Malgrat la Covid-19, Barcelona ha acollit el 44 Congrés Internacional d’Hospitals

Organitzat per la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) i la IHF (Federació Internacional d’Hospitals) la ciutat de Barcelona ha acollit del 8 a l’11 de Novembre, el 44 Congrés Internacional d’Hospitals que s’havia d’haver celebrat l’any passat, però què la pandèmia va obligar a ajornar a aquest any 2021. Al congrés hi han participat més de 1500 congressistes, 300 dels quals hi han assistit de manera telemàtica. 

Malgrat la psicosi col·lectiva que el món sencer viu a conseqüència dels efectes terribles de la Covid-19 per la salut de les persones, l’assistència pot considerar-se prou elevada, i això és conseqüència de diferents factors: la capacitat d’atracció que té la ciutat de Barcelona per aquesta mena d’esdeveniments, un programa interessant i d’absoluta actualitat, la confiança que la gent d’UCH ha sabut conrear entre els que han decidit inscriure’s i les mesures de seguretat preses per l’organització per la bona marxa del Congrés. 

Tanmateix cal esmentar a una persona que ha estat l’ànima de l’èxit d’aquest Congrés i que ha dedicat molt temps a l’organització i als preparatius que un esdeveniment d’aquesta envergadura comporta. Es tracta de la directora de l’Àrea Internacional d’UCH, la Dra. Anna Riera que ha liderat tota la organització i el desplegament del Congrés. La Dra. Riera, que ja tenia l’experiència d’altres congressos i pel seu càrrec a UCH mantenia les relacions amb IHF, ha comptat també amb el suport d’un comitè directiu que ha ajudat a anar configurant el model i a prendre les decisions més estratègiques.  

Més enllà de tot això, què ens deixa aquest Congrés? Doncs la millor manera d’explicar-ho consisteix en repassar les conclusions finals que la pròpia Dra. Riera va presentar en la cloenda del Congrés. Vegem-ne un resum:

Aparició de nous models de lideratge

No hi haurien d’haver motius per parlar del balanç de gènere; s’hauria de parlar de persones i professionals. 

La resiliència dels sistemes de salut s’ha de fonamentar en estar preparats per a les incerteses de futur

Per articular serveis propers a les persones, eficaços i eficients, els professionals d’infermeria hi tenen un paper clau.

D’aquesta pandèmia els sistemes sanitaris han de sortir reforçats.

La tecnologia és bàsica per els serveis de salut. Tanmateix no s’ha de deshumanitzar l’atenció i cal dedicar temps a escoltar als malalts i poder-los mirar als ulls.

El sector salut també té un paper important en minimitzar els efectes del canvi climàtic.

El Congrés també ha servit per compartir coneixements i per tant enriquir a tots els participants, i ha fet evident que la col·laboració accelera les transformacions.

Aquestes van ser les paraules finals de la Dra. Riera:

“El coneixement compartit i la col·laboració són la millor eina per avançar. Estic convençuda que sortim més savis de que hem entrat. Esdeveniments com aquest demostren la força i la potència de la col·laboració en els sector salut, entre les organitzacions sanitàries de tot tipus, professionals, experts de diferents àmbits, empreses i ciutadans, per colze a colze construir un món millor”.

Un congrés que ha aplegat a congressistes de més de 70 països, i en el que hi han participat més de 300 conferenciants repartits en més de 70 sessions i on s’han presentat més de 200 posters.   

Els assistents s’han donat cita per el 45é Congrés que es celebrarà l’any vinent a Dubai.

Felicitats a la UCH per l’èxit de la convocatòria, i per com han sabut fer front a les dificultats derivades de la situació sanitària 

La Innovació en Salut, una pràctica del dia a dia, cada vegada més necessària i transversal a l'Hospital de Bellvitge

 

L’Hospital de Bellvitge té un equip directiu que vol situar el Centre, com un dels hospitals punters de la Unió Europea. Per aconseguir-ho compta amb uns professionals que excel·leixen en la pràctica assistencial, amb el suport de les tecnologies més modernes i amb unes infraestructures actuals estrenades recentment. Només li manca acabar d’adequar els espais destinats a l’hospitalització dels malalts per esdevenir sens dubte el millor hospital de Catalunya. Compta també amb un equip gerencial encapçalat per la Dra. Montserrat Figuerola i la Dra. Encarna Grifell com a estreta col·laboradora, molt motivades per introduir la cultura de la innovació a tots els nivells de l’organització. 

Per això m’ha semblat d’interès conèixer l’opinió de la Dra. Grifell, impulsora d’aquesta estratègia de la innovació en tot el conjunt assitencial, que com és sabut acaba de celebrar el seu primer cinquantenari           

 

 

¿Per què la innovació esdevé un pilar estratègic cabdal d’un hospital d’alta complexitat com l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)?

 

Tenint en compte que innovar vol dir transformar, fer les coses de manera diferent per afegir valor a allò que fem, està clar que la innovació és cabdal per a tot tipus d’organització i, molt especialment, per a les organitzacions que prestem serveis de salut. Per què? Perquè els nostres serveis tenen l’objectiu fonamental de promoure, mantenir i millorar la salut de la població, un element bàsic del benestar d’una societat. Per tant, per a nosaltres és essencial afegir valor als nostres processos clau. Per altra banda, tenim clar que la innovació és un element de diferenciació estratègica per a les organitzacions i la nostra es troba, a més, en un entorn complex, amb molts reptes i amb canvis accelerats als quals t’has d’adaptar i, si és possible, avançar-te. 

Quin són els grans eixos sobre els quals s’ha de desplegar la cultura de la innovació al si de l’HUB?

 

El model de la Gerència Territorial Metropolitana Sud (Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital de Viladecans i Atenció Primària Metropolitana Sud) es basa en tres grans eixos: la gestió de les idees per a la transferència del coneixement, el foment de la cultura de la innovació i la potenciació d’un ecosistema intern i extern. Aquest model s’ha definit de manera participativa entre professionals referents dels tres dispositius i, posteriorment, cada dispositiu l’ha adaptat a nivell intern. La gestió de les idees inclou des de la identificació de necessitats no cobertes fins a totes les activitats que permeten fer realitat la transferència del coneixement i la seva aplicació a la pràctica clínica o al mercat. El foment de la cultura de la innovació es refereix a les activitats orientades a la promoció i desenvolupament del talent innovador dels professionals. I, finalment, la potenciació d’un ecosistema intern i extern comprèn tot allò que fomenti les col·laboracions en l’àmbit de la innovació entre els professionals de la GTMS i també amb altres entitats, tant públiques com privades. A més, el model incorpora un àmbit transversal d’avaluació de les accions i projectes, per tal de monitorar-lo i anar-lo adaptant i millorant. 

 

Quins són els trets definitoris del model d’innovació de l’HUB i la GTMS i com s’estan concretant?

 

Un dels elements claus del desplegament d’aquest model a nivell de la GTMS és el seu abast territorial i l’enfocament transversal multicèntric. Aquesta visió és essencial per a nosaltres, ja que potencia l’atenció integral i integrada, tenint en compte el triangle domicili–atenció primària–hospital. Un altre element clau és el treball col·laboratiu amb els instituts de recerca i innovació relacionats amb els hospitals i amb l’atenció primària, com són l’IDIBELL i l’IDIAP. Aquesta col·laboració es concreta en la Unitat Funcional de Suport a la Innovació de la GTMS, des d’on s’impulsen els tres eixos del model d’innovació esmentats però especialment el de gestió de les idees. A nivell de l’HUB, hem promogut la innovació com a palanca per impulsar les estratègies de millora de l'experiència del pacient, de desenvolupament professional i de treball en xarxa. A través de la innovació, estem incorporant nova tecnologia per afavorir la transformació digital, la reenginyeria del procés assistencial amb visió integrada i territorial, l’ús de la intel·ligència artificial, la comunicació entre professionals per a la gestió compartida dels pacients, i l’apoderament de pacients i cuidadors.

Quins són els principals projectes en marxa ara a la GTMS i quina millora implicaran en la salut dels ciutadans?

 

Ara mateix hi ha 22 projectes en marxa a la GTMS amb diferents components innovadors, 13 dels quals estan finançats amb fons competitius europeus i locals (Compra Pública d'Innovació, Transformació Digital, Programa Horizon 2020, Programa d’Especialització i Competitivitat Territorial, entre d’altres). Aquests projectes estan dirigits a pacients amb diferents patologies com ara l’ictus, la insuficiència cardíaca, les arrítmies, procediments quirúrgics de diferents especialitats, el diagnòstic de patologies infeccioses, oncològiques i neurodegeneratives, i els pacients crítics, entre d’altres. Pel que fa als components d’innovació orientats a afegir valor a l’atenció que prestem, vull destacar l’abordatge integral de la persona mitjançant la reenginyeria del procés assistencial amb visió territorial i amb unitats transversals, on participen pacients i familiars i on s’aplica tecnologia digital que permet el monitoratge continu a distància i el seguiment a domicili. Un altre component altament innovador i que han de tenir molt impacte en la millora de l’assistència és la tecnologia de les dades amb intel·ligència artificial i machine learning, que ens permetrà millorar les decisions clíniques a través de la identificació dels diferents patrons i perfils de pacients. D’aquesta manera, podrem personalitzar i ajustar les mesures de prevenció, diagnòstic i tractament a les necessitats i característiques de cada pacient. Finalment, cal destacar l’ús d’eines de realitat immersiva i gamificació que faciliten les decisions clíniques compartides, amb la participació activa del pacient en la cura de la seva salut.  

 

Com es promou la innovació activa entre els professionals d’una organització com l’HUB sense perdre de vista l’assistència i l’atenció a la ciutadania?

 

Si recordem que, com hem dit, la innovació és fer les coses de manera diferent per afegir valor a allò que fem, entendrem que no es pot separar la innovació de l’assistència i l’atenció a la ciutadania. La promoció de la innovació s’aconsegueix quan orientes la cultura de l’organització a afegir valor al que ja s’hi fa. En el nostre cas, hem apostat per definir un model d’innovació territorial que inclou un marc d’actuació general, elements de difusió, formació i sensibilització, i un entorn de suport i acompanyament als professionals per facilitar el pas de les idees a projectes. Això es fa des de la Unitat Funcional de Suport a la Innovació de la GTMS, en el qual s’integra l’equip de innovació de la Gerència i, en el cas de l’HUB, també de l’IDIBELL.

Per acabar, quines són les línies de futur que s’estan treballant?

 

Una de les nostres prioritats és la progressiva transformació digital de l’organització i l’ús intel·ligent de les dades, amb l’objectiu de millorar l’experiència del pacient i els resultats en salut. La nostra aposta estratègica passa per impulsar iniciatives i projectes que fomentin el treball en xarxa, posant el focus en la millora de l’experiència del pacient i dels seus cuidadors, i treballant per incorporar eines tecnològiques que ens ajudin a millorar la presa de decisions compartides. Volem generar un entorn que faciliti la humanització de l’atenció i l’apoderament del pacient a tots els nivells assistencials. Així, si fa cinc anys vam activar la necessitat de difondre la cultura de la innovació a l'HUB com a objectiu estratègic, ara ja s’ha convertit en un aspecte transversal i estructural que incideix en tota l’organització.