dimecres, 3 de juliol de 2013

Sembla que es vol recuperar sectorialment, el conveni laboral del SISCAT


Hi han hagut pressions polítiques? per aconseguir que el sector Sociosanitari i l’Assistència Primària i probablement Salut Mental  tinguin conveni



Atenent als resultats de les votacions que es van produir en alguns centres del SISCAT, i amb l’argument que en els centres sociosanitaris en els que es va votar, el SI a la proposta mediadora del conveni fou majoritària,  tant les patronals com els sindicats que van acceptar en primera instància la proposta mediadora estarien negociant per recuperar la vigència del conveni.

Mica en mica, els resultats de les votacions s’han anat modificant. Els últims que s’han donat a conèixer en la pàgina web d’UGT, les xifres “oficials” serien

Resultats Globals:

  • Abstenció:       29.024  (58%)
  • SI:                        8.774  (17,5%)
  • NO:                   12.202  (24,4%)
Vot SI segons especialització:
  • Assistència primària:            60%
  • Sociosanitaris:                       89'4%

  • Salut Mental:                          34%
  • Hospitals d’Aguts:                 44'6%
Segons aquests resultats i la particular interpretació que els negociadors en fan (sindicats i patronals), tant a l’assistència primària com als sociosanitaris, la proposta de conveni s’hauria aprovat.


Agafar el rave per les fulles... o interpretar d'una manera
incorrecta una situación 
Per “oficialitzar” les negociacions s’han produït en el si de les organitzacions patronals reunions d’urgència amb els associats per tal d’aconseguir una majoria que es decanti pel SI al conveni. És un SI que perjudica clarament al sector sociosanitari, atès que una reducció dels salaris d’un 5% en cap cas compensa la reducció de les tarifes d’un 4,6%, la no aplicació a les mateixes dels corresponents IPC des de fa anys, la pujada de l’IVA, etc. De fet, el problema és molt senzill d’entendre: Com més plantilla tens, més bossa d’estalvi et representa un 5% de reducció salarial. Per tant, com que els centres amb una major dotació de plantilla són els centres d’aguts, aquests serien els més beneficiats de la reducció del 5%. Contràriament,  els sociosanitaris i centres de Salut Mental que tenen plantilles molt més ajustades, un 5% de reducció de salaris, de cap manera compensa ni de bon tros el 4,6% de penalització que aplicarà el CatSalut a través de les tarifes.  

Sent així les coses, la pregunta és: i quin interès tenen les parts per recuperar el conveni? Que els sindicats hi estan interessats és evident: això els permetria recuperar la malmesa imatge després de la manca de recolzament dels treballadors al que ells havien negociat. Però...i les patronals? Quin interès hi tenen? És difícil de dir. Però li tenen segur. Ahir en una de les patronals hi ha haver una reunió grotesca, en la que els membres de la comissió directiva es van distribuir estratègicament per la sala on s’havien de fer les votacions, i en totes les seves intervencions tots ells van defensar el SI al conveni amb el mateix argumentari, com si seguissin instruccions concretes d’alguna persona. Qui era aquesta persona?  Jo em sembla que tinc la resposta, però com que no ho puc assegurar me la guardo. Que cadascú tregui les seves conclusions.

El que està ben clar és que segons aquests resultats “oficials”, es vol que Assistència Primària i Sociosanitari tinguin conveni. Sembla que hi han interessos per tal que Salut Mental, on clarament va guanyar el NO també tingu el conveni. Tot plegat un tejemaneje de primer nivell.

Aplicant sentit comú a la situació, s’ha de dir que la no existència d’un conveni omple d’inseguretat jurídica el panorama sanitari català. Però, recuperar només el conveni al sector Sociosanitari, de Primària i de Salut Mental, no deixa en la pràctica una inseguretat jurídica similar, ates que els hospitals d’aguts quedaran fora dels convenis? Però és més: el nou conveni del SISCAT pretenia unificar en un sol conveni el que abans eren dos. Doncs bé, continuem sense poder unficar al sector sanitari català  

Els "tejemaneje" es fan quan hi ha interessos comuns que
no es poden explicar obertament
Jo soc absolutament partidari que hi hagi un conveni. No en tinc cap mena de dubte. Ara bé, el meu SI no és a qualsevol conveni ni a qualsevol preu. Ha de ser un conveni que les empreses el puguin pagar sense posar en risc la seva viabilitat econòmica, i que al mateix temps castigui el mínim possible als treballadors. Estem davant d’una situació que no satisfà ni la primera ni la segona part. Repeteixo: a qui interessa realment recuperar el conveni en l’àmbit sociosanitari? 

Suposo que en les properes hores rebrem la notícia que patronal i sindicats s’han posat d’acord, i per tant el sector sociosanitari tindrà conveni. Després, setmanes o  mesos més tard, començarem a conèixer les conseqüències. Llavors serà el moment de treure’n conclusions, i si vaig equivocat demano disculpes per anticipat, però si tinc mínimament  raó, alguns d’aquests que han arrastrat al sector al SI, presentaran la seva dimissió per sempre?

Finalment, una reflexió en torn a aquesta pseudodemocràcia en la que estem instal·lats:

S’han fet unes votacions en alguns centres sanitaris, on el vot majoritari ha estat NO.
Alguns interessats han fet notar que al sector sosiosanitari havia guanyat el SI
En base a aquest últim resultat, s`ha decidit pels demòcrates de tota la vida, que el conveni en el sector sociosanitari havia estat legitimat.

Per tant, el dia que es voti la independència de Catalunya per posar un exemple, si convenço als meus veïns de votar SI, tot i que Catalunya digui NO, el meu poble i jo podrem ser independents...o al revés?. Viva la Pepa...  


www.rbaestudisiprojectes.cat           
  

Cap comentari:

Publica un comentari