Els Col·legis de Metges de Catalunya es posicionen davant del problema de les llistes d’espera

Les llistes d'espera són un fenòmen propi dels sistemes sanitaris públics de caràcter universal i gratuït 

Cal que els professionals sanitaris tinguin un paper més actiu i decisori en la gestió de les llistes d'espera

A primers d’abril el CatSalut va presentar el seu “Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries”, que marcava el full de ruta per millorar els temps d’espera per ser intervingut, el nombre de persones incloses en aquestes llistes, però també per el temps per accedir a la primera visita de l’especialista i a les proves diagnòstiques i complementàries. En definitiva es tractava de fer una activitat addicional a la que s’havia fet fins aquell moment. Aquell Pla presentat al mes d’abril deixava clar que aquesta activitat addicional que es volia assolir estava condicionada a l’aprovació d’uns pressupostos que finalment no varen ser aprovats, fet que ha deixat aquest Pla integral de llistes d’espera en una situació complicada. Ja en la presentació del Pla, els responsables del Departament i del Servei Català de la Salut varen deixar clar que sinó s’aprovava el pressupost pel 2016, i per tant es prorrogaven el de l’any anterior, els indicadors de llistes d’espera només es podrien mantenir als nivells en que estaven, sense per tant poder avançar en la millora de la situació.

Com que mesos després, efectivament, no es van aprovar els pressupostos, el “Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries” ha quedat en una situació de “stand by” a l’espera de si malgrat tot, es pot aconseguir algun recurs econòmic addicional que pugui permetre millorar encara que sigui mínimament la situació. 

Aquesta situació “d’impasse” no ha agradat gens als metges que a través del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya  (CCMC) han donat a conèixer un comunicat amb l’objectiu de poder avançar en la millora de la gestió de les llistes d’espera malgrat que el departament de Salut no disposarà dels recursos econòmics que s’havien previst. El document incorpora 10 reflexions algunes de les quals les reprodueixo tot seguit:

Les llistes d’espera recullen un conjunt de registres de pacients que necessiten una determinada prestació a la qual el sistema sanitari no pot donar resposta de manera immediata a la seva indicació. Les llistes d’espera són un fenomen propi i característic dels sistemes sanitaris públics de caràcter universal i gratuït, com el nostre, i són presents en lamajoria dels països europeus.

Les llistes d’espera s’han d’entendre com un instrument de caràcter tècnic de planificació del treball que representa el temps de demora per donar resposta a una demanda sanitària. Com a conseqüència, hi ha temps d’espera que suposen una gestió adequada dels recursos i no suposen cap problema de salut per al pacient. L’existència per se d’una llista d’espera no és qualificable, l’important és el temps de resolució del procés. 

En la majoria de països com el nostre, les actuacions per gestionar les

llistes d’espera es dirigeixen a:

a) Reduir-les, augmentant l’oferta o moderant la demanda.

b) Reduir els temps d’espera, incrementant l’oferta, incidint en canvis en la pràctica clínica i utilitzant els anomenats “temps de garantia”.

c) Adequar les llistes d’espera fent servir sistemes d’informació que permetin una millor priorització.

En l’avaluació de la llista d’espera, el criteri de prioritat hauria de ser el que garanteix l’equitat en l’accés. Per tant, els criteris objectius de priorització i la transparència de les llistes d’espera són elements bàsics per a la seva gestió i acceptació per part de ciutadans i professionals.

La inexistència de mètodes i paràmetres d’avaluació de les llistes d’espera prou consensuats i la dificultat de comprensió, per a la majoria de la població, de la complexitat dels processos emprats, fa que sovint el debat al voltant del fenomen de les llistes d’espera s’esbiaixi i s’allunyi de la racionalitat i el rigor convenients.

A partir d’aquestes reflexions es fan una sèrie de propostes concretes, i entre elles:

Cal un esforç de l’autoritat sanitària per clarificar els paràmetres d’anàlisi i discussió relatius a les llistes d’espera, emprant instruments consensuats amb els professionals i els agents implicats, amb la màxima transparència. Entre d’altres, cal revisar la llista dels procediments garantits, alguns dels quals no compten amb un consens professional majoritari i distorsionen l’activitat assistencial dels centres. 

Cal que tots els interlocutors del sistema sanitari facin un esforç per situar el debat sobre les llistes d’espera dins del rigor i l’objectivitat, amb una visió global i constructiva, i fugint de situacions particulars, sovint analitzades o presentades fora de context. Per aquesta tasca demanem la col·laboració decidida dels mitjans de comunicació.

Cal que els professionals sanitaris tinguin un paper més actiu i decisori en la gestió i els resultats de les llistes d’espera, deixant de ser únicament prescriptors. Cal reduir l’excessiva burocratització dels processos. Els professionals sanitaris han d’esdevenir elements clau de la gestió de les llistes d’espera, han de tenir autonomia, informació precisa i suficient i els incentius adequats per poder-les gestionar correctament. Aquest paper és clau en la priorització de les llistes d’espera i en la seva adaptació a la realitat clínica i social, que pot canviar durant el procés, de cada pacient.

Cal millorar la coordinació entre els nivells assistencials. L’atenció primària ha de tenir un paper clau en el procés diagnòstic i de priorització, atès el seu rol d’acompanyament integral del malalt, perquè és qui compta amb més elements per contextualitzar les necessitats concretes i globals dels pacients, que poden canviar durant el procés. És important destacar el procés de cura, manteniment, recuperació i acompanyament, a banda de l’objectiu curatiu.

Cal incorporar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per millorar el rendiment dels processos d’atenció. Així mateix, cal enfortir mètodes i dispositius sanitaris com la cirurgia sense ingrés, la cirurgia major ambulatòria (CMA) i les consultes d’alta resolució, que ja s’han demostrat eficaces en molts casos.

Les recomanacions acaben amb una crida als grups parlamentaris per que siguin capaços d’aconseguir el consens necessari per assolir els objectius de sostenibilitat i finançament adequats. Sens dubte, una bona iniciativa dels col·legis de metges catalans. 

www.rbaestudisiprojectes.cat