dimarts, 21 de novembre de 2017

155 motius per perdre l’Agència Europea del Medicament


La candidatura de Barcelona cau en primera ronda de les votacions


La imatge horrorosa de la política espanyola, que està envoltada per una profunda atmosfera de corrupció, una acció policial que supera els límits del permès en els estats democràtics, i la inestabilitat política derivada de dissoldre per “l’article 21” el Parlament de Catalunya i cessar pel mateix article al govern de la Generalitat, són motius suficients per que els països europeus hagin perdut la confiança en la que tècnicament era la millor candidatura per albergar la seu de l’EMA.



Allò que el president del govern espanyol Mariano Rajoy defineix com “restablecer el orden constitucional en Cataluyna” mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, està en la base de la derrota de la candidatura de Barcelona per esdevenir seu de l’EMA quan a l’any 2019 l’Agència Europea del Medicament hagi d’abandonar, a causa del Brexit, la seva seu londinenca. Aquesta manera de “restablecer el orden constitucional” basada en al violència policial, en l’acció de la justícia per resoldre problemes polítics, empresonar persones per la seva ideologia, dissoldre un Parlament escollit democràticament, i cessar un govern entre altres nimietats és el que ha creat una imatge nefasta de la ciutat de Barcelona, però també d’Espanya, que no ha passat desapercebuda pels 26 països que conjuntament amb l’Estat espanyol han decidit avui que Amsterdam sigui la ciutat que albergarà l’EMA. Per cert, la tria d’Amsterdam s’ha hagut de fer per sorteig després que la candidatura de la ciutat holandesa quedés empatada a vots amb la de Milà.

Ara, els aprofitats de la política, els especialistes en la manipulació de la realitat, els que transformen realitats en “fake-news” ens voldran explicar que el gran culpable de la desfeta de la candidatura de Barcelona és el procés d’independència. Però no ens hem de deixar enganyar, i hem de ser capaços d’objectivar com fins el dia 1 d’octubre, Barcelona era, segons totes les informacions, la ciutat favorita. Era la preferida pels treballadors de l’EMA segons una enquesta interna que la direcció de l’EMA havia fet entre els seus treballadors per conèixer les seves preferències, i era la millor candidatura a l’hora de complir els requisits tècnics establerts per la UE.

Que ha succeït doncs a partir de l’1-O, perquè Barcelona perdés radicalment el paper de favorita?. Doncs que Europa ha estat testimoni de la violència policial exercida als col·legis electorals contra gent pacífica, alguns majors d’edat, que només volien dipositar en pau el seu vot a les urnes. Europa ha estat testimoni de l’empresonament de líders polítics per defensar les seves idees polítiques. Europa ha vist que basant-se en una cosa tan democràtica anomenada article 155 de la Constitució espanyola, el president del govern espanyol ha dissolt un Parlament, ha cessat al govern legítim de la Generalitat escollit democràticament, ha empresonat a mig govern, i l’altre mig ha hagut de marxar a l’exili per evitar ser empresonat, i continuar mantenir vigent l’honorable figura de la presidència de la Generalitat. Europa ha estat també testimoni que el govern espanyol és el més corrupte  d'Europa. Europa ha vist tot això, i s’han adonat que la democràcia a Espanya no està consolidada i que el règim sorgit de l’any 78 intenta tapar la corrupció que se'l menja per dins, al temps que està adoptant uns tics franquistes perillosos. Amb aquests antecedents, la candidatura de Barcelona se n’ha anat a norris.  Una prova més del mal que l'aplicació de l'article 155 està fent a la sanitat catalana.

Que ningú ens enredi. Abans de l’1-O la candidatura de Barcelona era la favorita, i és  després d’aquella data, quan davant de totes les situacions descrites en el paràgraf anterior Barcelona es veu descavalcada de la seva posició de favorita. Per tant, la derrota de la candidatura de Barcelona és només atribuïble a les actuacions del PP a Catalunya i a Europa. Per altre banda, això tampoc ens ha d’estranyar: algú podia esperar res de bo per Barcelona, que vingués de la ma del PP?

Tal com avançava en l'entrada al blog d’ahir, ara el PP intentarà culpar a l’independentisme del seu propi fracàs com a negociador a Europa, però la realitat és que el que ha succeït avui a Brussel·les, és el que el PP volia que passés, i tenir així  un argument més en contra dels que defensen la independència de Catalunya. Però no cal que s’esforcin: tots sabem que en els fons del seu cor, ningú del PP volia que l’Agència vingués a Barcelona; així de clar, així de fàcil. Davant del fet consumat, l'unionisme espanyol ha sortit en tromba a culpar l'independentisme d'aquesta derrota de la candidatura de Barcelona. I des del govern legítim català, tant el president Puigdemont com el conseller Comin, des de Brussel·les, han posat el dit a la nafra: la imatge de corrupció que dona Espanya al món, i els dèficits democràtics de l'Estat espanyol estan en la base de la desfeta de la candidatura de Barcelona a l'EMA.    

El més lamentable és que Barcelona ha perdut una extraordinària oportunitat per esdevenir un autèntic “hub” com  es diu ara, en matèria de ciències de la salut, a banda dels llocs de treball de qualitat que s’haurien creat i de la riquesa que hauria aportat a la ciutat els més de 40.000 visitants que la EMA rep a l’any.


Una prova més, que només Catalunya pot defensar amb garanties els seus interessos. Els altres, els que diuen que han fet el que han pogut, són tots uns farsants.

dilluns, 20 de novembre de 2017

Avui és el dia definitiu: EMA, o caixa o faixa...


Les possibilitats de Barcelona de ser triada seu de l’Agència Europea del Medicament es veuen molt limitades pel fet que la Generalitat no hagi pogut defensar la candidatura de la ciutat davant les autoritats europees.


Si la candidatura fracassa, els partits polítics unionistes intentaran culpar al procés d’independència que es viu a Catalunya. En cap cas vincularan el fracàs amb les imatges brutals de la repressió de la policia espanyola a ciutadans indefensos, o amb la dissolució del Parlament de Catalunya i el cessament de tot un govern escollit democràticament.       



D’aquí a poques hores sabrem el desenllaç de la reunió que avui celebraran a Brussel·les els cap d’Estat del 27 membres actuals de la UE que han de decidir la nova ubicació de l’Agència Europea del Medicament (EMA) que com és sabut abandonarà la seva seu actual a Londres a conseqüència del “Brexit”. Entre les ciutats candidates hi ha com és sabut  Barcelona, tot i que la candidatura sembla que ha patit un fort desgast aquestes últimes setmanes en benefici de Bratislava i en menor mesura Milà.

La decisió final es prendrà mitjançant un complicat sistema de votació, que permet la compravenda de vots sotamà entre els votants a canvi d’altres prebendes polítiques, i en aquest sentit cal recordar que el govern espanyol li deu molts favors a molts països europeus. Per tant, la decisió no serà tècnica sinó exclusivament política, i en aquest sentit cal assenyalar l’avantatge de Bratislava, la capital eslovaca que compta al seu favor amb el fet que el països de l’Est d’Europa no tenen en els seus territoris ni una sola agència europea. Atès que Espanya en disposa ja de tres, és molt poc probable que els dirigents europeus s’avinguin a designar-ne una quarta, en detriment dels països que no en tenen cap.

Sigui quin sigui el resultat de la votació, ja hi ha un guanyador clar. Es tracta del partit Popular, atès que si Barcelona en surt escollida, s’atribuiran els mèrits de l’elecció, i si per contra Barcelona surt derrotada, el PP en culparà al procés independentista que es viu a Catalunya, quan de fet, ben mirat, el problema no és el “procés” sinó les conseqüències del procés, i en particular les esfereïdores imatges de la policia espanyola colpejant brutalment ciutadans pacífics o l’aplicació de l’article 155 que ha deixat a la Generalitat somorta, sense cap capacitat per ajudar a la candidatura barcelonina. Tanmateix l’opinió és lliure i cadascú s’ho pot mirar a la seva manera, però personalment em semblarà del tot inacceptable que en l’hipotètic cas d’una decisió favorable a la candidatura de Barcelona, el PP intentés monopolitzar-ne l’èxit.

Si una cosa està clara és que del PP no es pot esperar res que beneficiï a Barcelona i a Catalunya. Ho han demostrat sempre; perquè ara hauria de ser diferent? Un partit que s’ha manifestat contrari a l’Estatut de Catalunya, que no ha parat fins que l’ha vist esmicolat pel Tribunal Constitucional, un partit que combat l’escola catalana i l’ús de la nostra llengua, un partit que nega la personalitat nacional del poble català, ara s’esforçarà per que Catalunya esdevingui seu de l’EMA? No s’ho creu ningú... Si sona la flauta i finalment  l’EMA ve a Barcelona, no serà pel PP sinó per molts altres factors que hi podrien ajudar.  

