dimecres, 8 de juliol de 2020

El confinament de Lleida ha arribat tard


No és pot prioritzar els interessos del departament d’Economia per sobre del que més convé per preservar la salut de la població. Quan s’emprèn aquest camí les conseqüències no són bones i per tant, no ens ha d’estranyar que una vegada finalitzat l’estat d’alarma decretat per el govern espanyol, Catalunya sigui la comunitat de l’Estat en la que més han crescut els nous contagis. Això que a Catalunya en sabíem tant... Que no s’estan fent les coses bé és una evidència. Ni els discursos, ni les gesticulacions ni les rodes de premsa solucionen els problemes. Aquests només es resolen d’una manera  eficient quan es prenen les decisions adequades en el moment oportú. Fer política i aconseguir resultats, no sempre tenen una relació de causa-efecte     



Comentava en aquestes dues últimes entrades al blog, que segons els rumors que circulaven per alguns despatxos i passadissos del departament de Salut i d’altres conselleries de la Generalitat, havia estat el president Torra qui havia acabat imposant el confinament perimetral de la comarca del Segrià. 

Mica en mica s’ha anat sabent que en la reunió que van mantenir el propi president Quim Torra, amb el vicepresident Aragonès i el conseller Buch, i les conselleres Budó i Vergés, es va prendre la decisió del confinament perimetral de la comarca del Segrià. Pel que ha transcendit, el president Torra volia un confinament total de la comarca, mentre que els dos consellers d’ERC no estaven d’acord en confinar aquesta comarca de Ponent. Finalment, es va imposar, “com no podia ser d’altre manera”, el criteri del president de la Generalitat, tot i que amb menys duresa del que ell hauria volgut. Segons s’assegura, el president Torra volia un confinament total de la població, mentre que el vicepresident Aragonès defensava que s’intensifiquessin els controls sanitaris i s’ampliessin els recursos sanitaris disponibles fins i tot de l’àmbit privat, però que no es perjudiqués l’activitat econòmica de la zona, molt debilitada ja a conseqüència del primer confinament patit. Per la seva banda la consellera Vergés deia que les dades sanitàries de que disposava no justificaven el confinament total de la població. Després d’un tens debat, finalment el president Torra va rebaixar una mica la seva posició, acceptant un confinament perimetral de la comarca. Fins aquí els fets. 

En acabar la reunió, el vicepresident Aragonès, va voler dissimular la derrota de la seva posició inicial, explicant que el confinament perimetral havia estat “una decisió d’equip” i que s’havia pres després d’analitzar totes les dades disponibles i avaluar tots els riscos. Aquestes afirmacions del conseller Aragonès no lliguen amb les afirmacions que la consellera Vergés havia fet el dia abans a Lleida descartant aquesta mesura. Cal preguntar-se quines eren les noves dades rebudes per un canvi de criteri tan sobtat. I més quan posteriorment s’ha sabut que la progressió de nous contagis a Lleida espantava des de feia ja dies.

Aquest episodi permet varies reflexions:
No es pot mantenir una delegada de Salut a Lleida que quatre dies abans de decretar el confinament perimetral de la comarca digués textualment “Tenim el pla per acorralar la propagació i les darreres setmanes ha funcionat molt bé en els brots en què s'ha actuat", quan la realitat era evidentment just el contrari. Això és senzillament enganyar a la ciutadania, i per tant és inadmissible. Per altre banda, sembla que els professionals tampoc es senten massa representants per la delegada de Salut; per tot plegat la Sra. Divina Farreny ja fa tard a l’hora de presentar la seva dimissió.

Queda doncs demostrat que a l’hora de cobrir els càrrecs directius de l’estructura de l’administració, no es pot actuar amb la frivolitat amb està actuant el departament de Salut. En els llocs de responsabilitat si col·loca gent preparada, gent capaç de donar una resposta qualitativa adequada. Malauradament, cada vegada més s’hi posa a gent de partit, i la seva qualificació es veu relegada a un segon pla. El que compta és la filiació política. Lamentable.
    
El màxim responsable del departament de Salut, no pot anar del bracet del conseller d’Economia, es digui com es diguin l’un i altre i siguin o no del mateix partit. El sistema sanitari necessita que el seu màxim responsable vetlli per defensar els recursos i necessitats del sistema de salut; no pot supeditar-se dòcilment a les imposicions d’Economia. Anant del bracet del conseller d’Economia el que s’aconsegueix és que l’interès econòmic prevalgui per sobre dels interessos del sistema sanitari. No calen masses màsters per entendre una cosa que és de pàrvuls i ha quedat ben palesa en aquesta ocasió en la que el departament de Salut, per imposició del d’Economia estava disposat a no confinar el Segrià, malgrat que les dades sanitàries feia dies que ho assenyalaven. 

El govern català ha actuat tard i malament. Just d’allò de que s’acusava al govern espanyol quan aquest, en aplicació de l’estat d’alarma, prenia decisions que en condicions  normals hauria correspost prendre a la Generalitat. És veritat que el govern espanyol va actuar tard i malament. Tant cert com que el departament de Salut, en l’ús ple de les seves competències ha arribat tard i malament al confinament perimetral de la comarca del Segrià. Una prova evident d’això és que Fernado Simon, director de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministerio de Sanidad, al conèixer la decisió del govern català ha dit que hauria preferit que la Generalitat hagués pres abans la decisió de confinar la comarca del Segrià. Per tant, tard i malament. 

Resulta molt difícil d’entendre que amb el problema sanitari immens que tenim a sobre, la direcció de l’Agència de Salut Pública de Catalunya resti vacant des de fa setmanes. És una greu irresponsabilitat no cobrir aquesta plaça clau pel combatre eficaçment la pandèmia. No pot ser que per motivacions polítiques, aquesta plaça tan important per qualsevol sistema de salut, resti vacant. Què diríem si en les actuals circumstàncies la conselleria de Salut estigués vacant? Oi que ningú ho entendria? Doncs cobrir la direcció de l’Agència de Salut Pública en una situació com la que estem vivint és una necessitat encara més obvia. La conseqüència immediata d’aquest desori és que Catalunya ha passat a ser la comunitat que presenta més contagis nous, d’ençà la represa.  

La credibilitat costa molt guanyar-se-la i en canvi es perd amb molta facilitat. A Lleida corren molts rumors sobre la situació sanitària a Guissona; els silencis de l’administració acaben passant factura. Cal transparència en la informació: si és veritat que a Guissona hi ha problemes cal explicar-ho, i si no es veritat, cal desmentir-ho. Callar perjudica als que guarden silenci, però sobretot als ciutadans.    

Cap comentari:

Publica un comentari