dimarts, 31 d’octubre del 2017

La "Prescripció infermera" aconsegueix consens a Madrid, tot i que aquest consens encara no ha estat “traduït” al BOE.



Cal recordar que a l’any 2015 també s’havia arribat a un acord a Madrid, i quan el BOE va publicar el Reial Decret corresponent, el text publicat i l’acordat diferien en aspectes substancials. Ara sembla que hi ha consens per la modificació d’aquell Reial Decret.   



Tot i així, a Catalunya, sectors influents de la infermeria catalana volen que es continuï  treballant en el decret català.


El president de la “Organización Médica Colegial”, el president del “Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermeria de Espanña”, el secretari general de la “Confederació Estatal de Sindicatos Médicos” i el president del “Sindicato de Enfermeria-Satse” han arribat a un acord sobre la prescripció infermera que ha estat signat davant la ministra espanyola de Sanitat Dolor Montserrat, en el sí de l’anomenat “Foro de las Profesiones Sanitarias”. Sembla que l’acord implicaria la modificació del Reial Decret 954/2015 publicat al BOE al desembre de 2015. Val a dir que en aquella data, els representants dels metges i de la infermeria també havien arribat a un acord sobre la prescripció infermera, però el text que va publicar finalment el BOE, diferia de l’acord al que s’havia arribat. Passarà ara el mateix?.

Segons recull la nota de premsa del “ministerio”, l’acord al que s’ha arribat modifica el polèmic article 3.2 del Reial Decret en el sentit que sembla que s’eliminen en alguns supòsits els requeriments d’una formació complementària per acreditar a les infermeres per poder prescriure, atès que es considera que els continguts acadèmics de graduats i diplomats ja porten implícita aquesta acreditació. També s’incorpora un nou punt (el 3.3) que donaria cobertura a les infermeres per actuar en les campanyes de vacunació.

Segurament per els precedents abans comentats, sectors influents de la infermeria catalana i el comitè de crisi creat a Catalunya per resoldre la inseguretat jurídica que es deriva de la no existència d’una regulació del tema, continuen participant activament en la redacció del que hauria d’acabar sent el decret de prescripció infermera de Catalunya, i que en un acte de valentia política el conseller Comin va decidir tirar endavant malgrat l’oposició i el recel d’una part del col·lectiu mèdic. A Catalunya s’intenta treballar el consens però algunes postures ho fan difícil, tot i que aquest possible acord a nivell estatal potser pugui acabar apropant postures a Catalunya. Tant de bo sigui així

El que resulta curiós és com s’ha gestat aquest acord d’àmbit estatal. Un dels signants és el Sr. Florentino Pérez Raya (se suposa que no té res a veure amb l’altre Florentino Pérez), president del “Consejo General de Colegios oficiales de Enfermeria de España”. El Sr. Pérez Raya ha estat nomenat no fa ni un mes president d’aquesta organització substituint a Máximo González Jurado, investigat per la fiscalia pels delictes de malversació, apropiació indeguda, estafa i suborn. Quan la fiscalia el va cridar a declarar González Jurado va presentar la seva dimissió a la presidència del Consejo, i sense gairebé marge, l’organització que ell presidia va convocar noves eleccions en el termini d’una setmana. Sense temps per presentar candidatures i aconseguir els avals, fou elegit president en un tres i no res el Sr. Pérez Raya estret col·laborador de González Jurado. En cap moment  va transcendir ni abans, ni durant, ni després del procés electoral la situació d’investigats de la cúpula directiva del “Consejo General de Colegios oficiales de Enfermeria”

Per altre banda l’oficina de premsa del ministerio dirigit per Dolors Montserrat ha fet un comunicat del tot propagandístic en el que ha arribat a dir:

La Ministra Dolors Montserrat logra que los representantes de médicos y enfermeros firmen un acuerdo que pone fin a un conflicto, de 11 años, por la indicación enfermera, que empezó con la modificación en 2006 de la Ley de Medicamento”

Atorgant tot el mèrit a la ministra, que pel que es veu deu necessitar un cert reforçament de la seva imatge a nivell estatal. Per tot plegat, semblaria que l’acord és més aviat fruit de la necessitat de protagonisme d’uns i altres, que no pas de la ferma voluntat d’aportar seguretat jurídica a infermeres i malalts, per una pràctica professional que les infermeres fa molt de temps que venen fent en el desenvolupament ordinari de la seva feina de cada dia.


A veure si d’una vegada es pot acabar amb aquesta situació que a més de “postures” requereix de decisions fermes i valentes.

diumenge, 29 d’octubre del 2017

El Living Lab de Terrassa rep un impuls econòmic important i es consolida a la ciutat



De tots els projectes presentats pel Living Lab de Terrassa a l’Estratègia RIS3Cat de la Generalitat, 3 projectes aconsegueixen finançament.


El Living Lab de Terrassa presenta al·legacions per la resta de projectes, atès que els considera del tot interessants i adequats a les condicions previstes en la convocatòria.   



El Dr. Manel Balcells, al seu depatx
del Consorci Sanitari de Terrassa
Un “líving lab” és un espai en el que usuaris i empreses poden crear, experimentar, i avaluar propostes innovadores de manera conjunta per millorar la qualitat de vida de les persones. En el cas de Terrassa, el living lab té una clara orientació a la salut i en particular a l’envelliment actiu de les persones abastant tot l’espectre sociosanitari, fomentant un estil de vida saludable, i utilitzant per aconseguir-ho les noves tecnologies. En aquesta línia de projectes per a questa finalitat, el living lab egarenc és únic a Catalunya.

La Unió Europea dins de l’Estratègia RIS3 va demanar a les 59 regions europees que establissin la seva pròpia estratègia en R+D+I, adaptant-la a les directrius emanades de la UE, segons diferents criteris, i entre ells a plantejar projectes per generar ocupació i crear llocs de treball en base a les noves tecnologies i la innovació, en lloc de plantejar la tradicional utilització del “totxo” com a element culminant del projecte. Aquestes estratègies regionals són els anomenats Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT).

En el cas de Catalunya, l’estratègia RIS3Cat és la resposta a l’exigència de la Comunitat Europea i estableix les prioritats i les actuacions en les polítiques públiques de recerca, desenvolupament i innovació d’avantguarda que tenen suport económic del programa FEDER, d’acord a 4 eixos d’actuació:

Àmbits sectorials líders (entre ells les industries de la salut)
Activitats emergents
Tecnologies facilitadores transversals (les TIC, la nanotecnologia, la biotecnologia...)
Entorn d’Innovació (innovació digital... promoció de les competències digitals dels ciutadans...)

Les diferents capitals de comarca catalanes, a partir de l’Estratègia RIS3CAT definida per la Generalitat, han elaborat els seus respectius PECT i aquests varen ser presentats a la comissió de la Generalitat de Catalunya encarregada d’avaluar els diferents projectes i decidir-ne el finançament. En el cas de Terrassa això es va dur a terme a través d’un living lab que llavors estava en fase de constitució, liderat per l’Ajuntament terrassenc i integrat per la Fundació Leitat, el Consorci Sanitari de Terrassa, el Consorci Sanitari del Parc Taulí. La Mútua de Terrassa, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fundació Instituto Trastorn Límit i la Fundació CECOT Innovació.  Entre totes aquests institucions constituïen el denominat “Health Care Innovation Lab Orbital 40”

Ara fa una mica més d’un any, es va decidir per part del living lab terrassenc presentar una sèrie de projectes per part dels integrants, per la seva avaluació amb l’objectiu d’aconseguir finançament per convertir-los en realitat. Aquest finançament ha de correspondre a la meitat del cost d’implantació del projecte, atès que l’altre meitat ha de ser finançada pels promotors del projecte. Pel conjunt de projectes terrassencs presentats pel living lab es va demanar finançament per un  import de 4,6 milions d’€. Aquesta petició incloïa en total vuit accions internes a desenvolupar un per cada un dels membres del líving lab, alguns dels quals finalment han aconseguit finançament. Es tracta dels projectes liderats per Leitat (dinamització del Living lab), l’Institut Trastorn Límit i el propi Ajuntament terrassenc. La quantitat aconseguida  globalment per els tres projectes és 2,3 milions d’€.

La persona que ha fet possible aquest èxit és el Dr. Manel Balcells que es mostra content pel nivell de finançament aconseguit, però que no està del tot satisfet atès que hi ha institucions (Mútua, Taulí, o UPC) que no han aconseguit els diners que demanaven. Per això ha anunciat que han presentat al·legacions a la comissió entre-departaments  de la Generalitat atès que entén que els projectes rebutjats mereixen també ser tinguts en consideració. Aquestes al·legacions podrien estar resoltes abans de finals d’any i caldrà esperar fins llavors per saber la quantitat final de la que es podrà disposar.    

L'edifici de la Fundació Leitat és on inicialment s'ubicarà,
el Living Lab de Terrassa
Tanmateix el Dr. Balcells comenta que “la creació del living lab està garantida, i en un futur proper, consolidarà una plataforma de projectes innovadors i podrà donar cobertura a altres projectes amb altres finançadors; el living lab no és temporal i té la voluntat de quedar-se. Serà un espai estable de creació de projectes innovadors en l’àmbit sociosanitari a Terrassa”. Pel Dr. Manel Balcells, el living lab de Terrassa serà tot un referent a nivell català atès que a Catalunya ni hi ha cal altre iniciativa que tingui la mateixa orientació; l’e-health, la telemedicina, l’atenció domicialiària, etc., caben en aquest espai de nova creació. El Dr. Balcells valora molt positivament que institucions com el Consorci Sanitari de Terrassa, el Consorci del Parc Taulí així com Mútua de Terrassa contribueixin a donar consistència a un projecte que serà molt positiu per la ciutat de Terrassa.


Si la crisi econòmica no hagués aturat al reforma de Torrebonica propietat de la Fundació Sant Llàtzer, aquesta seria sens dubte la ubicació ideal del living lab de Terrassa, però com que en l’actualitat la reforma no està ni tan sols pressupostada, el living lab ocuparà provisionalment les instal·lacions de la Fundació Leitat.