No n’aprendrem mai

 

L’onada de la Covid-19 dels mesos de març i abril va posar al descobert alguns dels dèficits del nostre sistema sanitari, tant pel que fa a la musculatura de l’Agència de Salut Pública, a les dotacions de plantilles, a la manca de previsió del departament de Salut, a desoir les recomanacions dels experts, al retard a l’hora de prendre decisions, etc., però sobretot el fracàs en el rastreig de contactes estrets va ser molt evident així com la manca de rigor en l’acompliment de les quarantenes que s’imposaven als ciutadans. 

Ara 6 mesos després, davant de l’embat d’una segona onada del virus tornem a repetir bona part d’aquells errors, fet que posa en evidència que quan es prioritzen criteris polítics per sobre dels sanitaris, quan l’experiència adquirida es llença per la borda, els resultats són, per força, novament dolents. 

 

El departament de Salut ha estat marejant la perdiu aquests últims mesos fent cas omís a una moció del Parlament de Catalunya del passat mes de Juliol, que l’obligava a rescindir amb caràcter immediat el contracte amb Ferroser, empresa del grup Ferrovial,  que, com és sabut, compta en el màxim nivell de la seva estructura directiva amb el  “germaníssim”. Misteriosament, el departament de Salut, sense donar cap explicació pública del perquè, manté vigent aquest contracte. I misteriosament també, el Parlament de Catalunya no diu res sobre aquest flagrant incompliment d’una de les seves resolucions. La moció aprovada pel Parlament demanava que els 17,6 milions d’€ que costa aquesta externalització es destini a la xarxa pública per que sigui aquesta qui assumeixi la tasca de rastreig dels contactes propers de les persones infectades. 

Durant la primera onada, el fracàs en aquest rastreig va ser evident, i en aquesta segona onada hem tornat a cometre el mateix error: a aquestes alçades, amb l’elevat nombre de nous contagiats diaris que es produiexen, seguir els contactes estrets de cada un d’ells és missió impossible. Què fa Ferroser amb els diners que percep per una tasca que ja no es pot fer? Perquè no es rescindeix un contracte que en les circumstàncies actuals esdevé inútil? Segur que aquests diners ens fan falta per moltes altres coses que no es poden fer perquè se'ls queda Ferrovial sense fer una aportació de valor al sistema sanitari.  

 

En aquest mateixa línia de manca de transparència cal incloure el misteriós retràs en la implementació de l’aplicació “Radar Covid” a Catalunya. Aquesta eina permet identificar contactes estrets de forma anònima, contribuint així a tallar les cadenes de contagi. En certa mesura l’eina automatitza les tasques de rastreig de nous contagis. El departament de Salut no ha estat gens clar a l’hora d’explicar perquè aquesta eina no ha estat implementada a Catalunya des de fa només un parell de dies, mentre que a moltes comunitats de l’Estat funcionava des del mes de Juliol. Dos mesos de retard... potser per protegir i justificar la continuïtat del contracte de Ferroser, que fa el mateix però de manera manual?

 

Un altre tema que no ha funcionat, a més del rastreig dels contactes dels nous contagis, és l’acompliment de les quarantenes. No hem estat capaços de convèncer a moltes de les persones que eren contactes estrets d’algun contagiat, que es confinessin a casa els dies necessaris per constatar si estaven o no contagiats, i aquestes persones que s’han saltat alegrement les quarantenes han pogut continuar propagant la malaltia. Aquesta falta de responsabilitat de molts ciutadans hauria d’haver estat castigada d’alguna manera per l’administració, que ha mirat cap a un altre banda davant d’aquesta manca de responsabilitat d’alguns. 

 

Sembla que Salut ha constatat que un 40% dels ciutadans no compleix correctament la quarantena, saltant-se l’aïllament domiciliari,  i ho atribueix a motius de caràcter laboral. Sense discutir si Salut té raó o no, no estaria de més que es multés d’alguna manera a aquells que es salten la quarantena. Saltar-se-la és equivalent a anar pel carrer sense mascareta, atès que si s’està contagiat, es pot anar escampant el virus per totes aquelles persones amb les que qui se salta la quarantena es relaciona. Saltar-se la quarantena podria ser considerat un delicte contra la salut pública? 

 

Encara voldria senyalar un tercer element que estem replicant respecte a la primera onada: dona la sensació que els polítics i algun que altre responsable tècnic del departament de Salut, tinguin por de dir clarament que hi ha persones de la nostra societat que amb les seves actituds estan sent molt insolidaris amb la resta de ciutadans. Tornem a estar amb el discurs fàcil d’agrair als ciutadans el que estan fent, quan realment aquest agraïment s’hauria de restringir exclusivament a aquells que efectivament estan actuant amb seny. Si tothom actués amb rigor i serietat el nivell de contagis no seria el que és. Per tant, senyores i senyors de la política, parlin amb la societat, no segons els interessos de la política, mirant de quedar bé amb el que es diu i suavitzant el to de les seves paraules. Parlin amb els ciutadans segons els interessos de la salut de tota la societat; segur que ens anirà millor. 

En definitiva, en aquesta segona onada estem cometent pràcticament els mateixos errors que els que vàrem cometre en la primera... no hem après res...       

Nova vaga a la vista... ara les infermeres

Aquesta vegada és el sindicat Infermeres de Catalunya qui està decidit a convocar vaga indefinida de les infermeres de tots els centres del sistema sanitari públic de Catalunya, si no es troben vies de solució a les diferents reivindicacions que el sindicat planteja.

En una carta a la consellera de Salut Alba Vergés el sindicat exposa les raons que justifiquen la vaga, i entre elles el cansament físic i mental de les infermeres després de tants mesos de sobreesforç degut a l’altíssima pressió assistencial, i a la manca crònica de personal d’infermeria que pateix el sistema sanitari públic a Catalunya.

 

 

Jessica Morillas, presidenta del sindicat Infermeres de Catalunya, ha fet arribar la carta a la consellera de Salut Alba Vergés i a la directora general de professionals Montserrat Gea, en la que es queixa dels dèficits amb que les infermeres es veuen obligades a treballar a conseqüència de les circumstàncies derivades de la pandèmia i que no permeten prestar una assistència adequada a tota la població. La pressió assistencial que les infermeres han de suportar degut a la manca de personal, treballant sota mínims, amb jornades llarguíssimes, sense possibilitat de conciliar vida laboral i vida personal, posant en risc la seva pròpia salut, ha acabat amb la paciència del col·lectiu, i tot a conseqüència d’un sistema sanitari ineficient que s’ha aprofitat de la bona voluntat de les infermeres i de la seva professionalitat. 

