dimecres, 21 de febrer de 2018

Estrenar un nou edifici hospitalari, tot un repte econòmic


L’administració sanitària parteix d’uns plantejaments allunyats de la realitat
 


La majoria d’hospitals catalans que han posat en funcionament nous edificis hospitalaris en substitució dels antics, han patit greus desequilibris econòmics.



Alguna explicació lògica hi ha d’haver, però si repassem la realitat dels hospitals de la xarxa pública catalana, construïts quests darrers 30 anys, ens serà difícil trobar-ne alguns que no hagin patit problemes de desajustos econòmics.

El nou Hospital d'Igualada
En concret en el meu cas puc parlar de dues experiències viscudes de prop. Una la del nou Hospital d’Igualada que quan va ser inaugurat, el CatSalut pretenia que el pressupost del nou centre fos pràcticament el mateix que tenien els dos edificis hospitalaris existents fins aquell moment a Igualada. El resultat fou que el dèficit va passar a formar part del dia a dia d’aquella institució. L’administració sanitària va començar a demanar-li al gerent (excel·lent professional per altre banda) plans d’empresa. Se li demanava que “quadrés els números” sobre el paper, però la realitat era tossuda i el dèficit continuava. A un Pla d’Empresa el succeïa un altre, però tots ells allunyats de la realitat, i és que els responsables del CatSalut es creien que el fet de tenir que netejar, escalfar a l’hivern i refrigerar a l’estiu molts més metres quadrats, tenir que amortitzar un aparellatge pràcticament tot nou i un edifici nou, enllumenar molts més espais, etc., tot això es podia diluir en les xifres d’un Pla d’Empresa que satisfés els desitjos de l’administració encara que fos del tot irrealitzable. El cert és que la realitat del dia a dia va demostrar que el dèficit no era culpa del gerent, sinó de la manca de visió empresarial d’alguns funcionaris del CatSalut. No sé si avui, els pecats originals de l’Hospital d’Igualada hauran estat definitivament esmenats, però si sé que varen pivotar durant anys sobre el seu pressupost i per tant sobre el seu compte de resultats.  

Un altre exemple el tenim amb la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta Fundació es va crear al començament dels anys 90, amb l’objectiu de separar la gestió de l’Hospital de la part patrimonial. Es pretenia que d’aquesta manera la gestió de l’Hospital deixés enrere tots els dèficits històrics, i no es veiés condicionada per situacions anteriors. Era un “començar de zero”. Doncs bé, la Fundació de recent creació que havia de gestionar el dia a dia de l’Hospital es va crear amb un fons de maniobra de 10 milions de pessetes, quan només l'import mensual de la nòmina del centre superava ja aquesta quantitat. No cal dir que el gerent de l’Hospital el primer que va tenir que fer va ser demanar un crèdit per poder pagar nòmines  proveïdors.

Hi ha més exemples, com l’Hospital de Reus, que ha vist desballestar el seu equilibri pressupostari pel fet de posar en funcionament un nou centre hospitalari, sense un pressupost seriós que tingués en compte les noves despeses que es generarien en funció dels nous espais. Val a dir que en el cas de Reus, si va sumar a més els efectes de la carrera tecnològica que l’Hospital va emprendre, dotant-se d’uns equipaments tecnològics que superaven en molt les necessitats de la població atesa. També el nou Hospital de Mataró va veure com els seus primers pressupostos no responien a les necessitats del nou centre. Altres hospitals han viscut també situacions semblants pel fet de no haver disposat des del moment zero d’un pressupost adequat. Un pressupost que reconegués les despeses reals, però que adeqüés també els ingressos a aquesta nova realitat de les despeses. 

La pregunta és, i això perquè passa? És que els funcionaris del CatSalut són dolents professionalment parlant? I la resposta és no; aquest no és el motiu; al CatSalut hi ha excel·lents professionals. Potser sí que a alguns d’ells els aniria bé haver passat per l’empresa privada, atès que això els aportaria una visió real del dia a dia de l’activitat empresarial, però en general al CatSalut hi ha molt bons professionals.


Quin és doncs el problema? El problema és genètic. Algú va dir algun dia que quan s’inaugurava un nou centre, “tot havia de continuar sumant cent”. Això volia dir que el CatSalut no considerava situacions sobrevingudes per una major dimensió i entenia que aquests efectes havien de ser compensats a través de la “bona gestió”. Per tant, el que es fa avui al CatSalut quan es decideix construir un nou hospital, és dotar el capítol d’inversions per fer front a les despeses derivades de la nova construcció, però ningú dota el capítol de concerts, amb les quantitats que permetin compensar a través de la compra de serveis l’increment de despeses que es produirà quan el nou centre entri en funcionament. Mentre algú no se n’adoni que cal dotar els pressupostos adequadament el problema persistirà i continuarem veient centres hospitalaris nous amb desequilibris en els seus comptes.                                

dilluns, 19 de febrer de 2018

Hospital de Mataró: aclarint les xifres


Un hospital amb un finançament clarament insuficient, amb una estructura de costos ajustada, però uns ingressos que el castiguen.



 
A banda d’una millora en el seu finançament l’Hospital necessita un Pla d’Inversions per fer front a l’obsolescència tècnica d’una bona part dels seus equipaments      



Escrivia fa pocs dies que a l’Hospital de Mataró no li acabaven de sortir els números, i evidentment és cert. Cal però matisar les causes per les quals es dona aquesta situació. En l’escrit referenciat, equiparava la situació dels hospitals de Reus i de Mataró, i relacionava els dèficits d’ambdós centres sanitaris amb l’escalada assistencial derivada de voler tenir especialitats d’hospitals terciaris en lloc de prestar els serveis que han de correspondre a uns centres sanitaris destinats a cobrir les necessitats assistencials de la població de les comarques a les que donen serveis. Tot i que en un altres escrit veurem que hi ha certes analogies entre Reus i Mataró, i també Igualada, o Sant Pau, o Uigcerdà i tants d’altres, el que no és correcte és afirmar que “avui” (i remarco la paraula avui), l’Hospital de Mataró estigui immers en un plantejament d’incrementar la seva cartera de serveis assistencials.  

Veient la seva cartera de serveis, i a banda de l’obesitat mòrbida i de les actuacions quirúrgiques que se’n deriven, i d’algunes especialitats del servei de pediatria, es diria que els serveis assistencials de l’Hospital estan en consonància amb el nivell de serveis que un Hospital com el de Mataró ha de tenir. Valgui dir que la capacitat resolutiva territorial (comarca del Maresme Central) de la problemàtica assistencial que rep l’Hospital està al voltant del 78%.

Per conèixer les causes que han portat al tancament en vermell de les xifres de l’any 2017, m’ha semblat oportú parlar amb Ramon Cunillera, gerent del Consorci Hospitalari de Mataró, que a més de ser gerent de l’Hospital és autor del Pla de Reestructuració que s’havia aprovat per tal que l’Hospital de Mataró pogués recuperar l’autonomia de gestió que com és sabut va perdre al mes d’octubre de l’any 2015.

El primer que el Dr. Cunillera m’explica és que des de l’època de Pere Solei a la gerència de l’Hospital de Mataró a l’any 2007, l’estructura de costos ha estat sempre molt ajustada, i que per tant la situació de dèficit de l’Hospital bé molt més des d’un finançament insuficient que no pas d’una gestió poc rigorosa. Quan a l’any 2014 es va fer el dèficit que va acabar significant la pèrdua de l’autonomia de gestió per part de l’Hospital es va fer una Pla de Reequilibri (PR), amb una complicitat màxima amb el CatSalut, que es basava en que el Servei Català de la Salut faria una compra més adequada a les possibilitats reals de l’Hospital pel que fa a l’activitat quirúrgica amb un mix de complexitat més elevat.

Aquest PR comportava també que l’activitat que es feia a l’antic Hospital de Sant Jaume es passaria a fer a l’Hospital de Mataró, llevat de la psico-geriatria que es faria en una ubicació diferent. Aquesta part del PR mai es va poder dur a terme atès el rebuig d’entitats veïnals i de “dempeus per la sanitat pública” que amb la seva oposició, varen fer que el dèficit anual de l’Hospital de Sant Jaume (al voltant del milió i mig d’€ anual) continués pressionant sobre el compte de resultats de l’Hospital de Mataró. Un altre factor que ha pesat sobre els comptes de l’Hospital són els dos crèdits que es varen tenir que subscriure ja fa anys, i dels quals l’Hospital ha pagat el principal i els interessos. Un d’aquests crèdits es va amortitzar l’any passat i de l’altre, ara el CatSalut en paga el principal però l’Hospital ha de continuar abonant els interessos. Sembla que aquest segon crèdit quedaria amortitzat l’any vinent.    

Malgrat que el PR no es va poder dur a terme en la seva integritat, els gestors de l’Hospital han fet tots els esforços per mirar de compensar els efectes econòmics negatius que se’n deriven. En aquest sentit, els resultats econòmics de l’any 16 estarien dins de les previsions del Pla i el problema ha aparegut a l’exercici del 2017 quan a més dels efectes del dèficit de l’Hospital Sant Jaume, han aparegut noves circumstàncies que han incidit directament en el compte de resultats de l’Hospital:
  • Una sentència que està recorreguda però que se n’ha hagut de fer la provisió comptable, sobre la paga de vacances i els conceptes que ha d’incloure.
  • El retorn de la paga extra del 2012 als treballadors, que l’Hospital no pot compensar amb els diners que se li van donar a aquests efectes.
  • I l’increment salarial de l’1% acordat pel CatSalut, que en el cas de l’Hospital de Mataró no es veu compensat amb l’increment de tarifes del 0,63%.

L’impacte econòmic negatiu del conjunt d’aquestes tres circumstàncies representa un total de 2,4 milions d’€.

El PR comportava per al 2017 una previsió de tancament negativa d’uns 1,2 milions d’€; per tant queda explicat quasi al 100% que en l’exercici del 2017, l’Hospital de Mataró tanqui amb unes xifres negatives al voltant dels 3,8 milions d´€. En vista de la situació Ramon Cunillera ha demanat ja una reunió urgent al CatSalut amb l’objectiu de refer el Pla de Reequilibri que contempli accions internes, però també externes del CatSalut, a ser possible amb una durada de dos anys, per evitar que si es fa per un termini més llarg, puguin aparèixer mentre s’està aplicant, efectes distorsionadors que el desvirtuïn tal com ha passat amb el primer PR.

Val a dir que a l’Hospital de Mataró es dona una paradoxa que posaria en evidència el finançament deficient de l’activitat que fa l’Hospital: De les dades que s’extreuen de la Central de Balanços, i en el Grup d’Hospitals entre els que està classificat l’Hospital de Mataró, aquest és qui té els costos per UME més baixos, i uns ingressos per UME dels més baixos, mentre que els costos per UME són una mica més elevats que els ingressos per UME. D’aquí s’extreuen dues conclusions; la primera que l’estructura de costos de l’Hospital és molt correcte, i la segona que com més UME faci l’Hospital més dèficit generarà, el que posa de manifest que les tarifes que s’apliquen a l’Hospital de Mataró tenen molt marge de millora... (UME: unitats de mesura estandarditzades).  

Acabo anunciant un altre dels problemes de l’Hospital que té molt preocupat al seu gerent. L’Hospital de Mataró necessita de forma imperiosa i immediata 10,4 milions d’€ per reposar equipaments, adequar la seva tecnologia i assumir obres que no poden demorar-se més en el temps. Les forces polítiques presents a l’Ajuntament de Mataró i el CatSalut han d’ajudar com sigui a l’Hospital, i avui millor que demà...


I mentre tant, per obra i gràcia del 155, el CatSalut no té pressupost per l’exercici 2018, i la seva capacitat d’assumir nous compromisos és la que és... En definitiva mala peça al teler.                   

dissabte, 17 de febrer de 2018

Defensar l’escola catalana també és defensar el sistema sanitari català: el 155 ho vol arrasar tot...



No es ni acceptable ni democràtic, que un partit que a Catalunya té una representativitat de 4 diputats sobre 135, vulgui imposar als catalans com ens hem d’organitzar a l’escola, a la sanitat, o qui ha de presidir la Generalitat.


 

El que ara passa a Ensenyament amb la llengua i la immersió lingüística, també ha passat a Salut on el 155 ja ha fet prou mal. L’excusa del 155 permet al govern espanyol fer amb Catalunya tot allò que els vingui en gana. Això si, justificat sempre amb la frase “per preservar els drets dels catalans”


Aquests dies hem constatat com el Partit Popular que governa a Espanya, està disposat a ultrapassar la capacitat que li atorga la vigència del nefast article 155 de la Constitució, prenent decisions que corresponen a un Parlament i no a un govern. Segons avança el ministre d’educació, cultura i esport del govern de Madrid, el govern espanyol està estudiant la possibilitat de que, en aplicació del fatídic article 155, i per “preservar els drets dels catalans” els pares puguin demanar a l’hora de fer la preinscripció escolar, que l’escolarització dels seus fills es faci en castellà a Catalunya, acabant així amb l’èxit educatiu i de convivència que ha significat els més de 30 anys d’immersió lingüística a casa nostra.

El català és un dels pilars de la cohesió social i de la convivència a Catalunya. És l’eix neuràlgic del catalanisme,  és l’essència que ens mou a ser como som, defensar el que estimem, i estimar el que és nostre. La llengua és el bé més preuat dels catalans, i ara uns ignorants, que no saben on es posen, ho volen posar tot en risc practicant una política pròpia de kamikazes embogits que només portarà conflictes, enfrontaments i problemes de tot tipus.

Que ho tinguin clar tots aquests polítics: els catalans defensarem l’escola catalana i la nostra llengua per damunt de qualsevol imposició, per damunt de qualsevol llei que s’inventin, i però sobre de qualsevol Tribunal Constitucional que ens ho vulgui imposar. Ni tan sols les porres de la policia podran amb la ferma voluntat dels catalans de mantenir un element bàsic de la nostra essència.

Però no ens pensem que això és només un perill que pateix la llengua. De fet el govern espanyol i els partits que li donen suport, en especial “Ciudadanos”, han entrat en una espiral bèl·lica contra Catalunya. Juguen a veure qui la diu més grossa, perquè això els dona vots a Espanya. Per això el perill d’aquest 155 continua viu, també contra el sistema sanitari. De fet fa pocs dies, i com a antesala del que ha succeït amb la llengua, la vicepresidenta del govern espanyol ja va anunciar que en l’àmbit del 155 prendrien mesures que afectarien a l’ensenyament i als serveis públics, tot i que aquestes, a hores d’ara no han estat encara anunciades.

De ben segur que la ciutadania catalana, el món de l’ensenyament sabrà donar una resposta contundent a aquests atacs a Catalunya. De fet, els ensenyants balears ja li varen deixar clar al govern espanyol que amb la llengua no s’hi juga. És possible, que la sanitat catalana també hagi d’ensenyar en algun moment les dents sinó vol veure com el 155 fa de les seves, i ens organitzen algun disbarat encara més gran.

Comença a circular la brama que aquesta decisió del govern espanyol podria perseguir que l’independentisme, preocupat per l’atac a la llengua i a l’escola, sense un govern constituït a Catalunya que pugui defensar els interessos legítims del país, reclami que les forces independentistes es posin definitivament d’acord, i s’anomeni amb urgència un govern capaç de defensar al país dels atacs del 155. Això implicaria que Carles Puigdemont hagués de fer un pas al costat. Si ho féssim, si caiguéssim a la ratonera no faríem res més que servir de babaus útils als interessos d’aquells que tot i haver perdut les eleccions a Catalunya intenten amb 4 diputats, imposar-se a la voluntat democràtica d’altres 70 diputats.

Fins ara el PP i tot el bloc del 155 que li dona suport (PP,PSOE i Ciudadanos) s’han mostrat compactes. Ara, quan apareix el conflicte de la llengua sembla que el PSC no veu amb bons ulls que es vulgui segregar als nens i nenes per raó de llengua, i que s’utilitzi el 155 per a aquesta finalitat. La reacció del PSC és una mica tardana, però benvinguda si ha de servir per aturar un nou atac a Catalunya. Tanmateix els líders socialistes d’Aragó, Extremadura i Castilla la Manxa ràpidament han dit la seva per allò de que l’anticatalanisme ven.


Sembla que alguns volen passar del “les hemos destrozado el sistema sanitario” al “les hemos destrozado el sistema educativo”; això si: “per preservar els nostres drets”, faltaria més... No ho permetrem !