dilluns, 6 de juliol de 2020

Vuits i nous i cartes que no lliguen


El confinament de la comarca del Segrià ha deixat un cert regust a manca de transparència i bona gestió. Per una banda, la consellera de Salut Alba Vergés, mantenint-se en una posició de certa ambigüitat, explicant al FAQS de TV3 que aquesta decisió feia dies que l’estaven estudiant, i admetent que el dia anterior ho tenien pràcticament decidit, però que no ho volien comunicar fins que la decisió no fos ferma.
L’alcalde de Lleida reclamant haver estat informat abans perquè això els hauria permès preparar-se millor per fer front a la nova situació.
El vicepresident Aragonès, sortint al rescat de la consellera Vergés, dient que aquesta decisió va ser una decisió “d’equip”.




I la vox-populi afirmant que va ser el president de la Generalitat Quim Torra qui va forçar la decisió de confinar la comarca, cansat de tanta indecisió i ambigüitat del departament de Salut.
Sigui com sigui, entre uns i altres, claredat, transparència i rigor, sembla que no n’hi ha hagut massa. 
Sap greu dir-ho, però que no ens tornin a dir que “ells ho haurien fet millor que no pas el govern de Madrid”. A la primera ocasió que el govern català ha tingut d’actuar exercint plenament les seves competències, ho ha fet tard i malament, exactament el mateix retret que des de Catalunya s’ha fet al govern espanyol per la gestió de la pandèmia.       



La consellera Alba Vergés va ser convidada dissabte al programa FAQS de TV3. Entre moltes altres coses va dir que el dia abans de decretar el confinament del Segrià, “dèiem que tot estava obert, i que estudiàvem totes les opcions i fins que no està tot tancat no es pot explicar. Les mesures les teníem molt pensades, però no es poden explicar fins que no es prenen; s’expliquen quan tot està tancat, no abans”

En el mateix programa, la consellera Vergés va explicar que el dia anterior a decretar el confinament del Segrià, havia estat a Lleida on, entre moltes altres gestions, havia parlat amb l’alcalde de la ciutat, el també republicà Miquel Pueyo a qui havia informat de la situació, i a qui sens dubte no deuria amagar la imminència del confinament, atès que com ella ha dit feia temps que estava sobre la taula. Tanmateix, en el mateix programa, l’alcalde Pueyo va lamentar no haver estat informat abans del confinament, per poder prendre mesures per facilitar aquesta nova situació als lleidatans. D’aquí ja sorgeix una primera contradicció: si el Sr. alcalde, i la H. consellera van estar parlant el dia anterior, resulta molt difícil creure’s que a l’alcalde Pueyo la decisió del PROSICAT de l’endemà al matí de confinar el Segrià, el va agafar de sorpresa. Alguna cosa no encaixa. 

Un altre tema que crea interrogants està relacionat amb les manifestacions de la consellera quan va dir que “el confinament del Segrià és un confinament diferent al de la Conca d’Òdena, perquè allà no sabíem el que teníem a sobre; ara en el cas de Lleida sabem que és el que està passant. Al Segrià no es tanquen les botiges ni es redueix el transport públic ni l’activitat econòmica, demanem que la vida social de la gent baixi. Cal que la paraula mobilitat no ens distregui d’allò que és important: distància, mans, mascareta. No n’hi ha prou amb això però és del tot necessari i bàsic respectar-ho. El canvi de criteri respecte al confinament de Lleida no va ser per que si; ho estàvem valorant des de feia dies, i fins que una situació d’aquestes no està del tot tancada no es pot dir; no es pot fer un anunci a hores vista. Ja vàrem veure que va passar a Itàlia quan van anunciar un confinament amb dos dies de marge i es va produir aquell èxode de persones tan gran”.

En canvi, quan es va confinar la Conca d’Òdena, la mesura gairebé es va retransmetre per televisió i feia dies que era coneguda la voluntad del govern català de confinar aquella comarca. Aquest va ser un confinament anunciat amb molta anticipació i en canvi no es va produir cap mena d’èxode de persones fugint de casa seva.  

Per acabar de afegir-hi més incerteses, el vicepresident del govern català Pere Aragonès, ha volgut sortir al rescat de la consellera Vergés advertint que “en una situació d'emergència els escenaris van canviant i es van adoptant decisions de forma progressiva. Abans de prendre una decisió molt dura com és el confinament perimetral del Segrià, havíem de disposar de totes les dades i avaluar la situació de risc"

Tot plegat, masses explicacions que fan bona aquella frase de “Excusatio non petita, acusatio manifesta”. Dient que el departament de Salut ha actuat quan ha cregut que era el moment de prendre una decisió en funció de les informacions que rebia, no hauria calgut donar-hi més voltes, a no ser que es vulgui tapar el comentari que circula sottovoce per els passadissos i despatxos de la Generalitat i del departament de Salut, en el sentit que la decisió de confinar el Segrià la va prendre el president Torra en persona, cansat de les indecisions i dubtes del departament de Salut. 

Una decisió presa en el pitjor moment, un dissabte al matí, quan milers de lleidatans havien sortit de cap de setmana i van haver de tornar a Lleida a corre-cuita, perquè des que es va fer públic el confinament fins que aquest entrava en vigor només hi havia 5 o 6 hores de marge. Tant costava prendre la decisió divendres al matí? Com deia al començament, Salut ha actuat tard i malament... los coses com són.       

   

Cap comentari:

Publica un comentari