En la carta, les infermeres exposen tot un seguit de reivindicacions agrupades segons el seu contingut:

De caràcter social, i entre elles limitar a 1.300 el nombre de persones assignades a cada infermera en l’atenció primària i adequar els ràtios a l’atenció especialitzada.

De caràcter laboral i econòmic, i entre elles increment retributiu del sou base del 6%  amb efectes a 1 de gener de 2019, la restitució dels 3 dies graciables que varen ser suprimits, o la recuperació de les plantilles.

De caràcter professional, i entre elles fixar uns objectius raonables i assumibles, implementar la prescripció infermera de manera que cobreixi es necessitats de la població, o determinar una ràtio pacient/auxiliar en centres sociosanitaris i residencials.

 

La carta enviada a la consellera Vergés acaba amb un breu paràgraf que diu “Els exposem aquestes demandes perquè siguin ateses abans de la convocatòria d’una vaga general indefinida en l’àmbit de la sanitat pública de Catalunya."

 

De fet, la Covid-19, a banda dels brutals efectes sobre les persones i sobre els professionals de la salut, ha tingut altres efectes que han posat de manifestat les debilitats d’un sistema sanitari quan aquest ha estat sotmès a una situació crítica. Davant la pandèmia no hi ha hagut una resposta adequada per part de l’Administració sanitària. S’ha actuat tard i malament, i a aquells que criticaven la manca d’idoneïtat de les persones que ocupen els alts càrrecs del departament de Salut, els fets els han acabat donant la raó.

 

És possible que en determinats departaments del govern, es pugui assumir la màxima responsabilitat sense tenir cap coneixement d’allò del que t’han anomenat màxim responsable, tot i que al meu entendre això és sinònim de mal govern. Aquesta pandèmia ha demostrat que en un departament com el de Salut això és absolutament negatiu. Per més que el càrrec de conseller sigui un càrrec polític, en situacions crítiques com les que vivim, calen uns coneixements sanitaris. I més quan es fa poc cas, o nul, als comitès assessors. Les coses no passen per què si. La llei de Murphy sempre té una raó que la justifica

Sigui com sigui, estem en la legislatura que ha patit més vagues des que la Generlitat fou recuperada fa ja 41 anys. Mai en aquest llar període les vagues havie sovintejat el dia a dia de la sanitat catalana com ho estan fent en aquesta legislatura; segurament tampoc mai hi havia hagut a la cúpula de la sanitat catalana un nivell sanitari, salvant totes les excepcions que calgui, com el que hi ha avui. Sembla que els canvis que s'han produït a nivell de la secretaria general del departament milloren el nivell, però "a buenas horas mangas verdes..."         

La realitat és que segons denuncia el sindicat Infermeres de Catalunya, les infermeres ja s’han cansat de treballar sota unes condicions molt precàries des de tots els punts de vista i sense haver obtingut cap millora en els darrers anys. Veurem si aquesta amenaça es confirma o pel contrari, la situació es calma.  

P.S.- La vaga afectaria no només al personal d'infermeria sinó també a la resta de personal dels centres sanitaris   

Últimament no guanyem per vagues en el sector salut

Francesc José Maria, advocat i assessor laboral del Consorci, i representant de l'Associació empresarial (CAPSS) en la mediació de la vaga dels MIR, explica en aquest escrit el contingut del pacte al que han arribat les patronals del sector sanitari i l'ICS amb el comitè de vaga dels metges especialistes en formació i el sindicat Metges de Catalunya, convocant de la vaga. El Sr. José Maria és un expert coneixedor de les estratègies de negociació doncs ha participat en la negociació dels convenis col·lectius del sector, pràcticament des del primer conveni que es va signar. També reflexiona sobre l'oportunitat de les vagues en situacions de pandèmia com la que estem vivint.

En plena situació d’emergència sanitària per la pandèmia de la Covid-19, s’han convocat a Catalunya tres vagues de personal mèdic: la dels metges d’atenció primària del Institut Català de la Salut, que per sort va ser desconvocada, la dels Metges Interns i Residents que ha finalitzat amb un acord, quan escric aquestes línies s’acaba de signar el pacte després de tres convocatòries i 12 dies de vaga en un mes, i la que a nivell estatal ha convocat per demà dia 27 la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos contra la contractació excepcional de facultatius i la mobilitat funcional i geogràfica del personal mèdic que estableix el Reial Decret Llei 29/2020, per a fer front a la crisi sanitària preveient la falta de professionals en determinats serveis, nivells assistencials o àmbits territorials.

No entraré a valorar la oportunitat ni la dimensió ètica de les convocatòries de vaga en situacions d’emergència sanitària tan greus com les que estem patint.

Personalment em semblen d’una absoluta inoportunitat fins al punt de posar en qüestió el deure deontològic d’atenció als pacients. Són dos drets, el de vaga que assisteix als professionals i el de protecció de la salut dels ciutadans, que entren en col·lisió. Crec sincerament que en situacions excepcionals aquest conflicte entre drets s’ha de resoldre a favor del dret de protecció de la salut.

Seria desitjable que els col·legis professionals establissin un marc deontològic per a l’exercici del dret de vaga com ho han fet en relació amb altres drets fonamentals com l’exercici de la llibertat d’expressió en relació a l’ús de les xarxes socials.

En relació amb la vaga dels MIR de Catalunya és necessari fer les següents reflexions i puntualitzacions:

-  Les organitzacions empresarials i l’Institut Català de la Salut, i no el Servei Català de la Salut, són els qui negocien les reivindicacions dels vaguistes, no com esdevé en altres comunitats autònomes que la negociació es duu a terme directament per al corresponent servei de salut. Aquestes organitzacions no són competents per regular els continguts de la formació especialitzada ni el temps de dedicació a les activitats formatives assistencials i no assistencials que estableixen els programes formatius de les diferents especialitats, raó per la que no poden negociar algunes reivindicacions dels MIR com la dedicació d’un determinat percentatge de jornada a la formació no assistencial.

És per això que, amb el beneplàcit de l’autoritat sanitària, s’ha ofert la constitució d’una Comissió de Seguiment de Formació Sanitària Especialitzada, que estaria composta de forma paritària per representants dels MIR i de l’administració i les comissions de docència.

- En el capítol  formatiu s’ha ofert també una ràtio d’adjunts col·laboradors docents i residents de 4:1 en tots els àmbits assistencials, la garantia que el personal resident no cobrirà llocs de treball estructurals i el finançament de l’assistència a un congrés durant la residència.

-  En el capítol  del temps de treball i descansos, la oferta empresarial és clara: garantia del compliment de la jornada màxima anual obligatòria (2187 hores anuals  efectives sumant jornada ordinària i complementària d’atenció continuada); màxim d’una mitjana de quatre guàrdies al mes i només una d’elles en cap de setmana; garantia del descans diari de 12 hores i del descans setmanal de 36 hores ininterrompudes (acumulables a 72 hores en períodes de 14 dies); i l’excés de jornada sobre les 2187 hores serà voluntària i no podrà sobrepassar les 150 hores.

- En el capítol de la retribució, la situació de partida per a la negociació és complexa donat que la retribució dels MIR està regulada en un conglomerat de convenis col·lectius de treball -sectorial i d’empreses- i en l’acord de condicions laborals del personal estatutari de l’ICS. La retribució dels facultatius en formació en les taules salaries dels diferents àmbits de negociació col·lectiva no coincideix. No obstant això, l’administració sanitària catalana està disposada a establir un salari mínim garantit per a tots els metges en formació. Per això s’ha ofert un increment del cinc per cent a partir d’octubre de 2020 i a partir de l’1 de gener de 2021 una retribució bàsica (sou més complement de grau de formació) que sumada al preu hora guàrdia que ja s’està abonant en tots els centres sanitaris docents supera la retribució de la resta de comunitats autònomes. L’increment mig proposat és del 7’9%.

La proposta de la part empresarial finalment va ser acceptada pel sindicat convocant de la vaga i el comitè de vaga. Els últims quatre dies de vaga se’ls podien haver estalviat doncs el preacord -ara ja acord definitiu després de la seva ratificació- que es va signar dimecres al vespre era  fil per randa la proposta empresarial feta el diumenge.

S’ha acabat imposant el seny desconvocant la vaga dels MIR de Catalunya que era absolutament necessària per dues raons: 1) perquè la oferta que es va posar sobre la taula en la mediació de la vaga objectivament era molt bona i 2) per respecte al dret a la protecció de la salut dels pacients més necessari que mai en els temps de pandèmia que ens toca viure.

Tot i que ells pensin que si...el virus tampoc hi entén de càrrecs...

Deia el president del govern espanyol que el virus de la Covid-19 no entén de territoris, però a Catalunya sembla que hi ha qui pensa que sí que hi entén de càrrecs polítics.

Aquests dies el govern català s’ha vist obligat a imposar tota una sèrie de restriccions als ciutadans de Catalunya, pel creixement altre cop descontrolat, de la pandèmia que posa novament en tensió als hospitals i a tot el sistema sanitari i social. La segona onada de la pandèmia malauradament ja la tenim aquí, i amb ella, amb tota probabilitat un nou estat d’alerta. 

Aquestes mesures tenen una finalitat molt evident: es tracta de reduir tant com sigui possible la mobilitat dels ciutadans i els contactes socials per, d’aquesta manera, frenar l’expansió del virus entre la població. Els ciutadans veuen limitades les seves llibertats, i els empresaris s’enfronten als problemes que comporta aquesta situació que posa clarament en risc els seus negocis. Milers d’ERTO a Catalunya, treballadors a l’atur i activitats econòmiques que malauradament han de abaixar la persiana. Amb aquest panorama veiem amb sorpresa com el conseller de Salut oficiós i la consellera de Salut oficial passegen com aquell que res per Catalunya, i aprofitant que feia bo, se’n van anar a donar una volteta per l’Hospital de Palamós, o pel Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona entre altres sortides.   

Les seves excursions van implicar la mobilització de xofers, escortes, col·laboradors, autoritats locals, policies municipals, personal dels dispositius assistencials visitats, i periodistes, entre d’altres, i tot per anar a fer-se la foto, sense cap aportació de valor, i sense cap motiu aparent que justifiqués la visita, deixant de banda els consells de reduir la mobilitat que ells mateixos s’han encarregat de fer arribar a la ciutadania. I tot per arreplegar quatre vots perquè el Sr. Aragonès vol ser president de la Generalitat.

Segurament es deuen pensar que els ciutadans som rucs; que pel fet de veure’ls passejar per un hospital, o per un centre sociosanitari, o per una residència, o per un CAP ja els votarem. Aquesta classe política ha de saber que el vot dels ciutadans s’ha encarit. Què ja no n'hi ha prou amb unes fotos parlant amb directius d’un hospital o amb el comitè d’empresa o amb autoritats locals fent tota mena de promeses que després mai s’acaben fent realitat. Ara els ciutadans volem veure fets. I els fets que veiem avui per avui, no són precisament per aplaudir. Avui veiem com el nostres professionals de la salut cobren menys del que cobraven al 2010 a Euros constants. Veiem com sobre tot a l’assistència primària hi ha menys professionals que els que hi havia aquell any. També veiem com s’eternitzen les solucions per donar resposta a les necessitats dels territoris, o no es compleix amb els compromisos adquirits de sortida de vagues. Mai en el sector sanitari hi havia hagut tantes vagues com hi ha hagut en aquests legislatura que tan sols ha superat l’equador, i de la que el Sr. Aragonès ha sigut el màxim responsable de les decisions amb repercussions econòmiques.

Com a país estem malament, i un dels artífexs d’aquesta situació es diu Pere Aragonés, aquell que vol presidir la Generalitat, i que intenta aconseguir vots saltant-se totes les recomanacions que ell mateix fa a la ciutadania. On és la coherència d’algú que vol ser president de Catalunya?. Un bon líder polític ha de practicar l’exemplaritat; no es pot liderar una societat si amb les actituds personals es dona a entendre que les normes es dicten només perquè les acompleixin els altres. Un bon líder polític ha de ser el primer a respectar allò que ell mateix demana als ciutadans que respectin. Si es demana reduir la mobilitat a allò estrictament indispensable, no és de rebut que el Sr. Aragonès i la Sra. Vergés se’n vagin a visitar dispositius sanitaris sense una causa que ho justifiqui, més enllà de veure si capten algun vot més. 

I no, aquestes visites no són una anècdota. Formen part d’un pla concebut per donar visibilitat a un candidat a la presidència de la Generalitat que atenent a les seves decisions en l’àmbit sanitari ha fet evident que no té alçada política per assumir aquesta responsabilitat. No pot tenir credibilitat davant de la ciutadania algú capaç de dir que “hem de sacrificar activitat social per garantir la salut de les properes setmanes” quan ell és el primer, aprofitant que en aquests moments el govern català està decapitat, d’omplir la seva agenda de gran quantitat d’activitats socials per veure si esgarrapa uns quants vots que el permetin guanyar les eleccions a Catalunya. El bla, bla, bla al sector sanitari ja no convenç. Calen fets, i d’aquests n’hi ha hagut ben pocs, i aquests pocs, quan s’han produït sempre ha estat com a resposta a una vaga; mai a iniciativa seva.   

Però de ben segur que els catalans s’adonaran de les verdaderes intencions d’aquest personatge en certa mesura obscur i ambiciós, que es mou molt bé entre bambolines, i que no dona la talla des de cap punt de vista. I és que el Sr. Aragonès ha d’aprendre que amb la salut de les persones no s’hi juga.

Cada dia hi ha més gent a Catalunya que pensa que Pere Aragonès, Alba Vergés, Chakir El Homrani, i Josep Bargalló, no han estat a l'alçada del que les circumstàncies exigien. Cada dia ha quedat més clar per qui ho vulgui veure, que si ERC va reclamar la gestió d'aquests departaments (Economia, Salut, Treball i Educació) a l'hora de formar govern amb JuntsxCat no va ser per vocació de servei, o per expertesa en aquests camps, sinó per poder gestionar departaments grans amb pressupostos elevats on poder constituir-se com una verdadera ETT i col·locar als seus afiliats en els diferents càrrecs independentment de la seva idoneïtat. El que es coneix com la carta financera del parit. I així ens va...   

Els MIR desconvoquen la vaga

 

Després de 12 dies de vaga, els MIR acaben acceptant pràcticament la mateixa oferta que l’ICS i les patronals els havien presentat el passat diumenge ben entrada la tarda. La seva actitud, ha implicat per als malalts quatre dies extra de vaga que es podien haver evitat si els MIR haguessin actuat amb una mica més de serietat.

Sempre he defensat un sou digne per els MIR, i la millor formació possible. També les reivindicacions sobre la jornada i les condicions de treball han semblat raonables. El que ja no és tan raonable és portar les coses al límit per veure que més els pot caure si segueixen pressionant al sistema. Quan això passa, quan vols anar més enllà del que t’havies proposat inicialment, estàs caient en el teu propi parany: l’excés d’ambició et fa perdre la raó.

Les performances dels MIR aquests dies han estat fins i tot divertides. Tanmateix, la d’ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona deixa clar que alguns MIR els feia il·lusió despullar-se en públic abans de desconvocar la vaga. Altre cosa és que puguin pensar els ciutadans d’aquesta mena d’actituds. D’entrada dona la sensació que hi ha uns quants metges que no tenen massa respecte a la seva professió.  

 

 

Finalment s’ha desconvocat la vaga dels MIR després de 12 dies de “lluita”. Segons la pàgina web del sindicat Metges de Catalunya sembla com si aquest final de vaga hagués estat un èxit per el col·lectiu de metges especialistes en formació, però si ens fixem en el que han aconseguit veurem que és el mateix que les patronals del sector i l’ICS els havien ofert diumenge a última hora de la tarda. Per ser exactes hi ha una petita diferència en l’aplicació d’un dels acords. En la proposta de les patronals s’indicava que l’increment de sou del 5% s’aplicaria amb efectes de l’1 de novembre. Finalment la data d’aplicació serà l’1 d’octubre. Aquesta és la única diferència respecte a l’oferta que els MIR van rebutjar diumenge a la nit.  

El primer que ve a la ment després de veure com s’han produït els esdeveniments és que a aquesta vaga dels MIR li han sobrat quatre dies; l’acord assolit ahir era perfectament possible diumenge si ells no haguessin respost a la proposta de les patronals i de l’ICS amb una contraproposta del tot inacceptable. La proposta de les patronals i de l’ICS de diumenge passat va ser qualificada d’impresentable i d’autèntica almoina per part del col·lectiu MIR i del sindicat Metges de Catalunya, i 72 hores més tard, amb el petit canvi d’aplicar els increments l’1-O en lloc de l’1-N, Metges de Catalunya qualifica la proposta d’acord històric. Amb aquesta petita anècdota queda ben clara la serietat de tots plegats.

 

Aquests quatre dies addicionals de vaga han resultat estèrils per els MIR, però no per els sistema sanitari que en plena segona onada de la pandèmia ha estat sotmès a una tensió extra a conseqüència de la continuïtat capritxosa d’una vaga que ja no tenia raó de ser. Els diferents blocs en que s’havien dividit les reivindicacions dels MIR havien tingut una resposta vàlida per part de les patronals del sector concertat i de l’ICS. El Bloc de reivindicacions sobre Formació no s’ha vist alterat pel que fa a la proposta de les patronals i de l’ICS, tampoc hi ha hagut alteracions en el Bloc relatiu al Temps de Treball i a la Jornada, i únicament ha experimentat una variació el Bloc sobre Retribucions amb el canvi ja esmentat d’avançar l’increment del 5% de l’1 de novembre a l’1 d’octubre.

La raons per les quals els MIR i el sindicat Metges de Catalunya han actuat amb aquesta frivolitat, són difícils d’entendre. Per què han tardat 4 dies a acceptar l’oferta que tenien sobre la taula, i que varen rebutjar rotundament per insuficient quan la varen rebre no té una explicació massa entenedora, més enllà de pensar que segurament es volia anar tensant la corda per veure tot el que els queia de més. Segurament el fet d’incrementar les seves reivindicacions a mesura que anaven rebent propostes de les patronals pretenia portar el llistó tan amunt com fos possible, i al constatar que els patronals i l’ICS estaven disposats a plantar-se definitivament, els ha portat finalment a fer un pas enrere i acceptar la proposta que se’ls va posar sobre la taula diumenge passat. El resultat: quatre dies extra de vaga per no res.

 

Per no res... és un dir, perquè de coses n’han passat, i entre elles, que els MIR s’han manifestat a la plaça de Sant Jaume quedant-se amb roba interior. Amb el lema “ens deixen en pilotes” s’han mig despullat al mig de la plaça, davant de la sorpresa dels vianants. De fet, veient com han anat els coses, i com han acabat acceptant la proposta de diumenge, qui ha quedat verdaderament en pilotes ha estat el sistema sanitari durant aquests quatre dies de vaga sobrera. 

            

Els MIR de Catalunya, van tocant el violí

Continua una vaga marcada per les “boutades” dels metges especialistes en formació, que es neguen sistemàticament a desconvocar una vaga malgrat les propostes avantatjoses que els han fet arribar les patronals i l’ICS. Amb una supèrbia insultant, menyspreen l’esforç dels negociadors per satisfer en la mesura del possible les seves demandes, i més enllà de les desqualificacions personals dels negociadors, pretenen aconseguir el 100% de les seves reivindicacions, algunes d’elles del tot in-assumibles, i que en els fons són un insult a tots els treballadors d’aquest país per el seu caràcter elitista. Pretendre que se’ls asseguri un increment salarial anual de l’IPC més 3 punts, per els segles dels segles és no tocar de peus a terra, ignorar la situació econòmica del país, i desconèixer que els increments salarials futurs van per la via dels pressupostos que aproven els parlaments. Tot un despropòsit, que en el fons implica que no hi pugui haver negociació.

Cada dia em sembla més inacceptable, que davant la situació de la pandèmia a Catalunya, davant aquesta segona onada que està ja pressionant a nivells molt perillosos la capacitat dels nostres hospitals i col·lapsant l’assistència primària, aquests metges (perquè ja són metges) mantinguin una vaga que ha transitat del “no volem ser ma d’obra barata” a “volem un tracte elitista i privilegiat”.

Fins aquí podíem arribar; crec que patronals i ICS farien bé en deixar que vagin fent les seves vagues, i potser al final de curs ser una mica rigorosos a l’hora d’avaluar qui ha adquirit les competències formatives i qui no. 

 

Un procés de negociació és equitatiu quan les dues parts en conflicte queden igual d’insatisfetes... o de satisfetes. Arribar a aquest punt implica que per el camí les dues parts han perdut part del que volien aconseguir, o han guanyat allò que no tenien, i és en aquest punt intermedi, en el que les dues parts s’avenen a cedir parcialment en els seus objectius, quan arriba l’acord. Pretendre aconseguir al 100% les reivindicacions és voler anihilar a l’altre part. Habitualment els plantejaments del tot o res acaben en el res. I aquest és el risc que està corrent en aquests moments tot el col·lectiu MIR per culpa d’un comitè de vaga massa cregut de sí mateix, i mal assessorat per un sindicat (Metges de Catalunya) molt condicionat per unes eleccions que tenen ben a prop.   

Veiem a què ha dit NO el comitè de vaga dels MIR:

-Un espai bilateral de representants MIR amb el departament de Salut i el CatSalut per abordar de manera continuada millores en el sistema de formació sanitària especialitzada

-Es garanteixen 72 hores de descans cada dos setmanes

-Finançament, per part del sistema públic de salut, d’un congrés durant la residència 

-Blindatge de la ràtio de 4 residents per adjunt, per assegurar una bona supervisió dels residents 

-Increment retributiu del 5% per a tot el col·lectiu a partir de l’1 de novembre d’aquest any.

-A partir de l’1 de gener del 2021, la retribució anual seria per a cada categoria de MIR: R1 18.264,05€; R2 19.649,58€; R3 21.342,39€; R4 23.036,24€; R5 24.829,65€.         Aquesta retribució situa als MIR de Catalunya entre les retribucions més alta de tot l’Estat, i la més alta si el MIR fa una guàrdia a la setmana.

-Un increment salarial afegit per aquells MIR d’especialitats que no tenen guàrdies.

 

Val a dir que la negociació ha tingut diferents nivells; d’una banda hi ha hagut les negociacions formals entre el comitè de vaga, les patronals i l’ICS, i de l’altre banda hi han hagut converses entre representants del comitè de vaga i directius del departament de Salut. Tot això per intentar trobar solucions assumibles per el sistema sanitari i per satisfer les reivindicacions dels metges especialistes en formació. Malgrat els esforços, aquests han estat en va. La resposta del comitè de vaga dels MIR davant de l’oferta rebuda ha estat una contraoferta aixecant de nou el llistó, amb més reivindicacions, alguna d’elles del tot impossible d’assumir com per exemple:

Una retribució molt per sobre del que se’ls ha ofert

Un increment salarial anual de l’IPC més 3 punts.

Per la seva banda, Metges de Catalunya, el sindicat que dona suport a la vaga dels MIR a Catalunya, sosté en la seva pàgina web que “el suport a les seves justes reivindicacions és unànime”. Doncs bé; unànime ja no. Entre molts altres, el meu recolzament no el tenen. Vaig entendre al començament de la vaga que algunes de les reivindicacions dels MIR eren del tot justes; el pas dels dies m’ha fet veure que tot i haver satisfet aquestes reivindicacions justes la vaga continuava, prova clara que al darrere de la vaga hi ha quelcom més. També haig de dir que la castellanització del missatge dels MIR tampoc m'agrada. Ja sé que entre ells hi ha molts metges que procedeixen d’altres comunitats de l’Estat i fins i tot de l’estranger. Però són ells els que ha escollit venir-se a formar a Catalunya i aquí parlem en català, i els missatges que rebem, alguns els preferim rebre en la nostra llengua. 

 

Sigui com sigui la vaga continua, però es comença a entreveure un cert cansament negociador per part de patronals i ICS, com si ja haguessin arribat al final de les seves possibilitats de millorar el seu oferiment als MIR, fet que fa pensar que potser han decidit deixar de negociar i que la vaga es vagi desactivant per ella mateixa...               

El discurs del departament de Salut esdevé més sanitari

El Dr. Marc Ramentol nou secretari general del departament de Salut, renova la imatge del departament i aporta un discurs sanitari que no teníem des de fa ja alguns anys. La seva presència al FAQS de TV3, a banda d’algunes intervencions desafortunades de la conductora del programa, serveix per constatar que les mesures que es van prenent responen a criteris tècnics basats en el coneixement que mica en mica es va adquirint de la malaltia. En aquest sentit, la reducció al màxim de la mobilitat i de la interacció social són un fre molt efectiu per la propagació del virus.  

En el mateix programa també va participar el Dr. Bonaventura Clotet, metge especialista en malalties infeccioses, de reconegut prestigi a nivell internacional, que va incidir, entre altres temes, en la necessitat de trobar un tractament efectiu per combatre la malaltia però potser va insistir excessivament en la demanda de més diners per dedicar a la recerca.

Tanmateix l’aportació dels Drs. Clotet i Ramentol va ser de molt interès en uns moments en els que la segona onada del SARS-CoV-2 està generant molta preocupació entre la ciutadania al temps que s’està incrementant de nou la pressió sobre el sistema sanitari.

Llàstima que a TV3 no tinguin uns presentadors més adequats per aquests tipus de programes. 

Aquest és un resum de les seves intervencions:

 

Dr. Marc Ramentol:

-L’estratègia que estem seguint es basa en l’evidència del que hem anat veient a casa nostra però també a nivell internacional; estem fent actuacions contundents de manera precoç, que implementem el mínim temps possible. Ens hem marcat inicialment un període de 15 dies i en funció dels resultats veurem si és suficient o si haurem de prorrogar més enllà les mesures endegades. Com més precoç sigui l’actuació més efectiva resulta sobre la corba de contagis.

-Quan els indicadors perden l’estabilitat i enfilen una pendent ascendent, és quan veiem que comença aquesta segona onada que ja preveiem que arribaria i és quan es prenen mesures dràstiques. L’evolució de la pandèmia és molt explosiva i cal actuar amb rapidesa. 

-A l’Estat hi ha dos models de gestió de la pandèmia. A Catalunya sempre hem intentat que les decisions es recolzin en el màxim coneixement tècnic possible, revisem constantment les decisions preses, si els moments varen ser els adequats, i tot i així sempre hi ha àrees de millora. A Madrid sembla que varen decidir no prendre mesures davant de la situació que estaven patint. Són doncs dos models fins i tot oposats de gestió de la pandèmia i per tant l’editorial de la revista “The Lancet” que critica la manera com s’afronta a l’Estat la lluita contra la pandèmia sembla oportuna.  

-A finals de la setmana santa quan el govern del president Sánchez va decidir que els treballadors no essencials podien tornar als seus llocs de treball, nosaltres vàrem dir que ens semblava massa d’hora; ni tan sols feia deu dies que havíem arribat al pic de la pandèmia, i ens semblava que no havien passat els 14 dies necessaris per iniciar la des-escalada, per tant, la des-escalada al nostre entendre va ser prematura. 

-Hem anat millorant el rastreig des del mes de juliol. Tenim 2.300 persones fent aquesta tasca. Ara millorarem el rastreig i farem un pas més; fins ara ens dedicàvem a identificar contactes estrets; ara començarem a preguntar als contagiats on creuen que s’han contagiat. Intentarem refer la història de tots el contagis que es produeixen cada dia anant cap enrere, per trobar aquests indrets on la gent es pugui estar contagiant. 

-Dins del conjunt de mesures preses no ens hem plantejat fins ara el toc de queda; és una mesura que en el context d’una democràcia sempre costa prendre, però no ens podem tancar a cap mesura; veurem l’experiència dels països europeus que l’han aplicat i en funció de la situació de cada moment decidirem.

-Hem d’intentar relacionar-nos amb molt poca gent més enllà de la nostra bombolla de convivència. Hem de saber que més enllà de les persones amb qui vivim sota el mateix sostre, hem de disminuir tant com puguem la interacció social; això ha demostrat ser molt efectiu per reduir la velocitat de propagació de les pandèmies.

-El brot de l’Hospital Vall d’Hebron està controlat, s’han iniciat els tests als 7.700 treballadors del centre i hi ha professionals i pacients infectats. Sembla que és un brot lleu amb el perímetre ben delimitat. 

-Pel que fa als hospitals i centres d’atenció primària estan a un nivell important d’activitat perquè estem intentant recuperar l’activitat que es va deixar de fer al mes de març. Però haver deixat de fer l’activitat no Covid ens està generant uns seqüeles que continuen impactant en els sistema i això ho hem d’abordar. No ens ho podem tornar a permetre, i avui el creixement dels indicadors assistencials posa en risc la possibilitat de continuar compaginant l’activitat assistencial Covid amb la no Covid, que no podem deixar de fer.

-El número de contagis continuarà creixent la pròxima setmana; hi haurà més ingressos hospitalaris i els efectes de les mesures es començaran a entreveure aproximadament d’aquí a una setmana. No hem descartat mai que les mesures es puguin allargar més de 15 dies, si no aconseguim l’efecte esperat. Com més efectius siguem reduint la mobilitat i la interacció social, més probable és que frenem el creixement de la corba de contagis.

-Frenar la corba de contagis no només depèn de lo bons que siguem a nivell social a l’hora de respectar les mesures. El sistema sanitari ha de fer un esforç de diagnòstic, de rastreig, de millorar el compliment de les quarantenes; fixem-nos que 4 de cada 10 persones que tenen una indicació de quarantena no l’està fent prou bé.    

-Els tests antigènics que a partir d’ara es faran a totes els CAP i els hospitals aïllats, donen el resultat en 20 minuts, i formen part de l’esforç diagnòstic que estem fent; anem a buscar el virus allà on està; és una estratègia que apliquem aquestes últimes setmanes.               

 

Dr. Bonaventura Clotet:

-Tinc clar que la pandèmia es controlarà a mesura que hi hagi tractaments que aturin la progressió de la malaltia; en pocs mesos disposarem de còctels de fàrmacs que permetran bloquejar el virus i per tant disminuir molt el risc de que la gent emmalalteixi d’una manera molt greu i pugui morir, i si a més es desenvolupen els tests ràpids que permetin identificar i aïllar ràpidament a tothom, llavors potser ja no caldrà aplicar aquestes mesures tan dràstiques que els epidemiòlegs i els experts  han decidit aplicar i que jo respecto.

-Es poden evitar aquestes mesures dràstiques, tan perjudicials per tothom, si s’aboquen diners en una recerca que ens permeti disposar d’unes eines que possibilitin bloquejar el virus des del principi, d’una manera molt precoç. La recerca clínica permetrà que s’escurci el període de temps necessari de confinaments, tancaments d’activitats, crisi econòmica etc. Per això és tan important poder disposar quan abans millor d’aquestes eines, i des d’aquí, escombrant cap a casa, reivindico molts més diners per a la recerca-Personalment no tinc tant clar que sigui més perillós anar a un restaurant que al transport públic. Caldria desenvolupar eines de diagnòstic immediates, cal invertir en recerca, i això evitaria aquestes diferències de tractament. En aquest nou brot epidèmic  podem constatar que hem avançat molt i que els professionals sanitaris han après molt, i ho estan fen molt millor; segurament no s’arribarà a bloquejar el sistema sanitari.

-Tenim consolidats una sèrie de tractaments en etapes molt concretes. Els tractaments s’han d’aplicar en el moment oportú que és quan tenen una gran eficàcia. I tot això en la primera onada no ho sabíem i anàvem una mica sense saber massa bé què. L’evidència demostra que hi ha resultats favorables, però cal avançar molt més. Tenim els anticossos monoclonals que han aplicat al president Trump, i que permeten reduir la carrega vírica; això ara està en fase d’assaig clínic. Tots aquests estudis necessiten el seu temps, i les presses que patim per avançar ens sotmeten a una pressió molt alta.

-Una cosa és que la vacuna hi sigui, i altre cosa és que sigui del tot efectiva. A principis de març vam trobar que no totes les persones que passen la infecció generen anticossos protectors i que hi havia un 20% que no en desenvolupaven i ningú ens va fer cas; hi ha hagut reinfeccions, això vol dir que són persones que no van generar prou anticossos protectors. La vacuna hi serà però no sabem quan temps duraran els anticossos neutralitzadors que produirà aquesta vacuna. Confio molt més amb un tractament que bloquegi el virus, un diagnòstic immediat i test serològics a tothom que no pas amb una vacuna que no tinc la seguretat que valgui per a tothom.

-A part de reduir la mobilitat, el que cal és diagnosticar i fer tests a tota la població per poder identificar ràpidament als que estan infectats i que estan escampant ràpidament la malaltia. Així és com es pot controlar millor la propagació de la malaltia.      

Ara més que mai es demostra que per formar part del govern cal quelcom més que un carnet; cal sobretot expertesa

Les crítiques en la gestió de la pandèmia a Catalunya es centren en tres conselleries, totes tres sotmeses a la voluntat absoluta del vicepresident Aragonès, que exerceix com a conseller a l’ombra en totes elles; fa i desfà segons li sembla a Salut, Treball (residències socials) i Ensenyament.

Si en èpoques de normalitat ja sembla discutible que els màxims responsables de les diferents àrees del govern no siguin experts, ni tan sols coneixedors d’allò que tenen entre mans, ha quedat del tot evident que en situacions extraordinàries com les que estem vivint, l’expertesa ha de formar part també de les màximes estructures polítiques d’un país mínimament seriós i responsable. Sense coneixement i expertesa reconegudes socialment, sense “auctoritas” no hi pot haver lideratge davant d’una emergència sanitària com la que estem vivint.  

El conegut epidemiòleg Oriol Mitjà ha criticat amb duresa la gestió de la consellera de Salut Alba Vergés, a la que ha acusat de tenir escassos coneixements mèdics i salut pública i de no haver escoltat l’opinió dels experts. També ha afegit que “les persones que han estat al capdavant, han estat perillosament incompetents” (en referència al dimitit secretari de l’Agència de Salut Pública, el Dr. Guix). El vicepresident Aragonès ha volgut contradir les afirmacions del Dr. Mitjà, apel·lant al coneixement existent a l’hora de defensar les mesures preses per el govern, a partir de les consultes fetes a experts i dels recursos disponibles. 

Que la consellera de Salut Alba Vergés ha posat els cinc sentits en la lluita contra la pandèmia és una evidència. Que la seva dedicació i entrega a la feina han estat més que absolutes és un fet que cal reconèixer. Però que hi han hagut retards, mancances i errors en la gestió de la crisis sanitària és també una realitat. Deixar vacant la plaça de secretari de Salut Pública, després de la dimissió del Dr. Guix, és una errada monumental, que encara que tingui com a excusa les traves posades des del departament d’Economia, no té cap justificació al bell mig d’una pandèmia. 

 

La consellera Vergés ha abusat de les gesticulacions, de les compareixences públiques per parlar només de l’eslògan “mans, mascareta, distància” i gairebé res més. De contingut sanitari ben poc. Segurament tampoc era el seu paper, però en aquest cas hauria d’haver fet un pas al costat i en lloc de tantes compareixences, algú amb més coneixement especialitzat hauria d’haver agafat la responsabilitat d’informar a la ciutadania. Tanmateix la seva implicació personal en la crisi sanitària que estem patint ha estat absoluta, però lamentablement en situacions excepcionals amb això no n’hi ha prou. Cal acompanyar el lideratge polític d’un lideratge d’expertesa que ella no ha pogut exercir. La consellera Vergés té l’autoritat que li atorga el càrrec però no té l’auctoritas, la legitimació social derivada del reconeixement de la comunitat sobre el seu saber de la matèria de la que n’és la teòrica responsable. Cal dir que tampoc ha tingut la independència necessària respecte del vicepresident; de fet, el Sr. Pere Aragonès és qui ha exercit de conseller de Salut a l’ombra, i per tant totes les crítiques que pugui rebre la consellera Vergés haurien d’anar dirigides cap aquest personatge tan poc transparent.

 

Tanmateix, i malgrat tot el que es pugui dir, qui ha estat verdaderament nociu per a la salut dels nostres avis és el conseller Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies. Ningú entén com  algú tan inepte continua al front de la conselleria; només es pot explicar la seva continuïtat pels acords de legislatura entre JuntsxCat i ERC, pels quals el president de la Generalitat no podia vetar ni cessar cap conseller proposat per ERC, si aquests no hi accedien. I aquest és el cas. ERC manté com a conseller a algú que ha fet mèrits sobrats per haver estat expulsat del govern per incompetent. Tanmateix, més enllà dels acords de legislatura hi ha la dignitat de les persones per sobre de tot. La gestió del departament de Treball, durant la pandèmia, pel que fa a les residències socials, ha estat un gran desastre.

Encara hi ha un tercer personatge, que en la gestió de l’emergència sanitària ha creat problemes. Problemes que ell ha intentat transferir a Salut per treure’s les puces de sobre, i tenir un culpable a ma per si se li torçaven les coses. Em refereixo al conseller Bargalló, fortament criticat  per una gestió deficient, per la que en diferents ocasions, fins i tot abans de la crisi sanitària, se li ha demanat la dimissió. Cinc sindicats de l’ensenyament, al mateix temps, han demanat la seva dimissió no fa ni sis mesos. 

 

Estem lligats de mans i peus per un sistema polític que juga en contra de la bona gestió i dels interessos dels ciutadans. Com que ERC no vol assumir que alguns dels seus consellers en el govern ho estan fent malament, els manté en el càrrec per no deteriorar la imatge del partit. Es prioritza la imatge d’un partit per sobre l’eficàcia d’un govern i per sobre dels interessos d’una ciutadania que és qui paga les conseqüències de tot plegat.                                           

Dues vagues de metges, just a l’inici de la segona onada de la pandèmia

Quan encara ressonen els aplaudiments de la ciutadania de Catalunya als professionals sanitaris en agraïment a la seva resposta abnegada i generosa a l’hora de combatre els demolidors efectes de la Covid-19 en la població; quan encara recordem amb admiració i respecte als professionals sanitaris que van posar en risc les seves pròpies vides, i malauradament fins i tot alguns la varen perdre, en la lluita contra la pandèmia; quan més que mai es requereix que la màxima capacitat del coneixement mèdic es centri en trobar solucions al cada dia més aclaparador nombre d’infectats, ens trobem amb dues vagues mèdiques, i les dues convocades per el mateix sindicat.

No vull de cap manera posar en qüestió el dret de vaga; només faltaria. Però entenc que entre el dret a fer vaga i el dret a la vida de les persones, ha de prevaldre sempre el dret a la vida. 

També entenc que els metges estiguin al límit de la seva resistència per culpa d’una administració sanitària que els pren el pel; que els promet l’oro i el moro i després no acompleix íntegrament les seves promeses. Entenc que els metges de primària estiguin farts de sentir elogis a la seva entrega i a la seva feina, però que tot es quedi en elogis i no s’atenguin adequadament les seves reivindicacions, i arribi un moment en el que ja no puguin més. És del tot compressible la seva decepció i desànim, quan després del gran esforç que tots els professionals sanitaris varen fer en la primera onada de la pandèmia, se’ls premiés amb una paga ridícula i escadussera.   

Em costa una mica més entendre als MIR, els metges especialistes en formació, que tot i acceptant que estan mal pagats, també és cert que estan aprenent a ser metges especialistes, i en aquest sentit, caldria que la seva retribució estigués més d’acord a les responsabilitats que assumeixen a nivell assistencial. Tampoc entenc les postures altives d’algun líder d’aquests joves professionals en uns moments en els què el que cal és molta empatia i ben poca arrogància. Se’m fa difícil entendre que els MIR a Catalunya s’entestin en rebutjar una proposta formativa, laboral i retributiva que en molts aspectes els situa en una posició d’avantatge respecte dels seus col·legues d’arreu de l’Estat.

El que no entenc de cap manera és que just quan tots els entesos estan dient que estem ja en la segona onada de la pandèmia, quan el govern de Catalunya pren mesures dràstiques per limitar tant com sigui possible la mobilitat, un sindicat (Metges de Catalunya) mantingui convocades dues vagues a Catalunya, la dels metges de primària de l’ICS que hauria d’acabar aquest proper divendres, i la continuació de la dels MIR que està anunciada per la setmana vinent amb l’amenaça de repetir-la cada tres setmanes. Per dir-ho suaument em sembla una actitud frívola impròpia del col·lectiu que representen. És evident que els motius que justifiquen les dues vagues hi són, però també és evident que no és el millor moment per dur-les a terme.

No entenc de cap de les maneres, al sindicat Metges de Catalunya convocant aquestes vagues en uns moments tan inoportuns. 

Tanmateix és cert, que algunes autoritats d’aquest país abusen de la bona voluntat, abnegació, vocació i professionalitat del personal sanitari. I en aquest sentit el conseller de Salut a l’ombra (el vicepresident Aragonès) és el principal causant dels incompliments de la majoria d’acords de sortida de vaga d’ara fa gairebé 2 anys a l’assistència primària. Només se’l pot excusar de la no contractació del personal facultatiu compromès, atès que en el mercat de treball hi ha els professionals que hi ha, però tots els altres incompliments que impliquen recursos econòmics tenen un únic responsable: Pere Aragonès. 

Sigui com sigui, i respectant les raons de tothom, voldria fer una crida al sentit comú. Voldria demanar a les parts en litigi que aparquin per un temps les seves diferències, que es centrin en resoldre de la millor manera possible els problemes derivats de la brutal pressió assistencial que el sistema sanitari està patint i patirà encara més les properes setmanes, els uns aportant recursos tecnològics i humans i els altres la seva professionalitat. Quan recuperem una certa normalitat, serà el moment de passar comptes els uns amb els altres. Per cert, les eleccions a la presidència de la Generalitat estan a 5 mesos vista; és un bon moment per passar comptes.

Vull continuar aplaudint als professionals sanitaris que segueixen al peu del canó malgrat el maltractament que estan patint; vull continuar aplaudint als professionals que ho donen tot per la salut del ciutadans dels que tenen cura. Però no puc continuar aplaudint a una minoria d’una banda i de l’altre, que prima altres interessos. 

Nota: sembla que a última hora de dimecres, Metges de Catalunya ha ajornat la vaga dels metges d'assistència primària de l'ICS, una de les dues que tenia convocades