I entre aquest factors cal destacar en primer lloc al conseller Comin que des de Brussel·les on s’ha vist forçat a residir ara, assegura que Barcelona “és la millor opció per acollir l’Agència Europea del Medicament” i en una piulada a Twitter  ha dit: “Des del primer dia, el govern de la Generalitat va tenir clar que Barcelona era la millor candidata per acollir l'Agència Europea del Medicament. Esperem que la UE no es deixi perdre aquesta oportunitat”.

També Xavier Trias exalcalde de la ciutat i exconseller de Sanitat ha defensat la candidatura de Barcelona a Twitter: “Tot el meu suport a la nostra ciutat, Barcelona, la millor candidatura per guanyar la seu de l'Agència Europea del Medicament. Tant de bo, avui tingui el reconeixement que es mereix”

Segur que el conseller Comin, des de Brussel·les, ha intentat
afavorir la candidatura de Barcelona. Des del primer
 moment va tenir clares les opcions de la ciutat i la
importància estratègica d'aconseguir la nominació  
L’alcaldessa Colau també ha volgut significar el suport de l’Ajuntament de la ciutat per acollir l’EMA i a la mateixa xarxa social ha piulat: "El millor potencial científic, el millor ecosistema en recerca mèdica, la ciutat amb la qualitat de vida més alta: Barcelona està preparada per donar la benvinguda a l'Agència Europea del Medicament"

També el món de l’esport s’ha posicionat a favor de la candidatura de Barcelona, i Pau Gasol ha fet públic un vídeo de suport. En el vídeo Gasol explica que ell havia començat a estudiar medicina, i que la seva mare és metge i el seu pare infermer  i per això se sent molt vinculat a la medicina i valora molt positivament que la EMA pugui establir-se a Barcelona.   

Per contra, hi ha qui com no podia ser d’altre manera, vincula el probable fracàs de la candidatura de Barcelona amb el procés d’independència. Xavier Garcia Albiol líder del PP català ha dit a Twitter: “Todo nuestro esfuerzo está hoy en conseguir la Agencia Europea del Medicamento para Barcelona. Deseo que la crisis política provocada por el independentismo no asuste también a esta importantísima inversión, motor de creación de empleo y riqueza.”

En la mateixa línia que el líder popular, Josep Monràs alcalde de Mollet i militant del PSC  vincula en un vídeo difós per “La Xarxa” un possible fracàs de la candidatura de la ciutat de Barcelona amb el procés.

Faltem ja poques hores per conèixer el desenllaç. A dos quarts de vuit de la tarda hi ha prevista una roda de premsa a Brussel·les en la que d’una manera oficial es donarà a conèixer la ciutat escollida per esdevenir a partir del 2019, seu de l’EMA.


Sort Barcelona !!! 

Notícia d'ara mateix.- La candidatura de Barcelona eliminada en primera votació; Milà, Amsterdam i Copenhaguen finalistes. Gràcies article 155; gràcies forces i cossos de seguretat de l'Estat; gràcies PP.  

dissabte, 18 de novembre de 2017

Els efectes letals del 155, anorreen l’autonomia de Catalunya


El departament de Salut està sota els efectes d’una doble paràlisi; la pròpia de qualsevol període electoral, més la sobreafegida per la intervenció de l’Estat espanyol.


Només els papers del “dia a dia” tenen certa continuïtat. Cap plantejament que impliqui un compromís polític pot ser abordat amb garanties, fet que sotmet a la sanitat catalana a la burocràcia més ineficient.



Tot i que David Elvira, en el seu paper de factòtum del departament de Salut, hi posa la millor de les voluntats, la situació que s’ha creat a l’administració catalana comporta que només els tràmits del dia a dia tinguin una certa continuïtat sempre sota la lupa del ministeri de Sanitat espanyol. Els funcionaris del departament no poden moure cap tema sense el vist i plau del ministerio que pel seu desconeixement de la sanitat catalana té paralitzats totes aquells qüestions que no acaba de veure prou “clares”.

Però no és només al departament de Salut on es manifesta la paràlisi administrativa a que està sotmès el país; aquesta setmana els funcionaris de diferents departaments de la Generalitat han decidit fer públic el seu malestar davant de la situació creada, i han sortit a les portes dels diferents departaments per reclamar la llibertat dels presos polítics, i la derogació de l’article 155, que està sent percebut com el botxí de l’autonomia de Catalunya. Amb el Parlament de Catalunya dissolt, i amb les conselleries “okupades” per funcionaris de l’Estat, els catalans estem a mercè del que decideixi Madrid.  I naturalment, Madrid decideix en funció dels seus interessos i mai en funció dels interessos del catalans. Per això, per denunciar els efectes terribles del 155 contra el normal funcionament de l’administració catalana, els funcionaris han decidit convocar una concentració conjunta de tots els departaments de la Generalitat el proper dia 21 de novembre a les 6 de la tarda a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per manifestar el seu rebuig a l’article 155.   

Tornant a la sanitat catalana, dir que el departament de Salut es mou per la seva pròpia inèrcia, però sense un full de ruta concret més enllà del “qui dies passa anys empeny”. Mentre tant estem veient com van passant coses. D’una banda, dilluns vinent la UE decideix quina ciutat de les 19 candidates acabarà sent la seu de l’EMA. Des del departament de Salut, amb les mans lligades, no s’ha pogut defensar la candidatura de la ciutat tal com ho haurien fet les nostres autoritats legítimes, antidemocràticament cessades en els seus càrrecs. Pensar que la candidatura de Barcelona està en mans del Sr. Rajoy, el Sr. Dastis, i la Sra. Montserrat fa preveure un final negatiu pels interessos de la ciutat de Barcelona i de Catalunya, tot i els esforços de l’alcaldessa Colau, i els exalcaldes Trias i Hereu, que veient la inacció del govern espanyol en la defensa de la candidatura de Barcelona han tingut que improvisar una declaració de suport a la candidatura que ni tan sols ha comptat amb el suport del PP català.

Per altre banda, la setmana vinent es constitueix la mesa negociadora del conveni col·lectiu del sector, que hauria de tancar acords abans del 31 de desembre per evitar que a partir de l’1 de gener proper la sanitat concertada catalana es quedi sense conveni de referència. La negociació començarà amb interrogants importants derivats de l’intent del sindicat Metges de Catalunya per negociar en una mesa a part, tot allò referent a l’organització de la feina dels facultatius. Fa setmanes que aquesta qüestió s’estava debatent entre el sindicat i el departament de Salut, però aquestes converses s’han vist bruscament interrompudes abans de tancar cap acord al respecte. Per tant sobre la negociació del conveni plana el dubte que quin paper acabarà adoptant el sindicat mèdic. Però no és només aquest tema el que està sota una nebulosa. Hi ha incertesa sobre les possibilitats pressupostàries de l’exercici vinent; ni hi ha pressupostos, ni tan sols avantprojecte de pressupost conegut, i en aquests condicions es fa del tot impossible arribar a acords si no se sap si el “pagador” podrà transformar els acords als que s’arribi en una realitat a nivell de pressupost. Segurament per això, alguns es mostren obertament partidaris de prorrogar per un any el conveni vigent i a esperar “tiempos mejores”.

Encara un tercer inconvenient derivat de la situació que es viu a Salut. Com és sabut, el govern de l’Estat ha promogut una modificació del Reial Decret que regulava la prescripció infermera. Diferents organitzacions han aportat al·legacions a aquesta modificació i entre elles Metges de Catalunya, que es mostra del tot bel·ligerant contra la possibilitat que les infermeres puguin prescriure medicació sota determinades condicions. Per la seva banda el Parlament de Catalunya havia acabat la fase de discussió pública del decret català que havia de regular aquesta qüestió. Amb la dissolució del Parlament i amb el cessament dels membres del govern català, aquest desplegament normatiu del departament de Salut ha quedat del tot aparcat. Que serà de la normativa catalana? Les infermeres catalanes, quedaran subjectes per tant al Reial Decret estatal tan bon punt com la modificació del mateix sigui publicada en el BOE i sense haver pogut participar en la discussió del canvis que es pretenen.


L’aplicació de l’article 155 de la Constitució està fent molt mal a la sanitat catalana. Els nostre sistema sanitari públic va ser capaç de sobreviure a unes retallades dràstiques de la despesa social perquè és un sistema sanitari potent basat en la professionalitat, en la tradició històrica d’un model assistencial, en la qualitat de les prestacions sanitàries, i en l’abnegació dels professionals. Seran entre tots capaços de sobreviure a l’article 155 que en el fons representa un atac contra la qualitat del nostre sistema sanitari?