El govern català decreta el confinament domiciliari a set poblacions del Segrià, a més de la seva capital, Lleida.

Després que es decretés el confinament perimetral de la comarca del Segrià, i veient una setmana més tard que la contenció de la malaltia no ha estat efectiva sinó que ha anat a pitjor, el govern de Catalunya ha decidit finalment confinar al seu domicili als habitants de Lleida, Aitona, Alcarràs, La Granja d’Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses, i Torres de Segre, a més de les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.

Es tracta d’un confinament selectiu en aquests municipis esmentats, per evitar el confinament d’aquells altres pobles de la comarca en els que la Covid-19 no presenta una situació epidemiològica tan complicada. Aquest confinament arriba amb retard atès que les dades epidemiològiques haurien aconsellat prendre aquesta decisió com a mínim una setmana abans.

Tanmateix una jutgessa de guàrdia dels jutjats de Lleida, tomba la proposta de confinament que li ha presentat la Generalitat, fa seves les tesis de la fiscalia provincial de Lleida i crea un confusionisme important entre la població; quan a una ordre se li suma una contraordre, el caos està assegurat perquè els ciutadans no saben a qui fer cas, si a qui ha donat l’ordre, o als que l’han contradit. Aquesta actuació judicial és una intromissió de la Justícia en matèria sanitària, a l’estil de les moltes intromissions de la Justícia en el àmbit de la política que tan acostumats estem a viure, malauradament, aquests últims anys. 

   

Amb una setmana de retard, el govern català s’ha decidit finalment per el confinament domiciliari dels ciutadans de Lleida i d’altres set poblacions del Baix Segrià. Les tesis humanistes del president Torra s’han acabat imposant a l’economicisme del vicepresident Aragonès, que ha vist com la gravetat de les dades epidemiològiques exigien deixar de banda el seu posicionament conservador per intentar preservar l’economia de la zona i prioritzar el dret ala salut dels ciutadans. Aquesta actitud conservadora de l’ala d‘ERC del govern, ha determinat que la decisió correcta s’hagi retardat una setmana, i ha comportat una pèrdua de temps en la lluita contra el rebrot de Ponent.

Tanmateix, com que vivim en un sistema en el que la justícia pren decisions més enllà del que raonablement serien les seves competències, la decisió de la Generalitat no ha estat corroborada per el jutjat de guàrdia de Lleida qui atenent la petició de la fiscalia, s’ha oposat a ratificar el confinament domiciliari dels ciutadans, al·legant que la Generalitat no té competències per prendre aquesta mesura. 

Així les coses, la desorientació dels ciutadans és absoluta atès que no saben com actuar davant d’aquest suposat buit competencial. També els alcaldes del Segrià mostren la seva perplexitat i indignació per aquesta decisió judicial que no entén ningú, atès que la salut de les persones no depèn en cap cas dels jutges sinó dels professionals sanitaris i les seves decisions. Per la seva banda el govern de la Generalitat, i en particular el president Torra que n’ha assumit la responsabilitat, han decidit plantar-se davant d’aquesta decisió, i mantenir el confinament domiciliari als ciutadans del Baix Segrià. El president Torra ha dit textualment: "No acceptem la decisió de la jutgessa i assumeixo les conseqüències que se'n derivin, però no podem posar en perill la salut de les persones".

Cara de preocupació de la consellera de Salut 

Aquesta situació ha indignat també a molts professionals de la salut que es pregunten si les togues negres dels jutges substituiran a partir d’ara, les bates blanques dels professionals sanitaris a la primera línia de combat contra la Covid-19. Molts ciutadans, i també polítics lleidatans posen en qüestió els coneixements de la jutgessa sobre virologia i sanitat. Certament estem davant d’una decisió difícil d’entendre a no ser que hi hagin pel mig connotacions polítiques que se’ns escapen. Com el president Torra assenyala encertadament, aquests dies s’han produït decisions a Galícia i el País Basc, que han afectat als drets de les persones i en particular el dret de vot dels malalts afectats per la Covid-19, sense que la fiscalia hi hagi mostrat la més mínima oposició. Perquè a Catalunya si?     

La resposta del govern de la Generalitat, per sortir al pas de la situació i donar la volta a la resolució judicial, ha estat contundent: ha aprovat un decret llei que modifica la Llei de Salut Pública de Catalunya en el que es faculta a l’autoritat sanitària a limitar l’activitat i el desplaçament de les persones i la prestació de serveis en alguns àmbits territorials en situació de pandèmia. L’objectiu d’aquest decret no és altre que garantir el control dels contagis i protegir la salut de les persones. 

Ara, en base a aquesta modificació de la Llei de Salut Pública, el departament de Salut establirà les mesures pertinents per mantenir en la pràctica el confinament de Lleida i els altres set pobles del Baix Segrià