Hi han hagut pressions polítiques? per aconseguir que el sector Sociosanitari i l’Assistència Primària i probablement Salut Mental tinguin conveni
Atenent als resultats de
les votacions que es van produir en alguns centres del SISCAT, i amb l’argument
que en els centres sociosanitaris en els que es va votar, el SI a la proposta
mediadora del conveni fou majoritària,
tant les patronals com els sindicats que van acceptar en primera
instància la proposta mediadora estarien negociant per recuperar la vigència
del conveni.
Mica en mica, els resultats de les
votacions s’han anat modificant. Els últims que s’han donat a conèixer en la pàgina web d’UGT, les xifres “oficials” serien:
Resultats Globals:
- Abstenció: 29.024 (58%)
- SI: 8.774 (17,5%)
- NO: 12.202 (24,4%)
Vot SI segons especialització:
- Assistència primària: 60%
- Sociosanitaris: 89'4%
- Salut Mental: 34%
- Hospitals d’Aguts: 44'6%
Segons aquests resultats i la particular interpretació que els negociadors en fan (sindicats i patronals), tant a
l’assistència primària com als sociosanitaris, la proposta de conveni s’hauria
aprovat.
 |
| Agafar el rave per les fulles... o interpretar d'una manera incorrecta una situación |
Per “oficialitzar” les
negociacions s’han produït en el si de les organitzacions patronals reunions
d’urgència amb els associats per tal d’aconseguir una majoria que es decanti
pel SI al conveni. És un SI que perjudica clarament al sector sociosanitari,
atès que una reducció dels salaris d’un 5% en cap cas compensa la reducció de
les tarifes d’un 4,6%, la no aplicació a les mateixes dels corresponents IPC
des de fa anys, la pujada de l’IVA, etc. De fet, el problema és molt senzill
d’entendre: Com més plantilla tens, més bossa d’estalvi et representa un 5% de
reducció salarial. Per tant, com que els centres amb una major dotació de
plantilla són els centres d’aguts, aquests serien els més beneficiats de la
reducció del 5%. Contràriament, els
sociosanitaris i centres de Salut Mental que tenen plantilles molt més
ajustades, un 5% de reducció de salaris, de cap manera compensa ni de bon tros
el 4,6% de penalització que aplicarà el CatSalut a través de les tarifes.
Sent així les coses, la
pregunta és: i quin interès tenen les parts per recuperar el conveni? Que els
sindicats hi estan interessats és evident: això els permetria recuperar la
malmesa imatge després de la manca de recolzament dels treballadors al que ells
havien negociat. Però...i les patronals? Quin interès hi tenen? És difícil de
dir. Però li tenen segur. Ahir en una de les patronals hi ha haver una reunió
grotesca, en la que els membres de la comissió directiva es van distribuir
estratègicament per la sala on s’havien de fer les votacions, i en totes les
seves intervencions tots ells van defensar el SI al conveni amb el mateix
argumentari, com si seguissin instruccions concretes d’alguna persona. Qui era
aquesta persona? Jo em sembla que tinc
la resposta, però com que no ho puc assegurar me la guardo. Que cadascú tregui
les seves conclusions.
El que està ben clar és
que segons aquests resultats “oficials”, es vol que Assistència Primària i
Sociosanitari tinguin conveni. Sembla que hi han interessos per tal que Salut
Mental, on clarament va guanyar el NO també tingu el conveni. Tot plegat un
tejemaneje de primer nivell.
Aplicant sentit comú a la
situació, s’ha de dir que la no existència d’un conveni omple d’inseguretat jurídica el panorama sanitari català. Però, recuperar només el conveni al
sector Sociosanitari, de Primària i de Salut Mental, no deixa en la pràctica
una inseguretat jurídica similar, ates que els hospitals d’aguts quedaran fora
dels convenis? Però és més: el nou conveni del SISCAT pretenia unificar en un sol conveni el que abans eren dos. Doncs bé, continuem sense poder unficar al sector sanitari català
 |
| Els "tejemaneje" es fan quan hi ha interessos comuns que no es poden explicar obertament |
Jo soc absolutament partidari que hi hagi un conveni. No en tinc cap mena de dubte. Ara bé, el meu SI no és a qualsevol conveni ni a qualsevol preu. Ha de ser un conveni que les empreses el
puguin pagar sense posar en risc la seva viabilitat econòmica, i que al mateix
temps castigui el mínim possible als treballadors. Estem davant d’una situació
que no satisfà ni la primera ni la segona part. Repeteixo: a qui interessa
realment recuperar el conveni en l’àmbit sociosanitari?
Suposo que en les properes
hores rebrem la notícia que patronal i sindicats s’han posat d’acord, i per
tant el sector sociosanitari tindrà conveni. Després, setmanes o mesos més tard, començarem a conèixer les
conseqüències. Llavors serà el moment de treure’n conclusions, i si vaig
equivocat demano disculpes per anticipat, però si tinc mínimament raó, alguns d’aquests que han arrastrat al
sector al SI, presentaran la seva dimissió per sempre?
Finalment, una reflexió en
torn a aquesta pseudodemocràcia en la que estem instal·lats:
S’han fet unes votacions en
alguns centres sanitaris, on el vot majoritari ha estat NO.
Alguns interessats han fet
notar que al sector sosiosanitari havia guanyat el SI
En base a aquest últim
resultat, s`ha decidit pels demòcrates de tota la vida, que el conveni en el
sector sociosanitari havia estat legitimat.
Per tant, el dia que es
voti la independència de Catalunya per posar un exemple, si convenço als meus
veïns de votar SI, tot i que Catalunya digui NO, el meu poble i jo podrem ser
independents...o al revés?. Viva la Pepa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada