Nou edifici polivalent Delta, un equipament per al present i el futur de l’Hospital de Bellvitge

És una col·laboració del servei de
Comunicació i Relacions Institucionals

de L'Hospital Universitari de Bellvitge

Dilluns 25 de gener el nou espai polivalent de l’Hospital Universitari de Bellvitge va començar a rebre pacients de Covid-19. És el primer dispositiu que es posa en marxa dels cinc nous equipaments  assistencials que el Servei Català de la Salut ha impulsat per donar resposta a la pandèmia i suposa que el centre de referència de la Regió Metropolitana Sud guanyi 64 llits convencionals i 48 punts d’atenció d’urgències.

Construït en un temps rècord de 3 mesos i 19 dies, l’hospital monogràfic està situat a la zona nord-oest del recinte hospitalari de Bellvitge, davant de l’antiga Escola d’Infermeria i molt a prop de l’edifici d’Urgències de l’Hospital. Està integrat per un total de cinc plantes (la última d’elles ocupada per instal·lacions tècniques) i ocupa una superfície total de 4.500 m². La planta baixa i la primera es destinen a l’atenció i el seguiment de les urgències respiratòries i de pacients amb sospita de Covid-19, i les plantes 2 i 3 acullen cadascuna 32 llits d’hospitalització convencional per a Covid-19. El doble vessant d’especialització en llits convencionals i urgències Covid  s’entén millor a partir del pont de connexió que comunica aquest nou espai amb la resta d’edificis de l’hospital i molt especialment amb l’UCI recentment ampliada (fins als 90 llits actuals). Aquest pont facilita el trasllat de pacients i la mobilitat dels professionals. 

Comptar a partir d’ara amb un espai específic i adaptat a les necessitats de les persones afectades o amb sospita, suposa “més seguretat per als pacients i professionals, una adequació dels circuits de diagnòstic i d’atenció dels pacients i més efectivitat en la intervenció dels professionals, per les condicions funcionals amb les quals ha estat pensada la infraestructura, que a més té un caràcter perdurable”, afirma la gerent de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS i de l’hospital, la Dra. Montserrat Figuerola. Així, més enllà de l’actual moment de pandèmia, la llarga vida útil de l’edifici de construcció convencional amb estructura prefabricada de formigó, permetrà integrar-lo en el futur, com una infraestructura més de l’Hospital Universitari de Bellvitge i dedicar-lo a altres usos, en coherència amb el Pla Director de l’Hospital

La definició i realització final del projecte del nou equipament ha estat fruit de les sinergies i la col·laboració entre els equips assistencials i els d’Infraestructures, una cooperació fonamental per assolir un edifici que allibera espais per afavorir que l’hospital pugui mantenir la seva activitat habitual. Tal i com destaca la Dra. Cristina Capdevila, directora de l’Hospital de Bellvitge, “disposar d’un espai específic on poder tenir tots els pacients Covid és cabdal per tal d'assegurar circuits i planificar l'activitat global de l'hospital, garantint a més la seva total integració amb la resta d’unitats, gràcies a una gestió centralitzada”. El nou equipament també  constitueix una referència per a la xarxa de l’Atenció Primària Costa Ponent i els altres hospitals del territori, els quals podran derivar pacients directament a les Urgències del nou edifici Delta.

Les dues plantes dedicades a les urgències Covid han estat creades pensant en totes les necessitats dels pacients afectats pel coronavirus. Tal i com subratlla el Dr. Pierre Malchair, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital de Bellvitge, es tracta d’un espai segur i còmode tant per a pacients com per a professionals on “els circuits estan clarament definits i el risc de transmissió se situa al seu nivell més baix. Cada habitació està monitoritzada i equipada amb tot el material necessari per atendre els pacients de Covid de forma professional, segura i amb criteris  de confort, sigui quin sigui la gravetat de la seva situació”.

Altres trets destacats de nou edifici Delta són un equip de radiologia de tomosíntesi d’última generació; un àrea de Rehabilitació Intensiva (respiratòria i aparell locomotor) per afavorir la recuperació post-aguda dels pacients; sales d'espera diferenciades entre pacients sospitosos i casos de Covid confirmats; transport pneumàtic de mostres amb comunicació amb serveis com el Laboratori Clínic o Farmàcia; sales de consulta de visita ràpida; sensors per a l’obertura de portes; amplitud d’espais i un protagonisme especial de la llum natural en tots els espais.

A les plantes d’hospitalització s’ha dut a terme un especial esforç en les mesures d’humanització que contribueixin a millorar l’experiència del pacient. A tall d’exemple, cadascuna de les dues plantes compta amb espaioses habitacions dobles i 4 individuals. 

En conjunt, uns nous espais que fan més còmoda i segura l’estada dels pacients alhora que permeten que els 200 professionals que hi treballaran puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions. La directora infermera de l’Hospital de Bellvitge, Rosa Soldevila, destaca com la participació del personal assistencial des del minut 0 del projecte ha facilitat incorporar diferents element en aquesta línia, “com ara el fet de comptar amb un sistema de renovació de l’aire per a cada habitació, que assegura que no hi hagi intercanvi amb l’exterior o la visibilitat directa dels boxs des del control d’infermeria”.

Des de la concepció, tant estructural com funcional del nou edifici polivalent Delta, la metodologia Lean Construction per a la millora de la gestió de processos eliminant tot el que no aporta valor afegit, “ha estat clau per assolir l’objectiu de construir i posar en funcionament un hospital en un temps record i d’acord amb les necessitats més immediates de la pandèmia”, destaca la Dra. Ana Alvarez, directora de Processos i Avaluació de l’Hospital Universitari de Bellvitge. 

CatSalut va apostar per aquesta metodologia per al disseny i la construcció de l’edifici entre vàries empreses treballant en estreta col·laboració, fet que ha permès posar en marxa l’edifici en un temps molt inferior a l’habitual, planificant l’equipament necessari conjuntament entre constructors, assistencials i serveis de suport. En aquest sentit, cal destacar que sense el compromís dels centenars de professionals implicats en tot el procés, no hauria estat possible tirar endavant un calendari que semblava inviable fa uns mesos. Ho resumeix Germán Romero, subdirector de Serveis Generals de l’hospital: “si el termini de construcció ha estat increïble,  equipar i posar en marxa l’edifici en dues setmanes crec que ha estat gairebé sobrehumà i és el resultat, en bona part, de la motivació extra que ha suposat per a tots tenir com a fita la lluita contra la pandèmia”.

El virus no entén ni de polítics, ni de consellers, ni d’alts càrrecs...

La consellera Alba Vergés roman en quarantena, després d’haver resultat ser contacte estret d’una persona contagiada amb la Covid-19. A conseqüència d’això, la consellera resta confinada a casa seva, a Igualada, fins dilluns vinent quan haurà vençut el termini de deu dies, en el supòsit, desitgem-ho, que resulti negativa a les proves que se li aniran fent. Segons ha transcendit, el seu estat de salut és bo. Tant de bo, tot plegat no passi d’un ensurt.

 

El primer membre del govern de la Generalitat que va contreure la Covid-19 va ser el conseller d’Economia i vicepresident del govern Pere Aragonès. Pocs dies més tard va ser el mateix president de la Generalitat Quim Torra qui queia víctima del virus. També van contraure la malaltia el conseller de Treball, Chakir el Homrani, al conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, i al de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. A aquesta llarga llista cal afegir-hi al Dr. Josep Maria Argimon, gerent de l’ICS i Secretari de la Agència de Salut Pública que també va patir la malaltia, de la que afortunadament tots ells s’han recuperat. Ara podria haver-li tocat a la consellera de Salut Alba Vergés, que es troba bé de salut però confinada en el seu domicili en espera que les proves confirmin que no pateix la malaltia.

 

El nombre de contagis diaris a Catalunya es manté des de fa dies per sobre dels 3.000. Avui s’hi han afegit altres 3.070 persones a la xifra de contagis, fet que eleva a un total de gairebé 500.000 el nombre de persones infectades en pràcticament 11 mesos i que ha comportat uns 19.000 morts aproximadament. A dia d’avui a les UCI dels hospitals catalans ja hi tornen a haver més de 700 malalts afectats per la Covid-19. Són xifres molt preocupants, que no permeten albirar un horitzó de normalitat malgrat la vacuna. Una vacuna que comporta incerteses, no tant pel que fa a la seva efectivitat sinó sobretot per poder ser administrades a la gent en els terminis previstos, atesos els retards en l’entrega que els laboratoris han anunciat.  

 

Tanmateix en aquest país continuen passant coses difícils d’entendre. Malgrat que la mobilitat és el major perill que correm els ciutadans a l’hora de contraure la malaltia, la justícia, de manera incomprensible, manté les eleccions el 14F, el dia que hem sabut que el fiscal en cap de l’Audiència de Castelló s’ha vacunat d’estranquis. També resulta inconcebible que el govern català permeti que es trenqui el confinament municipal per que qui ho vulgui pugui assistir a mítings polítics durant la campanya electoral sota l’excusa que la participació política és un dret fonamental. Sincerament, que es contraposi aquest dret “fonamental” al dret a la vida em sembla francament intolerable, i impropi de gent amb tres dits de front. On és el seny català? 

 

Tornant a la consellera Vergés, el seu confinament a Igualada hauria de servir d’exemple a tota aquesta colla de ximplets que es salten les quarantenes quan els convé, posant en risc la salut dels seus veïns i amics. Quan el sistema sanitari et posa en quarantena aquesta s’ha d’acomplir amb tot el rigor. No fer-ho comporta que afavorim de la propagació del virus, al que com és sabut li encanta que els humans tinguem molta mobilitat; així ell es va reproduint amb tota facilitat. Per això que la consellera Vergés es quedi a casa, és un exemple a seguir. Tant de bo que totes les persones en quarantena fessin com ella.    

Des del blog en més d’una ocasió he estat crític amb la consellera Vergés. He discrepat d’algunes de les mesures preses i d’altres no preses, de coses dites però també de determinats silencis,  i també he tingut diferències de caràcter polític. Tampoc m'ha agradat que a l'hora de conformar el seu equip hagi confiat més en un carnet de partit que no pas en la professionalitat i els coneixements de la persona triada. Val a dir però, que davant la malaltia tots som del mateix equip. Desitjo que tot plegat no vagi més enllà d’un ensurt. Molta força consellera, cuidat, i torna aviat.  Salut !      

Pocavergonyes i vacunes

 

Recordo que quan les primeres vacunes de la Covid-19 van arribar a Espanya, els cossos i forces de seguretat de l’Estat varen muntar el seu show particular escortant el transport de les vacunes des de l’avió que les havia dut, fins a un magatzem de Guadalajara, on s’havien de custodiar zelosament. Setmanes més tard hem sabut que de fet, l’exèrcit i la guàrdia civil, el que pretenien era assegurar-se les dosis necessàries per vacunar fraudulentament als seus alts comandaments. 

El frau afecta també a la classe política: alcaldes, consellers autonòmics i altres alts càrrecs s’han saltat la cua per vacunar-se ells i les seves famílies abans del que els hauria tocat. També algun alt representant de l’església catòlica ha demostrat com s’entén el respecte al proïsme per part d’alguns. Tot un exemple del que són les misèries humanes. 

Els cassos que han saltat a l’opinió pública representen només la punta de l‘iceberg del que realment està passant a tot l’Estat, gràcies la absoluta desorganització del ministeri de Sanitat, incapaç de controlar el procés d’administració de les vacunes. I per a més inri, al ministre Salvador Illa, màxim responsable de tot aquest desgavell, ens el volen encolomar de president de la Generalitat. 

El gran encobridor d’aquest frau a la societat és el propi govern espanyol, que es nega a dir quins i quants han estat els militars indegudament vacunats.      

 

 

Fa tan sols uns dies explicava en el blog que l’alcalde i un regidor de Riudoms (Baix Camp), així com parents d’algunes infermeres de les Terres de l’Ebre, havien estat vacunats fraudulentament a Catalunya. També havia succeït quelcom de similar en un geriàtric de Valdemoro (Madrid).

Malauradament la cadena de persones sense valors ni dignitat, no s’ha acabat amb aquests cassos citats, sinó que ha crescut de manera significativa aquests últims dies. Primer va ser el conseller de Salut de Múrcia (PP) qui s’havia saltat el protocol de vacunació fent-se vacunar ell i a la seva dona. A aquest cas el van seguir quatre alcaldes socialistes, tres del País Valencià i un quart d’Andalusia que trencant el protocol establert van rebre la primera dosi de la vacuna. I la llista segueix... El conseller de Salut de Ceuta o el penúltim cas conegut que ha estat la consellera de Salut del Cabildo de La Palma, una de les illes menys poblades de les Illes Canàries, així com el bisbe de Ciutat de Mallorca. 

 

Tanmateix el que ha fet saltar totes les alarmes ha estat el cas del Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), que ha hagut que presentar la seva dimissió després de transcendir a l’opinió pública que tant ell com altres alts càrrecs de l’exercit havien rebut la primera dosi de la vacuna. Pel mateix motiu, el ministre Marlaska ha cessat a un alt comandament de la guàrdia civil que també estava involucrat en aquesta pràctica impròpia d’un servidor públic. Com en una pel·lícula de Berlanga, polítics, militars i capellans són els grans tramposos de l’Estat espanyol. Val a dir que en els cas dels militars, amb el vergonyós afegitó d’un govern espanyol que empara als tramposos i es nega a donar el nom i el nombre de tots els militars que s’han vacunat saltant-se impunement tots els protocols de vacunació.

       

De fet, aquesta manera d’actuar és com un altre pandèmia que s’ha estès entre els alts funcionaris de l’Estat, i curiosament tots ells ofereixen excuses similars. Ho han fet per evitar que es malmetessin les dosis que restaven dins de les ampolletes ja utilitzades. Fins avui, la punta de l’iceberg senyala diferents autonomies on aquestes pràctiques ha estat denunciades: Catalunya, Madrid, Astúries, Andalusia, Murcia, Ceuta, Aragó, Castella i Lleó, Extremadura, País Valencià, Illes Canàries... Déu ni do els angelets que tenim distribuïts per tota la pell de brau.

 

Ara, es presenta un dilema ètic. Què passarà amb les segones dosis de tots aquests personatges? Sabem que la vacuna no és efectiva si 21 dies després d’haver rebut la primera dosi, no se n’administra una segona. Què farà el “ministerio” amb totes aquestes persones que han “robat” una primera dosi? Els administrarà la segona? I si el “ministerio” mira cap a un altre cantó, que faran els governs autonòmics afectats?

Personalment no m’agradaria que aquesta primera dosi que els han administrat es perdi i no serveixi per a res. Per tant, jo els administraria una segona dosi, però els faria pagar una multa molt quantiosa per que se’n recordin tota la vida que en un moment de la seva existència van demostrar la seva baixesa i el seu nul nivell moral, malmetent de manera molt bruta el respecte i els drets dels seus conciutadans.  

 

Polítics, militars i capellans són els primers que haurien de donar exemple, i són precisament els primers a desobeir les normes segons la seva conveniència, i després, alguns, tenen la cara dura de venir-nos a explicar la seva vocació de servei públic.     

La consellera Vergés perd els papers

 

Es pot entendre que quan al Parlament de Catalunya algun diputat posa el dit a la nafra, assenyalant pèrfidament punts febles d’un rival polític, aquest s’enfadi i respongui iradament. I que aquesta resposta, si l’acusació ralla els límits de la correcció, pugui ser feta fins i tot des de l’acritud i la ironia, però sempre de manera educada i amb respecte al càrrec que estàs ocupant. Ni es tracta de posar-hi l’altre galta, ni tampoc de fer ostentació d’una grolleria impròpia d’un alt càrrec del govern.   

No és pot acceptar que un representant públic, que a més és membre del govern, perdi el papers com va fer la consellera de Salut dies enrere. Per més que un diputat l’acusés de manca de coneixements suficients per assumir el càrrec, ella mai hauria d’haver dit que “se li havien inflat els ovaris”. Mala educació, manca de respecte al Parlament, i menyspreu al sector sanitari que no pot tenir com a màxim representant a una persona grollera, que en lloc d’utilitzar arguments i saber aguantar l’envestida, fa servir expressions vulgars, de carrer, impropis d’un representant públic.

La consellera Vergés podia defensar-se de les acusacions del seu contrincant polític de moltes maneres; el que no podia fer és precisament el que va fer. Quan parlava al Parlament de Catalunya no es representava només a ella mateixa, estava representant sobretot a tot el sector sanitari. En el fons aquesta actitud de la consellera no és una anècdota... va amb el personatge.

Així no, consellera.

 

Va ser durant la sessió de la Diputació Permanent del Parlament a la que la consellera Vergés va comparèixer per retre comptes de les darreres mesures adoptades per el govern per contenir el brot de la Covid-19 i també per donar continuació a les dues compareixences aprovades en la darrera sessió de la Diputació Permanent, per informar d’una banda de les restriccions a la Cerdanya i el Ripollès, i de l’altra sobre el contracte amb l'empresa Ferroser per el rastreig dels contactes de casos de Covid-19.

 

L’enfrontament va començar quan el diputat de Ciutadans Jorge Soler, va dir entre moltes altres coses que “no cal ser un geni per dir que la situació és complicada, però potser qui no estava preparada per respondre adequadament a la pandèmia no era l’Agència de Salut Publica, sinó potser una consellera sense el coneixement científic, mèdic i sanitari, i sense formació en aquests temes”.

 

Aquestes paraules dures, van ser contestades de mala manera per la consellera que va dir: “No acostumo a entrar als atacs personals que se'm fan, directes. Però la veritat és que se m'han inflat els ovaris ja de moltíssimes vegades”. La consellera Vergés va continuar la seva intervenció afirmant què “com que vostè és metge i per tant és llicenciat, es deu pensar que és millor que molta altra gent...” Una desafortunada intervenció en boca d’un membre del govern què es va posar al nivell del seu interlocutor. 

 

Entrant en la qüestió, cal dir que la consellera Vergés no és la primera persona que ocupa la plaça de consellera de Salut sense formació ni experiència en el sector sanitari. De fet, el seu antecessor, el conseller Comin també procedia d’un sector que res tenia a veure amb el món de la salut. La diferència està en que el conseller Comin va saber rodejar-se de persones, la majoria ben preparades i coneixedores del sector sanitari; fins i tot, alguns havien treballat en legislatures anteriors en el propi departament de Salut. En canvi, l’equip de la consellera és molt pobre tècnicament parlant, sense experiència en el sector, salvant les dues o tres persones del seu equip que donen la talla. 

Per tant, el diputat de Ciutadans no va estar encertat en el seu diagnòstic, atès que en lloc de centrar les seves crítiques en la persona de la consellera, les hauria d’haver  dirigit al conjunt de “professionals” del departament de Salut, que només hi són perquè aporten un carnet de partit, i que el drama de la pandèmia ha demostrat clarament que no porten res al sistema; i no són pocs.   

 

A la consellera li va faltar cintura política, i la serenitat suficient per mantenir la seva dignitat, i la del càrrec, per sobre de la dialèctica d’un diputat que per altre banda, tots sabem de què va. Els castellans, per aquestes ocasions tenen una dita molt oportuna: “no ofende quien quiere, sinó quien puede”, i els catalans també en tenim un altre que la consellera hauria de conèixer: “Quan un no vol, dos no es barallen” A segons quins comentaris millor allò de “no hay mayor desprecio, que no hacer aprecio” 

El blog fa 10 anys

Ahir 21 de gener va fer exactament 10 anys que publicava la primera entrada del blog. En concret va ser una entrada titulada “El govern dels millors”. Un govern recent constituït després de les eleccions celebrades el 28 de novembre de l’any 2010. Deu anys mes tard estem davant d’unes noves eleccions que no sabem si es podran celebrar quan el govern català havia decidit, o bé, serà de nou la justícia qui determinarà la data electoral. 

Sigui com sigui, i després de tot el que han donat de si aquests deu anys tant per les qüestions sanitàries, algunes recollides en el blog, com d’activitat política a Catalunya que tots hem viscut, es pot afirmar que aquesta dècada 2010-2020 tindrà un espai destacat en la història d’aquest país. Estem davant d’una dècada que ha comportat entre altres coses, que la justícia hagi processat 3 presidents de la Generalitat, que el govern espanyol hagi destituït al govern de Catalunya, que la guàrdia civil i la policia nacional hagin atonyinat a molts catalans, que s’hagi retirat la condició de diputat a persones que havien guanyat aquesta condició mercès el vot popular, que tinguem líders polítics a les presons i d’altres en el exili, que fins i tot ens diguin quan hem de votar... i ja només els falta dir-nos a qui volen que votem. 

 

Fa uns mesos havia anunciat que en complir-se els 10 anys del blog, deixaria d’atabalar-vos amb els meus escrits, atès que cada dia em costa més estar al dia de tot el que succeeix en el sector sanitari. Tanmateix, i davant la incertesa de la data de les eleccions, i del seu resultat, m’esperaré a conèixer qui les acaba guanyant i quin és el govern que en resulta. D’aquesta manera tancaré el cercle del primer post publicat sobre el govern que s’acabava de constituir, amb el govern que es pugui formar després de celebrades aquestes incertes eleccions. La vida del blog per tant, haurà recollit allò més significatiu del sector sanitari, de nou govern a nou govern, amb 10 anys pel mig. 

En aquests deu anys d’existència el blog ha experimentat dues etapes de creixement diferenciades. La primera que es va allargar fins el 2015, quan el blog mica en mica es va anar donant a conèixer dins del sector, i sobretot la segona, l’any 2017, quan amb el conseller Comin al front del departament de Salut, les idees i les activitats fluïen de manera incessant, fet que donava lloc a un intens debat d’opinions respecte al que s’estava fent. Ara malauradament estem en una època gris. Del blog, però també del departament de Salut. Un departament sense iniciatives, que va a remolc de la pandèmia, però que més enllà de la lluita contra la Covid-19, en aquesta legislatura no ha aportat absolutament res positiu al sistema sanitari català. Això si, aquesta ha estat la legislatura amb més vagues des que Catalunya va rebre les competències en salut. Sens dubte, l’època més empobrida de la sanitat catalana. Ni idees, ni iniciatives, ni evidentment cap solució.  

 

Així doncs, encara queda blog per unes quantes setmanes. Fins que també ho decideix la justícia, atès que la meva intenció és continuar fins que tinguem un nou govern a la Generalitat, i això depèn del dia que el TSJC decideixi quan s’han de celebrar les eleccions: el 14F? El 30M? Si les coses segueixen així, amb la justícia decidint tots els esdeveniments importants del país, potser si que algun dia caldrà plantejar-se que també hauríem d’escollir als jutges, atès que així, la seva ideologia hauria estat triada per elecció d’una majoria de ciutadans. En canvi ara, com que no els podem elegir, sembla que impera entre la judicatura una única ideologia que políticament enllaça amb un passat que, ai las, semblava llunyà. Contra Catalunya i els catalans tot s’hi val, i sinó que els hi preguntin als ciutadans bascos i gallecs que varen poder aplaçar sense cap problema les seves respectives eleccions. 

Tanmateix, i fins que estigui constituït el nou govern català, i el departament de Salut estigui ja configurat, disminuiré la freqüència de les entrades al blog. Fins ara, gairebé dia si, dia no, publicava una nova entrada. A partir d’ara, i fins a l’últim dia de blog, aquesta freqüència es reduirà. El meu distanciament del dia del sector, no em permet identificar aquells temes que preocupen realment al sector i als seus gestors, i que són d’actualitat. Per tant, em limitaré a escriure sobre qüestions en les que es pugui opinar sense necessitat d’estar al bell mig del problema. Es perd autenticitat, és cert, però potser es guanya objectivitat. 

 

Vull agrair a tots els que seguiu el blog la vostra fidelitat. Han estat 10 anys molt intensos.  Moltes gràcies.         

Calia aplaçar les eleccions a Catalunya?

En el sí de la societat catalana s'està produint un intens debat sobre si calia o no ajornar les eleccions.. Aquest debat està contaminat pels interessos obscurs d'alguns partits polítics, debat en el que no vull entrar avui, tot i que intueixo el joc brut que alguns volen practicar i que fins i tot ja havien anunciat que practicarien.

Em limito a mostrar el Risc de Rebrot per Municipis, representat sobre el mapa de Catalunya, i que cadascú tregui les seves conclusions 

  

Mapa de Catalunya el dia 11/12/20

 

Mapa de Catalunya el dia 16/12/20

Mapa de Catalunya el dia 21/12/20

Mapa de Catalunya el dia 26/12/20

Mapa de Catalunya el 31/12/20

Mapa de Catalunya el 05/01/21

Mapa de Catalunya el 10/01/21

Mapa de Catalunya el 15/01/21

Mapa de Catalunya el 18/01/21

Mapa de Catalunya el 20/01/21 

Quan unes imatges valen molt més que mil paraules !!! 

Els ciutadans hi tenim molt més a fer en la lluita contra la pandèmia

 

Salut i les mesures insuficients preses fins ara, no són la única causa del fracàs en la lluita contra la Covid-19 a Catalunya. La irresponsabilitat social d’alguns ciutadans és un factor determinant a l’hora de que es produeixin nous contagis. És evident que el departament de Salut hauria de ser molt més estricte a l’hora de convèncer a tot el Procicat que calen mesures més dràstiques, que comportin una reducció al mínim de la mobilitat dels ciutadans. Tanmateix, nosaltres, els ciutadans hi tenim molt més a fer. La nostra actitud no és adient amb el que hauria de ser un comportament solidari de tots, per defensar la salut de tothom.   

 

El servei de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha recollit entre els mesos d’octubre i desembre passats una informació a la que cal donar la màxima publicitat i fer arribar al major nombre de ciutadans possible:  

Un 70% dels contagis es produeix dins dels habitatges. D’aquest 70%, un 58% de contagis es produeix entre els convivents en aquell habitatge, un 11% és conseqüència de trobades, reunions o àpats amb amics i familiars també dins dels habitatges, i un 1% es degut a altres visites a l’habitatge per part de netejadors, cuidadors, professors particulars o altres oficis. Pel que fa al 30% de contagis restant, un 14,2% es produeix en reunions de tipus social, un 7,5 a la feina, un 5,2 a les escoles i un 2,5 a les residències socials i ventres sociosanitaris. 

Tot i que la manera com s’han obtingut aquests percentatges pugui restar una fiabilitat absoluta a aquestes xifres, si que es poden donar per vàlides les tendències que queden ben identificades. I en aquest sentit és molt evident que l’activitat social és el principal focus de transmissió de la pandèmia. Activitat social i mobilitat són doncs el dos grans vectors transmissors del virus. Cap novetat; són dues conclusions que ja sabíem. Quin és doncs l’interès d’incidir i insistir en aquest tema? Doncs aconseguir que la gent s’ho cregui, i que els ciutadans deixin de pensar “això a mi no em passarà, porto la mascareta i estic protegit”. Doncs no; no n´hi ha prou amb portar la mascareta, ni rentar-se sovint les mans. Cal disciplina i moure’s el mínim possible, o millor dit, no moure’s de casa. Per això és tan important que allà on sigui possible, en aquelles activitats que ho permetin, el teletreball esdevingui la forma normal d’actuar. 

