Durant els primers 7 deis de vacunació i fins el dia 2 de gener, a Catalunya s’havia administrat la vacuna a unes 6000 persones. Molta gent va denunciar la ineficiència de l’estratègia de vacunació que Salut havia preparat i aquestes denúncies han tingut efectes positius atès que 5 dies més tard, el dia 7 de gener, el nombre de catalans vacunats supera ja els 24000. Vol dir que aquests darrers 5 dies s’ha vacunat a un ritme lleugerament superior a les 3.500 vacunacions diàries de mitjana. Tanmateix, suposant que calgui vacunar a 5 milions de catalans, si seguim vacunant a aquest ritme ens farien falta gairebé 4 anys per acabar de vacunar a tothom. I això només per a la primera dosi. De fet, a efectes pràctics, posar dues dosis de la vacuna a 5 milions de persones, equival a posar una sola dosi a 10 milions de persones. És evident que cal accelerar encara molt i molt més el ritme si es vol assolir la immunitat de grup a finals d’aquest any 2021.
Segons s’havia comunicat, el plans del departament de Salut contemplen que el 70% de la població catalana estigui vacunada a finals de l’any 2021. Si partim de la base d’una població total de 7,5 milions d’habitants, vol dir que el sistema de salut català haurà d’haver estat capaç de vacunar a més de 5 milions de persones abans d’acabar l’any. Tenint en compte que ens queden 360 dies mal comptats per final d’any això requereix un ritme mitjà d’unes 14.000 vacunes diàries per assolir l’objectiu, i si considerem que les vacunes necessiten ser administrades en dues dosis, llavors els números ja s’enfilen gairebé fins als 30.000 vacunats diaris de mitjana. Per fer-nos idea del que significa aquesta última xifra, valgui saber que en aquests 15 dies transcorreguts des de la primera vacuna fins avui, la xifra màxima de vacunes administrades en un sol dia és d’unes 13.000 vacunes. Aconseguir l’objectiu que Salut s’ha marcat requereix multiplicar per una mica més de 2 aquesta xifra, i això fer-ho cada dia, fins el 31 de desembre... sembla més aviat una utopia.
Resulta per tant evident que aquesta és una operació logística de gran envergadura i extremadament complicada, que requereix d’una planificació molt ben feta. Calen equips de vacunació per a la primera dosi i per a la segona, calen punts de vacunació, calen les vacunes, les xeringues, les neveres, els consentiments, els llistats de persones a vacunar segons les prioritzacions que s’han fet, les seves adreces, avisar el dia, l’hora i el lloc on se’ls vacunarà, cal preveure que en els equips de vacunació hi haurà baixes, faran vacances, i sorgiran mil inconvenients. Treballar amb totes aquestes variables i resoldre l’equació no és una tasca senzilla ni tan sols per aquells que es maneguen bé amb les matemàtiques. En el departament de Salut actual, salvant les excepcions que d’haver-n’hi n’hi ha, jo diria que les matemàtiques no són precisament el seu punt fort.
És cert que des de la foto publicitària de la consellera de Salut Alba Vergés i del vicepresident del govern català Pere Aragonès amb la primera persona vacunada a Catalunya a la residència de La Feixa Llarga a l’Hospitalet, fins avui, el ritme de vacunacions s’ha anat incrementant, i que aquests últims dies s’ha vacunat a un ritme més elevat que a l’inici, i també es veritat que Salut ha decidit habilitar els dies festius com a vàlids per continuar vacunant a la gent, però el repte que tenim davant és molt important, i segurament costarà molts esforços assolir la fita. I no vull amagar que veig molt difícil que es pugui assolir. Estaria encantat d’equivocar-me.
I mentre anem discutint si són verdes o son madures, a Salut continuen els nervis. De moment la consellera ha d’acudir al Parlament a donar explicacions sobre el contracte amb Ferrovial, i s’està pendent de l’arribada de neveres adequades per poder transportar les vacunes sense que aquestes es malmetin. També s’estan acabant de constituir els equips de vacunació que sembla que els ha agafat amb un cert retràs, i a nivell organitzatiu s’estan polint destalls de tota la logística que cal posar en funcionament de cara a assolir l’objectiu. I a tot això, la xifra de contagis no para de créixer. És evident que algunes coses van tard.
Com que les xifres diàries de nous contagis són molt altes, la pressió sobre els llits hospitalaris i en particular sobre els llits de crítics és cada dia més elevada. Les decisions del Procicat, de permetre tanta mobilitat des del pont de la Puríssima fins pràcticament avui, les pagarem tots ben cares. Per si de cas, avui el secretari de Salut Pública ja ha avisat que d’aquí a tres setmanes estarem molt pitjor... Algun dia haurem de saber que s’amaga darrere l’acrònim “Procicat”. Són només plantejaments tècnics? Hi influeixen les opinions dels polítics? Fins a quin punt?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada