diumenge, 10 de juliol de 2016

Queixes a Girona i inquietud al Vallès Occidental


El conseller Comin visita, sis mesos després de la seva a presa de possessió, l’hospital de Girona i deixa anar que el nou hospital pot tardar deu o quinze anys a ser una realitat  


Per altra banda, al Vallès Occidental, els ciutadans continuen sense conèixer un sol número amb el cost real de traspassar l’activitat de Clínica del Vallès als hospitals Taulí i Terrassa. El que sí que ha quedat clar, és que alguns treballadors de Clínica del Vallès perdran els seus llocs de treball 
 


Aquests dies el conseller Comin ha continuat el seu periple pels principals hospitals de la xarxa pública catalana, en aquest cas a Girona, i tal com va fer en les visites a altres hospitals catalans va continuar comprometent inversions que difícilment es podran assumir atès que el pressupost per l’exercici 2016 no ho permet. En concret va comprometre’s a continuar apedaçant l’hospital amb l’ampliació del servei d’Urgències que ja està en marxa, l’ampliació de l’àrea quirúrgica, i la reforma de la UCI pediàtrica que va ser la reivindicació que es va trobar  a la porta, només arribar a l’Hospital Josep Trueta. Tot plegat, uns 17,5 milions d’€. En les seves explicacions va dir ...fer inversions en el Trueta actual en cap cas s'ha de llegir com una manera d'anar xutant la pilota endavant respecte al nou...s'han de fer inversions perquè pugui aguantar en qualitat i dignitat aquests deu o quinze anys que ens falten per al nou..”.  La decepció dels professionals  i de la societat gironina en general va ser significativa atès que l’hospital de Girona està col·lapsat i amb unes instal·lacions tecnològiques que requereixen actuacions urgents i decidides, i pel moment l’administració hi va posant pegats i res més.

I al Vallès Occidental, les coses segueixen més o menys tal com estaven però amb la notícia que dels 65 treballadors de la Clínica del Vallès que havien de ser contractats per l’Hospital Taulí, sembla que noms se’n contractaran 39, fet que implica que 26 treballadors es quedaran sense feina. Aquest possible acord ha estat anunciat per la UGT, però representants del Grup Quirón han desmentit que existeixi cap acord en aquest sentit. Segons ha transcendit els 39 treballadors que podrien integrar-se a  l’Hospital Taulí ho farien mantenint el seu sou actual, i amb un contracte d’interinatge, cosa difícil d’entendre, doncs això vol dir que les places al Taulí ja existeixen i estan vacants. Que passaria si el titular d’alguna d’aquestes places vacants està en excedència i demana el reingrés a la seva plaça?. Elucubracions a banda, el que sembla segur és que Quiron Salud tramitarà un  ERO d’extinció que afectaria a 65 treballadors si abans del 25 de juliol no hi ha un acord amb el CatSalut i l’Hospital Taulí. De moment ja tenim els primers danys col·laterals d’aquesta actuació feta amb improvisació i basada en criteris ideològics i populistes: 26 persones perdran el seu lloc de treball.

Hi ha però altres derivades d’aquesta decisió. Es tracta de saber el cost econòmic real de l’operació. Els ciutadans tenim tot el dret a saber quin era el cost de la Clínica del Vallès per fer la feina (aquesta informació la tenim), i quan costarà ara fer-la al Taulí i a l’Hospital de Terrassa.  El CatSalut no ha facilitat cap xifra al respecte, en un exercici d’obscurantisme evident. El conseller Comin ha arribat a dir que “potser” fins i tot s’estalviarien diners, però en cap cas s’ha fet un exercici de transparència explicant els costos totals d’aquesta decisió. Perquè no s’informa a la ciudadanía? 


Encara vull afegir un altre interrogant a la decisió presa per l’administració sanitària catalana, i seria una certa mesura de l’eficiència d’aquesta decisió. En les seves xerrades, el conseller Comin va insistint en el seu triangle màgic en el que un  dels vèrtex és l’eficiència.  Doncs bé, caldria mesurar si aquesta decisió presa pel departament és eficient o no, i per això res millor que mesurar les llistes d’espera i comparar. En aquest sentit, caldria saber quina era la llista d’espera a la Clínica del Vallès pels malalts que s’hi havien d’operar per les diferents especialitats quirúrgiques, i dintre de sis mesos comparar quines són les llistes d’espera a l’hospital Taulí i a l’Hospital de Terrassa per les mateixes especialitats. I fer-ho públic,  i tenir arguments que afegir-nos a les tesis del conseller  Comin que diuen que la titularitat de les institucions és important. Serà també eficient? Està per veure. Per si de cas, continuo pensant que la titularitat no importa, i el que compta és la qualitat i l’eficiència. Entenc que l’equitat (el tercer vèrtex del triangle) li correspon a l’asseguradora pública garantir-la als seus afiliats, amb la col·laboració dels centres de la xarxa pública.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada