceptes, i que finalment cap d’elles havia estat admesa pels jutges per que en opinió d’ells la via a seguir havia de ser la laboral.

Van fer 14 reunions amb el comitè amb un any, i no van poder arribar a cap acord, perquè el comitè posava sempre sobre la taula la prèvia devolució de la retallada del 5% que l’any 2010 s’havia fet a tots els centres públics, fet que impedia cap possibilitat d’acord.

Pomés en la comissió d'investigació del Parlament
en al compreixença d'avui
Després d’això en Pomés ha començat a relatar el “Via Crucis” que va venir a continuació. Davant la manca d’acords amb el Comitè, la ingovernabilitat del centre, i el drama econòmic, li van demanar al Protectorat (en la Llei catalana el protectorat de les fundacions l’exerceix la Generalitat), que fes una “intervenció de la gestió de la Fundació de Gestió”, i si això no fos possible que decretés la fiscalització de la gestió. Aquesta petició es va fer per escrit el dia 9 d’abril. El Protectorat va demanar ampliació de la informació que es contesta el dia 24 d’abril, i torna de demanar noves ampliacions d’informació el 6 de maig i el 21 de maig que es responen el 24 de maig.

Amb tots aquests antecedents el dia 7 de juliol el patronat de la Fundació presenta en blog la seva dimissió al Protectorat. L’escrit de dimissió de hora d’entrada a Justícia a les 13h i 47mn., d’aquell dia. Pràcticament una hora més tard, a les 14h i 45mn., el Protectorat envia un escrit envia un escrit  dient que atès l’estat de les finances de Sant Pau, en aplicació de la Llei concursal, l’hospital presentés al jutjat un concurs de creditors.

I aquí en Pomés ha estellat: “Sant Pau està en el SEC, no pot entrar en un concurs de creditors...La Direcció General de Fundacions de la conselleria de Justícia no en té ni idea...” ha exclamat davant la perplexitat de tots elsdiputats presents a la sala. 

En una posterior intervenció Pomés referint-se a la utilització de la via judicial ha volgut aclarir que ell està a favor que els treballadors utilitzin al via legal per defensar els seus drets, però creu que el mecanisme no és correcte quan del que es tracta és de coaccionar a l’equip directiu. S’ha preguntat també si és que podia ser cert que de tots els gestors que han passat per Sant Pau els últims 10 anys siguin mals gestors, perquè cap d’ells ha aconseguit els resultats previstos, insinuant que el problema és un altre; que el problema està dins. En concret ha senyalat la manca de lideratge dins del cos facultatiu, amb 4 grups que tenen objectius diferents.

Què té Sant Pau que dificulta tant la seva solució definitiva?
Crisis de pertinença potser?
Pomés ha sigut molt explícit desfent qualsevol dubte sobre la seva honorabilitat. Des del 29 de juny ja no és accionista de l’empresa d’ambulàncies de Reus, i de l’altre empresa (MGO) en la que té interessos,  la seva activitat no té cap mena de relació amb la sanitat pública. Un altre fet destacable és l'encesa defensa que ha fet d'un gran gestor (Xavier Corbella) que va haver de dimitir per raons de salut

Xavier Pomés ha acabat la seva intervenció assegurant que Sant Pau no podria tancar mai. Cap govern del mon gosaria fer-ho. Ha dit que en tot el procés s’ha sentit recolzat pel Departament de Salut. Pomés ha tancat la seva intervenció dient que l’experiència de Sant Pau ha estat dolorosa per ell. “De tot cor els dic que m’estimo  molt Sant Pau per unes raons personals dels anys 67/68.

Com veuen la compareixença més sucosa de totes les que hi ha hagut fins ara: “els del protectorat no en tenen ni idea“


www.rbaestudisiprojectes.cat                 

Cap comentari:

Publica un comentari