Incontinència verbal

En alguna ocasió he comentat en aquest blog els excessos verbals del conseller Ruiz. Al poc d’haver pres possessió del càrrec ens va sorprendre a tots insinuant que els malalts haurien de pagar els àpats en els hospitals. També va deixar clar els efectes beneficiosos de la sanitat privada com a element d’estalvi per la sanitat pública que li va valdre que algun partit polític el qualifiqués de director comercial de les mútues. Més recentment el conseller Ruiz ens va deixar un altre perla: la salut és un bé privat. No allargaré més la llista de declaracions polèmiques del conseller Ruiz, ben coneguda per tots aquells que seguim amb interès l’esdevenir de la sanitat.

Al conseller Ruiz li agrada fer-se notar. Sembla que quan parla en públic tingui la necessitat de convèncer al seu auditori que ell és una persona intel·ligent i sobre tot imaginativa, i que a l’hora de tenir idees brillants no hi ha qui el guanyi. Tanmateix no sempre ho aconsegueix, i sovint es troba amb un resultat diferent al que ell li hauria agradat aconseguir. 

El conseller Ruiz, de nou en l'ull de l'huracà

Posaré un parell d’exemples: Ara fa una mica més d’un mes, el conseller Ruiz va anunciar a bombo i plateret que l’acord entre l’ICS i els sindicats per la rebaixa salarial en la nòmina extra de Nadal estava pràcticament fet. Pocs dies després, els sindicats manifestaven que les paraules del conseller no tenien cap base sòlida. Ahir el propi ICS va donar per acabada la negociació sense haver pogut tancar cap acord.

Però el do de la inoportunitat del conseller Ruiz ha arribat a la seva màxima expressió aquest matí quan ha aparegut per ESADE per inaugurar la jornada organitzada per ACES (Associació Catalana d’Entitats de Salut) que agrupa empreses sanitàries privades amb el títol: “La Sanitat a Catalunya en un escenari de post crisi” que l’amic Francesc Moreu entre d’altres ponents havia de fer sobre el model sanitari català. En la seva intervenció al conseller Ruiz no se li ha ocorregut res més que donar suport formal a una de les moltes idees que en Moreu ha anat desgranant al llarg del anys. Idees que per altre banda en contades ocasions han passat a la fase de realitats exitoses.

Una idea polèmica d'en Francesc Moreu
ha estat l'origen de la desafortunada
intervenció del conseller Ruiz

En concret, el conseller Ruiz ha dit que s’estan plantejant que els ciutadans a partir d’un determinat nivell de renta hagin de subscriure obligatòriament una pòlissa d’assegurança bàsica, a banda de continuar cotitzant a la seguretat social. 

Aquestes paraules del conseller han aixecat un rebombori tal que el portaveu del govern, el Sr. Francesc Homs ha tingut que fer meravelles dialèctiques per no desautoritzar públicament al conseller Ruiz. La cosa no ha acabat aquí, si no que el Govern ha obligat al conseller a fer publica una nota retractant-se de les seves paraules del matí a ESADE. D’aquesta manera han evitat una desautorització pública del Govern de la Generalitat al seu conseller de Salut. 

Per altre banda des de Madrid no han hagut de passar masses hores des del moment en que el conseller Ruiz ha fet la seva proposta per que es sentís  la veu de la ministra Pajín criticant obertament al conseller català.

La Sra. Pajín en companyia de l'exconsellera Geli

No vull entrar a avaluar la proposta; segurament donaria per un debat molt llarg. Avui per avui la sanitat pública es finança via IRPF. Si com  a conseqüència d’aquesta pòlissa obligatòria ens rebaixen l’IRPF ho entendria, però si el que es pretén és mantenir la pressió fiscal i a més obligar a pagar al ciutadà una quota a les mútues i companyies privades, em sembla un abús. Arreglar els problemes de finançament fent pagar més a la gent és una solució que no requereix  cap màster universitari.

Jo no se exactament que és el que realment els passa pel cap a algunes persones quan arriben a consellers: en lloc de pensar que són consellers pels seus mèrits polítics, o que són consellers per que van tenir l’encert d’estar en el lloc oportú en el moment oportú s’arriben a creure que ho són per que són els millors. I quan  pensen això es precisament quan comença el seu declivi com  a persones. Es creuen superiors a la resta; consideren que les seves opinions són sempre les més encertades, no escolten i així els hi va. Jo n’he conegut a dos més que han seguit aquest mateix camí. Un va ser el conseller que menys temps ha exercit en el càrrec de tota la història de la Generalitat contemporània. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Ara li toca a TV3...

Aquesta setmana ha estat una bona setmana per la sanitat: sembla que no hi hauran més retallades a sanitat més enllà de la ja anunciada rebaixa salarial que afectarà al personal d’empreses públiques i consorcis, però no al personal de les empreses privades que tenen contracte amb el CatSalut, segons es desprèn de les diferents sentències que s’han donat en els litigis que els sindicats varen interposar quan ara fa dos anys es va baixar el sou en un 5% al sector concertat.

Qui si s’haurà de prémer el cinturó serà la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que veurà reduïda l’aportació (subvenció) de la Generalitat en un 13%. Al meu entendre, ja era hora.

En efecte, la “Corpo” farà un forat que només aquest any 2011 superarà els 20 milions d’€. Aquest dèficit és molt superior als forats  d’anys anteriors. Tanmateix pot ser interessant analitzar algunes dades extretes de les memòries i comptes anuals de la pròpia “Corpo” per si podem entreveure què és el que està passant en aquest organisme:

El cost mitjà d’un treballador fou l’any 2007 de 61.102€ (cost empresa inclòs). A l’any 2008 aquest cost es va incrementar fins els 63.754€. A l’any 2009 aquest cost mitjà per treballador va arribar fins els 64.843€ i a l’any 2009 s’ha arribat a la xifra de 71.741€. Un increment del 17,4% en els anys de la crisi, i això després d’una reducció de sous del 5% que varen patir els funcionaris i treballadors de les empreses públiques.

El resultat de tot plegat és un dèficit totalment insostenible per part d’uns ciutadans que ja estem farts de pagar per les moltes ineficiències instal·lades en el país i acostumades a viure a costa dels altres.

Els treballadors  de la “Corpo” tenen un conveni amb unes condicions de total privilegi respecta als treballadors d’aquest país: una jornada laboral de 35 hores a la setmana (1.568 hores anuals); hores extra retribuïdes a preu de ministre, i si es vol optar per cobrar-les en festes (que no cotitza a hisenda), per cada hora extra et donen 1,75 hores de festa, i si l’hora extra és en festiu, per cada hora extra et donen 2 hores de festa. Poden gaudir de 25 dies naturals de vacances, és a dir 5 setmanes com a mínim, i si t’ho organitzes bé aprofitant ponts i altres festius pots arribar al mes i mig de vacances tranquil·lament. Tens 5 dies de lliure disposició que pots afegir a les vacances si et convé. A més, disposen de 20 dies  de festa en cas de matrimoni, les hores nocturnes es cobren un 30% més cares que les ordinàries i altres avantatges comparatives que superen de llarg el que estableix l’Estatut dels Treballadors.

En aquestes condicions és fa difícil entendre que la Sra. Mònica Terribas en un atac d’impotència hagi declarat que amb aquesta reducció de la subvenció no es podrà transmetre els partits de la lliga de futbol...quina ment més infantil...Quantes vegades a l’any fan el Barça en partit de lliga? 4 o 5 a tot estirar....a qui vol amenaçar la Sra. Terribas?  En canvi, no entona cap “mea culpa” pel dèficit brutal de l’exercici 2010, que segons diu el govern superarà els 20 milions d’Euros aquest 2011. Això si: el col·legi de periodistes s'ha afanyat a donar-li suport doncs el corporativisme dels periodistes és una actitud poc  democràtica i gens ètica que també es dona i molt en aquest col·lectiu professional. Tanmateix val a dir que dins d'aquest col·lectiu també hi ha qui posa el seny per davant dels interessos dels professionals.

Però l’altre personatge que mereix un comentari és el Sr. Enric Marin. Aquest home passarà a la historia per haver aconseguit que el nomenessin president de la CCMA després d’haver tingut que canviar la llei atès que al Parlament de Catalunya no hi havia quòrum suficient per aprovar el seu nomenament. Com que el Sr. Carod Rovira volia nomenar a aquest personatge, veient que no aconseguiria fer-ho no va tenir més remei que canviar la llei, rebaixant la exigència de majoria qualificada a majoria simple. Després d’haver viscut aquest procés el Sr. Marin va accedir al càrrec per la porta del darrere, i ara amb un canvi de govern, no només no ha dimitit si no que a sobre es queixa dient que amb aquesta reducció de la subvenció anunciada pel govern, no es pot mantenir el “model”

La Sra. Terribas i el Sr. Marin directora de TV3
i president de la CCMA respectivament
 a l'esquerra i dreta de la imatge 

A quin model deu fer referència? Al de mantenir 3000 treballadors privilegiats pagats amb els impostos dels catalans? Al conjunt de periodistes  que formen part d’una plantilla, per cobrar i no fer res? Al de tenir periodistes sense qualitat fent d’enviats  especials a molts recons del mon per explicar no se quines històries que no interessen a ningú? A mantenir 6 canals dels quals només 2 o 3 tenen uns índex d’audiència acceptables? Al de defensar a ultrança als palestins i posicionar-se sistemàticament en contra d’Israel i els USA? A mantenir una programació a altes hores de la nit que té una audiència molt  escassa  i  uns costos molt elevats?

Verdaderament, quan una persona no té dignitat no es pot esperar res de bo d’ella. Estic a l’espera de conèixer la bona noticia de la dimissió de la Sra. Terribas i de l’inefable Sr. Marin...per quan?

Benvinguda la retallada a TV3...la llàstima és no haver-la fet abans...

www.rbaestudisiprojectes.cat

 

 

  

Si...però no...

Dimarts passat el Sr. Mas en la seva qualitat de president de la Generalitat va comparèixer davant dels mitjans per anunciar noves retallades en el pressupost 2012.

En primer lloc, vagi pel davant la satisfacció que es deriva del fet que tal com s’havia anat anunciant en diferents ocasions, aquesta vegada les retallades no afectaran a l’assistència sanitària pròpiament dita. 

El Sr. Mas anunciant les noves retallades 2012

En la seva compareixença el Sr. Mas va explicar tres tipus de mesures a contemplar en els pressupostos 2012: reducció dels costos laborals dels funcionaris, increment d’alguns dels copagaments existents en l’actualitat (matrícules universitàries i transport públic) i establiment de noves taxes (o més elevades) com ara incrementar el cèntim sanitari, incrementar el cànon de l’aigua i l’establiment d’un tiquet moderador en la farmàcia, a través d’un pagament per recepta.

Com a ciutadà he de dir que entenc perfectament que per l’any 2012 el govern de Catalunya estigui obligat a reduir el dèficit més enllà del que ja ho ha fet aquest any 2011. Entenc també que com a conseqüència de tot això sens demanin nous sacrificis. Fins i tot me’ls esperava més importants. Em temia que el copagament a la sanitat entraria en les nostres vides després de la intensa campanya que a favor de la seva instauració s’ha dut a terme aquests últims mesos.  Tanmateix em pregunto si la implantació del tiquet moderador a les receptes tindrà o no l’efecte barrera que es pretén.

El conseller Ruiz és un ferm partidari del
copagament. S'haurà de conformar amb
un tiquet moderador i gràcies

Jo segurament hauria optat per implantar el tiquet moderador a les urgències hospitalàries. Si vas a urgències del CAP, no pagaries cap tiquet moderador (sense barrera d’entrada) i si te’n vas a l’hospital i no t’ingressen pagues tiquet moderador. Si vas a les urgències de l’hospital però t’hi envien des de la primària, tampoc hauries de pagar  tiquet moderador.

En aquest supòsit, a banda de reduir la pressió assistencial sobres les urgències hospitalàries aconseguiries a més un dels objectius sempre anunciat i mai aconseguit de que els ciutadans modifiquin la tendència a anar als hospitals  i utilitzin més les urgències dels centres de primària. Sigui com sigui, el que és important és que el govern agafi el brau per les banyes i enfronti les situacions amb decisió i valentia.

El conseller Recoder és especialista en incrementar
el canon de l'aigua,  en lloc de "depurar" l'ACA
en la seva totalitat  

El que ja no m’ha agradat tant és que l’endemà de fet l’anunci i fins i tot avui mateix,  han començat a aparèixer opinions de consellers (Mas Colell, Ruiz i Recoder) que en lloc d’aclarir els temes el que han fet en les seves intervencions ha estat incrementar la confusió existent sobre el tema. I això demostra la desastrosa política comunicativa del nostre govern. Davant d’un tema tan seriós com aquest que de ben segur preocupa a molts ciutadans el que no pots fer és crear tu mateix confusió. I això és precisament el que han fet  ahir i avui els consellers  Mas Collell, Ruiz i Recoder. Capacitat de comunicació poca i malament, i no és la primera vegada amb aquest govern

El conseller Mas Colell hauria volgut pel 2012
 unes retallades més importants

Però això no és el més preocupant de tot plegat. Per acabar-ho d’adobar aquesta tarda s’han despenjat des del “Ministerio” per dir que la Generalitat no té competències per implantar un tiquet moderador.

Jo no se, i la immensa majoria de ciutadans tampoc, si la Generalitat té o no competències per fer-ho. El que em sembla inversemblant és que tot un president de la Generalitat, amb la quantitat d’assessors que arriba a tenir, i amb al quantitat de juristes que hi ha al consell consultiu, pugui comparèixer en públic sense saber si té o no té competències per fer allò que està anunciant o si més no sense haver-ho preguntat. No ho puc entendre.; una vegada que el “Ministerio” ha dit la seva, aquí ningú ha sortit a desmentir-ho.

Un president de la Generalitat no pot quedar en evidència d’aquesta manera. Això afecta i molt a la seva credibilitat futura. Confio que siguin els de Madrid els que vagin errats.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Tot esperant... el pressupost 2012

Segurament  a partir de demà dilluns 21 de novembre, i una vegada resolts els comicis electorals del 20N començarem a tenir alguna notícia sobre el pressupost de l’any 2012.

Pel que han anat comentant uns i altres cal esperar que el Departament de Salut es vegi sotmès, una  any més a noves retallades, que segons diuen podrien arribar al 4,8%. Estaríem doncs parlant d’una retallada en dos anys del 12-13% aproximadament, a la que caldria afegir la inflació d’aquests dos anys, que no serà inferior al 6%. Tot plegat doncs una retallada molt propera al 20%  que és justament la que ens havia demanat el Govern de Madrid per dur-la a terme en un sol any.

Això seria molt i molt preocupant si no fos que tant el president Mas com el conseller Ruiz han manifestat molt clarament que les retallades del 2012 no afectaran  a l’assistència sanitària i per tant no afectaran als ingressos dels hospitals de la XHUP, a través del contracte que tenen signat amb el Servei Català de la Salut.

Val a dir que els ingressos 2012 dels hospitals dits “concertats” són intocables. I ho són per que aquest any 2011, molts comitès d’empresa d’aquests hospitals han arribat a acords amb la direcció dels centres, pels quals els EROS que aquests hospitals havien anunciat es tiraven enrere a canvi de que els comitès acceptaven reduccions en els complements  salarials dels treballadors així com renuncies a gaudir de determinats dies festius entre setmana i això amb una vigència fins a 31-12-2012. És obvi que si aquests pactes no es poden respectar per part de les direccions dels hospitals per que fallen els ingressos previstos, una revolució social de magnitud incalculable es pot donar per feta. Per tant, si hi ha retallada és evident que aquesta no pot afectar als ingressos dels hospitals de la XHUP.

Al conseller Mas Colell no li quadren els números

En l’últim blog publicat vaig fer una valoració positiva de la vaga de metges, precisament pel fet que la vaga va servir també per avisar al Govern de la Generalitat de la que li pot caure a sobre si l’opció mas Colell (retallades també en l’assistència) acabés imposant-se. 

Com que en qualsevol cas la retallada al Departament de Salut és segura, sembla que el CatSalut i el propi Departament de Salut s’estan organitzant per evitar que aquesta retallada afecti a l’assistència. Els primers comentaris que arriben apunten que el CatSalut està preparant un reorganització a fons del terciarisme (no tothom pot fer de tot) a Barcelona i rodalies. En concret es parla de transplantaments varis, de la neurocirurgia, d’algunes tècniques  de cardiologia, d’algunes cirurgies, etc., etc.  Sembla que el nou decret de genèrics dona confiança al CatSalut en el sentit de poder estalviar una quantitat important de diners quan els seus efectes es tradueixin a un any sencer com serà l’any 2012. Igualment, sembla que finalment el departament de Salut vol racionalitzar la seva organització interna eliminant unitats i estructures ineficients que generen despesa sense aportar valor afegit.

De tota manera no estic massa segur que quadrin els números, i que amb aquestes mesures i altres de semblants, es pugui compensar aquest 4,8% de reducció del pressupost.

El debat sobre el copagament
ja és a l'opinió pública

És molt possible que tota aquesta campanya que hem viscut d’ençà l’estiu, amb moltes opinions a favor del copagament tingui els seus fruits, i que una de les primeres mesures que prengui el nou govern estatal que surti de les urnes  sigui la implantació de cara a l’any 2012 del copagament a tot l’estat espanyol. I aquest fet pot contribuir a que finalment la retallada sigui una mica inferior al 4,8% gràcies als nous ingressos i tot plegat permeti assolir els objectius de dèficit per l’exercici 2012.

Ho sabrem ben aviat...tan sols és qüestió de dies.  

www.rbaestudisiprojectes.cat    

Al voltant de la vaga de metges

Més enllà del seguiment  real que els metges han fet de la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya, voldria fer alguns comentaris al voltant d’aquesta vaga.

El Sr. Francesc Homs, portaveu del Govern de Catalunya

En primer lloc voldria destacar la inexperiència del Sr. Francesc Homs portaveu del Govern de la Generalitat, quan d’una manera al meu entendre desafortunada intenta desacreditar la vaga i als seus promotors, qualificant-la de “fracàs”, “error” o dient que la vaga “no servirà de res”.

Crec que davant d’una vaga que sens dubte ha afectat a un conjunt nombrós d’usuaris, per respecte a aquests usuaris mai pots dir que la vaga ha estat un fracàs. Fer-ho denota una manca de respecte absoluta a aquells que n’han patit les conseqüències. Crec que aquest error només es pot cometre des de la inexperiència. Però a més aquest tipus de comentaris tenen un altre aspecte negatiu: generen   en el col·lectiu que ha convocat la vaga un rebuig visceral que encara fa més difícil la sortida pactada de la crisi que s’ha pogut generar.

Desafortunat doncs el Sr. Homs. Cal confiar que mica en mica vagi adquirint experiència i progressant com els nens a l’escola. De moment, insuficient absolut per un portaveu del Govern de Catalunya.  

Un segon aspecte que volia comentar fa referència als possibles efectes beneficiosos que la vaga té, que els té. Per ella mateixa una vaga és indesitjable per la gran majoria de la població, especialment aquelles vagues que es produeixen en els serveis públics, però poques vagues tenen al mateix temps aspectes positius com els que pot tenir aquesta.

En efecte: es comenta que mentre el Conseller Mas Colell intenta continuar amb  les retallades  de cara al pressupost 2012, des del Departament de Salut s’intenta convèncer al Govern de que el sistema de salut català no  pot admetre ja cap altre retallada. I semblaria que significats membres del Govern, i el propi President entre ells, estarien convençuts que de cara al 2012 no es pot continuar retallant. Les posicions enfrontades entre el departament de Salut i el de Economia en major  o menor grau, venen sent habituals en totes les legislatures. L’actual no és una excepció. 

La vaga doncs pot tenir un efecte positiu en el sentit que faci veure als nostres  governants que el sistema pot esclatar en una autèntica revolta social si algun il·luminat dins del Govern intenta escanyar encara més del que ja ho està, la sanitat pública del país.

És per això, que el conseller Ruiz s’afanya una vegada i un  altre a explicar que de cara als 2012 no hi hauran més retallades que afectin a l’assistència sanitària. És més, va més enllà i diu que de cara al proper exercici l’activitat i la tarifa no es veuran afectades (ni en positiu ni en negatiu), la qual cosa és positiva davant l’amenaça que el Sr. Mas Colell vulgui tornar a passar el rasclet. Fins i tot parla de mantenir la massa de diners dedicada a l’assistència. Semblaria doncs que els ingressos dels centres de la XHUP no es veuran afectats per noves retallades, ni tan sols en la part variable dels contractes.

Pel que es va coneixent,  el propi conseller explica que les retallades afectaran al Departament de Salut però en àrees no directament assistencials com poden ser la farmàcia, el terciarisme, algunes estructures administratives ineficients, etc. 

Davant d’aquesta situació d’incertesa està molt clar que no podrem sortir de dubtes fins que el pressupost 2012  no s’aprovi en el Parlament de Catalunya. Mentre això no succeeixi, trobo molt oportú que algú (en aquest cas el sindicat Metges de Catalunya) li faci veure al Govern  català que el sistema sanitari del nostre país no pot acceptar  noves retallades.

 El sindicat planteja a més altres reivindicacions de tipus salarials, sota la demagògia habitual de la qualitat assistencial. Sobre aquestes, entenc que sense discutir-ne la raó que puguin tenir, segurament  i atesa la situació de crisi generalitzada  del país, no és el moment  més oportú per plantejar-les.

www.rbaestudisiprojectes.cat