dimarts, 29 de juliol del 2014

Més llenya al foc


La ACES denuncia a Barnaclínic per competència deslleial


Per contra troben normal que els privats puguin fer activitat pública.



Ahir es va saber que la ACES ha formalitzat als jutjats de Barcelona una denúncia contra BarnaClínic per competència deslleial. Com és sabut, Barna Clínic és una entitat que pertany a l’Hospital Clínic de Barcelona, i és responsable de l’assistència als malalts no finançats pel sistema públic de salut i  d’oferir prestacions sanitàries que no formen part de la cartera de serveis de la sanitat pública. És una entitat sense ànim de lucre que reverteix tots els seus ingressos a l’Hospital Clínic. D’aquesta manera l’Hospital Clínic fa activitat pública i privada, delimitant els àmbits de cada una d’aquestes activitats, respectant els principis d’equitat, accés i igualtat.

La Dra. Catiana Cabrer és la directora de BarnaClínic 
De fet ja fa temps que la ACES rondinava pel fet que els hospitals públics catalans fessin activitat privada. Algú recordarà que precisament aquest va ser l’argument amb el qual la ACES va justificar el seu abandonament de la comissió que redactava les bases del Pacte Nacional de Salut. Ara, finalment, l’associació patronal s’ha decidit a posar aquesta demanda per que el model BarnaClínic topa i perjudica els interessos de les entitats sanitàries privades. Amb aquesta demanda la ACES vol eliminar les pràctiques deslleials i contraries a les normes de la competència que segons ells es realitzen des de BarnaClínic.

És evident que estan en el seu dret de fer-ho, només faltaria, ara bé, a la vida s’ha de ser coherent i la contradicció  d’aquest plantejament és evident. Això deu voler dir per tant, que les entitats privades no han de fer activitat pública, o potser aquesta lectura ja no interessa a la ACES?. Defensar només que els hospitals públics no poden fer activitat privada seria del tot impresentable. I en aquest supòsit la pregunta és immediata: Srs. de la ACES, que fem amb l’Hospital Sagrat Cor? Seran vostès els que aniran a IDC Salut o al Grup Quiron, socis d’ACES, a exigir que deixin de atendre malalts públics tant al Sagrat Cor com a Sant Cugat o Sabadell? O potser els seus anhels de “regles de joc clares” només van en una direcció?

L'exjugador del Barça, Eric Abidal va ser operat
a BarnaClínic
No té massa sentit negar la capacitat dels hospitals públics per atendre malalts privats. De fet això fa ja molts anys que passa, no és nou d’ara. Els accidentats de trànsit que estan coberts per companyies d’assegurança s’han atès tota la vida en hospitals públics. A què ve aquesta reacció d’ACES? Em sembla que l’explicació és molt senzilla. Des d’un temps cap aquí, ACES està comprovant com els hospitals públics s’estan erigint en ferms competidors del hospitals privats i ho fan amb uns equips professionals que són pràcticament els mateixos que actuen a la privada i amb unes condicions hoteleres dels hospitals públics, que en general estan per sota de les dels hospitals privats. Com és doncs, que els hospitals públics han pogut convertir-se en un competidor dels privats? Només hi ha una resposta: els preus. Els públics apliquen uns preus competitius, que la sanitat privada té dificultats a igualar, per que estan massa ben acostumats a marges  prou amplis.

Jo crec que el millor que pot fer ACES davant d’aquesta situació és recomanar als seus afiliats que baixin tarifes, i que siguin més competitius oferint alternatives als malalts que la pública no pugui oferir. Demanar empara a la justícia no em sembla el més adequat per solucionar una qüestió d’adaptació a les noves condicions del mercat. Quan aquests condicions canvien, toca adaptar-se. Si no ho fas, és evident que ho passes malament. 


Tanmateix hi ha una cosa que no m’agrada gens, i que ja he denunciat en algun altre escrit. Ara amb aquesta acció, ACES s’acaba de posicionar explícitament en contra dels interessos dels hospitals públics. Per tant confio que a partir de setembre quan s’hagi de negociar el nou conveni laboral de la sanitat pública, ACES adoptarà la única postura ètica que pot adoptar: retirar-se de les negociacions. Fer el contrari seria un engany al sistema sanitari públic.


dilluns, 28 de juliol del 2014

Es hora de fer net


La sanitat pública catalana no es pot permetre ni una sola ombra de dubte

Per això cal acabar amb les situacions límit i poc clares



Des d’aquest blog he defensat, i ho continuaré fent mentre sigui cert, que el sistema sanitari públic català no es privatitza. En contra del que s’ha convertit en discurs únic d’alguns partits  polítics, sindicats i organitzacions diverses, la sanitat catalana no ha sofert cap procés de privatització. Tanmateix succeeixen coses que donen municions a aquells que defenses la tesi contrària. Com que el mon sanitari català està ja prou convuls, seria convenient un posicionament clar i concís per part del Departament de Salut, davant de determinades notícies que necessiten forçosament un aclariment.   

El dissabte  26 de juliol, el diari El País publicava una notícia segons la qual l’Hospital Vall d’Hebron, des de començaments d’any, ha derivat a l’Hospital Sagrat Cor mes de 475 intervencions quirúrgiques. Paral·lelament, des de l’Hospital Clínic s’hi han derivat també un bon nombre de malalts. D’acord que l’Hospital Sagrat Cor forma part del SISCAT, però la titularitat de l’empresa gestora d’aquest centre, IDC Salut, genera prou controvèrsia com per aclarir la situació.


IDC Salut és una organització avui integrada dins del Grup Quirón, propietat majoritàriament d’un fons d’inversió. Tots tenim molt clar que l’objectiu prioritari dels fons d’inversió és retribuir als accionistes d’aquestes fons, amb rendiments que rarament estan per sota del 10%.  En uns moments en els que el sistema sanitari públic català està sotmès a unes restriccions econòmiques com mai abans havíem patit, hem de contemplar impassibles com un fons d’inversió anglés amb quantitat d’accionistes estrangers, es retribueix gràcies a les retallades fetes als hospitals catalans? Ja se que dir-ho així pot semblar demagògic, però el resultat final és exactament aquest.

Hi ha tanmateix un altre contradicció en tot plegat: el Grup Quirón, al qual pertany ara IDC Salut s’ha convertit en el grup sanitari privat més important, tant a nivell català com a nivell espanyol. En aquestes condicions semblaria que aquest aiguabarreig  entre allò privat i allò públic s’hauria de poder aclarir evitant que els camins d’uns i altres s’entrecreuin. 

Tots sabem que l’autorització de la venda del contracte de gestió de l’Hospital Sagrat Cor, del que n’era titular l’Aliança, va ser una decisió moltmal presa pel govern tripartit. Aquella decisió estava basada en una determinada situació econòmica catalana, i amb una estructura societària de IDC Salut que encara que fos amb pinces, podria encabir-se dins del SISCAT. Avui en dia ambdós factors han canviat: estem en economia de guerra pel que fa a sanitat i IDC ha passat a engrossir el grup sanitari privat més gran de Catalunya. Estem segurs que les coses han de continuar igual? Jo diria que no. 
 
No em val que el CatSalut justifiqui la situació al·legant que ells s’ho van trobar així. Això és cert, però quan et trobes un problema, s’ha d’agafar el toro per les banyes i actuar  defensant l’interès públic. La situació econòmica no és la dels “alegres” anys 2010, sinó que s’ha complicat molt, i es requereixen solucions que responguin als temps actuals. Qualsevol actitud de mirar cap a un altre banda pot ser considerada com una situació consentida. Ja se que hi haurà qui dirà que la LOSC permet que hi hagi entitats privades amb ànim de lucre dins de l’antiga XHUP. Als que diguin això els contestaré que la LOSC no ho admet en cap dels seus articles; senzillament no ho prohibeix, i d’aquí es dedueix que si no ho prohibeix, es que pot ser possible. Hi ha encara un altre qüestió: la LOSC va ser feta fa ja més de 20 anys, sota unes circumstàncies determinades, i uns condicionaments econòmics i polítics que no tenen res a veure amb els actuals. Jo simplement pregunto, si avui es refés la LOSC, el Parlament aprovaria que el CatSalut pogués establir concerts amb l’empresa de titularitat privada amb ànim de lucre més gran de Catalunya?


dissabte, 26 de juliol del 2014

Als consorcis sanitaris els ha salvat la campana ?



Tanmateix ja venien ferits de mort, abans de la Llei 27/2013


Una eina concebuda per permetre als centres públics competir amb els privats pel que fa a l’eficiència en la gestió, ha acabat sent l’antítesi del que es pretenia


La setmana passada el diari El País publicava un article signat per Milagros Pérez Oliva, periodista de reconegut prestigi en l’àmbit sanitari, en el qual, entre altres consideracions la periodista escrivia que els hospitals públics tenen l’obligació de ser tan eficients com els privats. Estic totalment d’acord amb aquesta exigència, el que passa és que per que això sigui possible cal que les regles del joc, per uns i altres, siguin les mateixes, i mentre això no sigui així, els hospitals públics estaran sempre en inferioritat de condicions respecte als hospitals privats.


El consorci hospitalari del Parc Taulí de Sabadell, fou el primer consorci
del  sistema sanitari públic de Catalunya  
De fet, la figura jurídica dels consorcis va ser incorporada al sistema sanitari públic català precisament amb aquest objectiu. Es pretenia aconseguir que els consorcis sanitaris poguessin actuar amb la mateixa agilitat i eficiència que altres hospitals de titularitat privada pertanyents també a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP).

Mica en mica però, van anar apareixent  disposicions i normatives que dificultaven cada vegada més aquell objectiu, de manera que la intervenció de la Generalitat, basant-se en la interpretació que el govern espanyol havia fet de la directiva europea SEC 95, va acabar donant el cop de gràcia definitiu al considerar al consorcis sanitaris entitats pròpies de l’administració, subjectes per tant a les cotilles administratives pròpies de les estructures funcionarials, fet que ha determinat que els consorcis hagin deixat de ser aquella eina àgil que havia de garantir l’eficiència en la gestió dels recursos.

Així les coses, i amb els consorcis convertits en estructures burocràtiques ineficients, va aparèixer el ministre Montoro que amb el seu afany intervencionista va elaborar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, en la qual es donava ja el cop de gràcia final als consorcis. Un acord polític posterior entre el PP i CiU ha permès via una esmena conjunta en el Senat, que els consorcis sanitaris quedessin al marge de les disposicions de la Llei esmentada. Tot i així els consorcis continuen estant ferits de mort.

És interessant constatar en els quadres adjunts, com han quedat regulats finalment els consorcis sanitaris en relació als consorcis comuns. He d’agrair al prestigiós gabinet jurídic de Francesc José Maria que hagi accedit a la publicació d’aquests quadres comparatius    

 Deia que els consorcis sanitaris estan malgrat tot ferits de mort, per que a Catalunya, alguns dirigents sanitaris, i alguns alts funcionaris, membres del govern i de la oposició,  sembla que no han entès res. I dic que no han entès res basant-me en el document que han signat els Departaments de Salut i el de Economia i Finances pel qual es regula!!! l’autonomia de gestió. A banda que l’autonomia de gestió no es pot regular, és que confonen l’objectiu. L’autonomia de gestió per si mateixa no és garantia de res. És evident que les organitzacions han de poder decidir per elles mateixes el que més els convé, i no estar sotmeses a criteris arbitraris de la intervenció o de qui sigui, però aquesta només és una part del problema.

El que és verdaderament transcendent és la capacitat de resposta, és a dir l’agilitat en la presa  de decisions. Aquest és el tema clau. Si tens autonomia de gestió, però la legislació no t’ajuda per poder donar una resposta ràpida a les diferents necessitats que van sorgint en el dia a dia, si les lleis encotillen els procediments, si t’obliguen a ser ineficient, de què serveix l’autonomia de gestió?.

Per tant, tot i que a efectes legals els consorcis sanitaris estan “salvats”, sembla evident que a efectes pràctics, continuen tan morts com aquests últims anys, atès que la legislació en lloc de servir per facilitar la seva feina, el que fa és posar traves i dificultar el procés de presa de decisions amb agilitat. La ineficiència està doncs servida, i la demanda d’aquell article de El País comentat al principi serà irrealitzable: amb aquestes regles del joc, és impossible que els centres de titularitat pública puguin ser tan eficients com els de titularitat privada. 

Encara una última observació: els consorcis sanitaris han de poder ser gestionats com qualsevol altre empresa sanitària de titularitat privada que formi part del SISCAT. Aquesta és la fita final, és a dir, que les regles del joc siguin les mateixes per tots els participants. Tot el que sigui apartar-se d'aquest objectiu és advocar per la ineficiència en la gestió dels diners públics, i això és una responsabilitat ètica.  En la mateixa línia, un altre comentari: quants polítics i funcionaris hi ha en els òrgans rectors dels centres de titularitat privada del SISCAT? Cap. Doncs prenem-ne nota...


www.rbaestudisiprojectes.cat     

dijous, 24 de juliol del 2014

Okupes a Bellvitge



I incidents al Parlament…


Quins interessos hi ha al darrere?



Voldria començar aquesta nota plantejant un interrogant. I es que em costa molt interpretar on ens porta tota l’orquestració que s’està fent al voltant de la polèmica pel tancament de llits a Bellvitge. Aquest fet que s’havia produït cada any sense cap mena de conflicte està sent tractat aquest any d’una manera diferent. I això no és casualitat, hi ha  d’haver una raó al darrere de tot plegat, per que altrament no s’entén que en altres anys aquests fet havia passat pràcticament desapercebut.

Protestes a Bellvitge

Quines poden ser aquestes raons? A què pot respondre aquesta voluntat de desestabilitzar a la societat catalana? Quins obscurs interessos hi ha al darrere? Segurament si donem un cop d’ull als esdeveniments que s’han de produir a Catalunya després de l’estiu, podem trobar una resposta a la pregunta formulada, però es diria que hi ha una ma negra que mou els fils de tota aquesta empastifada general que s’està fent amb la sanitat: a Lleida insisteixen amb la marea blanca, a Bellvitge organitzen un espectacle increïble en un país seriós, a Girona protesten contra el projecte CIMS  que fins ara havia anat força bé. I tot això després d’un article en El País en el es diu que el conseller Boi Ruiz ho està fent molt malament, i  és clar, avui el Parlament demana la dimissió del conseller de Salut.

Alguns creuen en les casualitats, però té tot el sentit pensar que les coses depenen unes de les altres, segons una relació preestablerta per alguna ment que ho governa tot amb una finalitat determinada

Pel que fa als que “Okupen” sense cap dret l’Hospital de Bellvitge, jo demanaria a l’Institut Català de la Salut que per cada dia d’estada a l’Hospital posterior a la data en que els metges li hagin donat l’alta, es passi una factura diària a cada un dels “amotinats” amb el cost de la seva estada innecessària a l’hospital, amb l’advertència que el cobrament de la factura s’instarà per via judicial. Tinc la sensació que tots marxarien corrents a casa... Però a més existeix una carta de drets i deures dels usuaris on s’explica que els usuaris tenen el deure d’utilitzar adequadament els recursos i seguir les indicacions de l’autoritat sanitària, fet que s’incompleix  flagrantment a Bellvitge.

I això sense entrar en el fet que amb la seva actitud poden haver evitat l’accés a la sanitat pública a pacients en llista d’espera que a conseqüència d’aquesta manera de procedir es poden haver trobat amb dificultats com a conseqüència de la situació anormal que està vivint l’Hospital.  

Incidents a la tribuna de convidats al Parlament
Amb aquestes actituds es produeix una deslegitimació les reivindicacions d’aquestes persones que tenen tot el dret a manifestar-se i protestar, però sense incomplir els seus deures com estan fent. Aquestes actituds són intolerables. Cal tenir en compte que aquestes persones que continuen a l’Hospital obliguen al centre a unes despeses addicionals, no pressupostades, i que van en detriment del servei que es pugui donar a altres malalts que realment necessitin ser hospitalitzats.

El cercle s’ha tancat però al Parlament de Catalunya; avui s’ha celebrat un ple en el que l’oposició (PSC, PPC; ICV, C’s i CUP) han demanat la dimissió del conseller Boi Ruiz, com a resultat d’aquest mateix guisat que mica en mica ells mateixos han anat cuinant, però això no és criticable; estan en el seu dret. El que si que és criticable és l’actitud d’alguns del convidats a la tribuna de l’hemicicle, que a banda de mantenir una actitud de poc respecte a alguna de les intervencions, a sobre han marxat de la tribuna quan havia de prendre la paraula la representant de CiU, i ho han fet amb mala educació increpant al representants del poble. Aquests energúmens, però també els que els mobilitzen, han de saber que el Parlament és la Institució que representa al poble de Catalunya i per tant el menyspreu d’avui ha estat un insult a tots els catalans, fins i tot als seus col·legues d’ideari polític que estaven assentats en els seus escons.


Només un comentari per acabar, una dita castellana: “quien siembra odios, recoge tempestades...” I ha coses que després costa molt reconduir…  


diumenge, 20 de juliol del 2014

Gràcies Alcalde Trias!



Ahir es va saber la notícia: un acord amb el PP a l’Ajuntament de Barcelona, permet que es puguin continuar les obres paralitzades a l’any 2010 a l’Hospital del Mar.

Aquest nou edifici albergarà entre d’altres el nou servei d’urgències tan necessari per millorar l’atenció als ciutadans


L'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias 

Certament, només en Xavier Trias és capaç amb la seva habilitat negociadora d’aconseguir aquests tipus d’acords. Aquesta és una d’aquelles ocasions en les que s’entén la necessitat de la política i dels polítics; malauradament no és habitual que la política ens tingui acostumats a produir acords en benefici dels ciutadans però en aquesta ocasió cal reconèixer que el tarannà negociador de l’alcalde Trias ha estat capaç de convèncer al líder del PP a Barcelona per tal que ambdues formacions assegurin els 30 milions que calen per poder continuar unes obres que el govern tripartit va haver de paralitzar a l’any 2010, en adonar-se del enorme dèficit públic que la Generalitat estava generant. Costa d'entendre que al final del mandat, el govern tripartit de la Generalitat donés prioritat al faraònic Hospital de Reus, que continua mig buit, en detriment d'un Hospital del Mar que necessitava d'una important actualització del servei d'Urgències  entre altres greus mancances. 

Es curiós observar com en el cas de l’Hospital del Mar, els problemes financers sempre s’havien resolt en sentit contrari, és a dir, passant a la Generalitat els dèficits del centre, de manera que al ser aquest assumit per la Generalitat, el que en realitat passava és que tots els catalans finançaven els deutes de l’Ajuntament de Barcelona amb l’Hospital del Mar. És doncs just, que en compensació ara l’Ajuntament de Barcelona avanci aquests diners per tal que aquestes obres tan necessàries es puguin dur a terme en el termini de dos anys a partir del moment que comencin.

L'Hospital del Mar
El president del consell rector del Parc de Salut Mar Josep Maria Via, ha fet una nota dirigida als treballadors del centre que explica molt bé l’abast d’aquesta gran notícia. Pel seu interès la reprodueixo tot seguit:

“Em complau informar-vos que el procés d’obres d’ampliació de l’Hospital del Mar es reprendrà abans de que acabi aquest any. El compromís personal expressat per l’Alcalde Xavier Trias des de que va arribar al govern municipal, ha fet possible l’acord entre l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i el Partit Popular. Això permetrà  finançar les actuacions necessàries per finalitzar l’edifici annex a l’hospital.

En aquest sentit, l’Ajuntament s’ha compromès a fer una transferència plurianualitzada, amb 10 milions assignats pel 2014, 5 milions pel 2015 i altres 15 milions per a l’any 2016. Estic segur que el sistema de finançament plurianual permetrà aconseguir els altres 7 milions restants, necessaris per abastar totes les actuacions previstes per aquesta àrea. L’acord passarà pel proper Ple municipal, tràmit administratiu imprescindible per donar cobertura a l’operació des de la vessant pressupostària. Al mateix temps, l’Ajuntament s’adreçarà a la Generalitat, responsable en última instància del finançament de les obres, per tal que assumeixi el reconeixement del deute.
L’aplicació de la dotació econòmica es farà amb criteris tècnics i es prendran des de la comissió mixta Ajuntament- Hospital del Mar que es crearà de forma immediata. Tot i la necessitat d’adaptar el projecte d’obres a les noves circumstàncies, la previsió és que  el nou edifici incorpori les àrees d’Urgències, Radioteràpia, Hemodinàmia, el Bloc Obstètric, la central d’instal·lacions elèctriques i de climatització, entre les actuacions més destacades.
Cal destacar que el recolzament de les obres de l’Hospital del Mar, representa en primer lloc una aposta per millorar l’atenció que prestem als 300.000 ciutadans de la nostra àrea i un reconeixement al paper clau que l’hospital té a la ciutat de Barcelona. No només pel seu alt impacte sobre l’assistència sanitària a la població sinó també pel seu paper en la docència i la recerca científica.
Josep Maria Via president del consell rector
del Parc de Salut Mar 
Vull aprofitar aquestes línies per agrair de nou el treball i la implicació de tothom per aconseguir aquest objectiu tan important, però per damunt de tot, transmetre el meu reconeixement als equips assistencials i no assistencials que malgrat les condicions de les infraestructures i les conseqüències que han tingut sobre tots plegats les retallades, desenvolupen la seva feina amb rigor, sensibilitat i professionalitat.”
Val a dir que aquesta és una gran oportunitat per que l’Hospital del Mar, que ha reduït els seus dèficits històrics d’una manera molt significativa, agafi ara una nova empenta. En general, la notícia ha de produir un efecte positiu en la moral dels professionals que han treballat molt dur en moments molt complicats derivats de les retallades, i aquesta notícia ha de servir per agafar nous ànims i deixar enrere les dificultats viscudes. Segur que la direcció del centre aprofitarà aquest clima positiu que sens dubte es generarà, per recuperar la confiança de tots els professionals en un futur millor.
Felicitacions a tots, i en especial a l’alcalde Trias, al líder del PP a Barcelona Alberto Fernández i  a Josep Maria Via