dijous, 21 de setembre de 2017

7enes Jornades TIC a Vic



La ciutat de Vic torna a ser per segona vegada consecutiva l’escenari de les Jornades TIC Salut i Social, que en les 5 edicions anteriors s’havien celebrat a Girona

Aquest any el programa està especialment dedicat al món dels sensors, com a eines tecnològiques, que entre moltes altres aplicacions, també poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones. El conseller Comin serà un dels encarregats de clausurar la Jornada 
 


El proper 28 de setembre l’aula magna de la Universitat de Vic serà l’escenari de les 7es. Jornades R+D+I TIC Salut i Social 2017, que per segona vegada consecutiva es celebren a Vic. El programa d’enguany és força més reduït que el de l’any passat, atès que en lloc dels dos dies de la Jornada de l’any passat, la 7a. Jornada es redueix a una sola sessió matinal. Segons fonts de l’organització aquesta reducció es deu al fet que es vol que a les jornades s’hi puguin presentar projectes innovadors i si cada any es fes el format de dos dies, amb un any no hi ha temps perque els projectes puguin avançar i desenvolupar-se suficientment. Per això l’organització ha decidit que al haver-hi projectes tecnològics que necessiten més d’un any per madurar, les jornades aniran alternant anualment el format d’un i dos dies. Així doncs de cara a l’edició del 2018, es tornarà a la durada de dos dies.

Per l’edició del 2017, l’organització ha previst un programa en el que destaca la importància dels sensors aplicats al domicili dels ciutadans amb problemes de salut o amb necessitats de tipus social, i també al medi ambient o a resoldre problemes de les grans ciutats. En ambdós cassos les exposicions teòriques es veuran complementades amb experiències reals.    

Recordem que un sensor és un dispositiu que pot detectar accions o estímuls del seu entorn i transformar-los en informació. Hi ha molts tipus de sensors, de contacte, òptics, tèrmics, d’humitat, magnètics, infrarojos, etc., i la gran majoria d’ells transformen els senyals que capten en impulsos elèctrics normalment digitals, i aquesta informació pot ser analitzada i processada per la unitat de control a la que els sensors estan connectats.

Fa tan sols tres mesos, vaig oferir en el blog una informació sobre el robot Donatello basat en la tecnologia dels sensors. Es tracta d’una experiència que s’està duent a terme a l’Hospital General de Granollers, on un conjunt de sensors recullen informació sobre diferents paràmetres de la vida d’una persona que viu sola en un apartament, aquesta informació arriba al robot Donatello, i aquest l’envia a una unitat de control, des d’on poden saber que ha fet la persona en el seu apartament: si ha pujat o baixat les persianes, si ha obert o tancat la nevera, si s’ha pres o no la medicació, si ha sortit del llit; si s’ha assentat a la taula, si ha encès la cuina o el televisor, etc. I tot això gràcies als sensors. Tot això pot anar més enllà, i per posar uns exemples, al Japó es comercialitza un vàter amb sensors que avisa al metge en cas de canvis en l’orina, també hi ha paviments que detecten caigudes o matalassos que detecten la immobilitat per evitar l’aparició d’úlceres, etc.

Nano sensor pel control de la diabetis 
Els sensors poden aportar una informació molt més sofisticada en el camp de la salut; en aquest sentit el futur desenvolupament dels “smartwatches” incorporarà properament tota una sèrie de sensors que facilitaran dades que podran integrar-se amb temps real a aplicacions, fet que permetrà poder gestionar problemes de salut a distància millorant la qualitat de vida de les persones. Però no cal esperar al desenvolupament dels “smartwatches”, avui en dia hi ha ja respostes tecnològiques que per exemple poden contribuir a millorar el funcionament dels pàncrees artificials fet que permetria reduir la incidència de la diabetis en la salut de la població entre moltes altres aplicacions. Avui existeixen sensors que mesuren els nostres hàbits esportius, el nostre ritme cardíac, la qualitat del son o el nivell d’estrès entre altres funcions. En aquest sentit Institut de Biotecnologia de Catalunya en la seva pàgina web explica que “el tractament de senyals, els sensors, l’anàlisi de dades, la robòtica i els sistemes de control intel·ligent estan fent possible el desenvolupament de l’assistència remota o la vida assistida. Això permet que les persones afectades de demència o amb problemes de salut a llarg termini puguin viure al seu propi domicili.” I segurament els propers anys assistirem a un desenvolupament encara més important dels sensors aplicats a resoldre problemes de salut i problemes socials i per tant a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

L’aforament de l’Aula Magna on es durà a terme la Jornada és de 250 persones, i la inscripció que costa 20€ es tancarà una vegada coberta la capacitat de la sala. Les inscripcions poden fer-se clicant aquí.


La Jornada està organitzada per UVic-UCC (Càtedra TIC Salut i Càtedra Serveis Socials), Fundació TicSalut, Consorci Hospitalari de Vic, Institut Català de la Salut, Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, EBA Vic, EBA Centelles, Creacció. 

dimarts, 19 de setembre de 2017

A final d’any decau el vigent conveni laboral del SISCAT (i II)


Metges de Catalunya reclama un conveni mèdic propi perquè en la mesa negociadora del conveni general, amb 2 o 3 representants sobre 15, no tenen capacitat per aconseguir que les seves propostes siguin preses en consideració.


El Sindicat ja té una plataforma preparada amb un seguit de propostes que sens dubte contribuirien a millorar el funcionament dels centres sanitaris.



(...Continua de l’entrada anterior)

El Dr. Jordi Cruz explica que per les raons exposades en el paràgraf anterior els metges entenen que la mesa de negociació del conveni no representa amb suficients garanties les seves aspiracions, i per tant, des de fa anys reclamen un conveni específic per al personal facultatiu. Explica a títol d’exemple que en el conveni anterior que ells varen recórrer, no es regulaven aspectes importants de la jornada laboral de metges i metgesses. Aquesta reclamació del tot lògica vista la realitat, inicialment no va ser massa ben rebuda ni per la part patronal ni per la resta de sindicats, però mica en mica, la negociació dels diferents convenis ha posat en evidència que no es pot pretendre organitzar el funcionament dels hospitals i resta de dispositius sanitaris sense comptar amb el criteri dels metges. En aquests moments el conveni mèdic, per ell mateix encara sembla una mica lluny, però pels diferents comentaris que es van sentint sembla que no seria descabellat una solució intermèdia que satisfés a totes les parts.

Sembla que el departament de Salut veuria amb bons ulls que una taula annexa a la mesa de negociació del conveni, integrada per la representació de les patronals i el sindicat mèdic pogués discutir la plataforma presentada pel sindicat i una vegada assolits determinats acords, aquests passessin directament a la mesa general, sense que aquesta els pogués modificar. En aquest sentit el Dr. Jordi Cruz es mostra molt esperançat amb una reunió a tres bandes prevista per el mes vinent, entre la patronal, el sindicat mèdic, i el departament de Salut, per veure si per la negociació d’aquest nou conveni, aquesta alternativa es pot desbloquejar. En opinió del Dr. Cruz cal que el CatSalut hi sigui present perquè no té cap sentit endegar una negociació si qui ha d’acabar pagant no s’assenta a la taula de negociació.  

El Dr. Cruz informa que ja tenen elaborada una llista de qüestions a incloure en aquest possible conveni. La plataforma és àmplia i abasta molts àmbits que molts d’ells fins ara mai s’havien pogut integrar a un conveni; inclou temes com l’estabilitat laboral i contra la precarietat de la professió mèdica, la regulació de la jornada, els descansos, l’atenció continuada, els horaris lliscants que sembla que cada dia s’imposaran més, la regulació de les guàrdies localitzades, edats límit per fer guàrdies atenent a la feminització de la professió mèdica, recuperació del poder adquisitiu dels metges, la conciliació de la vida laboral i familiar, les noves situacions derivades de la feminització de la professió, la regulació de la docència i la recerca, el reconeixement del temps no assistencial que ja està reconegut a l’ICS, etc. La plataforma també contempla qüestions de la gestió clínica en la que els metges volen entrar amb més força que fins ara, i en aquest sentit voldrien que a través de la Junta Facultativa poguessin participar en les decisions estratègiques dels centres, en el nomenament dels directors assistencials i mèdics, gestionar la carrera professional avaluant amb rigor als professionals mèdics. També voldrien poder gestionar les seves agendes per prioritzar als malalts amb criteris mèdics, etc.

Aquesta proposta de conveni també inclou millores per als metges de l’assistència primària. El Dr. Cruz defensa que sent la primària la porta d’entrada al sistema sanitari, les diferències retributives entre els metges de primària (que són també especialistes en medicina familiar i comunitària), i els metges especialistes dels hospitals no haurien d’existir. Cal reconèixer a nivell salarial la importància de l’atenció primària i equiparar als metges independentment de si treballen en un hospital o en un CAP. També voldrien una reducció del nombre de ciutadans que cada metge de primària ha d’atendre, atès que avui hi ha professionals que tenen assignats més de 2000 persones, entre altres qüestions. 


Com es pot veure una sèrie de reivindicacions, algunes de les quals mai han estat tingudes en consideració en els convenis generals que s'han negociat fins avui, la majoria de les quals no són  no econòmiques, i que de ser ateses o acordades, i integrades en un conveni general, contribuirien sens dubte a millorar el funcionament dels centres sanitaris.

diumenge, 17 de setembre de 2017

A final d’any decau el vigent conveni laboral del SISCAT (I)

 

El conveni, que està en fase d'ultra activitat, va ser denunciat per CCOO pressionat per les seves bases, tot i que semblava que estratègicament tant els sindicats com les patronals no ho veien com una prioritat.


És possible que s’acabi acordant prorrogar d’un any més el conveni actual, amb alguna petita modificació, per disposar d’un horitzó polític i pressupostari més concret i estable a l’hora de negociar. No es vol tornar a la situació del 2013 quan va decaure el conveni anterior i els pactes es van haver de dur a terme centre per centre.



El Dr. Jordi Cruz és el president del sindicat
Metges de Catalunya
Com és sabut CCOO va denunciar el 1er. conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut. Aquest conveni va entrar en període d‘ultra activitat l’1 de gener d’aquest anys2017, i per tant el conveni decaurà a 31 de desembre d’enguany. Donava la sensació que tant per la part patronal com per la part sindical no hi havia excessiva pressa en denunciar el conveni, però finalment va ser el sindicat CCOO qui es va veure obligat a denunciar-lo forçat per les seves bases. Això comportava la obertura immediata de la taula negociadora.

De fet, tant patronals com sindicats saben que negociar ara un conveni, amb la perspectiva d’unes eleccions autonòmiques o constituents a l’horitzó, amb un pressupost per a l’any 2017 que no permet alegries, i una perspectiva política i pressupostària incerta de cara a l’any 2018, no serviria per millorar gaire les expectatives retributives del personal ni altres condicions de treball. Cal recordar que els professionals encara estan patint els efectes de les retallades, amb un pèrdua del seu poder adquisitiu que el sindicat Metges de Catalunya situa al voltant del 25% pel que fa als metges. Uns i altres veurien la pròrroga del conveni actual com un mal menor en espera de que les condicions millorin i l’escenari futur es vagi configurant. Per la seva banda, al CatSalut també li aniria de perles una pròrroga del conveni atès que les seves possibilitats pressupostàries estan més que al límit. Per tant. Si la pròrroga és el que més convé als afectats pel conveni, el més probable és que hi hagi pròrroga.

Sembla que fins avui només hi han hagut contactes bilaterals entre les patronals i els diferents sindicats per separat, però es preveu que a partir de l’octubre s’encetin ja les reunions de la mesa negociadora del conveni i s’està pendent que Treball determini quina ha de ser la representació en la mesa negociadora de cada una de les organitzacions interessades a ser-hi. Per evitar discussions i errors, sembla que els sindicats estan disposats a pactar i presentar al departament de Treball la llista de centres sobre els que s’han de fer els càlculs. 

Amb aquest escenari m’ha semblat interessant conèixer l'opinió del Dr. Jordi Cruz president del Sindicat Metges de Catalunya, amb qui he pogut mantenir una conversa interessant. El Dr. Cruz comença explicant que Metges de Catalunya no pot acceptar la pròrroga del conveni per una raó molt clara: quan aquest conveni es va signar ara fa una mica més de dos anys, els indicat no només no el va voler signar perquè era un conveni dolent per als metges, sinó que a més el va recorre, i ara tenen el recurs en el Tribunal Suprem pendent de sentència. Per tant, si en el seu moment el van recorre davant al justícia, no tindria cap sentit que ara acceptessin de bon grat la seva pròrroga. Tanmateix estan subjectes a la decisió que acabi prenent la mesa negociadora.  

Tot seguit el Dr. Cruz explica els motius pels quals el sindicat fa temps que reclama un conveni mèdic, i que fan referència a la capacitat d’incidència de la seva representativitat en la mesa negociadora del conveni general. Com se sap, la mesa negociadora està constituïda per 30 representants, 15 dels quals corresponen a les organitzacions patronals que es reparteixen d’acord a la seva representativitat en el sector. Igual succeeix amb els sindicats que es reparteixen les altres 15 cadires, també d’acord a la representativitat de cada un d’ells en els centres del SISCAT.

Quan el conveni col·lectiu integrava només als hospitals de la XHUP, la representativitat de Metges de Catalunya els permetia tenir un determinat pes en el si de la mesa negociadora. Ara, quan s’han afegit al conveni els centres sociosanitaris que tenen una menor presència de metges i les empreses públiques del CatSalut, el sindicat ha perdut representativitat en el sector, i això implica que puguin aspirar com a màxim a 3 representants en la mesa, dels 15 reservats als sindicats. Amb aquestes condicions és evident que les dificultats per poder aconseguir que les seves propostes siguin preses en consideració són molt importants. Rarament han aconseguit que alguna de les seves propostes arribés a bon fi. Val a dir que el sindicat, a l’ICS, és el que més representació té, però al SISCAT i com a conseqüència bàsicament de la incorporació dels sociosanitaris, empreses públiques i salut mental al conveni, amb un índex relativament baix de personal mèdic, la seva representativitat se’n ressent molt. 


(Continuarà...)