Coronavirus: prevenció i prudència, totes; alarmisme cap i pànic tampoc

Tots els cassos de coronavirus diagnosticats fins avui a Catalunya, procedeixen de persones que han entrat en contacte amb el virus fora de les nostres fronteres. 

Les autoritats europees recomanen cautela, calma i criteris científics, després que el brot de coronavirus es vagi estenen per el continent europeu.

El pànic ha portat a la gent a esgotar les existències
de mascaretes de molts establiments, quan els
experts avisen que les mascaretes no són cap
garantia per evitar ser infectat per el virus  

Els coronavirus són una família de virus que afecten principalment als animals, i alguns tenen la capacitat de passar dels animals a les persones. Sembla que l’epidèmia de la Xina, inici del problema, podria tenir aquest origen. Es transmet per via respiratòria a través de petites gotes que s’expulsen al tossir o esternudar, o bé a través d’objectes que estiguin prèviament contaminats.    

El món està assistint a una ràpida extensió del virus que va començar a manifestar-se a Wuhan a la província xinesa de Hubei. Més a prop de casa nostra, al Nord d’Itàlia, s’ha produït un brot que ha facilitat l’extensió del virus per diferents països europeus, i entre ells a Catalunya, on a dia d’avui s’han diagnosticat tres cassos de persones que han viatjat recentment a aquestes regions italianes, però on no es pot descartar que en dies propers se’n diagnostiquin d’altres, tal com ha manifestat el Dr. Joan Guix, director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en una de les compareixences informatives per tranquil·litzar a la població que el departament de Salut està duent a terme.

Dit això, cal fer una crida a la calma. Els experts remarquen que aquest virus, anomenat  SARS-CoV-2, té una taxa de mortalitat similar a la d’una grip estacional. Segons aquests experts el 80% dels cassos d’infecció per aquest virus són lleus. Els cassos diagnosticats a Catalunya estan evolucionant favorablement, i cal remarcar que fins avui, en tots els cassos diagnosticats a casa nostra el contacte amb el virus s’ha produït fora del país, sense que fins el moment s’hagin donat cassos de transmissió comunitària d'aquest virus. Val a dir també que des de Brussel·les es demana calma davant de la situació, i es recomana als països de la UE no prendre mesures de caràcter unilateral i seguir les directrius que la OMS està determinant en cada moment.

Tenim un sistema sanitari que està preparat per fer front a aquest tipus d’emergències, començant pel SEM, proveït amb ambulàncies i personal amb els equipaments adequats. Els hospitals catalans també disposen del material de protecció, al temps que el Servei de Vigilància Epidemiològica s’ha reforçat per fer front a la situació, a banda d’uns professionals sanitaris excel·lents, sobradament capacitats per donar una resposta adequada al virus. També el 061 ha doblat el personal per atendre totes les trucades de persones que puguin tenir la sensació de trobar-se malament i pateixin una simptomatologia com la que presenta el coronavirus, que afecta principalment a les vies respiratòries, produint tos i febre. El 061 atén trucades els 7 dies de la setmana, i les 24 hores del dia; el personal del servei està degudament preparat per respondre a aquesta situació.

Actualment estem immersos en una situació que ha generat una gran alarma social i un cert pànic entre la població. No s’explica d’altre manera que molts establiments hagin esgotat les seves reserves de mascaretes, que per altre banda, segons expliquen els experts, no són cap garantia absoluta per evitar contreure la malaltia. Com a mostra de fins a on està arribant el pànic, cal esmentar el cas d’un metge malagueny a qui han enxampat intentant endur-se 300 mascaretes de l’hospital on treballa. Més que les mascaretes en sí, el que es recomana és rentar-se bé les mans, i això ho repeteix una vegada i un altre, una autoritat en aquesta matèria com el Dr. Antoni Trilla cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i catedràtic de la UB. Per la seva banda el “Canal Salut” i també la OMS, expliquen què cal fer per prevenir el coronavirus i en aquest sentit insisteixen en:

• El rentat freqüent de mans, amb aigua i sabó o una solució alcohòlica, especialment després del contacte amb persones malaltes o el seu entorn.
• Evitar contactes amb persones que mostrin signes de problemes respiratoris, mantenint en aquest cassos una distància mínima d’1 metre.
• Tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús al esternudar o tossir, o fer-ho a la cara interna del colze 
• No tocar-se els ulls, el nas o la boca amb els dits  
• Evitar compartir menjar o estris i altres objectes sense netejar-los bé
• Evitar el consum de productes animals crus o poc cuinats 

Com es veu, la majoria d’aquestes mesures són com les que habitualment s’han de prendre quan es té una grip comuna.  

És evident que davant d’una situació com aquesta tothom ha d’actuar responsablement, i el departament de Salut ha de tranquil·litzar els ànims de la població a través d’una informació fluida, diària mentre duri la crisi, i informant amb detall de les diferents situacions que es vagin produint. Per combatre l’alarmisme no hi ha millor eina que la informació àgil, transparent i sense ambigüitats; només així es guanya la confiança de la gent. En aquest sentit val a dir que l’actuació del departament de Salut, tant des del punt de vista informatiu com per la seva implicació en el problema, és molt bona, i a banda de les compareixences públiques dels responsables, el Canal Salut ofereix una amplíssima informació sobre el virus. 


   

Brots epidèmics i llibertats individuals

Escrit per Francesc José Maria Sánchez
Soci director de fjmadvocats  

En aquest article, l’autor reflexiona sobre les limitacions que comporta l’aparició del coronavirus en el nostre entorn geogràfic, per a l’exercici de les llibertats bàsiques de les persones i es pregunta si com a societat, estem en condicions de supeditar al bé comú, les restriccions de les mateixes, en el supòsit que l’extensió del virus continuï  sent una amenaça real.  

El brot epidèmic del nou coronavirus (COVID-19) a la Xina ha estat declarat per l’OMS emergència de salut pública d’importància internacional. Encara que els contagis i les morts és concentren a la província xinesa de Hubei bressol del brot, en el món globalitzat en el que vivim no podem baixar la guàrdia davant del risc d’extensió territorial de l’epidèmia. Els exemples d’Itàlia, Corea del Sud, Iran i molt recentment Catalunya entre altres països, són prou significatius.

S’ha parlat molt sobre les conseqüències econòmiques que la pròpia epidèmia i la por al contagi ha comportat per les economies d’altres països, com cancel·lacions de relacions comercials amb la Xina, cancel·lació de vols etc. L’exemple més proper el vam tenir a Barcelona amb la cancel·lació de l’edició d’aquest any del Mobile World Congress per la decisió de moltes empreses importants de no participar-hi per no exposar al contagi al seu personal, o al menys aquesta ha estat l’excusa formal adduïda, i les importants pèrdues econòmiques que ha provocat en els diferents sectors econòmics implicats que es beneficiaven de la celebració del congrés.

Molt s’ha escrit i debatut sobre els aspectes econòmics relacionats amb l’epidèmia, però no ens hem parat a reflexionar com haurien de respondre les autoritats sanitàries i la ciutadania davant d’aquesta o una altra epidèmia de similars característiques (alt risc de contagi, letalitat) que s’estengués pel nostre país.

Mirem de reüll que està passant a la Xina on gairebé 55 milions d’habitants estan reclosos a la província de Hubei per les dràstiques mesures que han adoptat les  autoritats xineses que restringeixen la mobilitat i la circulació de les persones. El comentari més estès, amb signes d’admiració, és que la població xinesa és molt disciplinada i per això pot suportar estoicament el seu confinament domiciliari per temps indefinit i que com habitualment no gaudeixen de llibertats no pateixen per la seva pèrdua o restricció. 

Ens hem preguntat que passaria al nostre país davant d’un brot epidèmic contagiós de les característiques del que ha provocat el COVID-19? Suportaria la població sana mesures de confinament domiciliari o segellat de territoris com les que el govern Italià està aplicant a la regió de la Llombardia?

Legalment és clar que una actuació de les nostres autoritats sanitàries adoptant mesures restrictives de la llibertat dels ciutadans estaria perfectament emparada: la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública davant del risc de la propagació de malalties transmissibles autoritza als governs a adoptar les mesures que considerin oportunes, sense especificar quines. I la llei general de salut pública rebla el clau quan estipula que amb caràcter excepcional i quan ho requereixin motius d’extraordinària gravetat o urgència, aquestes autoritats poden adoptar quantes mesures siguin necessàries. Les úniques limitacions legals són que s’ha de respectar el principi de proporcionalitat, és a dir, que no es poden matar mosquits a canonades i que la durada de la mesura no s’ha de perllongar més enllà d’allò estrictament necessari.

El cert és que en l’hipotètic cas de patir un brot epidèmic com el que ha provocat el coronavirus a la Xina, Itàlia, Corea o Iran, els ciutadans tenim el deure de col·laboració en l’execució de les mesures de salut pública que s’adoptin i d’abstenció de realitzar conductes que dificultin la seva implementació. Èticament està considerada legítima l’obligatorietat quan hi ha un risc per a la salut pública doncs la societat té, no tant sols el dret sinó l’obligació, d’imposar actuacions pel bé comú tot i limitant la llibertat de les persones.

És evident però que davant una imposició coercitiva de mesures al conjunt de la població, en particular a la sana, com les quarantenes, segellat de ciutats, confinaments domiciliaris, internaments forçosos, suspensió d’activitats, tancament d’establiments  instal·lacions i, si n’hi ha, tractaments o vacunacions obligatòries, estarien en joc principis i llibertats fonamentals com l’autodeterminació  individual, que inclou el dret a rebutjar tractaments, com el dret a la llibertat personal i a la llibertat física que inclou la fixació del lloc de residència i la llibertat de circular, el dret de reunió en llocs públics, entre d’altres. La qüestió és: estem els ciutadans preparats per assumir pacíficament restriccions a les nostres llibertats individuals derivades de una situació epidèmica en nom del bé comú? Fins on arriba el nostre esperit solidari?

Les tecnologies de la informació i les comunicacions poden ser una resposta a la manca de professionals

A l’Hospital Comarcal del Pallars les tecnologies de la informació i els comunicacions  ajuden a pal·liar, en certa mesura, la manca de professionals de determinades especialitats. 

Una plataforma permet fer el seguiment telemàtic dels malalts del centre, que d’aquesta manera s’estalvien viatges a l’Hospital i al mateix temps això alleugera les agendes dels professionals.

L’Hospital del Pallars, que dona serveis als habitants de les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, ha començat a utilitzar les noves tecnologies per poder fer el seguiment de malalts crònics i socials de la comarca. Es tracta d’una plataforma anomenada “salutAPProp”, desenvolupada a partir de l’establiment d’un conveni de col·laboració amb la Fundació de Lluita contra la Sida de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. 

Aquesta plataforma és la resposta a un doble problema existent en aquests dues comarques: 

Roser Artal, responsable
d'Innovació i Projectes de
l'Hospital Comarcal del Pallars   

• Una situació particular dels Pallars caracteritzada per una  gran dispersió de la població, amb una mitjana de 7 habitants per km2, una mitjana d’edat elevada i que necessita de llargs desplaçaments que en ocasions superen els 90 minuts per arribar a l’Hospital.
• L’Hospital té grans dificultats per retenir el talent i captar-ne de nou, tal com succeeix en tots els hospitals aïllats, allunyats dels centres de referència, fet que comporta un dèficit de professionals i per tant unes agendes molt densificades dels professionals del quadre mèdic de l’Hospital

Davant d’aquesta situació, la Sra. Roser Artal responsable d’Innovació i Projectes de l’Hospital, va començar a cercar solucions tecnològiques que poguessin ajudar, sinó a resoldre el problema, com a mínim a pal·liar-ne els efectes. Diguem que els orígens personals de Roser Artal es situen al Pallars, i després d’una llarga trajectòria a la sanitat tant en càrrecs importants dins de l’administració sanitària com del sector privat, ha volgut aportar la seva experiència a l’Hospital del Pallars. En aquesta cerca de solucions tecnològiques, la Sra. Artal, conjuntament amb el Dr. Eduard Sanjurjo director assistencial de l’Hospital,  se’n van adonar que un producte dissenyat específicament per a ells superaria en molt el pressupost del que podien disposar, i com que les solucions estàndard del mercat tampoc els convencien gens, atès que eren sistemes molt tancats i per tant poc modificables, finalment varen decidir establir un conveni de col·laboració amb la Fundació de Lluita contra la Sida, que tenia una plataforma per fer seguiment als malalts afectats d’aquesta malaltia, però que d’una manera senzilla, permetia adaptar-la a les necessitats del que es pretenia fer als Pallars.     

A través de la plataforma els malalts podem rebre informació sobre proves diagnòstiques i poder-les consultar on-line, rebre altre informacions, efectuar videotrucades, enviar missatges, etc. De fet el resultat seria comparable al que és un hospital de dia, però a domicili del malalt. Com que el sistema és bidireccional, el malalt pot introduir dades que ell mateix es controli com per exemple la pressió o la temperatura, l’equip assistencial que te cura del malalt pot detectar descompensacions o qualsevol altre anomalia, i actuar en conseqüència. També servei de recordatori sobre visites reals, medicació etc. Una de les avantatges d’aquesta plataforma tecnològica és que és pot personalitzar en funció de les característiques dels malalts.

De l’experiència duta a terme fins ara, s’estan extraient conclusions per millorar encara més el sistema i aconseguir reduir el nombre d’ingressos, de visites al servei d’urgències, i de visites presencials a l’Hospital. Aquesta és una eina que s’està demostrant molt útil per l’atenció de pacients crònics complexos, malalts amb malaltia crònica avançada, malalts fràgils, sols, etc. L’Hospital pretén poder estendre el servei a les dues comarques, integrant en el projecte no només l’atenció especialitzada sinó també l’assistència primària i l’atenció social. 

Tot plegat és un exemple de com es poden donar respostes a situacions complicades com la manca de professionals a les dues comarques dels Pallars. Certament Catalunya és un país ric en idees i és precisament en els moments de dificultats quan aquestes idees i solucions agafen cos i es materialitzen. La prestació dels serveis sanitaris del país està canviant i les tecnologies de la informació i les comunicacions hi està jugant un paper molt important. Hi ha moltes solucions al mercat i cal esperar que les noves generacions de telefonia mòbil, com el 5G, ajudin a implementar-les.

Aquesta és una idea a copiar per tots els hospitals del nostre país als que per la seva distància als grans hospitals de referència els costa molt poder retenir el talent.                       

Les comarques de Girona pioneres en dotar al territori d’una de serveis assistencials en xarxa (i II)

Com s’està adaptant la Regió Sanitària de Girona als canvis i a les noves demandes que actuen sobre el sistema sanitari públic? Quina visió té el gerent territorial de l’ICS a Girona d’aquests serveis d’abast territorial? És un plantejament que anirà a més? 

El Dr. Joaquim Casanovas, gerent territorial de l’ICS a Girona ha volgut donar amablement la seva opinió al voltant d’aquestes qüestions.

  

(...Continua de l’entrada anterior) 

“L’actual mapa sanitari català es va fixar durant la dècada dels anys 80. Va ser un model innovador que va tenir molt en compte la proximitat i l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció especialitzada. D’aquesta manera, pràcticament cada comarca tenia el seu hospital comarcal i cada regió sanitària, un hospital de referència. Aquest model d’èxit ha donat uns resultats extraordinaris tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu i de satisfacció dels usuaris. No obstant això, ja no estem als anys 80. Han passat dècades i, en aquest temps, s’han produït canvis que s’acceleraran encara més en el futur i que afectaran el sistema sanitari de forma directa. 

Canvis en la tipologia de pacients que, amb independència de l’edat i de les malalties acumulades, aspiren a portar una vida autònoma i plena. Sortosament avui un pacient que, per exemple, ha patit un infart i dos processos oncològics i té dues o tres malalties cròniques, pot fer vida normal en la majoria dels casos i ja no és una excepció. 

Canvis en la tecnologia medicoquirúrgica emprada i en l’expertesa necessària per utilitzar-la. Noves tècniques i nous equips d’alt cost que s’han convertit en indispensables per diagnosticar i tractar determinades malalties i que volem que estiguin a l’abast de tothom que els necessiti amb independència del lloc on visqui. 

Canvis en les expectatives dels professionals. La majoria d’estudiants de medicina o d’infermeria que es decanten per una especialitat hospitalària tenen clar que, si un cop completada la seva llarga etapa formativa no poden exercir en condicions òptimes a casa, marxaran a treballar a un altre país europeu o a qualsevol altre lloc del món. No els espanta l’idioma que hauran de perfeccionar o els nous costums a què s’hauran d’adaptar perquè, per sobre de tot, aspiren a dedicar-se a allò que més els agrada i els motiva. I quan parlo de condicions òptimes no em refereixo només a l’accés a un contracte estable i a un bon sou, sinó també a l’accés a tecnologia puntera, a serveis competitius i altament especialitzats, i a projectes docents i de recerca atractius. Tots aquests condicionants que potser fa 40 anys no eren determinants a l’hora d’escollir treballar en un centre comarcal o en un de terciari, actualment s’han convertit en requisits indispensables per a molts professionals.

l'Hospital Josep Trueta de Girona

La Regió Sanitària de Girona està estructurada en sectors molt ben dissenyats. Cada comarca disposa del seu hospital comarcal i l’Hospital Josep Trueta, que és l’hospital terciari de referència, està al centre geogràfic de la Regió. Però per fer front als nous paradigmes que esmentàvem (tipologia de pacients, tecnologies cada cop més sofisticades i costoses, i professionals que aspiren a treballar en centres on puguin desenvolupar-se professionalment d’acord amb les seves expectatives), cal innovar i fer coses diferents amb visió territorial. 

Una aposta clara en aquesta línia és el desplegament de serveis territorials d'especialitats concretes que requereixen de professionals amb un alt nivell d’expertesa que un hospital comarcal difícilment pot oferir. Tenim el cas d’èxit de la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG). Es tracta d'un model referent i pioner en la integració de tota l’atenció d’endocrinologia a les comarques gironines, que va néixer l'any 1996 quan un grup de joves endocrinòlegs va tenir la idea de crear un servei territorial que anés més enllà de les parets del Trueta, de tal manera que els professionals prestessin servei no només en aquest Hospital, sinó que es desplacessin a donar servei als centres comarcals i d'atenció primària de tota la demarcació. Gràcies a aquest model, els serveis d'endocrinologia arriben a tots els usuaris de la Regió Sanitària Girona amb les màximes garanties de qualitat i equitat territorial, i els endocrinòlegs de la Unitat poden desenvolupar-se professionalment al més alt nivell i obtenir resultats de salut evidents. I tot això, a un cost més baix que altres regions sanitàries on cada centre disposa d'un reduït equip d'endocrinòlegs. 

L’experiència de la xarxa oncològica de l'ICO Girona del Trueta també és un cas d'èxit. L’activitat oncològica que desenvolupen els seus professionals als centres comarcals assegura sens dubte qualitat i equitat territorial en el tractament del càncer. De quina manera sinó podrien disposar aquests hospitals d'oncòlegs punters especialitzats en àrees d’expertesa molt concretes que, a més, fessin recerca i docència a la Universitat?

Més recentment hem apostat per crear un Servei Territorial de Cirurgia Plàstica i Reparadora, gestionat pel Trueta, que ofereix als centres comarcals la possibilitat de tractar els pacients d’acord amb les seves necessitats, en el marc d'una visió integral de l'especialitat i de l'optimització dels recursos disponibles. Això ha de permetre, per exemple, comptar amb un cirurgià plàstic en les intervencions de càncer de mama per tal de poder fer la reconstrucció del pit en el mateix acte quirúrgic. Penseu que li seria fàcil a un centre comarcal petit contractar un cirurgià plàstic que acceptés treballar aïlladament i no en un servei gran d'un centre terciari? També estem avançant amb alguns centres de la Regió Sanitària de Girona en serveis com neurologia, cardiologia o digestiu.

L'Hospital Sta. Caterina de Salt

En aquest context tampoc hauríem de deixar passar l'oportunitat estratègica que ofereix la integració funcional i física de dos centres ubicats dins d'una mateixa àrea metropolitana, com és el cas del Trueta i el Santa Caterina i possibilitar un parc hospitalari de referència mes potent que faciliti aquesta tasca de suport a la resta de centres de la demarcació. Els anys 80 del segle passat no són comparables als anys 20 del segle XXI. I els canvis aniran a més. Per això, si volem preservar en bones condicions la xarxa d'hospitals comarcals és imprescindible trobar noves maneres de treballar en col·laboració, donar un enfocament territorial a tots els projectes i comptar amb el lideratge de l'hospital de referència, sempre des del suport, el respecte i la voluntat de servei."

Les comarques de Girona són pioneres en dotar al territori d’uns serveis assistencials en xarxa (I)

No fa massa temps explicava en el blog que els Hospitals de Campdevànol i Olot havien constituït un servei territorial de cirurgia general per sortir al pas de la manca de professionals existent i poder continuar oferint uns serveis de cirurgia de qualitat a les seves  poblacions respectives. No és aquest l’únic exemple de creació d’una xarxa territorial per oferir els serveis sanitaris a la ciutadania; altres especialitats com endocrinologia o oncologia han estat abordats a les comarques gironines sota aquesta mirada en xarxa d’abast territorial. Ara, s’ha consolidat una experiència similar en el camp de la cirurgia plàstica que ja portava anys duent-se a terme, des del voluntarisme dels cirurgians plàstics dels hospitals de la ciutat de Girona. I tal com explica el gerent territorial de l’ICS a Girona, aquesta experiència no serà la última, atès que ja estan treballant en l’extensió territorial d’altres serveis assistencials. 

Per donar a conèixer en detall l’experiència, és oportú copsar l’opinió de qui ha estat, des de fa anys, treballant per la consolidació d’aquest servei territorial de cirurgia plàstica i reparadora, i cap de servei d’aquesta especialitat el Dr. Òscar Huc, i també és interessant aportar la visió del Dr Joaquim Casanova, gerent territorial de l’ICS per que expliqui la seva posició sobre la col·laboració de l'ICS amb els hospitals comarcals de la demarcació de Girona.     

El Dr. Òscar Huc, cap del servei de Cirurgia
Plàstica i Reparadora de l'Hospital
Josep Trueta de Girona 

El Dr. Huc, responsable d’aquest servei d’abast territorial, explica que ell va començar a treballar a Girona a l’any 1997, i des d’un primer moment va copsar la necessitat de prestar serveis de la seva especialitat més enllà dels murs de l’Hospital Trueta. Per això va començar a donar suport a un parell d’hospitals de les comarques gironines. Des de llavors ençà, la idea inicial s’ha anat consolidant, creixent en el temps, agafant estructura i incorporant professionals. En aquests moments l’equip el formen sis cirurgians plàstics, tots ells ara contractats per l’Hospital Trueta, havent integrat a l’equip propi del Trueta els professionals de l’Hospital Santa Caterina. Tos sis especialistes es desplacen als hospitals de Figueres, Olot i Palamós a banda del Santa Caterina de la capital gironina, per prestar atenció ambulatòria i quirúrgica en matèria de cirurgia plàstica. Els cassos de més complexitat s’atenen exclusivament a l’Hospital Trueta.  

El Dr. Huc destaca que mica en mica l’Hospital Josep Trueta de Girona ha “ascendit a la primera divisió” i en aquest sentit i referit només a la seva especialitat remarca que són, juntament amb l’Hospital de Bellvitge, els únics centres de Catalunya en els que en un nombre elevat de cassos, la reconstrucció de mama pot fer-se immediatament després de la mastectomia; a les comarques gironines això afecta al 80% dels cassos. També mostra la seva esperança que de cara al futur, i en un  termini no excessivament llarg, podran formar residents. 

Després d’anys fent aquesta feina amb una visió territorial, finalment han  aconseguit que el CatSalut reconegui el seu esforç personal i puguin cobrar dietes per compensar els desplaçaments als diferents hospitals. Això és possible perquè al ser un servei territorial que abasta totes les comarques de la Regió Sanitària, el CatSalut compensa al Trueta per els sobre-costos que ha assumit. Per la seva banda els hospitals comarcals facturen pel seu compte al CatSalut l’activitat duta a terme en els seus hospitals per els professionals mèdics del Trueta. Per la seva banda, els hospitals comarcals que es veuen beneficiats per aquest servei territorial de cirurgia plàstica aporten tots els recursos necessaris per possibilitar l’actuació dels cirurgians plàstics: anestesistes, infermeria, quiròfans, material quirúrgic, instrumental, etc. 

Aquesta és per tant, una experiència en la que tothom hi surt guanyant: els ciutadans d’Olot, Figueres i Palamós, perquè s’eviten molts desplaçaments a Girona i poden ser atesos a prop dels seus llocs de residència; els hospitals de les localitats esmentades perquè poden oferir als seus ciutadans uns serveis assistencials que altrament no tindrien, i això els permet facturar una activitat que per ells mateixos no podrien realitzar; els cirurgians de l’equip perquè disposen d’un volum de malalts que els permet millorar la seva expertesa, i l’Hospital Trueta per que pot tenir un servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora potent, que no estaria justificat sense aquests malalts addicionals. 

Tot plegat és un exemple de com de la necessitat sorgeixen solucions per resoldre problemes. A les comarques gironines han començat a estructurar serveis d’abast territorial que presten els seus serveis en més d’un hospital. La xarxa catalana de serveis assistencials comença a expandir-se pel territori...

(Continuarà...)    

Un exemple de compra d’innovació: marcapassos que van més enllà d’una pròtesi generadora d'estímuls elèctrics

La compra pública d’innovació és un objectiu estratègic de la Unión Europea per millorar la qualitat dels serveis públics mitjançant l’adopció de solucions innovadores que aporten valor afegit al que fins aquell moment era l’estat del coneixement tecnològic. Gràcies a la compra d’innovació, les administracions públiques poden demanar productes i serveis que no existien en el mercat millorant així els serveis que presten al ciutadans. 

És en aquesta línia que cal emmarcar el projecte RITMOCORE que més enllà de comprar marcapassos, pretén aportar solucions beneficioses per als malalts, els professionals i la industria de tecnologia sanitària.       

Fa alguns dies, la pàgina web del departament de Salut anunciava que tres hospitals catalans i un de britànic havien decidit iniciar un procés de compra pública de marcapassos que anava més enllà de la compra de mers dispositius electrònics, sinó que pretenia aportar a més, un centre de suport pel control remot dels marcapassos, el lliurament d’informació rellevant definida prèviament per a tots els agents implicats, la integració i monitoratge de signes vitals a casa i suport a l’activació del pacient, entre altres aportacions innovadores.

El Dr. Ferran Jara del servei de Medicina
Intensiva de l'Hospital Mútua de Terrassa  

El comprador principal es l’Hospital de Sant Pau i hi participen també l’Hospital Universitari Mútua Terrassa, l’Hospital Universitari de Bellvitge i el britànic LHCH, en un  procés que està coordinat per l’AQuAS. Entre els quatre hospitals participants destinaran més de 19 milions d’€ a aquest projecte que ha estat batejat com a RITMOCORE i que està parcialment finançat per la UE dins del programa Horizon 2020. Per poder ampliar la informació sobre aquest projecte de compra d’innovació he parlat  amb el Dr. Ferran Jara, del servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Mútua de Terrassa, un dels hospitals participants en el projecte, que ha tingut l’amabilitat d’informar sobre les principals aportacions de valor d’aquesta iniciativa. 

El primer que el Dr. Jara remarca és que el lideratge del projecte correspon a l’Hospital de Sant Pau, atès que disposa d’una experiència prèvia relativa a la compra de desfibril·ladors i que tota la gestió operativa del projecte amb la UE ha anat a càrrec de l’AQuAS. Destaca que l’objectiu no és comprar només unes pròtesis sinó que a més demanen una aportació de valor addicional, dels aparells. Aquesta aportació de valor ve  definida per 5 pilars fonamentals:

Primer pilar: Un canvi en la gestió del model. Passar de la compra convencional a una compra de serveis; no es compren models de marcapassos sinó uns serveis concrets que afegeixen valor a l’aparell en sí. 

Segon pilar: Monitorització remota del malalt que aportarà una informació definida prèviament a tots els actors implicats i professionals assistencials. Evitarà desplaçaments del malalt a l’especialista i si es produeix alguna alerta, des del servei mèdic s’avisa al malalt i d’aquesta manera es pot avançar a qualsevol complicació que el malalt pugui patir.

Tercer pilar: Risc compartit amb la industria. S’estableixen una sèrie de paràmetres i estàndards de qualitat que s’han de complir i això és responsabilitat de l’hospital i de la indústria, de manera que el pagament anual al proveïdor és en funció de que els objectius s’acompleixin. Hi haurà dues marques de marcapassos per permetre al clínic poder escollir la que millor s’adapti a les necessitats específiques del malalt. 

Quart pilar: “Coordinate care”. Implicant a l’assistència primària i l’especialitzada, i als professionals, metges i infermeres, del dos àmbits, generant informes automàtics a la història clínica compartida, que estaran a disposició de tots els professionals. 

Cinquè pilar: Apoderament del pacient. Per aconseguir que el malalt cada vegada s’impliqui més i que pugui disposar d’informació sobre el funcionament del marcapassos. Per això es demana a la indústria que desenvolupi una app senzilla per al mòbil que permeti, al pacient o algun familiar, disposar d’informació d’interès.  

El Dr. Jara explica que el projecte RITMOCORE disposa de finançament provinent de la UE, i per això, per poder obtenir aquest finançament calia que en el projecte hi participés algun hospital de fora de l'Estat.   

Cal remarcar que aquest projecte aporta avantatges per a tots el actors implicats. Als malalts els assegura una major qualitat de l’assistència que reben a nivell preventiu del seu problema de salut, els assegura un seguiment permanent del funcionament del seu marcapàs i els estalvia visites de control rutinari a l’especialista o al metge de primària; als professionals els aporta un visió molt més àmplia de la casuística, els permet compartir informació amb altres professionals i els alleugera la seva agenda a l’evitar visites de control si aquestes són innecessàries; a la indústria perquè el projecte els posiciona favorablement davant d’altres competidors a la vegada que esperona a aquests a millorar els seus productes en la mateixa direcció, i a la societat en general perquè la innovació es converteix en generadora d’activitat econòmica.  

El concurs ja ha estat anunciat a la plataforma de contractació pública de la Generalitat de Catalunya i al Diari Oficial de la UE. Les empreses interessades disposen d’un termini que acaba el 16 de març per presentar les seves ofertes.    

La Llei de Contractes de Serveis a les Persones, una oportunitat "en el període de descompte"

És una col·laboració escrita per:

Josep Lluis Lafarga Traver

Advocat especialitzat en Dret de la salut i redactor de l’Avantprojecte de Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya

Ramon Vilatimó Pujal

Metge de família i president de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa Sanitàries (ACEBA)

En l'article els autors reflexionen sobre el recent refús al Dictamen del Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones per part de la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya i sobre els seus efectes, i apel·len a la consciència dels diputats i diputades sobre la necessitat d’aplanar el camí per a l’aprovació  d’aquesta llei i de les lleis reguladores de les formes de gestió no contractuals per a la provisió dels serveis públics de salut i socials pel Ple del Parlament en els propers mesos, consolidant d’aquesta manera el model d’ordenació sanitària i social del nostre país, i els seus valors i objectius, mitjançant la transposició pel que fa a aquests serveis essencials de les Directives comunitàries aprovades l’any 2014 sobre l’adjudicació de contractes de concessió i sobre contractació pública.

El passat 3 de febrer, la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya ha refusat per 11 vots de Ciudadanos, PSC, Comuns, CUP i PP contra 10 vots d’ERC i JuntsxCat el dictamen sobre el Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com la Llei Aragonès, malgrat que la Ponència constituïda en el sí de la mateixa Comissió per a l’anàlisi, valoració i esmena d’aquest Projecte de Llei n’havia elaborat l’Informe i l’havia aprovat pocs dies enrere mercès al treball conjunt dels diputats i diputades adscrits a ERC, JuntsxCat, Ciudadanos, PSC i Comuns, havent acordat la pràctica totalitat del text articulat.

La llei de contractes de serveis a les persones constitueix un instrument cabdal per articular la provisió dels serveis públics d’atenció a les persones, tot respectant el model sanitari, social i educatiu del país, així com els seus valors i objectius, tal com assenyalen els articles 74 i següents de la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, que confereix un ampli marge de maniobra per regular aquesta mena de contractes als estats membres de la Unió Europea i als poders subestatals amb competències plenes en la matèria, com és el cas de la Generalitat de Catalunya.

La seva tramitació, en un context polític tens i enrarit per la polarització dels grups parlamentaris arran del procés, que ha estat la tònica habitual dels darrers mesos, i els esdeveniments de les dues últimes setmanes,han acabat per fer sucumbir aquesta iniciativa legislativa, malmetent una feina ingent de la Ponència, que havia millorat sensiblement el Projecte de Llei aprovat pel Govern, i tots els esforços esmerçats per acordar un text articulat que complís els objectius fixats i les expectatives de la majoria de les forces parlamentàries i del teixit social del país, més enllà del maniqueisme estèril que lastra qualsevol intent d’avançar socialment i donar resposta als reptes estratègics del país des de fa mesos.

De res no ha servit l’impuls generós dels agents econòmics i socials i les organitzacions representatives dels interessos col·lectius concernits que, des del suport o la crítica al Projecte de Llei, han empès amb les seves aportacions en el tràmit parlamentari la Ponència perquè revisi el text articulat tramès pel Govern i hi incorpori esmenes rellevants que han fet del Dictamen sotmès a la Comissió d’Economia i Hisenda, malauradament refusat, un instrument basat en un consens ampli de les forces polítiques ordenat a la voluntat de bastir un sistema de salut, social i educatiu finançats públicament, sostenibles i de qualitat, basats en la cooperació institucional i la col·laboració del sector privat, amb un paper preeminent de les entitats d’economia social i les entitats no lucratives, referents en el compromís solidari de la societat civil del país pel que fa a la provisió de serveis a les persones, en la línia de la Unió Europea i dels estats socialment més avançats del món. 

En efecte, el text legislatiu sotmès a la Comissió d’Economia i Hisenda, que aquest òrgan ha refusat, regulava els contractes de serveis a les persones, tot preservant la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat i l’assequibilitat en la prestació d’aquests serveis en interès de tots els ciutadans i ciutadanes, valorant especialment a efectes de la seva adjudicació aquelles entitats que aporten un valor afegit a la societat (entitats d’economia social i entitats sense ànim lucratiu) i aquelles empreses que apliquen polítiques de responsabilitat social corporativa, igualtat de gènere, responsabilitat ambiental, inserció laboral de les persones amb discapacitat o que han signat el Pacte Mundial de les Nacions Unides en matèria de corrupció, comerç just, etc.

Igualment, el text refusat recentment per la Comissió afavoria la qualitat per damunt del preu en l’adjudicació d’aquests contractes, amb un pes relatiu del preu que no podia ultrapassar el 30% en la valoració de les ofertes; prohibia la selecció de les empreses prestadores de serveis per subhasta, i exigia el compliment de les condicions salarials i laborals establertes en els convenis col·lectius de referència a totes les empreses adjudicatàries, a més d’incorporar mecanismes d’avaluació, control i seguiment continuats en l’execució d’aquests contractes i de sanció de les empreses que incomplissin les seves obligacions en la prestació dels serveis adjudicats, entre d’altres mesures ordenades a garantir uns serveis públics personals de qualitat i una especial cura i atenció en l’accés i la provisió dels serveis assenyalats a les persones que en són tributàries. 

D’altra banda, el text articulat que la Comissió no ha aprovat preveia mecanismes adreçats a facilitar l’accés o la continuïtat en la prestació dels serveis, d’atenció i cura de les persones mitjançant la fórmula dels contractes reservats, amb una vigència de tres anys, a favor de les organitzacions que compleixen els requisits de missió de servei públic, participació democràtica en la governança i reinversió de beneficis en els objectius de l’organització o distribució de beneficis socialment acceptats en base a criteris de participació (entitats d’economia social i entitats sense ànim lucratiu), organitzacions que, en raó dels seus trets identitaris, més valor aporten a la societat com a proveïdores dels serveis públics d’atenció a les persones, segons el Parlament Europeu i el Consell, reforçant el paper de les referides entitats en la contractació pública d’aquesta mena de serveis. 

Contràriament a allò que s’ha assenyalat des de determinades formacions polítiques i moviments socials que l’han volgut qüestionar en una dura campanya orquestrada en els mitjans de comunicació digitals i les xarxes socials, i recolzada en mobilitzacions al carrer, el Projecte de Llei refusat hagués permès externalitzar la provisió dels serveis públics d’atenció i cura de les persones, la qual cosa no vol dir privatitzar aquests serveis que, en tot cas, són universals, estan finançats públicament, i es presten amb l’abast i la intensitat que determina la cartera de serveis respectius que estableixen les lleis sectorials, essent proveïts per entitats amb solvència tècnica i econòmica acreditada i avaluats de forma homogènia amb els prestats pels proveïdors públics, per tal de garantir l’accés a uns serveis personals de qualitat a tots els ciutadans, qualsevol que sigui la naturalesa jurídica del proveïdor d’aquests serveis.

Igualment, el Dictamen refusat en Comissió obligava el Govern a aprovar, en el termini de divuit mesos, sengles Projectes de Llei per tal d’establir el marc regulador de les formes de gestió no contractuals per a la prestació de serveis de salut i socials, a l’empara de la Directiva comunitària sobre contractació pública, instruments legislatius que completen la regulació relativa a la gestió dels serveis públics de salut i socials, mantenint la vigència dels actuals convenis i contractes per a la provisió de serveis sanitaris d’internament i d’atenció primària i salut comunitària (atenció sociosanitària i de salut mental i atenció a les drogodependències), com també en matèria de serveis socials, fins l’aprovació i la implementació de les referides lleis.

No cal dir que amb l’aprovació de la Llei de contractes de serveis a les persones, que precisarà anys d’espera en el millor dels casos per ser aprovada, s’haurien impedit o, si més no, dificultat fets tant poc àlgids en termes de balanç social com la substitució d’una prestigiosa ONG sense ànim de lucre arrelada en el territori i amb una sòlida experiència en la provisió de serveis a les persones, com a proveïdor de serveis d’atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona, per dues empreses vinculades a sengles grups empresarials de l’IBEX 35, sense arrelament en el territori, almenys pel que fa a la prestació de serveis d’aquesta mena, en aplicació de la Llei estatal de contractes del sector públic, així com d’altres adjudicacions en termes similars a l’empara de la dita llei bàsica, que no inclou una regulació específica sobre contractes de serveis a les persones per tractar-se aquest d’un àmbit material sobre el qual correspon legislar a les cambres legislatives de les nacionalitats i regions amb competències plenes en la matèria, tal com estableix la mateixa Llei estatal sobre contractes del sector públic. En aquest sentit, és lamentable que des de posicions suposadament progressistes s’hagi refusat una llei que hauria barrat el pas al nou-mercantilisme en la provisió dels serveis públics que són la base de l’estat del benestar i més condicionen la qualitat de vida dels nostres conciutadans, com és el cas dels serveis sanitaris, socials i educatius.

Certament, la recent sentència de la Sala 3ª del Tribunal Suprem confirmant la inhabilitació del Molt Hble. President de la Generalitat com a diputat del Parlament, l’acord de la Mesa desposseint-lo d’aquesta condició de diputat i l’anunci de noves eleccions al Parlament de Catalunya, han situat el país en campanya electoral i, en aquest context, la feina ben feta, el consens assolit per la majoria de les forces polítiques en el curs dels treballs parlamentaris i l’exigència d‘assegurar una contractació de serveis públics esencials de qualitat en interès de tots els ciutadans han acabat cedint davant els interessos electoralistes i de partit. Una vegada més, les tàctiques s’han imposat sobre la POLÍTICA.

Per descomptat, ningú no pot posar en dubte la necessitat que el Parlament de Catalunya aprovi els Pressupostos per a l’any 2020, per tal de consignar els recursos que l’Administració de la Generalitat i els organismes i entitats que en depenen requereixen per poder exercir les seves funcions i prestar els serveis que els corresponen de forma adequada, i perquè el Govern que resulti de les urnes executi les prioritats fixades en aquesta Llei pels representants dels ciutadans escollits democràticament i, en especial després de dos anys de pròrroga pressupostària. No obstant això, i de la mateixa manera, cal apel·lar a la consciència dels diputats del Parlament de Catalunya sobre l’exigència que, en la llei de mesures administratives, fiscals, financeres i del sector públic que ha d’acompanyar la Llei de Pressupostos de la Generalitat d’enguany, s’hi incorporin aquelles disposicions que obrin la via per aprovar el més aviat possible les lleis de contractes de serveis a les persones i de fórmules de gestió no contractuals dels serveis públics de salut i socials -que cal tramitar alhora per tractar-se d’instruments normatius complementaris- i mantenir els actuals convenis, contractes i concerts fins l’entrada en vigor i la implementació d’aquests instruments, culminant així la transposició de les directives comunitàries relatives a l’adjudicació de contractes de concessió i sobre contractació pública, consolidant el model sanitari i social del país i els seus valors i objectius, i situant Catalunya a l’alçada dels estats més progressistes i avançats socialment del món a l’hora de garantir uns serveis públics d’atenció a les persones de qualitat, en interès de tots els ciutadans.

Enguany es compleixen trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), una llei que fou possible mercès a l’esperit de generositat i compromís entre totes les forces polítiques representades aleshores al Parlament  de Catalunya i que ha permès bastir un sistema de salut referent a Espanya i a molts països del nostre entorn i d’arreu del món. Revalidar aquest esperit trenta anys després per tal d’aplanar el camí a les lleis que actualitzen, completen i milloren la LOSC en un vessant tant rellevant com és la provisió de serveis públics de salut i socials, suposa un exercici de maduresa política i de lleialtat envers els nostres conciutadans que, com a país, no podem desaprofitar, encara que sigui en el període de descompte.