dissabte, 30 de gener del 2016

Les raons per dir NO quan et proposen un càrrec de confiança


Més de tres professionals han dit NO a la proposta de càrrecs que se’ls ha fet des del Departament de Salut


ERC no té fons d’armari suficient per cobrir totes les places que voldrien.



Aquests últims dies hem assistit amb certa estupefacció a les diferents negatives de persones a les que  s’havien ofert càrrecs, tant a nivell del Departament de Salut, com al CatSalut o al propi ICS. No han estat una o dues persones les que han refusat l'oferiment, sinó que la xifra va mes enllà. No diré noms per preservar l’anonimat dels afectats però   la qüestió no és gens anecdòtica. Crec que es pot dir sense por a equivocar-se, que mai, en aquests 35 anys d'autonomia, en el departament de Salut s'havia produït una situació com aquesta. En etapes anteriors sempre hi havia hagut més aspirants a ocupar càrrecs que no pas càrrecs per ocupar.

Quins poden ser els motius que justificarien que algunes persones diguin NO quan se'ls proposa ocupar un càrrec en l'estructura d’un departament de la Generalitat?  Algunes d'aquestes raons son purament conjunturals, com per exemple les que es deriven de la previsible poca durada de la legislatura, però segur que n’hi ha d’altres que mereixen una reflexió:

La baixa retribució amb que es paga a aquells que han d'assumir responsabilitats, comporta que molts bons professionals facin un pas enrere a l’hora d’acceptar determinades responsabilitats. Imaginem un pare o mare de família que a l’arribar a casa li diu a la seva parella: "Em canvio de feina; al departament de Salut m’han ofert un càrrec i hauré de treballar més hores, assumiré responsabilitats que poden comportar conseqüències legals i em pagaran menys del que cobro ara.” Segur que la parella al sentir això incrèdulament li contestaria “però tu t’has begut l’enteniment?”. Cal replantejar-se a fons la retribució dels càrrecs de responsabilitat de les estructures de l’Administració si no es vol omplir els departaments de la Generalitat de professionals mediocres.

Una altre raó clara per dir NO pot ser la manca de confiança en el projecte que se’ls ha exposat. Segons es desprèn d'alguns comentaris sorgits del propi departament, sembla que ERC vol per sobre de tot que hi hagi pau social en el sector, fet que només es pot assolir si es fan concessions a diferents col·lectius. Això pot portar als bons professionals a tenir que acceptar imposicions que passin per sobre de la seva pròpia consciència professional amb la poca confortabilitat que això genera a qualsevol persona. És lògic que si no es creu en el projecte del qual s’ha de formar part, la resposta davant d’un oferiment de càrrec, sigui un NO. De fet, desconeixem quin és el projecte que el nou conseller de Salut vol aplicar. Cal pensar que en la primera compareixença del conseller al Parlament, prevista pel dia 11 de febrer, ens expliqui que és el que es proposa fer durant els propers 18 mesos. 

Per tirar endevant un projecte important
cal un lideratge potent
  
També pot ser una raó per dir NO la manca de confiança en el lideratge del projecte, sobretot si aquest ha d'estar impulsat per algú que no entén res del mon de la sanitat. Tenir al davant un projecte interessant liderat per algú que no et mereix confiança, et porta a pensar que aquell projecte està condemnat al fracàs per la debilitat de qui l’hauria de liderar. La reacció de la persona que estigui en aquesta situació és ben evident: “el projecte m’agrada, però amb aquest lideratge això no dura ni sis mesos...”, per tant la resposta acaba sent també un NO. Deu ser força decebedor tenir que treballar per algú que no parla el teu llenguatge, que fa de polític però no està en condicions d'exercir cap lideratge per seduir als professionals i a les seves organitzacions. Certament acceptar un càrrec en aquestes condicions no deixa d'implicar córrer un risc elevat.

I la quarta raó podria estar relacionada amb la manca de confiança  en que un partit com ERC controli un departament com el de Salut, quan es sabut que té un fons d'armari en el camp sanitari molt limitat com ho demostra el fet que una vegada assumida la responsabilitat del Departament de Salut, el tres alts càrrecs que l’han de dirigir (conseller, secretari general i director del CatSalut), com a molt se’ls pot considerar simpatitzants d’ERC (si és que realment ho són) des d’abans d’ahir, però cap d’ells n’és militant. Fa poc hem sabut que Alba Verges ha estat elegida presidenta de la comissió de Salut al Parlament, i tot i reconèixer l'esforç que la diputada ha fet per posar-se al corrent de la problemàtica de la sanitat catalana, hem de convenir que encara no està en condicions de liderar les polítiques sanitàries de Catalunya. Estem doncs davant d’un panorama en el que no es veu cap lideratge clar a ERC en qüestions sanitàries. Si això és així, qui accepta un oferiment professional sense un Nord clarament definit? Què passarà amb un model sanitari com el català, que és un model d'èxit com ho demostren els seus resultats i l'opinió molt majoritària dels seus usuaris?


Entenc doncs que hi hagi persones que hagin dit NO a les ofertes concretes que se’ls han fet, i a partir d’aquí, es pot explicar aquesta situació tan ridícula de que ara per ara al departament de Salut encara no hi hagi un organigrama a ple funcionament. 


dijous, 28 de gener del 2016

Tornen les cartes als Reis d’Orient


El secretari general del departament de Salut i el director del CatSalut es reuneixen amb representants de l’anomenada “marea blanca”


Si les peticions formulades són ateses això implicaria que s’haurien de deixar de prestar determinats serveis de la cartera pública, perquè els diners del pressupost 2016 no permetran excessives alegries  



Paral·lelament a l’anunci de canvis en la direcció del departament de Salut, els “salvadors de la sanitat pública catalana” han decidit tornar a la càrrega per defensar les seves opcions polítiques disfressant-les  amb una suposada defensa de la sanitat pública. Obliden que Catalunya té un dels millors sistemes sanitaris públics del món, malgrat la seva insistència en aconseguir just el contrari.

Ahir alguns mitjans de comunicació es van fer ressò de la reunió que alts directius del Departament de Salut varen tenir amb membres de l’anomenada “marea blanca”. En concret per part del Departament hi varen assistir el secretari general Albert Serra, i el director del CatSalut David Elvira; la marea blanca estava representada en la reunió per unes 10 persones  a banda del suport que tenien a fora format per una trentena de persones. En la reunió la marea blanca que s’autoanomena “plataforma unitària en defensa de la  sanitat pública de Catalunya” va presentar la seva llista de reivindicacions. A la reunió no hi va faltar la gens improvisada presència del conseller Comin, que va aparèixer tot d’una per fer-se la foto amb la gent de la marea, a qui va saludar efusivament i marxant tan de pressa com va poder per eludir cap mena de compromís, més enllà d’acceptar una nova reunió amb la plataforma, a celebrar properament.

Aquesta reunió s’emmarca en les directrius que ERC ha marcat al departament de Salut, en el sentit que no es vol que a sanitat es produeixi cap mena de protesta, ni hi hagi cap situació que alteri la “pau social”. Per tant preparem-nos a veure escenes com la d’ahir. És evident que reunir-se amb la gent es positiu, i no ho critico, però al mateix temps es pot convertir en una arma de doble tall, si s’assumeixen compromisos que després no es podran materialitzar. Quan la gent se n’adona que has estat marejant la perdiu i que no has pogut assolir el que t’havies compromès, llavors la reacció pot ser molt més virulenta que si des del primer moment els expliques que les seves reivindicacions estan molt bé, i en general totes elles poden resultar positives per la sanitat pública catalana, però que hi ha una limitació que es diu pressupost. I que a partir de les possibilitats que es deriven d’aquest pressupost, cal prioritzar per que malauradament els recursos no arriben a tot arreu. 

I es que les peticions de la marea blanca són pròpies d’una carta als reis, d’aquelles que resulten impossibles de complir fins i tot per els pares més despresos. Veiem-ne algunes:
  • Reobrir quiròfans (se suposa que els de tarda, per que al matí no se n’ha tancat cap) amb la repercussió econòmica que això implica de pagament als professionals). D’on sortiran els diners? Quina prestació es deixarà de pagar per poder pagar aquesta? 
  • Reobrir plantes tancades. Se suposa que per omplir-les, però la pregunta és amb qui. El cost de posar en servei unitats d’hospitalització és enorme, i l’ocupació d’aquests llits no està garantida. No seria molt més raonable demanar un estudi ben fet de les necessitats de llits d’aguts a Catalunya i fer-ho d’acord a les diferents realitats d’hivern i estiu?   
  • Disminuir llistes d’espera. En aquesta petició hi podríem estar ben d’acord, tot i que sense més recursos ha de ser difícil d’assolir, i per tant, considerant que el pressupost 2016 no serà massa millor que el del 2015, la pregunta continua sent, d’on sortiran els recursos? Quines prestacions s’hauran de deixar de donar per assolir aquesta fita?
  • Garantir una sanitat 100% publica sense concerts amb empreses amb afany de lucre. Pel que sembla el conseller Comin ja ha donat instruccions de que el Parc Taulí no derivi més malalts ni a la Clínica del Vallès, ni a l’Hospital General de Catalunya. I què passarà amb l’Hospital del Sagrat Cor? De tota manera això és la punta del iceberg, perquè als centres de salut mental i als sociosanitaris hi ha moltes empreses amb afany de lucre. Què farà el CatSalut amb els malalts? Els deixaran a casa? Per cert, sembla que ningú ha parlat amb Quiron Salud per veure com es portarà a terme aquesta decisió i analitzar les repercussions econòmiques que se’n derivin.
  • No fragmentar l’ICS. Aquesta sembla una petició més política que altre cosa. Les polítiques sanitàries es defensen al Parlament a través dels representants polítics i en aquest sentit hi ha un acord dins de Junts pel Sí que s’hauria de respectar, tot i que sembla que ERC està disposada a tirar pel dret. Veurem que passa amb aquest tema. 


Altres peticions com frenar el projecte VISC + em semblen de pur oportunisme polític. 


dimarts, 26 de gener del 2016

Va de nomenaments


Joan Guix nou secretari de Salut Pública del departament de Salut


Josep Maria Piqué, nou director general del SAAS (Servei Andorrà d’Atenció Sanitària)   



El Dr. Joan Guix nou secretari de
Salut Pública 
En el consell executiu d’avui el Govern ha aprovat el noment de Joan Guix i Oliver com a nou secretari de Salut Pública del departament de Salut. El Dr. Guix és Cirurgià. Nascut a Barcelona també és especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i diplomat en Epidemiologia entre altres titulacions. És simpatitzant d’ERC amb qui va anar de número 2 en les últimes eleccions municipals a l’Ajuntament de Reus. Guix és exmilitant del PSAN i posteriorment d’ICV de qui es va allunyar per la deriva d’aquesta última formació respecte del procés independentista. Va ser gerent de l’Institut Municipal de l’Institut de Salut Púbica de l’Ajuntament de Barcelona i gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Amb anterioritat havia estat director mèdic de l’Hospital Sant Joan de Reus i últimament era el responsable de l’Agència de Salut Pública de Catalunya al Camp de Tarragona. Estem, per tant, davant del primer nomenament del Departament de Salut  que recau en algú que coneix “l’ofici” i té experiència concreta en les responsabilitats que haurà d’assumir a partir d’ara i una formació adient al càrrec que ha d’ocupar. Persones que han  treballat amb ell asseguren que és una bona persona i excel·lent professional. Tant de bo l’encert guiï la seva gestió.

Ha sorprès que els nomenaments al Departament de Salut s’hagin reduït només al del Dr. Guix. Avui se n’esperaven tres o quatre més, que han estat posposats per a finals de setmana. Segurament alguna dificultat interna hi deu haver quan no es consoliden els candidats a ocupar els diferents nivells de responsabilitat. És sabuda la manca de quadres directius preparats dins d’ERC, però tantes dificultats a l’hora de trobar candidats tampoc eren esperables. Sigui com sigui, en una posterior entrada al blog intentaré aportar algunes explicacions al voltant d’aquestes dificultats.

En la llista de candidats, a hores d’ara semblen ja confirmats dos propers nomenaments: el de Josep Maria Argimón que segons sembla substituiria a Francesc Brosa en la subdirecció del Servei Català de la Salut. El Dr. Argimón ha refermat el seu prestigi professional després de la seva brillant gestió al front de l’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries), etapa en la que només ha tingut una relliscada amb la mala estratègia comunicativa seguida per informar públicament del projecte VISC +, que en aquesta nova fase, sembla que passarà a l’oblit si més no temporalment.

El segon nomenament que sembla confirmat és el del Dr. Antoni Dedeu, que presumiblement agafarà el relleu de Josep Maria Argimón al front de l’AQuAS. El Dr. Dedeu, a qui també se’l relaciona amb ERC, sembla que havia tingut alguna responsabilitat a l’ICS en qüestions internacionals i amb el departament de Salut, i que d’alguna manera havia treballat amb diferents organismes internacionals de l'àmbit de la salut.  Se’l considera molt relacionat amb David Elvira actual director del CatSalut. El Dr. Dedeu en opinió de persones que el coneixen està ben valorat a nivell personal i com a professional. Actualment ocupa el càrrec de Director de Recerca i d’Intercanvi de Coneixement al Digital Health Institute a Edimburg (Escòcia). Sembla doncs que de la llista de 20 noms que ERC havia fet arribar a altes instàncies del departament de Salut, ja n’hi ha tres de col·locats. Encara en queden 17 !

Josep Maria Piqué amb Boi Ruiz
anterior conseller de Salut
I mentre a Catalunya anem marejant la perdiu, a Andorra van per feina. Ja s’ha fet oficial la contractació del Dr. Josep Maria Piqué, ex director general de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’incorporarà al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària  (SAAS) en les properes setmanes. Després de mesos de converses i de anades i vingudes, finalment el Dr. Piqué ha dit sí a la proposta que li han fet des del govern andorrà. El repte és important atès que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària té problemes importants que caldrà abordar amb urgència si es vol que es redueixi el dèficit important que pateixen. Aquest nomenament ha estat impulsat pel nou ministre de sanitat andorrà Carles Álvarez Marfany.


Aquesta notícia és tot un èxit de la sanitat andorrana i un absolut fracàs de la sanitat catalana, que deixa escapar a qui ha estat un dels excel·lents gestors que han passat pel Clínic, continuador de la tasca de Joan Grau i de Joan Rodés i que ha contribuït a consolidar aquest hospital probablement com el millor hospital de Catalunya.  I mentre tant, aquí anem proposant a persones amb un currículum fluixet per determinats càrrecs de responsabilitat.  Felicitats a qui correspongui 


diumenge, 24 de gener del 2016

Com està el pati


Es diu que la sectorial de Sanitat d’ERC ha fet arribar al Departament de Salut una llista amb vint noms per col·locar.


Sembla que el conseller Comin es vol rodejar d’un equip d’experts per pal·liar el desconeixement que té del món sanitari



El relleu a la conselleria de Salut 
Des que el Departament de Salut ha anat a parar a mans d’Esquerra Republicana el desgavell que hi impera és conseqüència de la manca d’un equip de persones preparades i amb coneixements suficients per donar respostes a les exigències de la sanitat catalana d’aquest partit. Aquesta manca d’expertesa en matèria sanitària ja s’havia posat de manifest en les actuacions del partit en el Parlament de Catalunya, on sovint ERC donava la imatge de no saber massa bé per on caminava la sanitat catalana. Costa trobar una explicació coherent per justificar l’interès d’ERC en governar la conselleria de Salut, sabent que no tenen un equip humà amb garanties. La única explicació que molts hi veuen és la relativa al fet que el pressupost de Salut equival al 40% del pressupost de la Generalitat, i Oriol Junqueras no volia que aquesta important massa dinerària li restés poder dins del govern si era gestionada per algú altre. Sigui com sigui, el que resulta evident és que en el camp sanitari ERC no té equip.     

Ara, una vegada que Junts pel Sí ha pogut formar govern, s’ha vist com aquesta manca d’efectius vàlids, ha portat a la direcció del partit a recórrer a persones externes i alienes al partit, unes properes a les tesis polítiques d’ERC, però d’altres ben allunyades de l’independentisme i de la constitució d’una república catalana. L’exemple més clar d’això és el nomenament del conseller de Salut que ERC ha triat. Una persona que a nivell polític ha transitat des de Ciutadans pel Canvi, al PSC i que ara orbita al voltant no tant d’ERC sinó més aviat d’Oriol Junqueras. El conseller Antoni Comin no és metge, no coneix el món de la sanitat, però sembla que la seva aspiració en la vida era ser conseller de Salut. Un conseller que al final s’ha vist forçat a dir que crearà una mena de consell assessor atès el seu desconeixement de la matèria sobre la que ha assumit responsabilitats. Per més consell assessor que es creï, el responsable polític del Departament de Salut, continuarà sense tenir criteri propi a l’hora de prendre decisions.

A banda dels noms ja confirmats oficialment de David Elvira i Albert Serra, són molts els noms que circulen pel sector per ocupar diferents càrrecs. Des de Toni Iruela, passant per Lluis Franch, Pere Joan Cardona, Marc Ramentol, Josep Maria Argimon, Antoni de Déu, Candela Calle, Joan Pons, Jordi Ara, Rafa Ruiz, Montse Figuerola i d’altres, són noms que molt possiblement aquesta propera setmana veurem com són nomenats per algun càrrec. Alguns d’aquests noms aportaran valor afegit i seran positius pel sistema però n’hi ha algun sense massa pes específic ni talla reconeguda per assumir determinades responsabilitats. En aquest procés s’ha produït alguna situació que ben bé frega el ridícul, doncs s’ha arribat a disgregar la recerca i la innovació de l’antiga direcció general en la que estaven incloses, per fer-li lloc a un candidat d’ERC, el qual, una vegada feta oficialment la segregació de la direcció general finalment no ha acceptat el càrrec. És a dir, li creen la cadira, i quan la té a disposició diu que no la vol. Desconcertant.

D’entre aquests noms sortiran amb molta probabilitat les persones que ocuparan la subdirecció del CatSalut, l’Àrea d’atenció sanitària del CatSalut, i les direccions generals de Planificació en Salut, d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària i la d’Innovació i Recerca en Salut, entre d'altres càrrecs.

El conseller Comin
Però els nomenaments encara aniran més enllà. Sembla que la sectorial de sanitat d’ERC ha fet arribar a les més altes instàncies del Departament de Salut una llista amb vint noms que cal col·locar sí o sí.  Amb tants noms a col·locar un comença a explicar-se el perquè de la neteja ètnica que s’està produint al Departament de Salut, en el que sembla haver-s’hi instal·lat la idea de que tot allò de l’etapa anterior era necessàriament dolent. El problema és que en algun cas concret, el que hi havia fins ara, era clarament millor que  alguns dels que hi volen arribar. 

És per això que en alguna entrada al blog he parlat de sectarisme, fet que ha molestat a algun bon amic meu, però em sembla que sobren les raons per poder afirmar que un cert sectarisme sens dubte hi és.  Quan els canvis de responsables es deuen a una raó tècnica, no hi ha res a dir, però quan els canvis es fan per afinitat ideològica o per imposicions d’algun partit polític, llavors, agradi o no agradi, hem de parlar de sectarisme. 


Des del meu punt de vista, tots els problemes que hi ha en aquests moments a Salut es deriven d’un pecat original de mal expiar: pagarem car el fet d’haver posat com a màxim responsable del Departament de Salut una persona que no té criteri propi fonamentat a l’hora de prendre decisions. No coneix a les persones, ni sap com ha de ser l’organigrama i em temo que tampoc té massa idea de quines són les limitacions que impliquen els procediments administratius. I això està portant problemes, i a la llarga en portarà més, per més consells assessors que es vulguin estructurar al seu voltant. 


www.rbaestudisiprojectes.cat