dilluns, 30 de juliol del 2018

Conversa amb la consellera Alba Vergés (i II)


Consellera Vergés:





“Hi ha especificitats del col·lectiu mèdic que haurien de ser recollides per el conveni col·lectiu; caldrà veure com això es pot fer”

“El decret de prescripció infermera pretén donar cobertura i garantir la seguretat jurídica d’aquells actes que formen part de la feina del dia a dia de les infermeres”

“Continuarem donant prioritat a la reducció del nombre de persones en llista d’espera, així com del temps que han d’esperar per a ser intervingudes”

“La solució per aconseguir destinar més recursos a la sanitat pública catalana passa per aconseguir la República catalana”  



(...Continua de l’entrada anterior)

En l’entrada anterior en certa mesura havíem iniciat el tema de la negociació col·lectiva.  Parlant d’això, he volgut conèixer el parer de la consellera sobre la petició d’un conveni franja, específic per als metges, que el sindicat Metges de Catalunya, i una bona part del col·lectiu mèdic així com organitzacions professionals mèdiques reivindiquen des de fa temps. Aquesta legislatura passada sembla que hi va haver alguna aproximació entre el departament de Salut i el col·lectiu mèdic, no tant al voltant d’un conveni franja “stricto sensu”, sinó cercant alguna solució que permetés que els acords aconseguits en una mesa mèdica de negociació s’incorporessin directament al conveni col·lectiu sense passar per cap altre filtre. En opinió de la consellera, “hi ha especificitats del col·lectiu mèdic, i aquestes especificats haurien de quedar recollides en el conveni, però caldrà veure com es pot fer. Caldrà parlar amb la resta de sindicats per tal que ho assumeixin dins de  la negociació col·lectiva. Si això és així anirem perfecte. Per tant, hauríem d’aconseguir que els acords amb els metges, assolits en aquesta taula mèdica, siguin inclosos en el conveni, independentment de les majories que es pugin formar en el sí de la mesa de negociació pel que fa a l’aprovació final del conveni”.  

Un altre tema que deriva de la legislatura anterior i que encara no està definitivament resolt és la materialització del decret català de la prescripció infermera. També en aquest punt és important la visió de la consellera Vergés: “En la qüestió de la prescripció infermera nosaltres sempre hem dit que volem donar cobertura i garantir la seguretat jurídica de les pràctiques que les infermeres realitzen de forma habitual, cada dia, en els nostre hospitals i centres de primària. Estàvem a l’expectativa de veure quin escenari ens quedava a nivell jurídic, però ja ho tenim acordat amb el col·legi d’infermeria i amb el sindicat. Amb altres col·lectius afectats per el projecte haurem de parlar perquè no podem acceptar que el tema quedi bloquejat”.

Un del principals problemes de la nostra sanitat pública avui, tot i la millora experimentada aquest últim any, continuen sent les llistes d’espera. Per això és important conèixer l’opinió de la consellera Vergés al respecte. Les llistes d’espera continuaran sent una prioritat del departament de Salut? “Hem fet molts avenços amb les llistes d’espera. El Pla de Xoc que es va endegar ha aconseguit molts bons resultats més enllà de posar més recursos per fer més activitat. Quan vaig començar al Parlament com a diputada era molt complicat tenir dades sobre les llistes d’espera; feia preguntes al Parlament i al cap d’un temps te les donaven però era difícil interpretar-les. En canvi ara hi ha molta més informació, més transparència i un ciutadà normal pot seguir mes a mes la situació de les llistes d’espera hospital per hospital. Ara estem davant d’una llista d’espera informada en la que la gent sap quan entra en llista d’espera, quan temps podrà esperar com a màxim i té molta informació. Tanmateix per aquelles persones que esperen ser intervingudes, el fet que la informació hagi millorat i sigui molt més transparent no els soluciona el problema, de manera que seguirem tenint com a prioritat reduir el nombre de persones que s’estan esperant per ser operades i reduir també el temps d’espera de cada una d’elles. També haurem d’establir algunes pautes a l’hora de prioritzar determinats cassos en funció de les característiques de les persones afectades: si tenen persones al seu càrrec, si viuen soles, etc."

De sempre, els polítics que han estat al front del departament de Salut han afirmat que el sistema sanitari públic català està finançat per sota de les seves necessitats, però mai ningú fins ara, s’ha atrevit a dir d’on haurien de sortir aquests diners de més que segur que són necessaris. Només el conseller Boi Ruiz, en alguna ocasió va dir que dedicar un major tant per cent del PIB a salut era una problema de voluntat política, insinuant que hi ha altres àmbits en el que l’administració hi dedica més recursos que els que hi hauria de dedicar. També és una qüestió en la que conèixer l’opinió de la consellera és important. “La Generalitat de Catalunya prioritza la despesa social per sobre de moltes altres activitats, però tot i així no tenim els recursos que necessitem en funció de les competències que sí que tenim. Al pressupost en polítiques socials de la Generalitat, sanitat inclosa, se li dedica al voltant del 75% dels pressupostos, i el pes dels pressupostos del departament de Salut s’enduen al voltant del 40% del pressupost total. El problema ens ve del sistema de finançament de Catalunya en el que l’Estat no aporta allò que hauria d’aportar d’acord al PIB que genera el nostre país. Comparem la despesa militar a Espanya amb la d’altres països, o la despesa en duplicitats que es dona a nivell de l’Estat espanyol. No és una qüestió per discutir el vicepresident i conseller d’economia i jo sinó que el conseller d’economia i jo, hem d’anar a la una per aconseguir que aquells recursos que genera el país serveixin per cobrir les necessitats del país i poder destinar a sanitat les quantitats que es requereixin. Evidentment una solució és, no cal dir-ho, aconseguir la República Catalana"

Un record per els presos polítics i exiliats
presideix l'entrada al departament de Salut
Abans d’acabar la conversa volia plantejar-li a la consellera una qüestió controvertida. A un ciutadà català normal, el que el preocupa quan necessita una atenció sanitària de la sanitat pública és que l’atenguin ràpid, sentir-se ben tractat personalment, que el curin, que l’atenció es produeixi a prop de casa, i que no hagi de pagar res per rebre aquesta atenció. Mai he vist a un ciutadà normal preocupat per la titularitat jurídica del centre que l’atén. Fa pocs dies, la consellera, en una entrevista concedida a un mitjà de comunicació, va ser preguntada sobre l’Hospital General de Catalunya i ella molt hàbilment va respondre que el que volia des del departament de Salut era “reforçar el caràcter públic” del sistema sanitari. Davant d’aquesta disjuntiva entre el que un ciutadà normal vol, i el que es vol des del departament de Salut, quina explicació té la consellera per fer compatibles les dues situacions? La consellera entén que "les dues coses són perfectament compatibles. Reforçar el caràcter públic del sistema vol dir precisament això, que t’atenguin aviat, a prop de casa i amb qualitat, a través de la targeta sanitària del sistema púbic i amb càrrec als impostos que tots paguem. El que volem fer és vetllar perquè tots els actors del sistema vagin d’acord sempre amb aquest caràcter públic, perquè estem prestant un servei públic a la gent. Per tant, el marc l’hem de posar nosaltres, de manera que els interessos privats dels que intervinguin en el sistema mai passin per davant d’aquest interès públic general. Sempre l’interès general per davant de tot”

I fins aquí el que va donar de si una agradable conversa amb la consellera Vergés a la que vull agrair la seva deferència per a tots aquells que llegiran les opinions de la consellera. Que el seu mandat sigui bo per ella, perquè això implicarà que serà bo per al sistema sanitari. Consellera, molta sort, molts encerts i que la recerca del consens amb el sector ens aporti una legislatura ben fecunda per a la nostra sanitat.        

dissabte, 28 de juliol del 2018

Conversa amb la consellera Alba Vergés (I)


Consellera Vergés:




“Estic molt contenta de com m’ha rebut el sector”

“No crec haver canviat el meu punt de vista sobre els problemes del sector sanitari de quan era diputada; sempre he procurat tenir una visió molt ajustada a la realitat...”

“Una de les nostres prioritats és el continuar desplegant el PLANUC i altres plans que hem iniciat en la passada legislatura...”

“Pel que fa  a la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, la voluntat del departament hi és tota; volem que els nostres professionals estiguin ben tractats en tots els sentits..."     
  


La consellera de Salut, Alba Vergés ha tingut l’amabilitat de rebre’m al seu despatx per tenir una conversa al voltant dels temes que configuren l’actualitat del sector sanitari. Cal agrair-li la deferència en nom de totes aquelles persones interessades a seguir aquesta actualitat a través del blog. Val a dir que he trobat una consellera molt introduïda en tots els temes i molt ben informada sobre la “salut” del departament en aquests moments. 

El primer que sorprèn de la nova consellera de Salut és la visió que té dels problemes del sector sanitari. Per la seva trajectòria política prèvia en el Parlament de Catalunya, donava la sensació que ens trobaríem davant d’una consellera molt implicada en la vessant més social del sector salut, però les seves primeres manifestacions públiques han deixat clar que els aspectes socials que envolten el sector salut formen part, sens dubte, de les seves preocupacions com a consellera, però també ha incorporat en la seva agenda de prioritats aquelles qüestions més pròpies de l’àmbit sanitari.         

Comencem a parlar de la valoració que la consellera fa de la rebuda que li ha dispensat el sector sanitari, i comenta que ho valora molt positivament; “encara no m’he reunit amb tothom, tot i que ja he vist a molta gent, i ho valoro molt positivament; he vist ganes de col·laborar i de fer coses, i ens toca assumir reptes, i ho hem d’assolir tots plegats, fer-ho junts; els reptes no són només de la consellera, són reptes de país i són de tot el sector sanitari també; estic contenta, molt contenta de com m’ha rebut el sector”.

També parlem de la seva trajectòria política, des del Parlament de Catalunya on va exercir de diputada des de l’any 2012 i va presidir la Comissió de Salut en la passada legislatura fins arribar al càrrec de consellera de Salut. De com tots aquests anys li han servit per anar incorporant a la seva motxilla coneixements i els problemes sanitàries més importants. Era interessant saber si des de la màxima responsabilitat del departament de Salut, alguns temes, com per exemple les periòdiques saturacions dels serveis d’urgències, es veuen diferent de quan s’analitzaven des de l’òptica partidista del Parlament. La consellera Vergés no creu que la seva percepció dels problemes del sistema sanitari hagi variat gaire per el fet d’haver assumit la màxima responsabilitat del departament. “Com a diputada del Parlament sempre em vaig interessar molt per tots els problemes del sector i m’informava a través dels responsables del departament i del CatSalut. No crec haver canviat el meu punt de vista perquè sempre he procurat tenir una visió molt ajustada a la realitat interessant-me per conèixer a fons totes aquelles qüestions que discutíem en el Parlament, contrastant les diferents visions, i també me’n sentia molt responsable. No, la meva visió dels problemes del sector sanitari no ha canviat pel fet d’haver assumit la responsabilitat màxima del departament de Salut.”

Un dels problemes que preocupava a Alba Vergés quan era diputada eren els problemes que sovint patien els serveis d’urgències. Seria interessant saber si per a Alba Vergés, ara consellera, la problemàtica dels serveis d’urgències continua sent una de les seves prioritats tot i que cal reconèixer que aquests últims mesos la situació ha millorat força. “Com a diputada vaig analitzar molt amb el conseller Comin la problemàtica de les urgències i vàrem acordar tirar endavant el PLANUC sobre el que vaig treballar-hi força des del Parlament. Molta gent em deia que el problema de les urgències no té una solució definitiva, que situacions puntuals sempre se’n donaran, però això no ens ha d’impedir anar fent coses per millorar el servei. Jo sempre he pensat que el problema de les urgències necessita un abordatge global, de sistema, i el PLANUC treballa molt bé aquest enfocament amb una visió més globalitzada. Per tant continuar desplegant el PLANUC és una de les nostres prioritats”  

Fa poques setmanes la consellera Vergés va comparèixer a la Comissió de Salut del Parlament per explicar el seu programa de legislatura, en el que a banda de posar molt d’èmfasi en combatre els efectes de les desigualtats, i adequar el sistema de salut als nous condicionants que l’afecten, va aportar dos elements nous. D’una banda, la introducció d’una visió de gènere en les polítiques de salut, i de l’altre va mostrar una preocupació que fins ara el departament de Salut no havia assumit sobre la planificació de les necessitats de professionals els propers anys, convocant una cimera amb tots els actors del sector per abordar aquesta qüestió. També era interessant conèixer l’opinió de la consellera sobre aquests temes: “la cimera que hem convocat és l’inici d’un treball que té un marc temporal d’un any per avançar, i caldrà estructurar internament el departament per donar cabuda a aquesta nova responsabilitat que volem assumir. Quan vaig arribar al departament teníem clars els reptes de legislatura que vàrem anomenar com les tres “P”, que són acabar d’implantar tots els Plans que s’havien començat a endegar en la legislatura passada, la Perspectiva de gènere que volem introduir i tots els temes relacionats amb els Professionals”.

Un tema que la consellera no va abordar en la seva compareixença a la Comissió de Salut del Parlament és la pèrdua de poder adquisitiu dels professionals iniciada al 2010 i que fins ara, llevat de petits increments més anecdòtics que altre cosa, el nivell salarial actual continua molt lluny de la capacitat adquisitiva existent al 2010. “Aquesta situació fa molt temps que dura, i en soc molt conscient. Ara ens toca intervenir per intentar trobar solucions. Però no tot són les retribucions, hi ha més problemes que cal resoldre. La voluntat del departament de Salut hi és, volem que els professionals del nostre sistema sanitari estiguin el més ben tractats possible en tots els sentits, i la meva voluntat és poder-ho abordar tot, conjuntament, en la cimera que ja hem comentat, també els aspectes salarials que per altre banda tenen el seu canal a través de la negociació col·lectiva. És un repte molt gran, perquè la situació econòmica és la que és, i ho haurem de plantejar per treballar-ho conjuntament en aquesta cimera”



(Continuarà...)

dijous, 26 de juliol del 2018

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (i V)

Sr. Lluís Recoder:

"El canvi climàtic és el problema més gran a que s'enfronta la humanitat"

"Alguns diuen que creixement i sostenibilitat són conceptes antitètics; això no és cert"



Consellera Alba Vergés:

"Ara toca reorientar el sistema sanitari cap a uns nous reptes, fruit de tots el canvis que estem vivint..."

"El departament adquireix el compromís polític inequívoc de parlar del problema dels professionals en profunditat..."     

  


(...Continua de l’entrada anterior) 

Acabada la Taula sobre el canvi climàtic va tenir lloc l’acte de cloenda d’aquesta Jornada que va dur a terme el Sr. Albert Piñeira alcalde de Puigcerdà, agraint la presència de tothom i en especial a la consellera de Salut Alba Vergés. Tot seguit va tenir lloc la conferència final a càrrec del Sr. Lluís Recoder ex conseller de Territori de la Generalitat i ex alcalde de Sant Cugat; el conferenciant va ser presentat per el Dr. Jaume Padrós, president del CoMB, i el tema a desenvolupar era “Canvi climàtic, una realitat incòmoda”. Cada vegada que d’una manera o altre coincideixo amb el Sr. Recoder, no puc evitar recordar el procés de liquidació de l’Hospital General de Catalunya, quan aquest hospital era propietat d’accionistes catalans, i que gràcies a un canvi de vot, segurament “imposat des de dalt”, del llavors alcalde de Sant Cugat, va passar a mans d’uns inversors madrilenys, perdent Catalunya la titularitat d’un hospital de referència per el país que hauria pogut jugar un paper molt més profitós per a la sanitat pública i privada catalana. Tanmateix... el passat, passat està...

El Sr. Recoder va començar dient que “el canvi climàtic és el problema més gran al que s’enfronta la humanitat en aquests moments, sobre tot a mitjà i llarg termini”. Va comentar el dietari del Baró de Maldà que a l’any 1816 parlava d’un any sense estiu: “l’estiu és com la primavera” . Quina és la raó d’aquestes anomalies climàtiques? Doncs la raó és que el volcà Tambora a l’any 1815 va fer una gran erupció i la pols volcànica es va estendre per el planeta i va provocar tots aquest canvis. “Els canvis mediambientals poden tenir un origen llunyà en el temps o en la distància” va dir. “Aquests darrers 240 anys els humans hem incidit en el clima del planeta molt més que en els 4.600 milions d’anys d’existència de la Terra o en els 2 milions d’anys d’història dels homínids. El clima sempre ha canviat per causes naturals, però els canvis en aquests darrers 240 anys, des que el Sr. Watt va inventar la màquina de vapor, han estat fortament influenciats per la ma de l’home. Des de llavors, les conseqüències de la producció industrial a la natura són evidents: contaminem rius, contaminem l’aire. Des que s’inicia la revolució industrial, la concentració de CO2 a l’atmosfera s’incrementa molt... Els humans estem alterant el clima” va afirmar. El Sr. Recoder va continuar dient que els humans no notem el perjudici que el canvi climàtic ens està causant perquè ens adaptem a aquests canvis imperceptibles que s’estan produint però a la llarga les conseqüències afectaran clarament a les futures generacions. La superfície de gel en el Planeta s’està reduint a marxes forçades, i això comporta una reducció de la capacitat de la terra de retornar els raigs ultraviolats a l’atmosfera.

A Catalunya hi ha estudis amb determinades previsions sobre el canvi climàtic: “les anomalies es disparen a partir del 1980 i això tindrà afectacions en l’agricultura, a la salut humana, al turisme de neu, etc. Caldrà redissenyar moltes de les nostres ciutats”. Va posar com exemple que a les Illes Medes un ciutadà de L’Estartit mesura cada dia el nivell del mar, i aquest no para de pujar i davant d’aquesta realitat és obvi que els deltes en el Planeta estan davant d’un gravíssim perill. “El 81% de l’energia elèctrica que es produeix avui en el Planeta procedeix dels combustibles fòssils, i per aconseguir una energia descarbonitzada hauríem de multiplica per 90 la producció d’electricitat a partir  d’energies renovables". No estem en aquest línia va afegir el Sr. Recoder... “la societat ha de canviar el seu model de desenvolupament.. tenim la tecnologia per reduir les emissions de CO2 però no ho fem perquè majoritàriament som reticents a canviar”
Què ens cal per superar aquests grans reptes? Tenim una visió ètica per entendre les conseqüències de les nostres actuacions sobre el medi? Es va preguntar el Sr. Recoder. “Alguns diuen que creixement i sostenibilitat són conceptes antitètics, no es pot créixer sens malmetre el medi ambient. Això es absolutament fals” va afegir. Però no tot són notícies negatives: “l’UE s’ha posat al capdavant de l’acord de París, i entre altres mesures ha decidit que en la propera legislatura els països hauran d’establir un pagament per generació de residus... Caldrà pagar si no tenim comportaments mediambientalment responsables... Empreses, escoles, mitjans de comunicació, la ciència, les polítiques ètiques d’adaptació a aquesta realitat, la  responsabilitat de tots i cadascú de nosaltres ens permetrà canviar les coses... la Terra és una minúcia dins de la immensitat de l’espai, i nosaltres, la nostra generació, tenim la responsabilitat de cuidar-la”. 

Tot seguit Alba Vergés, consellera de Salut, va clausurar la Jornada en una intervenció molt esperada donada la novetat que sempre representa la presència d’un conseller/a que s’estrena en el càrrec. El resum de la seva intervenció és el següent: 

“Moltes gràcies a totes i a tots... Aquesta jornada ha estat centrada en el canvi climàtic, del que no soc experta, però en tinc consciència de la seva importància...”. Va saludar a totes les autoritats present a l’acte. Tot seguit va fer un reconeixement als presos/ses polítics i als exiliats: “no deixarem de lluitar fins que tots estiguin a casa”. Va continuar dient que “fa 28 anys el nostre país es va dotar d’un sistema públic de salut d’acord a uns determinats reptes de salut d’aquell moment, i ara toca reorientar el nostre sistema cap a uns nous reptes que tenim al davant fruit dels canvis sociodemogràfics que estem vivint, amb la progressió de la comorbiditat, la complexitat, la innovació que es deriva dels nous coneixements científics, l’impacte de les TIC, i la globalització i els fluxos migratoris”

Més endavant la consellera Verés va dir que “Vull parlar també del compromís polític inequívoc del departament de voler tractar el problema dels professionals en profunditat, de la qualitat de l’ocupació, i de les necessitats de professionals sanitaris en el seu conjunt...” Va continuar dient que “tenim un diagnòstic preliminar però ben acurat, i esperem compartir-ho amb tot el sector en la cimera que ens hem compromès a dur a terme en el proper mes de setembre... És un primer pas per establir aquestes necessitats de professionals d’acord als nou reptes de salut que tenim plantejats...”. Al final de la seva intervenció Alba Vergés va dir que  “és molt important escoltar les propostes de la gent que sovint surten del territori; les hem d’escoltar... i comptant també amb l’agent de canvi que són els professionals, que són l’actor rellevant i l’aliat imprescindible per fer aquest canvis... i espero que ens trobem també amb els col·legis professionals, societats científiques i tot l’àmbit professional junt amb l’administració. Us felicito molt per la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica i espero que ens retrobem aquí o en altres espais de conversa, per pensar i per buscar conjuntament el progrés del nostre sistema sanitari. Moltes gràcies per convidar-me, ha estat un plaer acompanyar-vos... Dono per conclosa aquesta 18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica”

I això és tot el que la 18a Jornada d'Estiu de la Professió Mèdica de Puigcerdà va donar de sí. Una Jornada plena d'interès, tal com va quedar evidenciat amb una assistència força nombrosa.      

dimarts, 24 de juliol del 2018

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (IV)




(...Continua de l’entrada anterior)

La Jornada va continuar per la tarda amb una conferència a càrrec del Dr. Carles Hervàs, Patró de la Fundació–Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, que va parlar de la “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals”, i on va explicar que reconstruir el passat és molt difícil. Per fer-ho utilitzen els fons documentals que en aquest cas provenen de diferents famílies de metges que varen actuar de cirurgians durant la guerra civil. En la seva exposició va parlar de tres metges, “un d’ells el Dr. Rafael Pulido que havia fet un curs de cirurgia d’urgències l’Hospital Clínic. La cirurgia de guerra no té res que veure amb la cirurgia civil. Hauria sigut molt complicat enfrontar-se amb els grans ferits de la guerra sense tenir una preparació adequada”. Va ser destinat des dels anys 36 al 39, entre altres llocs, al tren hospital número 20 com a capità  mèdic i cap de l’equip quirúrgic del tren. Els trens hospitals es destinaven al transport de ferits amb lliteres i evacuaven els ferits del front als hospitals de rereguarda. Molt aviat es varen començar a preparar els trens quiròfans, que incorporen un vagó preparat amb tot l’equipament que requereix un quiròfan. Hi ha haver diferents trens hospital pel trasllat dels ferits però sembla que trens quiròfan només n’hi havia un, el tren número 20 que durant molts mesos va ser a l’estació de Pradell de la Teixeta durant la batalla de l’Ebre. El Dr. Pulido va atendre en aquell tren 1006 ferits segons consta en una carpeta plena de fitxes que va guardar en un calaix i que no va ensenyar mai a ningú. El Dr. Hervàs va repassar la complexitat dels malalts atesos pel Dr. Pulido i els resultats en salut obtinguts, i els va considerar molt correctes. 
El Dr. Hervàs va continuar parlant de la informació procedent de la família del Dr. Miquel Gras que també havia passat per un servei de cirurgia del Clínic. El Dr. Gras actuava amb un altre sistema d’hospital mòbil, un equip quirúrgic mòbil integrat per dos camions que s’anaven movent per allà on els hi deien; un dels camions per muntar el quiròfan i l’altre per transportar als metges i infermeres, i demés membres de l’equip. L’equip del Dr. Gras va treballar entre altres llocs a la cova de Santa Llúcia molt a prop de la Bisbal de Falset, on atenien ferits procedents de la batalla de l’Ebre. El Dr. Gras va deixar set o vuit llibretes escrites a ma, amb la descripció de l’atenció feta a cada malalt. A diferència del Dr. Pulido, el Dr. Gras s’havia de quedar als malalts operats atès que no disposava d’un tren per la seva evacuació i per tant només podia evacuar malalts mitjançant ambulàncies.

L´últim exemple que va posar el Dr. Hervàs va ser el del Dr. Antoni Porta que havia treballat també al servei de cirurgia del Clínic, i que va estar destinat entre altres llocs al Soleràs, on va rebre ferits de la batalla de l’Ebre. En aquest cas el quiròfan es va instal·lar en una casa del mateix poble. El Dr. Hervàs va acabar la seva intervenció dient que “tenint en compte la manca d’informació que tenim els documents d’aquests metges ens ajuden a entendre com funcionava la cirurgia en el camp de batalla i quins resultats en salut s’obtenien i poder posar en valor la feina d’aquestes persones que abans que tot van ser metges”.    

Tot seguit es va desenvolupar la última Taula de la Jornada, dedicada al “Canvi Climàtic i Salut Global” que va ser moderada per la Dra. Mònica Botta, vocal de la Junta del CoMB, i que va comptar amb la participació de la Sra. Míriam Santamaria geògrafa i meteoròloga, el Dr. Josep Antó director científic d’ISGlobal i el Dr. Antoni Trilla vocal de la Junta del CoMB. 

Veiem un resum de les intervencions:
Míriam Santamaria va iniciar la seva intervenció recordant que fa uns anys poca gent donava importància al canvi climàtic. El mateix Mariano Rajoy va dir que el canvi climàtic era una invenció d’alguns. “Es deia que el clima històricament havia anat experimentant uns determinats cicles, i per tant el que passava era normal vist des de l’òptica d’aquests cicles; doncs no és de normal” va dir la Sra. Santamria. Va comentar els desglaç generalitzat que s’està produint, o la reducció de la producció de vi al Penedès, relacionant-ho tot amb l’increment de la temperatura que s’ha produït des dels anys 80. L’increment de CO2 i altres gasos en l’atmosfera estan produint l’efecte hivernacle relacionat directament amb el canvi climàtic. Tot seguit la Sra. Santamaria va explicar el procés d’acidificació dels oceans; aquests ocupen les 2/3 parts de la superfície terrestre, i per tant absorbeixen una quantitat proporcional del CO2 produït i rebaixa el pH de l’aigua de mar. Això ajuda a la calcificació de l’aigua i modifica la forma d’algunes especies marines com els cargols de mar entre d’altres. També va analitzar les causes que originen el canvi climàtic, i entre elles, el trànsit (74%), els efectes de la contaminació produïda per l’expulsió a l’atmosfera de gasos lliures de les industries (9,7%)la ramaderia (9,7%), o les deixalles (6%). Va acabar la seva intervenció recordant alguns hàbits socials que incrementen l’emissió de CO2 a l’atmosfera com el viatjar en transport privat en lloc d’utilitzar el transport públic entre altres.
  
Per la seva banda el Dr. Josep Maria Antó va incidir en l’evolució de la salut global al món, analitzant que ha passat en els últims deu anys, en el que la malaltia ha disminuït un 10% en totes les seves causes; en canvi ha empitjorat el nombre de persones amb malalties cròniques. “Toca ocupar-se de les malalties cròniques  amb una periodicitat que no hem fet fins ara” va dir. La contaminació atmosfèrica és un dels factors que ha influït en aquests canvis. “Cal actuar atès que la factura de salut que pagarem degut als factors mediambientals serà molt important”. Va insistir en la importància del compromís assumit per molts països, per evitar que en els propers anys la temperatura s’incrementi més de 2 graus. A partir dels 2 graus hi podrien haver punts de no retorn. El mecanisme ambiental que influeix en la salut i que coneixem bé és la temperatura (onades de calor). Com el canvi climàtic afecta a la biodiversitat i com la biodiversitat afecta a la nostra salut? Encara no sabem com influeix una cosa en l’altre, va continuar explicant. “Hi ha estudis que ens diuen que entre el 2030 i el 2050 el canvi climàtic produirà unes 250.000 morts addicionals cada any i la contaminació en produeix 8 milions; aquesta diferència tan important de xifres explica perquè l’impacte del canvi climàtic en la salut ens continua quedant lluny” Estem en una era nova i es produeix una paradoxa, va comentar en Dr. Antó: “Si la salut de la gent millora i el medi ambient empitjora, estem davant d’una contradicció, i l’explicació és que la salut ha millorat en les poblacions més riques o amb creixement econòmic però la salut global del planeta ha empitjorat. Millorem la salut humana a expenses de la salut del planeta”. Va exposar algunes situacions bones per la salut però dolentes per el planeta: els antibiòtics, que tenen un impacte ambiental indirecte molt important, i la tecnologia sanitària que també incideix negativament en el medi ambient per l’alt consum d’energia. Va acabar la seva intervenció explicant que un estudi d’impacte ambiental demostra que el “bicing” de Barcelona  salva 12 vides a l’any a causa de l’activitat física i estalvia 9 milions de Kg. de CO2 a l’any. Va proposar  canviar la manera de pensar la salut i el nou lema que hauria de sorgir d’una propera conferència internacional hauria de ser “salut per a tothom i salut per el planeta” 

Finalment el Dr. Antoni Trilla va centrar la seva intervenció explicant com l’epidemiologia es veu afectada pel canvi climàtic i com aquest afecta als canvis de patrons de moltes malalties infeccioses. Va parlar del brot d’Ebola al Congo i la seva relació amb el canvi climàtic, que de no produir-se cap cas més podria donar-se per tancat. “El canvi de comportament de les èpoques de pluges tant si són més extenses o hi ha sequera també influeixen en els patrons de les malalties infeccioses”. Va continuar la seva intervenció assegurant que “sovint als epidemiòlegs se’ns demana què passarà en el futur amb les malalties infeccioses. No tenim boles de vidre i a vegades hem de prendre decisions basant-nos amb unes informacions no gaire perfectes..” Tot seguit va fer un repàs de les malalties que es poden veure afectades per el canvi climàtic. Va explicar com el mosquit tigre (que és un dels grans agents transmissors del “chikungunya”), i que és una espècie molt invasora, va arribar a Europa a través de camions que transportaven neumàtics reciclats. D’Àsia va saltar a la Índia i d’aquest país a Itàlia. A Catalunya es va introduir al llarg de l’AP-7, i ha arribat ja fins a Andalusia. El Dr. Trilla també va explicar la paradoxa del cigne negre: “A Europa tothom creia que els cignes eren blancs, fins que uns mariners holandesos varen viatjar a Austràlia i allà varen poder veure que també hi havia cignes negres” Aquesta paradoxa la va explicar fent referència a una paparra que produeix una greu malaltia anomenada febre del Congo-Crimea. Va ser a l’any 2016 quan un home caminant per els Montes de Toledo el va picar una paparra i es va començar a trobar malament. Va anar a l’hospital, presentava una fallada hepàtica gravíssima, amb hemorràgies per tot arreu, i al cap de poc es va morir. Com que a l’hospital on el malalt va ser atès, ni a Espanya, mai hi havia hagut un diagnòstic de febre Congo-Crimea no es va donar més transcendència a la situació fins que uns dies més tard una infermera va dir que tenia febre i es trobava malament. Això va alarmar als metges, que varen revisar la serologia de tots dos i van acabar diagnosticant la febre Congo-Crimea. Afortunadament, la infermera després d’uns dies a la UCI es va poder curar. Perquè una paparra d’aquestes característiques va arribar al Montes de Toledo? Doncs segurament per un fenomen relacionat amb els processos migratoris de les aus influït per els canvis climàtics que està patint el món. Mai abans s’havia donat un cas com aquest: la paradoxa del cigne negre. Segurament per això, encara avui, als serveis d’urgències del hospitals de Madrid, davant de determinada simptomatologia et pregunten si has estat recentment per els Montes de Toledo... 

(Continuarà...)



diumenge, 22 de juliol del 2018

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (III)


Sr. Xavier Marcet: “De cara al futur serà molt més important allò que fem que no allò que diem”... “liderar és omplir les agendes de sentit...”

Dr. Albert Ledesma: “Un líder ha de saber determinar on estem, cap a on anem, com hi anem, i saber anar-hi junts...”

Dra. Anna Carreras: “La participació dels professionals és del tot imprescindible per poder assolir els canvis...”

Dr. Sisó: “no podem tenir líders que vagin amb una ma al davant i un altre al darrere”

Dr. Jaume Padrós: “El CoMB està treballant en un projecte que té com objectiu la formació mèdica i el lideratge”   





(...Continua de l’entrada anterior)

La Jornada va continuar amb la segona Taula del programa que girava en torn al “lideratge professional i organització sanitària”. La Taula estava moderada per Roser Fernández directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, que es va encarregar de presentar als diferents ponents: Xavier Marcet, consultor de “Lead to Change”, Dr. Albert Ledesma, comissionat de l’Escola de Formació Mèdica i Lideratge del CoMB, Dr. Antoni Sisó metge de família, president de CAMFIC i Dra. Anna Carreres vocal de la Junta del CoMB. 

Xavier Marcet va explicar que el lideratge no s’aprèn en un màster i va exposar una sèrie de cassos de negocis que van començar molt bé, però que per errades en el lideratge estratègic de les organitzacions van acabar malament: el cas de Motorola que va llançar el primer mòbil al 1983 i avui com empresa de mòbils no existeix, entre d’altres cassos. “La tecnologia arriba i ens canvia les coses...” Va afegir que els estils de lideratge estaran molt determinats per l’agilitat en que ens puguem adaptar a aquests canvis tan ràpids, i va assenyalar com a reptes de futur l’adaptació al món 4.0, la transformació de les organitzacions, i la transformació personal. “Estem en la fase de com navegar amb la intel·ligència artificial” va afegir i va assegurar que en els propers temps passarem de la “complicació a la complexitat; allò complicat produeix problemes, allò complex produeix dilemes” Va definir el segle XX com el de les complicacions i el XXI com el de la complexitat. 
“Liderar mai ha estat fàcil, ni fer eficients les organitzacions”. En la seva opinió el segle XX va ser el segle de la planificació estratègica; “ara, al segle XXI el món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. Aquesta realitat exigeix altres formes de lideratge”. I en aquest sentit va plantejar els següents reptes per als líders del futur: Hauran de ser més estratègics i menys planificadors; ser capaços d’aprendre i desaprendre (adonar-se d’allò que abans funcionava i que ara ja no funciona, requereix un gran esforç); caldrà que siguin ambidextres (explotar en el dia a dia i saber explorar per innovar); tenir una cultura centrada en el client i tenir aptitud i capacitat per la  eliminar burocràcia. “De cara al futur serà molt més important allò que fem i no el que diem” i en aquet sentit va afegir que un líder ha de construir una visió, ser el guardià contra l’autocomplaença i l’arrogància dels membres de l’organització, i ha se ser capaç d’expressar síntesis estratègiques, transmetent una determinada manera de fer les coses. També va dir que un líder haurà de procurar no desmotivar, més que motivar, ser capaç de prendre riscos raonables, facilitar la innovació i no crear organitzacions tancades en sí mateixes. Ja al final de la seva intervenció va dir que “liderar és omplir les agendes de sentit... L’exercici del lideratge comporta construir comunitats de professionals capaços de fer coses útils per a la societat”

Tot seguit va intervenir el Dr. Ledesma que va senyalar com a característiques pròpies d’un líder saber analitzar on estem i cap a on volem anar, i il·lusionar als professionals que treballen amb ell, saber-los convèncer, acompanyar als professionals per ajudar al seu desenvolupament i saber valorar la seva feina. Va recalcar molt la determinació d’on volem anar, de com hi anem, i anar-hi junts tots els membres de l’organització. 

La següent en intervenir va ser la Dra. Anna Carreres, que va parlar de tres tipus de lideratge: el lideratge a les organitzacions, el lideratge en el territori i el lideratge clínic. Sobre el lideratge territorial va dir que és el lideratge estratègic i que marca que cal fer segons el que determina el Pla de Salut per aquell territori. El lideratge de les organitzacions ha de ser capaç de concretar les estratègies que li corresponguin per facilitar que el lideratge clínic les pugui concretar sense problemes. En opinió de la Dra. Carreras hi ha dos punts claus: gestionar l’estratègia és gestionar el talent i la participació dels professionals és del tot imprescindible per assolir els canvis. 

Finalment va completar la Taula el Dr. Sisó que va començar la seva intervenció recordant la faula de la simfonia inacabada que l’hi havia explicat fa temps el difunt Dr. Joan Rodés. Tot seguit va dir que “no podem tenir líders sense pressupostos, que vagin amb una ma al davant i un altre al darrere”Què esperem d’un líder, es va preguntar? I les seves respostes foren: positivitat, transparència, ètica i valors, adaptació als canvis, saber rectificar els errors exemplificació, posar en valor allò que s’ho val, reconèixer els mèrits dels companys, la competència clínica no és la competència fonamental al segle XXI, persuasiu i participatiu, capaç de transformar i canviar inèrcies. 

Fins aquí les intervencions dels membres de la Taula. En aquest punt va demanar la paraula el Dr. Jaume Padrós, president del CoMB, que havia seguit atentament les diferents intervencions. Va comentar que els líders acostumen a ser un resultat natural i no tots han passat necessàriament per les escoles de negocis i es va preguntar com poden detectar-se persones que tinguin aquestes condicions naturals que un líder ha de tenir. Va obtenir respostes a la seva pregunta una mica ambigües i en aquest context va explicar que el CoMB està treballant en un projecte que té com objectiu la formació mèdica i el lideratge. Valdrà la pena seguir-ho. Sens dubte és una qüestió interessant i de futur, atesa la situació actual en la que sembla que a la sanitat catalana estem una mica orfes de lideratges potents.

La Sra. Roser Fernández va tancar la Taula reconeixent tots els lideratges clínics que sense fer remor existeixen... 

(Continuarà...)

divendres, 20 de juliol del 2018

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (II)



Dra. Montserrat Esquerda: “Soc més partidària de parlar d’un model sanitari que alineï els professionals, els malalts i el concepte de salut, que d’un model sanitari exclusivament centrat en la persona...". “La medicina et demana prendre decisions perfectes amb una informació imperfecte”

Sra. Jessica Mouzo: “Una major col·laboració entre metges i periodistes facilitaria una societat ben informada...". “Hay que tener tiempo para pasear al perro..” 

Dr. Àlvar Agustí: “De cara al futur, els professionals s’enfronten a canvis molts ràpids del coneixement, amb unes tecnologies cada vegada més complexes” 
   





(...Continua de l’entrada anterior) 

Seguidament va ser el torn de la Dra. Montserrat Esquerda que va aportar una visió ètica del professional del futur. En la seva intervenció va explicar entre altres coses que tot el que ens envolta ha canviat molt ràpid i això la porta a qüestionar-se “qui som els metges”. Davant un món molt més complex “els professionals estan sotmesos a la pressió de la “medicina del desig” i els cal avaluar lo desitjable, lo possible i lo apropiat en la medicina; la bioètica pot ser de gran ajut a l’hora d’abordar aquestes preguntes”. Va parlar que ella és més partidària de parlar d’un model sanitari “alineat” en lloc de parlar d’un model centrat en la persona. I els factors que ella considera que han d’estar alineats són: els professionals, els malalts i les seves famílies, i el concepte de salut. D’aquests tres elements alineats considera que el dels professionals és el més important. Va continuar dient que “la medicina et demana prendre decisions perfectes amb una informació imperfecte”. Va acabar la seva intervenció afirmant que “la medicina haurà de canviar el món de les dades per tal de generar un model de persones, que curen i cuiden persones, en una societat amb un objectiu compartit de salut”

Seguidament va ser el torn de la periodista Jessica Mouzo del diari “El País” qui va intervenir aportant un visió externa de la professió. Es va referir a la feminització de la medicina recalcant que moltes dones han hagut de patir molt per arribar on han arribat. Va dir que el futur de la professió reclama solucions per poder conciliar la vida laboral i la familiar, i va fer referència també a diferents canvis que s’hauran d’abordar posant per exemple als cirurgians que després d’una guàrdia de 24 hores han d’anar al quiròfan a operar (tanmateix aquest és un problema que a dia d’avui està resolt en un 99% dels cassos després de la generalització del lliurament del dia següent al de la guàrdia). Va comentar que tots aquests problemes organitzatius s’han de solucionar; que no li correspon a ella dir com però cal solucionar-les. “Hay que hacer algo para conciliar, porque cada vez hay más mujeres médico y así poder hacer más atractiva la profesión”I amb un to afable va afirmar que “Hay que tener tiempo para poder pasear al perro” va ser la frase amb la que va acabar la seva intervenció. També va demanar més col·laboració entre metges i periodistes per facilitar una societat informada i va animar als professionals a tenir veu a les xarxes socials per divulgar les notícies mediques d’interès.

Va cloure aquesta Taula 1 de la Jornada el Dr. Àlvar Agustí que va aportar la seva visió del professional del futur des de la seva doble vessant de malalt i metge. Va iniciar la seva intervenció preguntant-se de quin futur parlem “Avui és el demà d’ahir” va dir. Tot seguit va enumerar una sèrie de diferències entre l’ahir, avui i demà: 
  • Avui el metge és un home; demà serà una dona. Avui la infermera és dona i cada vegada hi haurà més homes en aquesta professió.
  • Ahir calia tenir una gran  memòria i tenir-ho tot al cap; avui el Dr. Google ho sap tot, tot i que cal saber utilitzar-lo
  • Ahir la feina del metge era molt individual, i avui la medicina és cooperació entre metges però també amb altres professionals
  • Ahir teníem malalties agudes i avui tenim malalties cròniques. L’èxit mèdic d’ahir ha tingut coma conseqüència un important augment de la cronicitat. En aquest punt va posar la nota simpàtica afirmant que “el gran factor de risc de l’EPOC no és el tabac; són els cardiòlegs...perquè resolen els infarts als fumadors...”
Va continuar amb aquest to distès afirmant que: 
  • Ahir el metge entretenia al malalt esperant que la natura curés la malaltia, i avui s’aplica una medicina personalitzada de precisió 
  • Ahir s’aplicava una medicina reactiva davant de la medicina de les 4 P d’avui, que el Dr. Agustí defineix com la medicina de predicció, prevenció, personalitzada i de participació.
Acabant ja la seva intervenció el Dr. Agustí va afirmar que el que succeeix molt aviat a la vida humana té repercussions en els malalties cròniques del futur d’aquella persona. Va assegurar que avui el professional no viu sol, sinó que està immers dins d’una societat amb un entorn determinat i que de cara al futur el professional s’enfronta a canvis ràpids del coneixement amb tecnologies cada cop més complexes, amb guies clíniques que indiquen el que ha de fer i amb moltes dificultats per conciliar amb la vida personal. Per la seva banda la societat ha passat d’una situació d’agraïment als professional a una situació d’exigència, i a un coneixement adquirit a través d’internet, a un procés de “judicialització” de la medicina i tot això amb un entorn que ha de vetllar per la sostenibilitat del sistema sanitari, amb les pressions de la indústria farmacèutica i amb una premsa i xarxes socials molt potents. 

(Continuarà...)                                               

dimecres, 18 de juliol del 2018

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (I)


Des de fa 18 anys el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el CoMB, la Universitat Ramon Llull i AUCER (Associació Universitària de Cerdanya) organitzen a Puigcerdà una Jornada en la que repassen els temes que preocupen al col·lectiu mèdic relatius a la seva professió però també a tot allò que l’envolta, des de l’organització del sistema sanitari fins per exemple les conseqüències del canvi climàtic que és un dels temes que s’ha tractat en la Jornada d’aquest any.






En un ambient estiuenc, amable i relaxat es tracten temes que per la seva transcendència després tenen continuïtat i són analitzats en el si dels propis col·legis de metges però en alguns cassos per la pròpia administració sanitària. És el cas d’un dels temes que es va tractar l’any passat: el de la manca de professionals, que ha tingut una repercussió tal que per primera vegada aquesta qüestió serà objecte d’anàlisi (i cal pensar que de proposta de solucions) per part del departament de Salut. Fa pocs dies, la consellera de Salut Alba Vergés anunciava en el sí de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, la convocatòria d’una cimera de cara al mes de setembre, per abordar les necessitats de professionals (metges i infermeres) del sistema de salut per els propers anys. És la primera vegada en la història de la sanitat pública catalana des que es varen realitzar les transferències en matèria sanitat, que l’administració pública pren consciència del problema d’una manera decidida. Aquesta és doncs una mostra evident, que posa en valor els temes que es tracten en aquesta Jornada i palesa l’oportunitat de la mateixa i l’encert en l’elecció del temes que habitualment s’hi tracten. 

La 18a Jornada va començar amb la benvinguda als assistents, que va córrer a càrrec del Dr. Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, la Sra. Maria Josep Puente representant de l’Associació Universitària de la Cerdanya, que va ressaltar els 20 anys de presència de la Universitat Ramón Llull a Puigcerdà, pràcticament coincident també amb els inicis d’aquestes Jornades, el Dr. Enric Subirats coordinador mèdic d’AUCER, el Sr. Albert Piñeira, president de la Fundació Hospital de Puigcerdà i alcalde de la vila, que va demostrar les seves qualitats com a polític i orador, i el Dr. Francesc Bonet, director general de l’Hospital de la Cerdanya. En aquesta inauguració, hi vaig trobar a faltar un record per el company Xavier Albalat, gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà i recentment traspassat, i que l’any passat ens va donar la benvinguda a Puigcerdà i també va  participar com a ponent en la Jornada. 

Tot seguit es va desenvolupar la primera taula sota el títol “El professional del futur” moderada per la Dra. Cristina Capdevila directora de l’Hospital de Bellvitge, que va comptar amb la participació de la Dra. Magda Campins vocal de la junta del CoMB i cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la Dra. Montserrat Esquerda directora general de l’Institut Borja Bioètica–URL, i presidenta de la Comissió Deontològica del CoMB, la Sra. Jessia Mouzo periodista del diari “El Pais” i el Dr. Alvar Agustí director de l’Institut Clínic Respiratori i i que participa també a l’IDIBAPS.

Veiem un resum d'algunes de les intervencions:

La Dra. Campins va mostrar alguns resultats d’un estudi sobre què pensa el metge actual sobre la seva professió, sobre l’organització sanitària, de la formació continuada, de la precarietat laboral, etc., i a partir d’aquesta enquesta es poden detectar punts i aspectes que cal millorar. L’enquesta s’ha fet sobre una mostra constituïda per tots el col·legiats menors de 75 anys i no s’hi han inclòs aquells metges col·legiats l’any 2017. Del total de metges enquestats han respost un 89%  i s’ha treballat per tant sobre 672 respostes. Allà on ha estat possible, els resultats de l’enquesta s’han comparat amb els resultats obtinguts l’any 2003 amb una enquesta amb preguntes similar.

Una primera dada constata la feminització de la professió: al 2017 un 47% dels metges són homes i un 53% són dones mentre que al 2003, aquesta proporció era 60% homes 40% dones. També es constata un cert envelliment del conjunt de professionals: a l’any 2003 l’edat mitjana de la població enquestada era de 46,3 anys, mentre que al 2017, aquesta xifra ha pujat fins els 49,3 anys.

Dels metges enquestats, un 79% treballa en l’assistència (un 54% en hospitals d’aguts, un 28% a l’assistència primària, un 5% en l’àmbit de la salut mental, i un 4% en centres sociosanitaris). Cal senyalar també que un 53% de metges té una sola feina i un 47% tenen més d’una feina. Un 76% dels professionals treballa en la sanitat pública entre l’ICS i els centres del SISCAT. 

Ple que fa a càrrecs de responsabilitat a nivell de direcció, hi ha accedit un 14,5% dels enquestats, destacant negativament la baixa proporció de dones (4%). Les metgesses són les que tenen més dificultats a l’hora de conciliar la vida laboral amb la familiar. 

Els metges opinen que cada vegada han de fer front a decisions clíniques complexes, doblant aquesta sensació a les dades obtingudes a l’any 2003. Per això aquestes  decisions cal prendre-les en equip. El grau de llibertat dels metges a l’hora de prendre decisions sobre el pacient és elevat i quan aquestes decisions afecten a l’organització el grau de llibertat es baix. En aquest sentit els metges opinen que de cara al futur el grau de llibertat sobre els pacients es mantindrà mentre que disminuirà quan aquests decisions afectin a l’organització. 

Què preocupa al metges? Fonamentalment la qualitat de vida i l’atenció al final de la vida. Consideren molt important la formació continuada. Avui  un 85% dels enquestats ha fet formació continuada el darrer any i un 57% dels professionals l’han fet fora de l’horari laboral. És important ressaltar el grau de satisfacció dels professionals respecte l’especialitat que varen triar, i cal destacar que un 85% dels enquestats tornaria a fer els estudis de medicina.      

Una enquesta d’aquest tipus no podia deixar de banda les qüestions salarials: un  42% dels metges cobra entre 2.400 i 3.599€. Un 27%  dels metges cobra més de 3.600€ i un 31% dels metges cobra menys de 2.400€. En quant a les condicions contractuals, un 63% dels enquestats és funcionari o té un contracte laboral indefinit, mentre que un 20% de professionals té contractes interins o contractes temporals. En aquest últim cas un 54% dels afectats té menys de 36 anys.

(Continuarà...)