dijous, 30 de juliol del 2020

La covid-19 i la trobada anual dels metges a Puigcerdà


La Covid-19 ha impedit que per vintè any consecutiu, els metges catalans hagin pogut intercanviar punts de vista i debatre sobre qüestions d’actualitat, en una jornada estiuenca organitzada conjuntament per el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Associació Universitària de la Cerdanya i que es venia celebrant de manera ininterrompuda des de l’any 2000.





La última quinzena de juliol era l’època escollida per celebrar una Jornada a Puigcerdà, lluny de les calors de Barcelona, on els metges discutien sobre les qüestions d’actualitat que afectaven a la professió mèdica. Eren unes jornades refrescants en les que a banda de la calor, aquell dia també es deixaven de costat altres preocupacions per abordar de manera col·loquial i desenfadada l’actualitat sanitària del país, analitzar els problemes de la professió, i defensar un model sanitari construït entre tots i sovint posat en perill per la manca de recursos econòmics, però també per les actituds d’alguns que mai han entès que el més important de qualsevol sistema sanitari públic és la qualitat de l’atenció rebuda, que aquesta sigui gratuïta per a tots els ciutadans i que aquests puguin accedir amb tota facilitat al sistema sanitari. 

La Jornada transcorria en sessions de matí i tarda, interrompudes amb diferents descansos, un d’ells per dinar. L’ambient era prou relaxat, agradable, estiuenc, i molts dels presents deixaven les corbates per a millor ocasió. Des de la seva primera edició a l’any 2000, de la que l’amic Jordi Boix en fou un dels promotors de la idea, la Jornada ha anat creixent en participants i en interès, de forma que l’assistència cada any era prou important.   

Tot i tractar-se d’una Jornada estiuenca, les qüestions tractades tenien la seva transcendència i no estaven exemptes de conflicte. Només a títol de recordatori esmentaré alguns exemples dels temes tractats aquests últims anys: 
A l’any 2019 es va parlar de l’adaptació dels metges als nous rols que han d’assumir en el procés assistencial en funció dels avenços de la ciència així la presència de noves professions en la pràctica assistencial. 
A l’any 2018 un dels temes tractats va versar sobre el lideratge 
A l’any 2017 es va discutir sobre la manca de metges a Catalunya
A l’any 2016 es va debatre sobre les dificultats derivades de conciliar feina i responsabilitats familiars i en aquests sentit va destacar la ponència que abordava les dificultats de ser a la vegada metgessa, dona, mare i filla, i els grans sacrificis que comporta fer compatibles totes aquestes responsabilitats.
Són només uns exemples que deixen ben clar l’esperit d’aquesta Jornada d’estiu, que tracta temes importants, analitzats d’una forma rigorosa i distesa a la vegada. Més d’un dels temes debatuts a Puigcerdà ha comportat posteriorment un posicionament formal del Col·legi de Metges.

Aquest any 2020, ens hem quedat sense Jornada a Puigcerdà per culpa de SARS-CoV-2, que ha envaït les nostres vides i que està creant molts problemes no només sanitaris. El sector de l’economia també n’està patint les conseqüències i milers de treballadors han perdut els seus llocs de treball. És un problema molt seriós que afecta les nostres vides i no podrem baixar la guàrdia fins que la ciència no ens aporti una vacuna segura contra aquesta malaltia. Perdre la Jornada de Puigcerdà és una mala notícia però molt pitjors són les situacions que ens toca viure a conseqüència de la Covid-19. 

Aquest any la difícil situació sanitària que viu el país fa que no hi hagi Jornada. És el moment de tenir un sentit record per els metges, infermeres i altre personal sanitari que han perdut la vida en el seu intent de salvar la vida a altres persones. Que el seu sacrifici, la seva abnegació i la seva entrega, ens serveixin per adonar-nos que la millor demostració de solidaritat exigeix respectar estrictament les mesures que determina el govern, per dures o incòmodes que resultin. Només el seu correcte seguiment ens permetrà evitar la pèrdua de més vides. Aquesta dura realitat exigeix que es preguin mesures per reformar, mitjançant un gran pacte nacional, el sistema de salut de Catalunya per evitar que aquestes situacions que hem viscut es puguin tornar a produir. Així ho han reclamat metges, gestors i infermeres.    

Confiem que de cara al 2021, la Jornada es pugui reprendre amb tota normalitat; seria senyal que, al final, entre tots, hem fet les coses bé.

dimarts, 28 de juliol del 2020

Hospital de Reus: tots els catalans haurem de pagar la festa


El departament de Salut ha “mutualitzat” el deute acumulat per l’Hospital de Reus, fruit d’un mal plantejament sanitari i una pitjor gestió per part de l’Ajuntament reusenc. Ara, tots el catalans haurem de pagar els costos d’aquest disbarat per el qual el departament de Salut ha assumit un passiu que ronda els 50 milions d’€



Segons la consellera Vergés la compra de l’Hospital de Reus és una fita històrica en benefici del territori i del sistema sanitari. La primera part és correcta, però la segona és del tot discutible. L’assumpció del deute de l’Hospital de Reus per part de la Generalitat implica que tot el sistema sanitari català vegi minvat el seu pressupost, i demostra que tenim un govern que per criteris de conveniència política està premiant la mala gestió. Molts hospitals catalans, amb una gestió correcta dels seus recursos, reben un tracte molt discriminatori per part del CatSalut, comparat amb el que està rebent l’Hospital reusenc. 




L’Hospital de Mora, sempre ha estat propietat del CatSalut, qui als anys 87 o 88 en va cedir la gestió a l’Hospital de Reus. Com pot dir el CatSalut que en la mateixa operació de compra de l’Hospital de Reus, ha comprat l’Hospital de Mora si sempre ha estat seu? 
Això és el que diu la web del departament de Salut: “El Departament de Salut ha culminat el procés de compra de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre”. Increïble !




Cap transparència en la compra de l’Hospital de Reus i ni una sola explicació dels comptes que s’han pactat. Tot plegat fet amb un obscurantisme molt significatiu i com a resultat, la Generalitat (departament de Salut) assumeix el deute de l’Hospital fins a dia d’avui, per un import que s’acosta als 50 milions d’€ però en cap cas s’explica quin és el contingut exacte d’aquest passiu. Per tant és impossible saber si la totalitat d’aquest deute correspon a l’Hospital o bé si pel mig hi poden haver operacions de l’Ajuntament que res o ben poc tinguin a veure amb el deute de l’Hospital pròpiament dit. De fet, l’estructura comptable del holding INNOVA, que va ser qui va encarregar-se de la construcció del nou Hospital, agrupava els seus deutes de manera que no es pot descartar que amb la hipoteca del nou Hospital s’hagin fet operacions que no tinguin relació amb els serveis de salut que prestava l’entitat

Les obres de l’Hospital van acabar costant uns 150 milions d’€ aproximadament. Per finançar aquest cost l’Ajuntament de Reus va demanar un crèdit hipotecari que s’havia de retornar amb les aportacions de 6 milions d’€ anuals durant 30 anys per part de la Generalitat i amb la venda del solar de la fàbrica Pich Aguilera que l’Ajuntament de Reus es va comprometre a vendre per finançar la seva part del cost de les obres. Què se n’ha fet d’aquest solar? Se l’ha tornat a quedar l’Ajuntament? Després dels acords que han signat el CatSalut i l’Ajuntament de Reus, aquest solar hauria de ser propietat del CatSalut. Perquè ni ens en parlen? Què amaguen?.   

Per altre banda l’equipament del nou Hospital va ser pagat al 100% per la Generalitat, a banda de la subvenció per pagar els cost de les obres, a través d’una operació de renting d’uns 35 milions d’€. La pregunta és per tant, d’on surt el passiu de l’Hospital Sant Joan de Reus que hem de pagar tots els catalans? Quina garantia tenim que tot aquest deute correspongui només a l’Hospital de Reus? Sincerament, mutualitzar el deute de l’Hospital reusenc exigeix moltes més explicacions de les que ens han donat, i molta més transparència. Si no hi ha més explicacions, l’assumpte té un aspecte molt i molt tèrbol.

I aquesta sensació de manca de transparència encara queda més consolidada quan des del departament de Salut ens diuen que en el mateix paquet han comprat l’Hospital de Mora. Això ofèn la intel·ligència. L’Hospital de Mora mai ha estat propietat ni de GECOHSA ni de l’Ajuntament de Reus, sinó que aquesta estructura jurídica de l’Hospital de Reus en tenia concertada la gestió, però l’Hospital de Mora sempre ha estat propietat del CatSalut. Què amaguen amb tot això? On són els aproximadament 10 milions que l’Hospital de Reus ha manllevat dels comptes de l’Hospital de Mora? Què està passant aquí? Com pot acceptar el departament de Salut aquesta opacitat en aquestes operacions?                    

Fa temps que està resultant prou evident que amb l’afer de l’Hospital de Reus estan passant coses estranyes i que el departament de Salut no està fent res per aclarir-les. Això és molt lleig, i un descrèdit pel propi departament de Salut; potser algun dia en traurem l’entrellat de tot plegat.                 

diumenge, 26 de juliol del 2020

La Dra. Anna Forcada, nova gerent de l’Hospital de Berga


El canvi en la gerència de l’Hospital berguedà, s’ha fet sense una mínima consideració a qui fins ara havia estat gerent de la institució des de feia 10 anys. El canvi li ha estat comunicat al Dr. Enric Ballabriga estant de baixa laboral per malaltia. Sembla que ni el seu cessament ni el nomenament de la nova gerent han estat aprovats per la Junta del Patronat de l’Hospital que presideix l’alcaldessa de Berga.    
Una vegada més, el CatSalut menysprea la funció gerencial situant al front de l’Hospital de Berga a una metgessa de família, sense experiència en gestió hospitalària, i amb una formació molt superficial en gestió. La Dra. Anna Forcada ha anunciat que només dedicarà dos dies a la setmana de forma presencial a l’Hospital de Berga. 




La Dra. Anna Forcada és la nova gerent de l’Hospital de Berga, en substitució del Dr. Enric Ballabriga, que ha estat gerent de la institució berguedana aquests últims 10 anys. La Dra. Forcada és metgessa de medicina familiar i comunitària i tota la seva experiència professional es centra en l’àmbit de l’atenció primària de Salut on ha desenvolupat diferents càrrecs. Ara compartirà la gerència de l’Hospital Sant Bernabé de Berga amb la seva funció com a Gerent territorial de l’ICS a Catalunya central. La Dra. Forcada ja ha estat presentada al comitè de direcció de l’Hospital, als caps de servei de la institució i al comitè d’empresa, i en la seva presentació va explicar que dedicaria presencialment a l’Hospital dos dies a la setmana, fet que denota tres coses: la poca importància que es dona des del CatSalut a l’Hospital de Berga, la poca feina que avui en dia tenia la Dra. Forcada en el seu càrrec a la Catalunya Central, i el menyspreu del departament de Salut a la funció gerencial, fet que no és nou aquesta legislatura tal com s’ha comprovat en el nomenament de gerents en diferents hospitals de la xarxa pública. 

La Dra. Forcada és la nova gerent de l'Hospital de Berga
Pel que ha transcendit sembla que la Dra. Forcada pilotarà la transició de l’Hospital berguedà des d’un organisme autònom de l’Ajuntament de Berga, fins a una empresa pública que encara s’ha de crear i que es denominarà “Salut Catalunya Central”. Des de l’ICS, els rumors indiquen que la Dra. Forcada serà la gerent d’aquesta nova empresa pública.    

Aquesta canvi en la gerència s’ha produït estant el Dr. Ballabriga de baixa per malaltia, i a poc menys d’un any per la seva jubilació. Aquesta poca delicadesa a l’hora de fer el canvi ha creat cert malestar entre els professionals de l’Hospital que entenen que el Dr. Ballabriga mereixia un altre tracte per part del CatSalut i de l’Ajuntajment. Sobta que el CatSalut hagi actuat d’aquesta manera, perquè l’Hospital encara no és de la seva propietat. S’està pendent de la constitució de l’empresa pública Salut Catalunya Central, que esdevindrà la propietària del centre berguedà que en l’actualitat continua sent un organisme autònom de l’Ajuntament de Berga, anomenat Fundació, però que legalment no està constituït com a Fundació. En aquest sentit, i fins avui, l’alcaldessa de Berga encara no s’ha manifestat públicament respecte al canvi en la gerència, tot i que el seu vist i plau com a presidenta del patronat és del tot necessari per haver oficialitzat el canvi; per tant l’ha beneït. Tampoc es coneix cap reunió formal o informal del patronat on s’hagi aprovat el canvi en la gerència.

Durant tot el període de baixa del Dr. Ballabriga que es va iniciar al mes de març, la directora assistencial de l’Hospital Joana Rodríguez ha assumit provisionalment les funcions de gerència i és qui ha conduit les regnes de l’Hospital en els moments mes durs de la pandèmia. Ara, davant el nomenament de la nova gerent, que com s’ha dit només anirà a Berga dos dies a la setmana, comença a córrer el rumor que aquest nomenament anirà acompanyat d’algun suport per el dia a dia, que podria ser per algun funcionari/a de l’ICS a Manresa i que sembla que està fent mèrits per anar a Berga. Tanmateix, persones coneixedores de l’entrellat de tot plegat, situen l’origen de tot el conflicte en la figura de la Dra. Marta Chandre, actualment subdirectora del CatSalut, que anteriorment havia ocupat la plaça de gerent de la regió sanitària de Catalunya Central del CatSalut, i que segons es comenta havia tingut diverses discrepàncies amb el Dr. Ballabriga a conseqüència del tracte discriminatori i perjudicial per els interessos de l’hospital berguedà que li atorgava el CatSalut. 

Segons algunes opinions, la Dra. Chandre podria estar
al darrere dels canvis en la gerència de l'Hospital 
Sigui com sigui, si la Junta del Patronat de l’Hospital no s’ha reunit, si l’acord de cessament d’un gerent i el nomenament d’un de nou no ha passat per la Junta, si el CatSalut encara no té assignada legalment la propietat de l’Hospital, sembla que algú s’està saltant la normativa de funcionament de l’Hospital. Ja sabíem que al CatSalut no li mereix cap respecte la funció gerencial; ja sabíem que nomenen gerents a dit sense cap procés de selecció que en confirmi l’aptitud per assumir el càrrec; ara sabem a més que quan els convé no compleixen ni les previsions legals. I després presumeixen de transparència... És ben bé allò de “dime de que alardeas, y te diré de que careces...” 

La pregunta que cal fer-se és: és ètica la destitució d’un gerent i el nomenament del seu substitut sense un acord de la Junta del patronat que ho sustenti? És legal? El CatSalut pot fer el que vulgui, quan vulgui, com vulgui i on vulgui? Dona la sensació que, en alguns aspectes, la sanitat catalana s’ha convertit en el “cortijo” particular d’alguns dirigents.    

divendres, 24 de juliol del 2020

Josep Maria Argimon: estem en un moment crític a Catalunya


El comportament dels ciutadans davant la Covid-19 és d’allò més lamentable, per més que els polítics s’esforcin a dir el contrari. Els ciutadans no hem estat a l’alçada del que era esperable i no hem estat solidaris amb els sacrificis i entrega dels professionals sanitaris, i això s’ha de dir clarament. Només els ciutadans som culpables del nou avenç del virus, malgrat que les administracions hagin comès errades. Ens ho hem de fer mirar tots plegats.  


 

Josep Maria Argimon, nomenat recentment secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha comparegut en roda de premsa acompanyat d’Adrià Comella, director del CatSalut i de Jacobo Mendioroz coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, per explicar la situació de la pandèmia. Han expressat la seva preocupació respecte a l’àrea metropolitana de Barcelona, zona en la qual només avui s’han comptabilitzat 1.297 positiu nous. Per el Dr. Argimon, estem en uns dies crítics per l’evolució d’aquest rebrot de la malaltia i ha destacat que els brots de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà continuen creixent, mentre que al Segrià sembla que hi ha una certa estabilització al igual que a Figueras. 

Segons el Dr. Mendioroz, la situació a Lleida ha estat molt complicada amb un percentatge molt alt de contagis asimptomàtics però sembla que últimament al Segrià la pendent s’està aplanant. Per la seva banda, el Dr. Comella ha explicat que l’elevada taxa de contagis està posant novament en tensió al sistema sanitari, que no ha arribat a una situació de saturació, però preocupa la tendència i per tant cal redreçar-la. Tanmateix la pressió assistencial a Lleida és motiu de preocupació, tant a l’assistència primària com a l’especialitzada.        

Tot ells han insistit en el fet que properament es prendran noves mesures. El Dr. Argimon ha comentat que aquestes noves mesures seran en funció de l’evolució de les dades en els propers dies i ha senyalat que alguna d’elles afecti a l’oci nocturn. Tanmateix, avui per avui, el Dr. Argimon descarta el confinament domiciliari de la població.

Recordem que avui s’han comptabilitzat al voltant de 2000 nous contagis a tot Catalunya, tot i que una part correspon a malalts contagiats en dies previs i que han estat incorporats avui al recompte. La taxa de positius a Catalunya és de 60,9 persones per cada 100.000 habitants amb una tendència creixent. Per això el Dr. Argimon ha volgut recordar a la ciutadania que la pandèmia hi és, i que la millor vacuna, avui per avui, és quedar-se a casa, i si s’ha de sortir prendre les mesures de seguretat conegudes, però no sempre practicades: higiene de mans, mascareta i distància de seguretat. Segurament si des d’un principi s’hagués explicat com de fàcil s’expandeix el virus, els ciutadans haurien respost millor a les mesures de seguretat. Ha advertit que la setmana vinent les dades encara seran pitjors que aquesta. 

Perquè ens està passant això? Què hem fet malament uns i altres per arribar a aquest punt similar al que teníem al mes de mars?. Repassem primerament els erros dels ciutadans:
Els ciutadans en general hem estat uns inconscients. Només cal recordar la imatge de les platges de Barcelona immediatament després del des-confinament, o el d’alguns carrers de Barcelona o places cèntriques de Lleida, entre molts altres indrets, en els que no es respectaven ni la distància de seguretat, ni es portava mascareta; és habitual veure gent pel carrer sense mascareta o amb la mascareta a la ma mentre fumen tranquil·lament; la distància de seguretat en general poca gent la respecta i la situació esdevé especialment perillosa al transport públic. Les sortides de cap de setmana són una autèntica vergonya per una ciutadania irresponsable. És clar que en aquest últim cas l’exemple donat per gent com la parella de l’alcaldessa Colau i els seus fills, sortint de cap de setmana de Barcelona quan les autoritats recomanaven no moure’s de casa, desqualifica a qualsevol polític i obligaria a dimitir a qualsevol que tingués un mínim de dignitat. I els dinars “familiars” o d’aniversari en cases particulars amb més de 10 persones? I els festes nocturnes o la mateixa berbena de Sant Joan amb concentracions massives de persones? Per tant, i contràriament al que diuen la majoria de polítics, els ciutadans en general hem mantingut i mantenim encara avui, una actitud de risc excessiu i d’una irresponsabilitat important davant de la pandèmia. I així ens ha anat; la cultura mediterrània té coses molt bones, però també alguna de no tan bona...  

Les administracions públiques també ho han fet malament. L’estatal planificant una des-escalada de l’estat d’alerta, més pensada per complaure a l’industria turística que altre cosa, de manera que va ser precipitada, i prematrura. Calia més temps per assegurar-se que la velocitat de circulació del virus era petita. Però a Catalunya tampoc ho vàrem fer millor. Pel mateix motiu que a l’Estat vàrem transitar amb molts pocs dies pel mig de la fase “0” a la Fase “3” i a la nova normalitat, sense que els contagis s’haguessin reduït de forma mínimament segura. A més el departament de Salut no estava preparat per assumir els tests de forma massiva i ni tan sols podia assegurar la identificació dels contactes dels ciutadans que donessin positiu a la Covid-19. Tot plegat ho estem pagant ben car.

I perquè les administracions públiques ho han fet malament? Per ineptes? Doncs no només. Independentment de l’aptitud per ocupar càrrecs de responsabilitat d’alguns personatges, ministres del govern espanyol i consellers de moltes comunitats autònomes, (Catalunya inclosa) s’han vist sotmesos a la pressió del món empresarial, dels negocis i de l’economia. Aquesta pressió s’ha traduït en una mena de difícil equilibri entre els interessos del poder econòmic i la salut de les persones. Malauradament, vivim en un país en el que aquest equilibri, finalment s’ha trencat a favor dels interessos de l’economia, i a Catalunya també, oi Sr. Aragonès?                                        

dimecres, 22 de juliol del 2020

Josep Maria Argimon és el nou Secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en substitució del dimitit Joan Guix.



No sembla que estem davant d’un nomenament definitiu. Tenint en compte que Josep Maria Argimon continuarà exercint simultàniament el nou càrrec junt al de gerent de l’ICS, tot fa pensar que es tracta d’un nomenament provisional, en espera de que Salut trobi la persona que haurà d’ocupar la plaça de secretari de l'Agència de Salut Pública de Catalunya de manera definitiva.   



El que és difícil d’entendre és que al bell mig de la pandèmia, la màxima responsabilitat de l’organigrama de l’Agència de Salut Pública de Catalunya hagi estat vacant durant més d’un mes i mig. Quines són les raons que poden justificar aquest desori? Afortunadament, en la seva primera compareixença pública després del seu nomenament com a Secretari de l'ASPCat, el Dr. Argimon ha aportat serenor, claredat i lideratge a un problema fins avui molt mal resolt per Salut.     



Des que el Dr. Guix va dimitir com a màxim responsable de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el sector sanitari ha vist com s’anava creant un buit considerable en el lideratge de la lluita contra la pandèmia. És cert que la consellera Vergés sortia permanentment en rodes de premsa intentant tranquil·litzar la ciutadania, però també és evident que més enllà de les gesticulacions, en les seves compareixences no hi havien elements que aportessin confiança al sector. Mancava la visió professional i tècnica de la situació epidemiològica més enllà del discurs polític que aportava la consellera. En aquests circumstàncies ningú entenia que la plaça de secretari de l’Agència de Salut pública continues vacant.

Aquesta situació generava incerteses i manca de confiança. Ni la consellera Budó, ni el conseller Buch, ni la consellera Vergés aconseguien transmetre una imatge de seguretat, ni eren prou contundents amb una ciuadania, que malgrat les orientacions que rebia del govern de la Generalitat, continuava demostrant un alt nivell de frivolitat posant estúpidament en risc les seves vides i les dels seus conciutadans. Moltes paraules, moltes gesticulacions, però al mateix temps molt poca capacitat de convèncer a una ciutadania ja de per se anàrquica i poc disciplinada. L’exemple de l’alcaldessa Colau és molt representatiu del que malauradament és la nostra societat: mentre ella acusava al govern de la Generalitat d’haver fet tard a l’hora de prendre mesures més dràstiques a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el seu marit i els seus fills sortien de cap de setmana, quan el govern havia demanat a la ciutadania que no sortissin de casa. 

Segurament el nucli més proper de la consellera era molt conscient d’aquesta manca de lideratge que s’estava produint i per això es va prendre una decisió que no ha acabat de funcionar com és la creació d’una “unitat de seguiment de la Covid-19” dirigida per el Dr. Jacobo Mendioroz, especialista en Medicina Predictiva i Salut Pública de l’ICS. El cert és que des de la seva creaci, aquesta unitat poc ha aportat ben poc, atès que tampoc ha tingut el lideratge que es podia esperar. 

Segons diuen alguns rumors, sembla que des del Col·legi de Metges s’ha reclamat al president de la Generalitat que posés una mica d’ordre en tot aquest desgavell organitzatiu, i segons els mateixos rumors, el president Quim Torra hauria demanat a la consellera Vergés que cobrís amb urgència el càrrec de secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. I com que trobar un perfil professional idoni, d’avui per demà, no és senzill, des de Salut s’ha optat per una solució que tenien ben a l’abast, com és el situar al Dr. Josep Maria Argimon al front de l’Agència de Salut Pública. Aquesta és una solució segura atesa l’amplíssima i molt complerta formació del Dr. Argimon, que sens dubte el qualifica sobradament per ocupar aquesta posició. El Dr. Argimon aporta a més una experiència i una visió del sector sanitari que ningú més pot aportar avui a Catalunya: ha estat director de l'AQuAS, subdirector del CatSalut, gerent de l'ICS i ara Secretari de l'Agència de Salut Públic. El sorprenent és que el Dr. Argimon haurà de compaginar aquesta funció amb la gerència de l’ICS, cosa que a priori sembla complicat, atesa la magnitud de les dues responsabilitats. Per tant, dona tota la sensació que aquesta és una decisió provisional, que durarà el temps necessari fins que es trobi un perfil idoni per l’Agència de Salut Pública... o per l’ICS? 

Les reaccions no s’han fet esperar, i personalitats com el propi president del CoMB han manifestat la seva satisfacció a les xarxes socials tan bon punt la notícia s’ha fet pública, així com també ho ha fet el president del CoMG. També el Col·legi d’Infermeres de Barcelona s’ha manifestat favorable a aquest nomenament, al que moltes altres veus del sector sanitari si han mostrat favorables. Val a dir que poques vegades un nomenament al departament de Salut ha concitat tantes adhesions com les que ha aconseguit el Dr. Argimon... “algo tendrá el agua cuando la bendicen...”

El Dr. Argimon ha “debutat” en una roda de premsa acompanyat de la consellera Vergés. En la seva intervenció, clara, sense triomfalismes i absolutament tècnica, el Dr. Argimon ha deixat constància de les seves capacitats per assumir aquesta responsabilitat. Ha anunciat que cada setmana farà un parell de compareixences, els dimarts i els dijous, i un tercer dia (divendres) estarà a disposició dels mitjans de comunicació si tenen interès a formular preguntes. Pel que sembla, el Dr. Argimon compareixerà sense la presència de la Consellera Vergés, perquè es vol separar molt clarament el que és la comunicació estrictament tècnica del que és la comunicació de caràcter polític, que òbviament queda reservada per la consellera.    

Tanmateix tot plegat obliga a una reflexió: Les decisions del departament de Salut no poden estar tan supeditades als designis del departament Economia. Aquesta és sens dubte, l’errada més gran feta fins el dia d’avui per la consellera Vergés durant el seu mandat. Anar del bracet del conseller Aragonès té com a conseqüència que l’economicisme ho acaba condicionant tot i això al bell mig d’una pandèmia no és, precisament, el que més convé a la salut dels ciutadans.

dilluns, 20 de juliol del 2020

Nou Hospital de Girona: fumata blanca


Acord històric a Girona que acaba amb 10 anys de disputes sobre la millor ubicació del nou Hospital Josep Trueta. Finalment el nou hospital s’ubicarà a les proximitats del Parc Sanitari Martí i Julià que ja inclou l’Hospital Santa Caterina entre altres dispositius sanitaris.





D’aquesta manera Girona disposarà a partir de l’any 2028, si es compleixen les previsions, d’un gran campus sanitari que integrarà a banda dels dos hospitals, la recerca i la docència en ciències de la salut. La lluita continuada dels professionals del Trueta s’ha vist finalment compensada. Enhorabona als gironins.
 


Han estat 10 anys de discussions al voltant de la ubicació del nou Hospital Trueta de Girona. Que si la zona de Domeny era millor o si per el contrari situar-lo a prop del Parc Sanitari Martí Julià aportaria més sinèrgies atès que en aquest punt s’hi ubica l’Hospital de Santa Caterina entre altres dispositius sanitaris. Aquesta discussió va començar a l’any 2010 quan la llavors consellera de Salut Marina Geli va engegar el debat sobre la construcció del nou centre, atès el mal estat en que es trobaven l’Hospital Josep Trueta i les  seves instal·lacions. Han estat 10 anys de debats encesos, d’informes i contra-informes, de declaracions i contra-declaracions, fins i tot de certs enfrontaments, i en definitiva de manca d’entesa entre els partidaris d’una o altre solució. 

Mentre la discussió es mantenia viva, i per tant el desacord continuava vigent, anaven transcorrent els anys i els gironins continuaven sense una solució definitiva per el seu nou hospital. Un dels actors més actius d’aquest debat van ser els propis professionals de l’Hospital, capitanejats per cardiòleg Ramon Brugada que ben aviat van tenir clara quina era la millor solució i es van posar a treballar a tots nivells per aconseguir el que ells entenien que era la millor opció. Després d’anys d’anades i vingudes, finalment han aconseguit els seu objectiu: ubicar el nou Hospital Trueta a les proximitats del Parc Sanitari Martí Julià, en uns terrenys que dues terceres parts corresponen al municipi de Salt, mentre que la tercera part restant pertany al municipi de Girona. Els gironins disposaran d’un Parc Sanitari molt complert a l’alçada dels més importants d’Europa.

A aquesta decisió s’hi ha arribat per consens entre Marta Madrenas l’alcaldessa de Girona, l’alcalde de Salt Jordi Viñas, i el departament de Salut. Es tracta d’un acord qualificat d’històric per els mitjans de comunicació gironins, que ha estat possible d’una banda per un treball fosc, incansable i molt ben plantejat per Adrià Comella, director del CatSalut, que s’ha implicat personalment en la negociació, i que fonts coneixedores del procés negociador consideren que ha estat clau per l’èxit final de la negociació. Com també ho ha estat la generositat i amplitud de mires de l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, sense deixar de banda la seva capacitat negociadora que ha permès incorporar al projecte, una substancial millora dels dispositius de l’assistència primària a la ciutat de Girona.    

El nou Hospital de referència de les comarques gironines, tindrà un àmbit poblacional que a l’estiu supera amb escreix el milió de persones. Ara caldrà revisar el pla funcional, i quan aquest estigui aprovat, s’haurà d’endegar un concurs públic per adjudicar a un equip d’arquitectura la realització de l’avantprojecte i un cop aprovat, el projecte executiu. Després caldrà licitar les obres, i adquirir l’equipament. Tot plegat, ens situa a la meitat de l’any 2028 per tenir el nou Hospital Trueta a ple funcionament, segons estimacions del CatSalut. No cal dir, que paral·lelament caldrà definir un pla d’usos dels edificis del Trueta actual, on sembla que inicialment existeix el propòsit de dedicar una part a l’atenció a la dependència dels gironins .

La notícia ha estat acollida satisfactòriament per bona part de la població, tot i que aquestes decisions sempre generen controvèrsies, cosa que també ha succeït en aquest ocasió. Per la seva part, els professionals de l’Hospital entenen que aquesta decisió ha representat una fita històrica per a la sanitat gironina i per la salut dels gironins, i es mostraven satisfets per haver estat capaços d’aconseguir que els seus arguments hagin estat valorats i tinguts en consideració per aquells que havien de prendre la decisió. Ara confien que els terminis que ha anunciat el CatSalut s’acompleixin.

Aquest acord també satisfà les expectatives de l‘ICS a Girona que ja fa un cert temps que treballava en aquesta direcció, per exemple amb el trasllat del laboratori d’anàlisis clíniques del Trueta a l’hospital Santa Caterina. Des de la gerència territorial de l’ICS a Girona, el Dr. Joaquim Casanovas valora molt positivament l’actitud de l’alcaldessa de Girona, per qui no deu haver esta gens fàcil acceptar aquesta solució, però ho ha fet amb valentia i amb una generositat que la honra. Ara caldria que tota la societat gironina s’uneixi amb aquest objectiu comú i que el consens entre els diferents actors del  territori permeti que el CatSalut pugui treballar a Girona amb comoditat i sense entrebancs per fer possible la materialització de tots els acords assolits quan abans millor.

Felicitats a tots els gironins per aquesta bona notícia que posa punt i final a un conflicte que ha durat massa temps. Els professionals sanitaris han fet valer els seus arguments i l'alcaldessa Madrenas ha demostrat ser una dona hàbil, valenta i sàvia tal com reconeix el president del Col·legi de Metges Gironí. Per fi Girona disposarà d'unes infraestructures sanitàries de primer nivell.        

dissabte, 18 de juliol del 2020

Així no ens en sortirem...!


Aquests dies estem vivint rebrots d’una magnitud significativa. A diferents pobles de la comarca del Segrià, inclosa la seva capital Lleida, però també a Barcelona i al Baix Llobregat, on es donen situacions complicades a tres barris i altres tants a la mateixa ciutat de Barcelona. Mentre tant, el govern català dubta a l’hora  de prendre decisions: el confinament domiciliari del Baix Segrià es va fer tard malgrat que els indicadors ja aconsellaven haver pres aquesta mesura coma mínim una setmana abans, però el vicepresident Aragonès ho va impedir i en el cas de Barcelona tampoc s’acaba de prendre cap mesura radical malgrat que els indicadors ho aconsellen també des de fa dies.




Són diferents els factors que retarden l’adopció de mesures més dures i entre ells, els dubtes a l’hora de prendre decisions de la consellera de Salut i el seu equip, les pressions polítiques que el departament rep en un o altre sentit, o la ineptitud d’alguns actors d’aquest drama, com per exemple l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, entre molts altres. La Sra. Colau és a més una farsant. Dilluns 13 de juliol afirmava que la situació a Barcelona no era alarmant, i en canvi el dia 17 del mateix mes té la barra d’acusar al govern de la Generalitat d’haver fet tard. Cinisme no, el següent... Amb polítics així el descrèdit de la política resulta inevitable. Quina vergonya d’alcaldessa té la ciutat de Barcelona.      



L’origen d’aquesta situació que vivim a Catalunya, cal situar-lo al despatx del Sr. Pedro Sánchez, president del govern espanyol. Va decretar el confinament de la ciutadania tard i malament, i ens va fer tornar a la dita “nova normalitat”, precipitadament, abans d’hora, amb l’únic objectiu de no perjudicar més la industria turística que és un de les principals fonts d’ingressos de l’Estat espanyol. L’economia per davant de la vida de les persones, malgrat que els polítics sovint diguin el contrari tot i que els fets malauradament sempre els desmenteixen.

Aquestes decisions precipitades han comportat que el departament de Salut s’hagi trobat amb una situació que inicialment no era tan neta de Covid-19 com hauria estat desitjable. De manera que els catalans en vàrem trobar d’avui per demà amb la llibertat de moviments recuperada. I en vàrem fer ús, caram si en vàrem fer ús. Les platges de Barcelona a mig juny estaven plenes de gent, fins el punt que la guàrdia urbana va haver de desallotjar banyistes perquè l’aforament autoritzat s’havia superat amb escreix. I tot això gràcies a l’alcaldessa Colau, que ha fet de la ineptitud la seva bandera, i que és la encarnació perfecta de la frivolitat aplicada a la política. 

Però aquest exemple de les platges és extrapolable a tants altres indrets de Catalunya on la població va sortir al carrer com si de nou les coses tornessin a ser com abans de la pandèmia. En el cas concret de Lleida, la plaça Ricard Vinyes és un altre exemple de com els lleidatans van omplir els bars com si res no hagués passat. Aquest comportament dels ciutadans, generalitzat a molts indrets de Catalunya, ha estat acompanyat per una actuació del departament de Salut poc concreta, erràtica, sense accions decidides, contribuint a sembrar el dubte entre la ciutadania. Que si calien 200 rastrejadors, que ara no els hi direm rastrejadors sinó gestors de la Covid-19, que en lloc de 200 ara en tindrem 500, que si es faran confinaments selectius, que si els confinaments només es faran en col·lectius de risc... tot un rosari de declaracions que pocs dies després el propi departament les contradeia amb decisions que res tenien a veure amb el que s’havia predicat fins el dia abans: avui deien no confinarem Lleida i a l’endemà Lleida quedava confinada, i així una al darrere de l’altre. 

Entre la manca de rigor del departament de Salut, i el comportament irresponsable de molts ciutadans, tots plegats hem tornat em la pràctica a la casella de sortida del mes de març. Tots plegats, administració i ciutadans, vàrem patit els efectes terribles d’una primera onada de la Covid-19 i sembla que ni ciutadans ni departament de Salut haguem après res d’aquesta experiència i tampoc no haguem tret cap conclusió dels comportaments individuals ni de les accions que han funcionat i de les que no ho han fet. 

Ara els ciutadans de Lleida es mostren molestos i descontents amb l’administració per totes les limitacions que han de patir i per una gestió de la pandèmia que els lleidatans consideren desastrosa per part del departament de Salut, especialment per part dels seus representants a Lleida que més enllà de no aportar solucions s’han convertit en part del problema. Però a Barcelona les coses no són massa diferents: veure assegudes al voltant d’una taula a una persona tan frívola com l’alcaldessa Ada Colau, algú tan esbiaixat ideològicament com Gemma Tarafa, una secretaria general que no hi entén un borrall com l’ex-sindicalista Laura Pelai i la consellera Vergés intentant “acordar” quines són les mesures que cal aplicar per combatre els nous focus de Covid-19 que estan sorgint per la ciutat, no són precisament una garantia ni un element que aporti confiança i tranquil·litat als ciutadans. 

Segons la majoria d’experts, l’Àrea Metropolitana de Barcelona està sobrepassada; el virus s’ha escampat perillosament sense control, les cadenes de transmissió s’han perdut i només el confinament domiciliari dels ciutadans pot apaivagar les conseqüències d’aquesta situació. Davant d’això, el departament de Salut i el govern de la Generalitat es limiten a demanar als habitants de l’Àrea Metropolitana que no surtin de casa i els aplica el mateix tractament que s’havia aplicat dies enrere a tres barris de l’Hospitalet i també es prohibeixen les reunions de més de deu persones. A Lleida s’amplien els pobles ja afectats del Baix Segrià a altres pobles de comarca, a alguns pobles de les Garrigues i també de la Noguera

Com era esperable l’alcaldessa Colau,  farsant com poques, no ha tardat ni cinc minuts a culpar de la situació de Barcelona al departament de Salut, al que ha culpat d’arribar tard al problema, i això que la consellera Vergés, per ves a saber quines raons (polítiques) ha blanquejat les ineptituds de l’alcaldessa en més d’una ocasió. Com es pot acusar a Salut d’arribar tard a Barcelona quan l’alcaldessa té el 40% del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)?. De qui depèn l’Agència de Salut pública de Barcelona? Doncs del CSB; i qui presideix aquesta Agència? Dons la inoperant Gemma Tarafa, ma dreta de la Sra. Colau en matèria sanitària. Hipocresia, cinisme... el que es vulgui... La Sra. Colau es desacredita sola.  

Decididament, així no ens sortirem. Ni els responsables de Salut, ni l’Ajuntament de Barcelona, ni el de l’Hospitalet, ni el de Lleida, ni els ciutadans de Catalunya, estem a l’alçada de les circumstàncies. És el que hi ha...           

dijous, 16 de juliol del 2020

El Parlament de Catalunya també hi diu la seva i colla al departament de Salut, per el rastreig dels contactes dels contagiats amb la Covid-19



El rastreig dels contactes dels infectats amb Covid-19 ha estat el punt més feble de la sanitat catalana a l’hora de combatre la pandèmia. Allò que va ser la fortalesa dels sistemes sanitaris de països com Corea o Japó, no ha funcionat a casa nostra amb l’eficàcia amb que ho ha fet en altres llocs. Ja va representar un problema greu en el primer pic de la pandèmia allà pels començaments de març, i ho està tornant a ser a mitjans de juliol quan el nombre de contagis ha superat ja les possibilitats de poder fer un seguiment dels contactes de cada un dels contagiats.
La desafortunada privatització d’aquesta activitat duta a terme per el departament de Salut, i les reaccions contraries que hi ha hagut arreu, tampoc han contribuït a que el tímid rastreig que s’ha dut a terme hagi resultat efectiu. 





Va ser a meitats de maig quan la consellera Vergés va anunciar que calia contractar 200 rastrejadors per controlar els possibles brots de coronavirus que es poguessin anar produint. Dies més tard es va saber que en lloc de contractar directament als rastrejadors, Salut havia decidit l’externalització del servei contractant-lo a Ferroser, filial de Ferrovial (on el germà del líder d’ERC Oriol Junqueras n´és un alt directiu), per assumir aquesta tasca de rastreig de contactes. El rebombori que es va organitzar en difondre’s la notícia va ser considerable, i això va obligar a l’ala d’ERC del govern de la Generalitat a explicar que estaven buscant la manera de rescindir el contracte.

Han passat els dies i pel moment Ferroser continua amb el seu contracte, en el que sembla que s’hi han aplicat no més de 150 rastrejadors, tot i que algunes veus ho rebaixen a 120. Dels 200 inicials que segons la consellera es necessitaven, només n’hi ha per tot Catalunya entre un 60 i un 75%. Dels que la consellera havia considerat necessaris. Tanmateix segons Salut, hi ha 180 professionals de la salut del sistema sanitari fent també aquesta feina. 

Diverses veus autoritzades han reiterat que a Catalunya farien falta no menys de 2000 rastrejadors, i entre ells la Dra. Magda Campins cap del servei d’Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, o el Dr. Antoni Trilla cap dels servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. El Dr. Jaume Padrós president del CoMB s’ha manifestat en el mateix sentit que la Dra. Campins. També el físic de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas reclama la mateixa xifra de rastrejadors. En una piulada a Twitter Arenas ha dit que amb els diners que s’haurien de pagar a Ferroser, es podrien contractar uns 1400 rastrejadors durant 9 mesos. Recordem que un rastrejador té la funció d’identificar els contactes que ha tingut el pacient que ha donat positiu en una prova PCR, partint de la informació facilitada per el malalt al seu metge relativa a les persones amb qui viu, amb les que treballa, i amb les que s’ha relacionat al marge de les anteriors, quatre o cinc dies abans d’haver notat els primers símptomes. 

Malgrat que el departament de Salut, va assegurar que revertiria el contracte a Ferroser, i que seria l’assistència primària qui assumiria aquesta funció amb els reforços de rastrejadors que fossin necessaris, el cert és que l’empresa Ferroser continua fent aquesta tasca emparada amb el contracte que el departament de Salut li va atorgar. 

Per acabar amb aquesta situació tan ambigua en la que sembla que el departament de Salut no troba la manera de rescindir aquest contracte, el Ple de Parlament va decidir intervenir i en la última sessió va decidir instar al departament de Salut a acabar amb aquesta externalització. En concret es va aprovar una moció en la que insta al govern de la Generalitat a “Rescindir de manera immediata el contracte negociat sense publicitat subscrit el 29 de maig de 2020 amb l’empresa Ferroser Servicios Auxiliares, SA, per a fer el seguiment dels contactes positius mitjançant rastrejadors (expedient CE133-2020) per valor de 17.690.169,02 euros.”

Alguns models matemàtics preveuen
aquesta corba de contagis   
No em se imaginar la que s’hauria organitzat si aquest contracte s’hagués signat en les èpoques de Boi Ruiz al front del departament de Salut. Li haurien caigut bufetades per tots cantons. Sigui com sigui, el rastreig de contactes és molt probablement un dels punts més  febles en la gestió de la pandèmia per part del departament de Salut. I els rebrots que avui estem tenint tenen el seu origen en el rastreig insuficient dels contactes. Al nivell actual de contagis els rastrejadors ja tenen poques possibilitats d’aconseguir resultats si el seu nombre no es correspon amb el nombre de contagis que es van produint a diari. Val a dir que tot i que els rastreig és molt important, també ho és la tasca prèvia al rastreig, la que consisteix a determinar els contactes que cada malalt contagiat ha tingut quatre o cinc dies abans de notar els primers símptomes, i aquí sembla que les informacions no acaben d’aconseguir-se en la seva totalitat.

Per tant, si la identificació i rastreig dels contactes dels malalts contagiats no es pot fer amb garanties, és evident que trencar la cadena de contagis és impossible. Només es pot aconseguir per la via del confinament domiciliari amb tots els inconvenients que això comporta.             

dimarts, 14 de juliol del 2020

El govern català decreta el confinament domiciliari a set poblacions del Segrià, a més de la seva capital, Lleida.


Després que es decretés el confinament perimetral de la comarca del Segrià, i veient una setmana més tard que la contenció de la malaltia no ha estat efectiva sinó que ha anat a pitjor, el govern de Catalunya ha decidit finalment confinar al seu domicili als habitants de Lleida, Aitona, Alcarràs, La Granja d’Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses, i Torres de Segre, a més de les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.




Es tracta d’un confinament selectiu en aquests municipis esmentats, per evitar el confinament d’aquells altres pobles de la comarca en els que la Covid-19 no presenta una situació epidemiològica tan complicada. Aquest confinament arriba amb retard atès que les dades epidemiològiques haurien aconsellat prendre aquesta decisió com a mínim una setmana abans.




Tanmateix una jutgessa de guàrdia dels jutjats de Lleida, tomba la proposta de confinament que li ha presentat la Generalitat, fa seves les tesis de la fiscalia provincial de Lleida i crea un confusionisme important entre la població; quan a una ordre se li suma una contraordre, el caos està assegurat perquè els ciutadans no saben a qui fer cas, si a qui ha donat l’ordre, o als que l’han contradit. Aquesta actuació judicial és una intromissió de la Justícia en matèria sanitària, a l’estil de les moltes intromissions de la Justícia en el àmbit de la política que tan acostumats estem a viure, malauradament, aquests últims anys. 

   


Amb una setmana de retard, el govern català s’ha decidit finalment per el confinament domiciliari dels ciutadans de Lleida i d’altres set poblacions del Baix Segrià. Les tesis humanistes del president Torra s’han acabat imposant a l’economicisme del vicepresident Aragonès, que ha vist com la gravetat de les dades epidemiològiques exigien deixar de banda el seu posicionament conservador per intentar preservar l’economia de la zona i prioritzar el dret ala salut dels ciutadans. Aquesta actitud conservadora de l’ala d‘ERC del govern, ha determinat que la decisió correcta s’hagi retardat una setmana, i ha comportat una pèrdua de temps en la lluita contra el rebrot de Ponent.

Tanmateix, com que vivim en un sistema en el que la justícia pren decisions més enllà del que raonablement serien les seves competències, la decisió de la Generalitat no ha estat corroborada per el jutjat de guàrdia de Lleida qui atenent la petició de la fiscalia, s’ha oposat a ratificar el confinament domiciliari dels ciutadans, al·legant que la Generalitat no té competències per prendre aquesta mesura. 

Així les coses, la desorientació dels ciutadans és absoluta atès que no saben com actuar davant d’aquest suposat buit competencial. També els alcaldes del Segrià mostren la seva perplexitat i indignació per aquesta decisió judicial que no entén ningú, atès que la salut de les persones no depèn en cap cas dels jutges sinó dels professionals sanitaris i les seves decisions. Per la seva banda el govern de la Generalitat, i en particular el president Torra que n’ha assumit la responsabilitat, han decidit plantar-se davant d’aquesta decisió, i mantenir el confinament domiciliari als ciutadans del Baix Segrià. El president Torra ha dit textualment: "No acceptem la decisió de la jutgessa i assumeixo les conseqüències que se'n derivin, però no podem posar en perill la salut de les persones".

Cara de preocupació de la consellera de Salut 
Aquesta situació ha indignat també a molts professionals de la salut que es pregunten si les togues negres dels jutges substituiran a partir d’ara, les bates blanques dels professionals sanitaris a la primera línia de combat contra la Covid-19. Molts ciutadans, i també polítics lleidatans posen en qüestió els coneixements de la jutgessa sobre virologia i sanitat. Certament estem davant d’una decisió difícil d’entendre a no ser que hi hagin pel mig connotacions polítiques que se’ns escapen. Com el president Torra assenyala encertadament, aquests dies s’han produït decisions a Galícia i el País Basc, que han afectat als drets de les persones i en particular el dret de vot dels malalts afectats per la Covid-19, sense que la fiscalia hi hagi mostrat la més mínima oposició. Perquè a Catalunya si?     

La resposta del govern de la Generalitat, per sortir al pas de la situació i donar la volta a la resolució judicial, ha estat contundent: ha aprovat un decret llei que modifica la Llei de Salut Pública de Catalunya en el que es faculta a l’autoritat sanitària a limitar l’activitat i el desplaçament de les persones i la prestació de serveis en alguns àmbits territorials en situació de pandèmia. L’objectiu d’aquest decret no és altre que garantir el control dels contagis i protegir la salut de les persones. 

Ara, en base a aquesta modificació de la Llei de Salut Pública, el departament de Salut establirà les mesures pertinents per mantenir en la pràctica el confinament de Lleida i els altres set pobles del Baix Segrià