El mateix dia que Albano Dante Fachin assumeix la secretaria general de Podem, el sector sanitari públic català es veu reforçat, i els seus professionals reconeguts.
El consens entre les forces polítiques catalanes està en la base de l’èxit del model i de la seva constant adequació a la realitat del país
Salvant les excepcions que calguin, les reaccions als intents de destrucció
del nostre sistema sanitari públic han estat relativament suaus després d’un
període d’uns cinc anys en el que arrel de les retallades a sanitat, els
populisme i la mala intenció d’alguns activistes socials i d’algunes formacions
polítiques ha volgut desgastar als governs de Catalunya omplint els seus
pamflets d’acusacions de corrupció i de privatització d’un sistema sanitari
molt ben valorat pels seus usuaris, amb uns resultats en salut excel·lents, comparables
als de països europeus que hi esmercen molts més recursos que els que hi dedica
Caalunya. Només el president del COMB o la Societat Catalana de Gestió
Sanitària, i les patronals del CSC i UCH han actuat amb una certa contundència
contra aquells que han volgut causar tant mal al sistema sanitari.
Afortunadament, avui els exconsellers de Salut de la Generalitat i el conseller actual (només hi faltava l’exconseller Laporte, traspassat a l’any
2005) han fet un pas endavant signant un manifest conjunt en defensa del
sistema sanitari català. Aquest manifest és molt important per reforçar la
moral de tot el sistema que ha quedat una mica perplex per la tebior d’alguna
de les respostes que fins ara s’havien fet públiques en defensa del sistema. Pel que ha transcendit de la trobada tots han estat molt participatius i crítics amb la situació viscuda per la sanitat catalana. El manifest diu així:
“El sistema sanitari català és un dels pilars més sòlids del nostre
estat del benestar, un factor clau de la cohesió social de Catalunya. Una
solidesa que es demostra en els seus indicadors de qualitat, equitat i
eficiència, en el seu reconeixement internacional i, en darrera instància, en
els indicadors de salut de la societat catalana. I això és en gran part així
-malgrat l’infrafinançament crònic i estructural a què ha estat sotmès des dels
seus orígens- gràcies a la fortalesa dels seus principis i al compromís dels
professionals sanitaris que amb tota la seva vocació i el seu talent es
dediquen al benestar dels ciutadans del país.
Aquest sistema català de salut és fruit d’un intens i continuat esforç
col·lectiu, polític i social d’institucions, professionals i ciutadans durant
més de trenta-cinc anys de democràcia. Aquest compromís ha estat possible
gràcies a un sòlid i transversal consens, que s’ha manifestat històricament des
de la promulgació del primer mapa sanitari l’any 1980 fins a les grans lleis de
salut, com la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), la Llei de Salut
Pública o la Llei de l’Institut Català de la Salut, que ha permès la seva
constant transformació.
És per aquestes raons que volem reafirmar el nostre orgull i la nostra
confiança en el sistema català de salut, alhora que ens mostrem ferms, des del
diàleg i la voluntat de consens, en la seva defensa i convençuts del seu
progrés.”
Signen el document Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comin.
Ara caldria que entre tots es
pogués recuperar l’ambient previ a la crisi, quan ningú utilitzava al sistema
sanitari per desgastar al rival polític. Un sistema sanitari és més fort quan no es veu sotmès a tensions polítiques de cap mena. Això no vol dir que el sistema sanitari faci el que
vulgui i com vulgui, sinó que ha d’estar sotmès, només faltaria, a les lleis
que regulen es seu funcionament. El sistema ha de ser transparent i retre
comptes als ciutadans de com utilitza els recursos que aquests li fan arribar
via impostos, però els ciutadans (i entre ells els polítics) han de ser a la
vegada respectuosos amb els sistema de salut i els seus professionals, la
immensa majoria dels quals són gent molt ben preparada, honrada i vocacional. Podria ser que acuestes trobades entre consellers es repetissin en el temps. Tant de bo.
Celebrem doncs aquesta bona notícia, i esperem que de tot el que hem viscut aquests últims cinc anys en
puguem extreure conclusions que serveixin per no repetir segons quins errors de
cara al futur: senyors polítics, amb la sanitat no s’hi juga!
Precisament en aquests moments
vull tenir un record per totes aquelles
persones que s’han vist injustament denunciades per corrupteles inexistents, i
que finalment la justícia els ha
exonerat de cap responsabilitat. Tanmateix el dany fet a les seves persones, a
les seves famílies i en ocasions a les seves empreses, qui el repara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada