divendres, 29 de juliol del 2016

Fracking en el sistema sanitari


Per a quan l’autocrítica?



Per Francesc José Maria

El Tribunal de Comptes ha dictaminat la inexistència de responsabilitat comptable en el finançament de les obres de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat. Convindria ara que tots aquells que han estat practicant fracking en el sistema sanitari buscant responsabilitats inexistents dels gestors i administradors del Consorci Sanitari Integral fessin pública alguna rectificació autocrítica.


Francesc José Maria, advocat i exgerent de l'ICS
El Tribunal de Comptes (TCu) ha dictat, en data 27 de juliol, una Acta de Liquidació provisional per la que determina que no es pot exigir cap responsabilitat pel finançament de la construcció de l'Hospital Comarcal del Baix Llobregat : “Por lo que al estar ante una situación de inexistencia de supuestos constitutivos de alcance, no cabe hacer pronunciamiento alguno con respecto a las presuntas responsabilidades”.

Les actuacions del TCu s'havien  iniciat per un informe elevat per la Sindicatura de Comptes de Catalunya elaborat a instàncies del Parlament de Catalunya (Resolució 938/X del Parlament) que li va encomanar que revisés el seu anterior informe de fiscalització del que no es desprenia que existís cap mena de responsabilitat pel finançament de les obres de construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat.

El Parlament de Catalunya va encarregar a la Sindicatura de Comptes que busqués petroli i aquesta en un nou informe de fiscalització (Informe28/2015) va establir que hi havia indicis de que se'n podia trobar i quan l'encarregat de la prospecció, el TCu, ha analitzat el terreny i els substrats inferiors ha determinat que no existeix cap jaciment petrolífer. La Sindicatura va presentar el seu nou informe a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament el passat 12 de maig, advertint  el síndic Sr. Andreu Morillas en la seva intervenció que no era segur que es trobés petroli (responsabilitats comptables dels administradors i gestors del Consorci Sanitari Integral entre els quals em trobava inclòs com a membre del seu consell rector, en la meva qualitat de director gerent de l’ICS) i que, al seu parer, només podien existir  uns lleus indicis de la seva existència: “Aquestes conclusions, no obstant, les fa la Sindicatura amb totes les reserves i posant de manifest que únicament es fan respecte als possibles indicis, o de la possible existència d’indicis...”

Malgrat el que va expressar el síndic, en aquella compareixença vam poder escoltar intervencions d'alguns diputats que només volien llegir de l'informe allò que convenia als seus posicionaments preconcebuts. Reproduïm a continuació alguns  talls de la intervenció del flamant líder podemita el Sr. Dante Fachín que es distingeix per la seva vocació de croat anticorrupció del sistema sanitari  que ja  va deixar palesa  en la seva anterior etapa d'editor d'un diari digital des del que es dedicava a fer d'altaveu (portaveu?) del depurat director de l'Oficina Antifrau de Catalunya  Daniel de Alfonso:

-       “... el tema pirotècnic, no? Perquè, aquí s’han fet escarafalls enormes amb el tema del 3 per cent, i aquí estem parlant d’un 111 per cent...”
-       “...hi ha hagut un interès manifest, clar, decidit de buscar la manera de saltar-se el control públic, de manera constant,...”
-       És una pena que ... el nom de Moisès Broggi passi a la història com el nom d’un cas de corrupció. Haurem de fer tot el que estigui a les nostres mans com a mínim per salvaguardar el nom del senyor Broggi.”


El bon nom del Dr. Broggi sempre ha estat a bon resguard sense necessitat de la seva intervenció senyor diputat.

Una altra intervenció remarcable va ser la del diputat cupaire el Sr. Benet Salellas. Per a ell era tot tan evident que va fer un panegíric sobre el càstig als corruptes. Abans de que el Tribunal de Comptes intervingués ja havia dictat sentència:

-       “...si nosaltres volem evitar la impunitat la via clàssica per evitar la impunitat és el càstig.”
-       “... com és que vostès posen això, negre sobre blanc, i es limiten a portar-ho al  Parlament de Catalunya? Com és que això no està en mans de la policia per anar a detenir a les persones que han saquejat l’erari públic?

Ara que el TCu ha dictaminat la inexistència de responsabilitat comptable i, per tant, que no s’ha produït cap mena de malversació dels cabdals públics i no existeix un cas de corrupció a l'Hospital Comarcal del Baix Llobregat, caldria recordar als diputats citats que segons el diccionari soviètic de filosofia, la crítica i l'autocrítica és un procediment per descobrir i superar els errors i les insuficiències en l'activitat de les organitzacions. L'autocrítica pels marxistes és un principi bàsic del treball polític alhora que és concebuda com una de les principals forces motrius de desenvolupament i de canvi social.

Espero que davant de l'evidència d'aquesta resolució del TCu que declara la inexistència de supòsits constitutius de delictes tant d'aquesta resolució com de moltes altres que s'han produit tant en la jurisdicció comptable com de la penal, que han arxivat suposats casos de corrupció, els polítics i mitjans que amb mètodes aliens al periodisme, sota l'excusa de la seva denúncia, han condemnat a priori a persones i institucions prenent com a  base  situacions que eren merament indiciàries i que finament han acabat en un no res en els tribunals, tinguin la suficient alçada intel·lectual i moral i facin autocrítica de la seva actuació rectificant públicament i restituint l’honor i la reputació a les persones i institucions que els hagin vist vulnerats amb les seves declaracions i publicacions. Alguns polítics i alguns mitjans han contribuït a generar en l'imaginari col·lectiu la falsa imatge de que la sanitat catalana és un niu de corrupció i els seus administradors i gestors uns corruptes incorregibles.

En les seves mans està, actuant amb una dosi d'humilitat i esperit autocrític, demostrar que no són companys de viatge dels poca vergonyes que es vantaven “d'haver destrossat el sistema sanitari català”, malgrat que objectivament i lamentable els hi hagin fet el joc, practicant fracking en el sistema sanitari a la recerca d’un petroli inexistent la major part de les vegades.

Francesc José María

(Un presumpte corrupte)


www.rbaestudisiprojectes.cat

dimarts, 26 de juliol del 2016

Els Consellers de Salut, des de la Generalitat provisional fins ara, defensen el model sanitari català mitjançant un manifest conjunt



El mateix dia que Albano Dante Fachin assumeix la secretaria general de Podem, el sector sanitari públic català es veu reforçat, i els seus professionals reconeguts.


El consens entre les forces polítiques catalanes està en la base de l’èxit del model i de la seva constant adequació a la realitat del país



Salvant les excepcions que calguin, les reaccions als intents de destrucció del nostre sistema sanitari públic han estat relativament suaus després d’un període d’uns cinc anys en el que arrel de les retallades a sanitat, els populisme i la mala intenció d’alguns activistes socials i d’algunes formacions polítiques ha volgut desgastar als governs de Catalunya omplint els seus pamflets d’acusacions de corrupció i de privatització d’un sistema sanitari molt ben valorat pels seus usuaris, amb uns resultats en salut excel·lents, comparables als de països europeus que hi esmercen molts més recursos que els que hi dedica Caalunya. Només el president del COMB o la Societat Catalana de Gestió Sanitària, i les patronals del CSC i UCH han actuat amb una certa contundència contra aquells que han volgut causar tant mal al sistema sanitari.

Afortunadament, avui els exconsellers de Salut de la Generalitat i el conseller actual (només hi faltava l’exconseller Laporte, traspassat a l’any 2005) han fet un pas endavant signant un manifest conjunt en defensa del sistema sanitari català. Aquest manifest és molt important per reforçar la moral de tot el sistema que ha quedat una mica perplex per la tebior d’alguna de les respostes que fins ara s’havien fet públiques en defensa del sistema.  Pel que ha transcendit de la trobada tots han estat molt participatius i crítics amb la situació viscuda per la sanitat catalana. El manifest diu així:

“El sistema sanitari català és un dels pilars més sòlids del nostre estat del benestar, un factor clau de la cohesió social de Catalunya. Una solidesa que es demostra en els seus indicadors de qualitat, equitat i eficiència, en el seu reconeixement internacional i, en darrera instància, en els indicadors de salut de la societat catalana. I això és en gran part així -malgrat l’infrafinançament crònic i estructural a què ha estat sotmès des dels seus orígens- gràcies a la fortalesa dels seus principis i al compromís dels professionals sanitaris que amb tota la seva vocació i el seu talent es dediquen al benestar dels ciutadans del país.

Aquest sistema català de salut és fruit d’un intens i continuat esforç col·lectiu, polític i social d’institucions, professionals i ciutadans durant més de trenta-cinc anys de democràcia. Aquest compromís ha estat possible gràcies a un sòlid i transversal consens, que s’ha manifestat històricament des de la promulgació del primer mapa sanitari l’any 1980 fins a les grans lleis de salut, com la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), la Llei de Salut Pública o la Llei de l’Institut Català de la Salut, que ha permès la seva constant transformació.

És per aquestes raons que volem reafirmar el nostre orgull i la nostra confiança en el sistema català de salut, alhora que ens mostrem ferms, des del diàleg i la voluntat de consens, en la seva defensa i convençuts del seu progrés.”

Signen el document Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comin.

Ara caldria que entre tots es pogués recuperar l’ambient previ a la crisi, quan ningú utilitzava al sistema sanitari per desgastar al rival polític. Un sistema sanitari és  més fort quan no es veu sotmès a tensions polítiques de cap mena. Això no vol dir que el sistema sanitari faci el que vulgui i com vulgui, sinó que ha d’estar sotmès, només faltaria, a les lleis que regulen es seu funcionament. El sistema ha de ser transparent i retre comptes als ciutadans de com utilitza els recursos que aquests li fan arribar via impostos, però els ciutadans (i entre ells els polítics) han de ser a la vegada respectuosos amb els sistema de salut i els seus professionals, la immensa majoria dels quals són gent molt ben preparada, honrada i vocacional. Podria ser que acuestes trobades entre consellers es repetissin en el temps. Tant de bo.

Celebrem doncs aquesta bona notícia, i esperem que de tot el que hem viscut aquests últims cinc anys en puguem extreure conclusions que serveixin per no repetir segons quins errors de cara al futur: senyors polítics, amb la sanitat no s’hi juga!


Precisament en aquests moments vull tenir un  record per totes aquelles persones que s’han vist injustament denunciades per corrupteles inexistents, i que finalment  la justícia els ha exonerat de cap responsabilitat. Tanmateix el dany fet a les seves persones, a les seves famílies i en ocasions a les seves empreses, qui el repara?


dilluns, 25 de juliol del 2016

16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica Puigcerdà 2016 (i II)


El Dr. Jaume Padrós, president del COMB, va sortir en defensa del model sanitari català i va negar que la gent de la sanitat fossin encobridors d’un sistema corrupte


David Elvira: “Volem fer compatibles proximitat al domicili i qualitat de la prestació... Volem tenir una actuació de proximitat en el territori...  Volem sanitaritzar el CatSalut perquè no som màquines de fer contractes... ”



(...Continua de l’entrada anterior)

Després de la intervenció del Sr. Vicenç Ortún, la Dra. Candela Calle directora gerent de l’ICS, va ser la següent en prendre la paraula. Va oferir un seguit de diapositives en les que no era possible llegir res, atès que estaven del tot atapeïdes d’informació sense massa interès. Es va dedicar a explicar el que és l’ICS per si de cas hi havia algú a l’auditori que no ho sabia. Cap aportació per ressaltar.

Tancava la taula el Dr. Campistol  nou director general de l’Hospital Clínic. Tenia interès en sentir-lo perquè mai abans havia tingut l’ocasió de fer-ho, i he de dir que sense ser res extraordinari, la seva presentació va superar la de la seva antecessora, tot i que també es va dedicar a explicar la seva institució, però amb una mica més de gràcia, situant al Clínic en el context de la sanitat catalana.   

Va dir que el Clínic practica la medicina de les quatre P: la preventiva, la predictiva, personalitzada i participativa, i ho fa sota cinc premisses molt clares: Qualitat assistencial, Equitat, Eficiència i Participació. Va acabar la seva intervenció dient que “la sanitat és sempre un servei públic, i en el model sanitari català, aquest servei públic es presta a través d’una diversitat de proveïdors.”

Tot segui es va obrir un debat. Va ser Francesc José Maria, advocat especialitzat en dret de sanitari, qui va obrir el foc. En la seva intervenció Jose Maria va dir que l’autonomia de gestió estava en risc per les actuacions de la tecnoestructura funcionarial que pretén que tot sigui entès com a “cosa pública” i per diferents moviments socials que en realitat van en contra del sistema, i tot això no era més que un atac a l’autonomia de gestió. Quan Francesc José Maria encara  estava dient la última paraula va intervenir amb molt energia el Dr. Jaume Padrós president del COMB recolzant el que José Maria havia dit i queixant-se d’aquells que havien dit que la gent de la sanitat eren un encobridors d’un sistema corrupte. El Dr. Padrós va arribar a dir que hi ha gent que té por de parlar. Per sortir al pas d’aquest estat de denúncies infundades i indignes el Dr. Padrós es va mostrar disposat a sortir, junt amb veus autoritzades i de prestigi, per explicar als ciutadans i als partits polítics que és el sistema de salut català, i li va demanar al professor Ortún si el Centre de Recerca en Economia i Salut de la università Pompeu Fabra, en el que hi participa el propi Vicenç Ortún i el COMB podrien treballar conjuntament en aquesta línia de defensa del model sanitari. També va suggerir que en aquesta aliança hi participi la Societat Catalana de Gestió Sanitaria. Veurem quina continuitat té tot plegat. 

El Dr. Jaume Padrós president del COMB va prendre la
paraula per defensar el sistema sanitari català
Després de les paraules del Dr. Padrós la “temperatura” de la Jornada es va incrementar tot d’una, fet que va contribuir a que la intervenció del ponent següent aixequés moltes expectatives addicionals a l’interès que de per se tenia la intervenció de David Elvira director del Servei Català de la Salut.  David Elvirta va començar volent revisar tres “mantres” existents en el món sanitari però abans va voler descriure les característiques del moment que vivim:
  • Quinquenni negre d’insuficiència pressupostària
  • Quinquenni negre per la politització de la sanitat com arma de confrontació entre partits polítics
  • Cronicitat i forta pressió assistencial
  • Hem viscut una política de preus, però no de reformes estructurals.
Després David Elvira va posar obre la taula els tres “mantres” que vol combatre, que no acabo de veure clar si són mantres auténtics o bé formen part de l'estratègia per justificar algunes de les decisions preses aquests mesos passats. Sigui com sigui són els següents:
  • La propietat de la provisió de serveis sanitaris diversa, no és important
  • En el sistema sanitari català existeix una separació de funcions
  • El CatSalut és una asseguradora pública
No va entrar gaire en el primer dels “mantres". Si que es va referir a l’autonomia de gestió a la que havia al·ludit Francesc José Maria dient que “per tenir autonomia de gestió cal lideratge i cal assumir riscos”. Va negar que el fet que ell hagi assumit la presidència de l’ICS vagi en contra de la “separació de funcions”

David Elvira, director del CatSalut
Sobre el CatSalut va dir que el Servei assegura el repartiment d’uns recursos garantint l’accés i la equitat dels serveis a través dels contractes, intentant fer compatible la proximitat al domicili amb la qualitat de la prestació, i per això es necessita una massa crítica per fer xarxes. Tot això no és la tasca d’una asseguradora sinó que va molt més enllà. El CatSalut manega i gestiona la diversitat de la provisió focalitzant sobre els problemes de salut, simplificant amb instruments més senzills, amb una visió territorial i de proximitat i pretén “sanitaritzar” el Servei Català de la salut, “perquè no som màquines de fer contractes”


Amb la intervenció de David Elvira director del CatSalut va acabar la sessió del matí. Per la tarda, el Sr. Josep Maria Bunyol  guionista i crític de cinema i TV, va fer una xerrada sobre Metges i medicina al cinema i a les series de televisió, i tot seguit es va desenvolupar la Taula 3 sota el títol “Els metges vistos pels pacients”, en la que hi varen intervenir la Dra. Dolors Navarro, l’advocada Magda Oranich, la periodista Carme Fernández de Diario Médico i el D. Carles Blay metge de família. La taula es va centrar en la presa de decisions compartida. Tot seguit l’acte de cloenda que va donar pas a una conferència impartida pel Dr. Miquel Vilardell sobre les “confessions d’un metge” que és un llibre en el que el Dr. Vilardell recull les seves experiències com a metge i que ha volgut reflectir en un llibre per tal que siguin útils a qui vol ser metge i també a qui ja ho és.  


diumenge, 24 de juliol del 2016

16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica Puigcerdà 2016 (I)




El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona es compromet amb la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de metges i metgesses.


Vicenç Ortun: “la millora sanitària del país no es produirà sinó hi ha una millora de la qualitat dels partits polítics."



Un aspecte de sala d'actes del Museu Cerdà
Un any més, Puigcerdà ha estat la seu de la 16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) la Universitat Ramon Llull, l’Ajuntament de Puigcerdà i AUCer (Associació  Universitària de la Cerdanya). No puc començar el relat del contingut de la Jornada sense retre un sentit homenatge a l’amic Jordi Boix, que ens va deixar ara fa una mica més de dos anys  i que va ser un entusiasta col·laborador en la consolidació d’aquesta trobada mèdica als Pirineus.

La Jornada va començar amb la tradicional benvinguda que van rebre els participants per part de Jordi Gassió i Enric Subirats de l’Hospital de la Cerdanya (Transfronterer), Maria Josep Puente d’AUCer, i Jaume Padrós president del COMB. Tot seguit es va desenvolupar la primera taula moderada per Elvira Bisbe i en la que quatre metgesses, les Dres. Montserrat Garcia, Iolanda Jordan, Àngels Escorsell i Elena O’Callaghan ens varen donar la seva visió de “com sobreviure sent metgessa, dona, mare i filla”. Van ser quatre experiències diferents intentant compatibilitzar la vida professional i familiar, en les que va quedar ben evident que la conciliació entre les obligacions professionals i la vida familiar està plena d’entrebancs i que només amb vocació, esforç i comptant amb la col·laboració de familiars i fonamentalment la parella, es poden donar respostes a les exigències de la feina i a les de la família. Tanmateix tot plegat comporta estres, cansament, dormir poc, etc.

En la seva introducció del tema, la Dra. Elvira Bisbe va donar algunes dades interessants. Entre elles va explicar que la feminització de la professió mèdica s’ha anat incrementat aquest últims 20 anys. En l’actualitat per cada metge en actiu hi ha dues metgesses. Tot i així, a nivell de càrrecs hi ha poques dones, com a caps de servei per exemple. També va dir que les metgesses tenen tendència a triar especialitats diferents a les que escullen els home metges. “Una societat intel·ligent cuida als seus nens” va afirmar, en contraposició a la realitat que viuen avui les metgesses. Entre les propostes que va fer, destaco la petició de flexibilitat horària per poder adaptar els horaris a les necessitats personals.
      
Recullo algunes frases explicatives per elles mateixes de les situacions que han patit les quatre metgesses que a continuació varen prendre la paraula:
  •  Quan ets resident, no et pots quedar embarassada”
  • “Estat civil: Cansada”
  • “L’edat de guàrdies obligades cal adaptar-la a la realitat de cada persona”
  • “Hem de crear una xara de dones afectades per aquests problemes per donar-nos suport”
Les metgesses de la primera taula, mostrant les seves
reivindicaciones al final de la seva intervenció
Val a dir que aquesta taula va abordar la problemàtica de la conciliació des de la perspectiva de les persones afectades, però és evident que donar suport a les necessitats de conciliació obligarà a les organitzacions sanitàries a resoldre els inconvenients organitzatius que es produiran. Vaig trobar a faltar que no es continués aquest debat de manera que una vegada vistes les necessitats de conciliació, i les propostes que es feien per intentar trobar una sortida, a continuació no es poses sobre la taula els problemes que les organitzacions sanitàries tindran per fer-ho efectiu, i analitzar també les possibles solucions. Hauria estat una visió global del problema. En qualsevol cas, una assignatura pendent que caldrà resoldre.

El Dr. Jaume Padrós president del COMB va intervenir al final de la taula, per demanar a les metgesses que hi havien participat que li fessin arribar les conclusions i les propostes a les que havien arribat, per tal te treballar-ho conjuntament i que el document final el COMB el pogués fer seu.   

Després d’un descans, es va iniciar la segona taula, amb el títol de “La diversitat de la provisió”, moderada pel Dr. Josep M. Tabernero, director del VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). En aquesta taula hi participaven el Sr. Vicente Ortún de la Universitat Pompeu Fabra, la Dra. Candela Calle, gerent de l’Institut Català de la Salut, i el Dr. Josep M. Campistol, director general de l’Hospital Clínic.

El Dr. Tabernero, que sempre és un plaer escoltar-lo parlar, va remarcar els trets bàsics del sistema sanitari català, definint-te’l como una xarxa de proveïdors públics, universal i finançat via impostos, segons el model Beveritge, que té alguns trets que li són propis com la central de balanços, un estil de gestió “empresarial”, un Pla de Salut, els contractes amb el CatSalut, etc. Va destacar la bona coresponsabilitat dels professionals sanitaris amb les característiques del model, i com a reptes del futur va assenyalar les reformes estructurals, els sistemes d’informació compatibles, la millora de l’eficiència i la sostenibilitat del sistema.


Tot seguit va ser el torn del professor Vicenç Ortún, que com sempre es va convertir en el pol d’atracció de la mesa. Va començar dient que ell més enllà del títol de la taula, faria el discurs que li venia de gust. En aquest sentit va començar dient que el poder de “l’equip” és infinitament superior al de les persones i va afirmar  que el “no assegurament” als USA ha baixat del 16 al 9% amb “l’Obama care.” “Calen reformes estructurals protagonitzades per les institucions, perquè la qualitat de les institucions és molt important”

El ponents de la segona taula
Va seguir dient que una societat funciona quan les institucions són capaces de aconseguir que allò que socialment és necessari fer, sigui atractiu per les persones. Va assegurar que “quan baixi la marea es veurà qui va sense banyador” i en aquest sentit va criticar com exemple del que volia dir el que succeïa en la llotja del Bernabeu on si hi assisteixes assíduament pots aconseguir contractes, disposicions legals que t’afavoreixin, etc., com a mostra del que és una baixa qualitat institucional. 
  

Va reclamar solvència per mantenir el sistema sanitari i va demanar que hi hagi competència per fer les coses bé i amb la millor qualitat possible en lloc de fer-les al preu més baix. Competir per la qualitat, no per veure qui fa el preu més baix. També va demanar més autonomia de veritat i va posar com exemple a l’ICS, entitat al seu judici sense cap mena d’autonomia. “El que s’ha de canviar en aquest país són els partits polítics. La millora sanitària del país no es produirà sinó hi ha una millora de la qualitat dels partits polítics” va sentenciar a l’acabar la seva intervenció.

(Continuarà...)