dilluns, 25 de juliol del 2016

16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica Puigcerdà 2016 (i II)


El Dr. Jaume Padrós, president del COMB, va sortir en defensa del model sanitari català i va negar que la gent de la sanitat fossin encobridors d’un sistema corrupte


David Elvira: “Volem fer compatibles proximitat al domicili i qualitat de la prestació... Volem tenir una actuació de proximitat en el territori...  Volem sanitaritzar el CatSalut perquè no som màquines de fer contractes... ”



(...Continua de l’entrada anterior)

Després de la intervenció del Sr. Vicenç Ortún, la Dra. Candela Calle directora gerent de l’ICS, va ser la següent en prendre la paraula. Va oferir un seguit de diapositives en les que no era possible llegir res, atès que estaven del tot atapeïdes d’informació sense massa interès. Es va dedicar a explicar el que és l’ICS per si de cas hi havia algú a l’auditori que no ho sabia. Cap aportació per ressaltar.

Tancava la taula el Dr. Campistol  nou director general de l’Hospital Clínic. Tenia interès en sentir-lo perquè mai abans havia tingut l’ocasió de fer-ho, i he de dir que sense ser res extraordinari, la seva presentació va superar la de la seva antecessora, tot i que també es va dedicar a explicar la seva institució, però amb una mica més de gràcia, situant al Clínic en el context de la sanitat catalana.   

Va dir que el Clínic practica la medicina de les quatre P: la preventiva, la predictiva, personalitzada i participativa, i ho fa sota cinc premisses molt clares: Qualitat assistencial, Equitat, Eficiència i Participació. Va acabar la seva intervenció dient que “la sanitat és sempre un servei públic, i en el model sanitari català, aquest servei públic es presta a través d’una diversitat de proveïdors.”

Tot segui es va obrir un debat. Va ser Francesc José Maria, advocat especialitzat en dret de sanitari, qui va obrir el foc. En la seva intervenció Jose Maria va dir que l’autonomia de gestió estava en risc per les actuacions de la tecnoestructura funcionarial que pretén que tot sigui entès com a “cosa pública” i per diferents moviments socials que en realitat van en contra del sistema, i tot això no era més que un atac a l’autonomia de gestió. Quan Francesc José Maria encara  estava dient la última paraula va intervenir amb molt energia el Dr. Jaume Padrós president del COMB recolzant el que José Maria havia dit i queixant-se d’aquells que havien dit que la gent de la sanitat eren un encobridors d’un sistema corrupte. El Dr. Padrós va arribar a dir que hi ha gent que té por de parlar. Per sortir al pas d’aquest estat de denúncies infundades i indignes el Dr. Padrós es va mostrar disposat a sortir, junt amb veus autoritzades i de prestigi, per explicar als ciutadans i als partits polítics que és el sistema de salut català, i li va demanar al professor Ortún si el Centre de Recerca en Economia i Salut de la università Pompeu Fabra, en el que hi participa el propi Vicenç Ortún i el COMB podrien treballar conjuntament en aquesta línia de defensa del model sanitari. També va suggerir que en aquesta aliança hi participi la Societat Catalana de Gestió Sanitaria. Veurem quina continuitat té tot plegat. 

El Dr. Jaume Padrós president del COMB va prendre la
paraula per defensar el sistema sanitari català
Després de les paraules del Dr. Padrós la “temperatura” de la Jornada es va incrementar tot d’una, fet que va contribuir a que la intervenció del ponent següent aixequés moltes expectatives addicionals a l’interès que de per se tenia la intervenció de David Elvira director del Servei Català de la Salut.  David Elvirta va començar volent revisar tres “mantres” existents en el món sanitari però abans va voler descriure les característiques del moment que vivim:
  • Quinquenni negre d’insuficiència pressupostària
  • Quinquenni negre per la politització de la sanitat com arma de confrontació entre partits polítics
  • Cronicitat i forta pressió assistencial
  • Hem viscut una política de preus, però no de reformes estructurals.
Després David Elvira va posar obre la taula els tres “mantres” que vol combatre, que no acabo de veure clar si són mantres auténtics o bé formen part de l'estratègia per justificar algunes de les decisions preses aquests mesos passats. Sigui com sigui són els següents:
  • La propietat de la provisió de serveis sanitaris diversa, no és important
  • En el sistema sanitari català existeix una separació de funcions
  • El CatSalut és una asseguradora pública
No va entrar gaire en el primer dels “mantres". Si que es va referir a l’autonomia de gestió a la que havia al·ludit Francesc José Maria dient que “per tenir autonomia de gestió cal lideratge i cal assumir riscos”. Va negar que el fet que ell hagi assumit la presidència de l’ICS vagi en contra de la “separació de funcions”

David Elvira, director del CatSalut
Sobre el CatSalut va dir que el Servei assegura el repartiment d’uns recursos garantint l’accés i la equitat dels serveis a través dels contractes, intentant fer compatible la proximitat al domicili amb la qualitat de la prestació, i per això es necessita una massa crítica per fer xarxes. Tot això no és la tasca d’una asseguradora sinó que va molt més enllà. El CatSalut manega i gestiona la diversitat de la provisió focalitzant sobre els problemes de salut, simplificant amb instruments més senzills, amb una visió territorial i de proximitat i pretén “sanitaritzar” el Servei Català de la salut, “perquè no som màquines de fer contractes”


Amb la intervenció de David Elvira director del CatSalut va acabar la sessió del matí. Per la tarda, el Sr. Josep Maria Bunyol  guionista i crític de cinema i TV, va fer una xerrada sobre Metges i medicina al cinema i a les series de televisió, i tot seguit es va desenvolupar la Taula 3 sota el títol “Els metges vistos pels pacients”, en la que hi varen intervenir la Dra. Dolors Navarro, l’advocada Magda Oranich, la periodista Carme Fernández de Diario Médico i el D. Carles Blay metge de família. La taula es va centrar en la presa de decisions compartida. Tot seguit l’acte de cloenda que va donar pas a una conferència impartida pel Dr. Miquel Vilardell sobre les “confessions d’un metge” que és un llibre en el que el Dr. Vilardell recull les seves experiències com a metge i que ha volgut reflectir en un llibre per tal que siguin útils a qui vol ser metge i també a qui ja ho és.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada