La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (i IV)

Alba Vergés va acabar la seva intervenció manifestant la seva ferma voluntat d’afrontar tots els reptes que el departament de Salut s’ha proposat per aquesta legislatura afegint-hi totes aquelles iniciatives i propostes que puguin sorgir a iniciativa del Parlament de Catalunya. 

Els nivells salarials del professionals (metges i infermeres) del sistema sanitari públic requereixen un revisió a l’alça que permeti, com a mínim, recuperar el nivell adquisitiu del 2008. Si no s’afronta amb urgència aquesta situació, el sistema no ho aguantarà i els problemes apareixeran un rere l’altre. Aquesta és una assignatura pendent que la consellera Vergés no va afrontar en el seu discurs.    

(...Continua de l’entrada anterior)

La consellera Alba Vergés va acabar la seva intervenció exposant, a mode de decàleg, els principis que inspiraran les accions del departament de Salut en aquesta legislatura que es poden llegir en una de les imatges que acompanyen aquests text. Alba Vergés es va acomiadar afirmant la seva voluntat “d’afrontar, amb la millor de les voluntats, tots els reptes que ens hem marcat així com aquells que des del Parlament vosaltres ens vulgueu posar”. La intervenció de la consellera va ser contestada per els representants dels diferents grups polítics presents a la Comissió de Salut. Cada grup va dir allò que s’esperava que digués: els uns a favor i altres en contra, amb observacions vàries a la consellera.   

Comentaris al discurs de la consellera:

Alba Vergés va deixar clar des del primer moment que la seva intenció és donar continuïtat a les polítiques endegades pel seu antecessor Antoni Comin, sense renunciar a aportar la seva pròpia visió al sistema sanitari català. Analitzant la trajectòria política de la consellera queda clar que aquesta propera legislatura estarà molt marcada pel suport a les polítiques amb un fort component social. Pel que fa a voler donar continuïtat a polítiques de l’època Comin, cal recordar que hi van haver decisions molt bones, decisions bones i decisions no tan bones. Caldria per tant passar per un tamís totes aquestes polítiques endegades en la legislatura passada per determinar quines cal potenciar i quines caldria aparcar. L’esperit revisionista del que s’ha fet, i perquè s’ha fet no pot estar mai absent en l‘acció de govern. 

La consellera Vergés es va preparar un discurs en el que va posar molt d’èmfasi en els professionals, en donar respostes a les necessitats de la població,  posant en valor la participació ciutadana a l’hora de construir consensos. Tanmateix, avui la sanitat pública catalana té plantejats tres grans reptes: llistes d’espera, retribucions dels professionals i inversions de reposició i en noves tecnologies. La intervenció de la consellera, només va abordar obertament l’últim d’aquests punts. De la mateixa manera que va anunciar un Pla estratègic per la renovació tecnològica, caldria elaborar un pla que possibilités la recuperació salarial dels professionals sanitaris i continuar recolzant les mesures per combatre les llistes d’espera. Els agraïments a la dedicació dels professionals segur que són molt ben rebuts, però només amb agraïments no n’hi ha prou; calen fets.

La consellera va parlar de potenciar els processos participatius i decisions compartides amb la ciutadania, per tant, cal esperar que les situacions viscudes temps enrere amb la Clínica del Vallès no es tornin a produir. Alba Vergés va defugir d’utilitzar el terme “desprivatització”; en el seu lloc va parlar d’un sistema sanitari que garanteixi la provisió pública dels serveis de salut amb caràcter universal per a tots els ciutadans. Convindria remarcar que el SISCAT és precisament això, un sistema públic de provisió de serveis de salut, independentment de la titularitat del prestador del servei, i posant en valor, sobretot, la qualitat del servei als ciutadans. El que realment importa als ciutadans és que la prestació sigui de la màxima qualitat, que la prestació sigui gratuïta i que sigui efectuada dins d’un  període de temps raonable. Al ciutadà, la titularitat del prestador li és del tot indiferent. Consellera, siguem coherents i centrem-nos per tant en allò que realment importa al ciutadà. No és intel·ligent buscar problemes allà on no n’hi ha.  

Després de lloar la necessitat de la innovació i la recerca, i els beneficis que se’n deriven per atendre les necessitats de la població, la consellera es va referir al PADRIS. És una llàstima que el departament de Salut no es replantegi l’abast d’aquest programa que avui està restringit als recercadors d’entitats públiques, deixant fora de la utilització de les dades sanitàries a tots els investigadors d’entitats privades, fins i tot universitaris, fet que limita la possibilitat d’obtenir avenços per satisfer les necessitats dels ciutadans com la consellera ha anat remarcant al llarg de la seva intervenció. 

Dos aspectes a destacar en positiu: la consellera Vergés ha estat la primera consellera de Salut que mostra públicament la seva preocupació per planificar les futures necessitats de professionals mèdics i d’infermeria. Aquesta és una qüestió cabdal si es vol mantenir la qualitat de l’assistència. La cimera convocada a la tardor per avançar en aquest tema és molt oportuna. No estan tan lluny els temps que en aquest país hem hagut d’anar a cercar professionals a països sud-americans i fins i tot a països de l’Est d’Europa, amb les dificultats idiomàtiques afegides que en aquest últim cas se’n deriven i les repercussions sobre la qualitat de l’assistència que tot plegat ha tingut. L’altre factor positiu és el referent a la introducció d’una visió de gènere en totes les polítiques de salut així com posar l’accent en la lluita contra les desigualtats endegada ja en l’etapa anterior a instàncies del conseller Comin.

Un discurs que promet... si s’acompleixen els objectius marcats, i se n’hi afegeix algun que ha quedat en el tinter...