 

Per tant, el departament de Salut, la Generalitat, i el govern espanyol, en funció dels diferents àmbits de competències tenen noves feines sobre la taula. Han de regular i fer obligatori el teletreball en totes aquelles activitats on això sigui possible. Teletreballar no hauria de ser una opció sinó que caldria que fos una obligació. 

 

Però no totes les responsabilitats han de recaure exclusivament en l’administració pública. Per més que els governants endureixin les mesures, facin obligatori el teletreball, o limitin la mobilitat dels ciutadans, hi ha un element clau que en la lluita contra la Covid-19 encara no ha funcionat com caldria. Es tracta de la ciutadania. 

 

Fa poques setmanes vàrem saber de la festa rave a Llinars del Vallès, a la que en alguns moments hi varen assistir un miler de persones, però que només se’n van identificar 215. Posteriorment hem sabut d’una festa il·legal en un restaurant de Barcelona en la que hi participaven 67 persones que també han estat identificades. També a Barcelona altres 64 participants en un altre festa han estat identificats per la policia municipal. A molts pocs metres de distància d’on estic escrivint aquest post, dos del participants en un altre festa il·legal han arribat a agredir a dos policies municipals. Són només exemples de com la ciutadania no està col·laborant en aquesta lluita, que no és de tots, contra la pandèmia.  

Cometre una infracció de trànsit, és un delicte contra la seguretat viària. Per controlar-ho la policia disposa d’agents, vehicles i helicòpters que tenen l’objectiu de identificar i multar als infractors. Per evitar els delictes contra la salut pública, no es disposa de cap cos específic. És un terreny abonat per que els desaprensius, insolidaris, i egoistes campin pel seu compte. Caldria que el pes de la Justícia caigués amb tot el seu rigor sobre aquesta gent als que els importa ben poc, la vida de la resta dels d’humans. 

 

Si volem recuperar una certa normalitat calen tres elements clau:

Reducció de la mobilitat fins allà on sigui possible: quedem-nos a casa 

Reducció dràstica de les relacions i contactes socials a nivell presencial: els amics per telèfon i videotrucades. 

Que un 70% o més de la població estigui vacunada: el departament ha d’espavilar-se una mica més en el ritme de vacunes, i els laboratoris han de subministrar, sense excuses ni retards, les quantitats de dosis compromeses.     

I tot i així, caldrà seguir amb mesures d’higiene com la mascareta, el rentat de mans i mantenir les destàncies.

La candidatura del Dr. Jordi Cruz guanya les eleccions al sindicat Metges de Catalunya

 

S’havien presentat dues candidatures per regir els destins del sindicat durant els propers 4 anys. Eren dues candidatures escindides de la Junta anterior; una encapçalada per el Dr. Jordi Cruz, anterior president del sindicat i l’altre encapçalada per el Dr. Josep Maria Puig, fins ara secretari general de Metges de Catalunya. Finalment s’ha imposat la candidatura del Dr. Cruz, que continuarà a la presidència del sindicat en el proper mandat.

Hi ha una frase que defineix molt bé el tarannà del guanyador de les eleccions, pronunciada abans de saber-se els resultats: “guanyi qui guanyi, guanya el sindicat”. Tot un estil d’entendre una confrontació democràtica per dirigir el sindicat.

Per tant, una doble felicitació al Dr. Cruz: per l’èxit assolit i per la qualitat democràtica que com a persona ha demostrat. 

L’equip guanyador està integrat a més del Dr. Cruz, per alguns noms prou coneguts en la pràctica sindical. El Dr. Xavier Lleonart que serà el nou secretari general de l’organització, la Dra. Ana Maria Roca com a vicepresidenta, el Dr. David Arribas com a vicesecretari general, el Dr. Ramon Sarrias com a secretari de Finances, i la Dra. Xelo Casado com a vicesecretària de Finances. Un equip que aporta d’una manera integrada la visió dels àmbits hospitalari i d’atenció primària. 

El sindicat té plantejats diferents reptes, alguns dels quals s’arrastren des de mandats anteriors, com per exemple l’assoliment d’un conveni col·lectiu per tot el personal facultatiu del sistema sanitari català. Val a dir que en determinats moments aquest conveni ha estat a prop de ser una realitat, però les diferents conjuntures que s’han donat en el sector sanitari, i els canvis de lideratges en el departament de Salut, avui per avui sembla que aquesta qüestió hagi quedat aparcada. 

 

A banda del conveni col·lectiu del personal facultatiu, el sindicat té plantejats en aquesta nova etapa altres objectius, i entre ells, la eliminació dels contractes precaris i altre formes contractuals, que no ajuden en res ni als professionals ni a la qualitat del sistema sanitari. També es proposen aconseguir que els interessos dels professionals, els seus drets i les seves propostes, s’incorporin als convenis col·lectius, tant en els negociacions amb l’ICS com amb les patronals sanitàries del SISCAT, que s’hauran de re-emprendre en els propers mesos. El sindicat es proposa aconseguir la recuperació de condicions laborals i professionals perdudes arran de les retallades aplicades fa uns anys, com per la pandèmia de la Covid-19.

 

Com a novetat important, cal ressaltar que el sindicat també es proposa una modernització interna de la seva estructura, mitjançant una actualització dels seus estatuts que permeti millorar la comunicació entre els afiliats i el sindicat i reforci els mecanismes interns de diàleg i presa de decisions. També es important ressaltar l’esforç que el sindicat vol dur a terme per aconseguir més afiliacions, fixant-se coma a objectiu el 70% aconseguit a l’any 1920, any de la fundació del sindicat. La regulació de la telemedicina, apareguda al sistema com a resposta a la pandèmia també és un objectiu del sindicat en aquest mandat.    

Cal recordar, que en la majoria de negociacions dels convenis col·lectius del sector sanitari concertat, les propostes del sindicat mèdic, gairebé mai han estat incorporades als convenis, gràcies a la pinça exercida entre les patronals del sector i els sindicats majoritaris. Una mica per culpa de tots plegats, s’ha donat la paradoxa que les propostes dels metges no han estat tingudes en consideració en l’articulat dels convenis, fet que en sí mateix demostra una situació del tot anòmala. Tanmateix caldria que en aquesta nova etapa, el sindicat fes un esforç per millorar la seva imatge sovint massa propera a la intransigència. És difícil poder posar exemples d’acords entre el sindicat i l’administració o les patronals, més enllà dels acords de sortida de vaga. El sector sanitari necessita de les aportacions del sindicat i per tant dels metges, i per això cal que els que els representen facin un esforç no només de diàleg, que també, sinó sobretot, un esforç d’empatia, per posar-se en la pell de l’altre i no només en la pròpia. Normalment, aconseguir un 50, un 60 o un 70% del que es pretén, és millor que no aconseguir res, i a més, generar mal ambient. Cal teixir complicitats amb l’administració i les patronals. Em consta que en ocasions s’ha intentat però cal perseverar en l’esforç per el bé del sistema sanitari.  

 

Molts èxits al Dr. Jordi Cruz en aquesta nova etapa al front del sindicat Metges de Catalunya       

Quan els tramposos fan evidents les baixeses de la condició humana

Unes lamentables notícies han estat protagonistes aquests dies, sobre uns fets ocorreguts a Catalunya i Madrid, relacionats amb la vacuna contra la Covid-19. Tanmateix, conegut el tarannà de molta gent d’aquest país, on aconseguir coses per recomanació o per “enchufe” alguns ho entenen com un mèrit, no seria d’estranyar que a més d’aquests cassos que s’han conegut n’hi pugui haver d’altres similars i que fins avui encara no siguin públics.  

Es tracta de dos fets succeïts a les comarques de Tarragona i d’un que ha passat a l’àrea de Madrid, on personal sanitari, sembla que infermeres, haurien vacunat a familiars i fins i tot a algun polític local.

 

 

Quan el 27 de  desembre varen arribar les primeres vacunes a Espanya, em va sobtar llegir que el transport de les vacunes des de l’avió que les havia portades fins el lloc on havien de ser emmagatzemades, havia estat custodiat per l’exercit. Vaig pensar que en aquest país som molt exagerats. Doncs resulta que tot i que la mesura em va semblar molt de pel·lícula, la realitat ha demostrat que en aquest país nostre, no tothom és digne de ser dipositari de la confiança dels seus conciutadans. La ètica continua sent un valor escàs, que no abunda.

 

Fa dies es va saber que en un geriàtric de Valdemoro (Madrid), es varen desviar vacunes de la Covid-19 a familiars de treballadors del centre, vulnerant l’ordre de prioritats establert per vacunar als ciutadans. Però no és només a Madrid on passen aquestes coses. A Catalunya hem donat també mostres de manca d’honradesa i professionalitat i de solidaritat.

 

Va ser a les Terres de l’Ebre, a Tortosa, on tres infermeres varen citar a alguns parents seus per administrar-los-hi la vacuna. Una vegada coneguda la malifeta, sembla que l’ICS els ha obert un expedient informatiu i han estat apartades cautelarment del servei. Val a dir, que el sindicat Infermeres de Catalunya ha fet públic un comunicat en el que condemna l’actitud d’aquestes infermeres, i concretament diu “en el supòsit que la investigació iniciada corrobori aquests fets, condemnem qualsevol actitud que s’allunyi de la bona praxi”. Cal agrair al sindicat que lluny del corporativisme habitual, deixi clar que no s’alinea amb comportaments poc ètics. El sindicat continua dient en la seva nota que “Volem deixar clar que les males pràctiques que hagin pogut cometre aquestes tres infermeres, si es confirma, no poden eclipsar la feina que, amb professionalitat i responsabilitat, està fent la resta d’infermeres a Catalunya, tant en aquesta campanya de vacunació com durant tota la pandèmia”. 

Aquesta actitud contrasta amb la de l’alcalde de Riudoms, població del Baix Camp tarragoní, que juntament amb un regidor del consistori ha estat vacunat en una residència de la localitat, en la que pel moment només poden vacunar-se els residents i el personal. En lloc d’admetre que haver-se vacunat ha estat un error, l’alcalde ha intentat justificar la seva vergonyosa actuació dient que si no els vacunaven a ells, les vacunes s’haurien perdut, com si en el poble no hi hagués persones molt més prioritàries a l’hora de ser vacunades  que el Sr. Alcalde i el seu regidor. Un altre actuació indigna tot i que en aquest cas no hi ha ningú que els hagi obert cap expedient informatiu, ni els hagin apartat del servei. Sembla que la residència afectada, ha fet un comunicat sobre l’assumpte en el que insisteix en la caducitat de les vacunes si no eren administrades dintre del marge de temps dels 15 minuts, i justifica que fos l’alcalde un dels vacunats, per la seva “implicació” amb la residència. Certament impresentable, com a justificació i sobretot com a  actitud personal d’un alcalde que no mereix cap consideració, per part dels seus veïns. És, malauradament, tan egoista i poc solidari com masses mortals.  

Aquests fets posen en evidència una mancança organitzativa important a l’hora d’administrar les vacunes, relativa a quin us donar a les dosi sobrants després d’una sessió de vacunació. Sembla que cada unitat de vacuna conté 5 dosi, i que una vegada estan preparades per injectar ja no es poden regenerar, i han de ser administrades dins d’un marge de 15 minuts. Si això és així, caldria que algú estableixi que fer amb  les dosi sobrants per evitar que es malmetin. Algú amb suficient responsabilitat hauria de decidir a qui s’apliquen aquestes dosi sobrants. El que no és defensable sota cap criteri es que es vacuni al mossèn, a l’alcalde o al caporal dels mossos d’esquadra, o a qui sigui sense un criteri preestablert, i tampoc és acceptable que les vacunes es perdin.

 

Ningú té dret a vulnerar l’ordre de prioritats establert per el govern a l’hora de ser vacunat: ni els parents del personal sanitari, ni els alcaldes, ni els polítics, ni ningú.               

La decisió sobre les eleccions del 14F: entre la política i el coneixement científic

Fa dies, entre els experts i científics, es comenta amb preocupació que les eleccions al Parlament de Catalunya s’hagin de celebrar el dia 14 de febrer. Després de constatar la situació generada per unes restriccions massa suaus per el pont de la Puríssima i les celebracions nadalenques i d’Any Nou, es preveu que pels voltants del 14 de febrer la pandèmia pugui arribar a un nou pic, fet que impediria que molts electors poguessin exercir el seu dret al vot, no només per patir la malaltia, sinó també tots aquelles que estiguessin en quarantena. Mantenir les eleccions en la data prevista pot ser un problema de salut pública.

 

L’informe presentat recentment per el departament de Salut a la taula de grups parlamentaris, preveu que en el conjunt de dies que envolten al 14 de febrer, quan està previst celebrar les eleccions, hi pugui haver entre 3.000 i 5.000 nous contagis diaris i entre 610 i 640 pacients ingressats a les UCI, fet que comportaria des-programacions d’activitats no Covid-19 i dedicació intensiva de recursos professionals per atendre aquesta malaltia, posant en risc el ritme de vacunació i dificultant la realització d’un rastreig òptim dels contagis.

A banda d’aquest informe, diferents experts s’han manifestament contraris a la celebració de les eleccions en la data prevista. La Dra. Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el Dr. Antoni Trilla amb el mateix càrrec que la Dra. Campins, però a l’Hospital Clínic, El Dr. Bonaventura Clotet cap del servei de malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i pujol o el Dr. Daniel Prieto catedràtic farmaco-epidemiològic de la Universitat d’Oxford entre altres, s’han manifestat en la necessitat d’aplaçar la data de les eleccions a l’estiu o inclús a finals d’any. Estem doncs davant d’una disjuntiva entre els interessos d’alguns polítics i els dels ciutadans.

 

Malgrat que l’informe presentat per Salut als grups polítics representats al Parlament de Catalunya és prou eloqüent, les reaccions d’uns i altres són diferents. Aquestes són algunes de les reaccions dels partits:

JuntsxCat.- S’han compromès a respectar l’opinió del experts segons un últim informe que esperen rebre els propers dies

ERC.- La Sra. Marta Vilalta, ha dit que tot i que les dades epidemiològiques i el criteri sanitari seran tinguts en compte, la decisió es prendrà entre els partits; no la prendran els experts sanitaris. El vicepresident Aragonès ha afegit que el govern farà tot el possible per que les eleccions es puguin celebrar el 14F. 

PSC.- Per boca de la Sra. Eva Granados, el partit vol que les eleccions es celebrin si o si en la data prevista, i ha emplaçat al Prociat a establir totes les mesures necessàries per poder garantir el dret al vot de tothom. No cal dir que el Sr. Iceta, defensant arguments de pàrvuls, és dels que vol votar, sigui com sigui, el dia 14.

PP.- Com en el cas del PSC, els populars es decanten per mantenir el 14F com a data per celebrar les eleccions.

Ciutadans.- Volen que s’acabi aquesta incertesa sobre la data i que Salut i govern aclareixin ja, si les eleccions es podran celebrar tal com estaca previst, o bé caldrà ajornar-les.    

Per la seva banda, la CUP i els Comuns han adoptat postures similars, acceptant un ajornament de les eleccions sempre que aquest ajornament estigui basat en la realitat epidemiologia i en el criteri dels experts.

A totes aquestes opinions també s’hi afegeix la Sindicatura de Greuges, que a través d’un grup d’experts també vol dir-hi la seva. Per la seva banda, Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals tampoc té clar que les eleccions es celebrin en la data prevista. Si a Galícia i al País Basc, es va decidir aplaçar les eleccions com a mesura per garantir l’exercici del dret a vot sense posar en risc la salut dels ciutadans, perquè a casa nostra alguns polítics pretenen passar per sobre de la salut, de l’opinió dels experts i del que dicta el sentit comú? 

Què en som de complicats els catalans! tota l'incertesa que hi ha al voltant de la data de les eleccions respon exclusivament a un càlcul de possibilitats dels partits: què ens va millor? ajornar-les? fer-les quan abans millor? I en base a aquest càlcul, prenen decisions. Preservar la salut de les persones esdevé del tot secundari en la resolució d'aquesta equació. Malgrat tot, sembla que el divendres 15 sortirem de dubtes i la taula de partits del Parlament prendrà una decisió definitiva. 

A tots els que s'oposen a ajornar les eleccions jo els pregunto: si el dia 14 de febrer vaig a votar i em contagio, a qui demano responsabilitats? Imagino que si això passa, el Sr. Iceta i tots els que com ell prioritzen els seus interessos polítics a la salut dels ciutadans, xiularan com fan sempre que volen eludir les seves responsabilitats.       

Tant de bo s'imposi el seny!