No és pot prioritzar els interessos del departament d’Economia per sobre del que més convé per preservar la salut de la població. Quan s’emprèn aquest camí les conseqüències no són bones i per tant, no ens ha d’estranyar que una vegada finalitzat l’estat d’alarma decretat per el govern espanyol, Catalunya sigui la comunitat de l’Estat en la que més han crescut els nous contagis. Això que a Catalunya en sabíem tant... Que no s’estan fent les coses bé és una evidència. Ni els discursos, ni les gesticulacions ni les rodes de premsa solucionen els problemes. Aquests només es resolen d’una manera eficient quan es prenen les decisions adequades en el moment oportú. Fer política i aconseguir resultats, no sempre tenen una relació de causa-efecte
Comentava en aquestes dues últimes entrades al blog, que segons els rumors que circulaven per alguns despatxos i passadissos del departament de Salut i d’altres conselleries de la Generalitat, havia estat el president Torra qui havia acabat imposant el confinament perimetral de la comarca del Segrià.

En acabar la reunió, el vicepresident Aragonès, va voler dissimular la derrota de la seva posició inicial, explicant que el confinament perimetral havia estat “una decisió d’equip” i que s’havia pres després d’analitzar totes les dades disponibles i avaluar tots els riscos. Aquestes afirmacions del conseller Aragonès no lliguen amb les afirmacions que la consellera Vergés havia fet el dia abans a Lleida descartant aquesta mesura. Cal preguntar-se quines eren les noves dades rebudes per un canvi de criteri tan sobtat. I més quan posteriorment s’ha sabut que la progressió de nous contagis a Lleida espantava des de feia ja dies.
Aquest episodi permet varies reflexions:
No es pot mantenir una delegada de Salut a Lleida que quatre dies abans de decretar el confinament perimetral de la comarca digués textualment “Tenim el pla per acorralar la propagació i les darreres setmanes ha funcionat molt bé en els brots en què s'ha actuat", quan la realitat era evidentment just el contrari. Això és senzillament enganyar a la ciutadania, i per tant és inadmissible. Per altre banda, sembla que els professionals tampoc es senten massa representants per la delegada de Salut; per tot plegat la Sra. Divina Farreny ja fa tard a l’hora de presentar la seva dimissió.
Queda doncs demostrat que a l’hora de cobrir els càrrecs directius de l’estructura de l’administració, no es pot actuar amb la frivolitat amb està actuant el departament de Salut. En els llocs de responsabilitat si col·loca gent preparada, gent capaç de donar una resposta qualitativa adequada. Malauradament, cada vegada més s’hi posa a gent de partit, i la seva qualificació es veu relegada a un segon pla. El que compta és la filiació política. Lamentable.
El màxim responsable del departament de Salut, no pot anar del bracet del conseller d’Economia, es digui com es diguin l’un i altre i siguin o no del mateix partit. El sistema sanitari necessita que el seu màxim responsable vetlli per defensar els recursos i necessitats del sistema de salut; no pot supeditar-se dòcilment a les imposicions d’Economia. Anant del bracet del conseller d’Economia el que s’aconsegueix és que l’interès econòmic prevalgui per sobre dels interessos del sistema sanitari. No calen masses màsters per entendre una cosa que és de pàrvuls i ha quedat ben palesa en aquesta ocasió en la que el departament de Salut, per imposició del d’Economia estava disposat a no confinar el Segrià, malgrat que les dades sanitàries feia dies que ho assenyalaven.
El govern català ha actuat tard i malament. Just d’allò de que s’acusava al govern espanyol quan aquest, en aplicació de l’estat d’alarma, prenia decisions que en condicions normals hauria correspost prendre a la Generalitat. És veritat que el govern espanyol va actuar tard i malament. Tant cert com que el departament de Salut, en l’ús ple de les seves competències ha arribat tard i malament al confinament perimetral de la comarca del Segrià. Una prova evident d’això és que Fernado Simon, director de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministerio de Sanidad, al conèixer la decisió del govern català ha dit que hauria preferit que la Generalitat hagués pres abans la decisió de confinar la comarca del Segrià. Per tant, tard i malament.

La credibilitat costa molt guanyar-se-la i en canvi es perd amb molta facilitat. A Lleida corren molts rumors sobre la situació sanitària a Guissona; els silencis de l’administració acaben passant factura. Cal transparència en la informació: si és veritat que a Guissona hi ha problemes cal explicar-ho, i si no es veritat, cal desmentir-ho. Callar perjudica als que guarden silenci, però sobretot als ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada