dissabte, 21 d’abril de 2018

El conseller Comin inaugura el XXV Congrés Nacional Català d'Urgències i Emergències a Girona


Mica en mica, la sanitat catalana d’una manera simbòlica però sentida i autèntica, va ressituant al conseller legítim de Salut en el lloc preferencial que mereix a l’hora d’inaugurar jornades i congressos mèdics. 




Altres organitzacions haurien de prendre nota. Recentment UCH ha celebrat la seva Jornada anual del sector sociosanitari i la inauguració va anar a càrrec de David Elvira director del CatSalut.




Com que corregir és de savis, UCH té l’oportunitat de rectificar a finals de maig quan celebri la seva V Jornada de Salut Mental. El mandat del conseller Comin ha coincidint amb el moment en el que el departament de Salut ha destinat més recursos a aquesta especialitat habitualment maltractada a nivell económic.     



Tal com va succeir fa pocs dies a Lleida, el conseller legítim de Salut de la Generalitat de Catalunya ha tornat a inaugurar un congrés mitjançant una videoconferència des de Brussel·les on resideix. Ha estat en el marc del XXV Congrés Català d’Urgències i Emergències que s’ha celebrat aquesta setmana a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona. En la seva intervenció Antoni Comin ha agraït la invitació que li varen fer arribar els organitzadors del congrés, i ha aprofitat per senyalar que la seva presència encara que via telemàtica, serveix per recuperar la dignitat institucional greument afectada per l’article 155 de la Constitució. “Forma part de la normalitat institucional que el conseller pugui adreçar unes paraules als participants en un congrés”.

Després Antoni Comin va fer un lleu repàs de les diferents accions dutes a terme des del departament de Salut mentre ell hi era físicament present, i en particular dels temes relacionats directament amb les urgències i emergències com és el desenvolupament exitós del PLANUC o la petició que va fer arribar al “Ministerio” a través del Consejo Interterritorial” per tal que es reconegués les Urgències com una especialitat mèdica més, i la formació corresponent s’acredités via MIR. Antoni Comin va dir que “sense aquesta tasca de lideratge avui no estaríem tan a prop d’aconseguir que aquesta especialitat sigui una realitat”. I es que sembla que en l’ordre del dia la propera reunió del “Consejo” hi figura un apartat sobre aquesta qüestió.

El conseller Comin va aprofitar que a l’acte també hi assistia l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, per recordar-li que tot i que el projecte per la construcció del nou Trueta està encara pendent, per part del departament de Salut s’han anat complint els compromisos adquirits amb l’ampliació del servei d’Urgències del Trueta entre altres projectes. Al respecte el conseller va dir que “ben aviat estarà acabada la primera fase de les obres, i m'encantaria poder assistir a la inauguració però molt em temo que de moment no serà possible...”. En el seu compte de Twitter l’alcaldessa Madrenas s’ha fet ressò de la intervenció del conseller Comin a l’acte amb una piulada que deia La inauguració del #congresurgencies2018ha comptat amb la presència a distància del conseller @toni_comin. Gràcies per convidar-lo, i gràcies per la feina del @SoCMUEi dels professionals a favor de la salut i del servei a les persones”.

Amb aquesta inauguració via videoconferència, ja són dues les inauguracions que el conseller Comin ha dit a terme aquestes dues setmanes. Sincerament em semblen poques, i crec que el sector hauria de ser més sensible a situar la normalitat al lloc on mai hauria d’haver estat alterada. Es dirà que aquestes dues inauguracions corresponen a congressos nacionals catalans, i que quan es tracta de congressos d’abast estatal o internacional hi hauria congressistes que es podrien sentir molestos amb una inauguració del congrés per part d’un conseller “destituït”. Segurament seria així però aquesta situació no és massa diferent a la molèstia que podem sentir alguns quan ens diuen que el president de la Generalitat és el Sr. M. Rajoy, que mai ha estat elegit pel poble català, i que ha delegat les funcions en la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria que decideix el que es fa a Catalunya amb només 4 diputats al Parlament català. Per tant, situacions que no ens agraden n’hi ha per a tothom. 

Vull insistir en aquest tema. És important visualitzar que la majoria d’organitzacions del sector sanitari català continuen considerant a Antoni Comin com el conseller legítim de Salut. I una manera de mostrar-ho passa per aprofitar totes les ocasions per fer visible aquest respecte a la normalitat institucional catalana alterada per el 155. I lamentablement no tothom ho veu igual. Fa pocs dies UCH va celebrar la seva jornada anual del sector sociosanitari; el conseller Comin en va restar absent; no el van convidar a fer-ne la inauguració per videoconferència... una oportunitat perduda... tot i que a la taula inaugural hi va ser present David Elvira director del CatSalut, secretari general en funcions del departament de Salut, i conseller “de facto” de Salut. Hauria costat ben poc si els organitzadors s’ho haguessin plantejat. Encara que sigui involuntàriament UCH ha contribuït a l’oblit de la il·legalitat imposada pel 155. 

Però a la vida quasi tot té arreglo. El proper 25 de maig UCH celebra la seva V Jornada de Salut Mental. Tenint en compte que el mandat del conseller Comin ha representat el moment d’inversions històricament més significatives en el camp de la salut mental, que tradicionalment ha estat deixada de la ma per part de les administracions, estaria doblement bé que la inauguració la fes el conseller Comin mitjançant videoconferència des de Brussel·les. D’una banda com a reconeixement al fet que hagi prioritzat la salut mental durant la seva etapa al front de la conselleria, i de l’altre, com a mostra de normalitat institucional. 

Si els catalans mateixos, si la gent del país, si les organitzacions representatives i el teixit social català no es capaç de fer tot el que està en les seves mans per defensar la legitimitat democràtica de les nostres institucions, com podem demanar que altres s’impliquin i ens ajudin en la cerca d’una solució política al conflicte existent

dijous, 19 d’abril de 2018

La ubicació del nou Trueta genera un debat a Girona entre posicions enfrontades.


De moment, des de la neutralitat, tant els uns com els altres es mouen des de la dialèctica. Cap argument de pes; cap argument decisiu. Cap argumentació contundent.





El CatSalut hauria de moure fitxa tancant el debat, i definint amb claredat meridiana quina de les dues ubicacions que li ofereixin els ajuntaments de Girona i Salt, és la que millor s’adapta als requeriments de serveis hospitalaris que els habitants de les comarques gironines necessiten



La discussió generada a Girona sobre la ubicació del nou hospital Trueta hauria de resoldre’s amb celeritat. Si els gironins volen veure com comencen a créixer les estructures del nou centre hospitalari, haurien de posar fi, quan abans millor, a la discrepància que mantenen els defensors de la ubicació a Domeny, i els que prefereixen que el nou hospital es situï a Salt. Opció Nord o opció Sud de la capital gironina. 

Si fa uns dies l’Ajuntament gironí explicava la idoneïtat de la solució Nord (Domeny) en el terme municipal de Girona, ara ha estat el torn del Dr. Ramon Brugada, cap del servei de Cardialogia del Trueta, qui ha explicat les avantatges d’ubicar el nou hospital en la zona Sud de Girona a tocar de les actuals instal·lacions de l’Hospital Santa Caterina, en el terme municipal de Salt. De fet fa temps que les dues parts es mostren fermament ancorades en les seves respectives posicions. 

Fem una mica d’història: al juliol del 2016, és a dir aviat farà dos anys, el conseller Comin va visitar l’Hospital Trueta a Girona. En aquella visita, a més de comprometre’s a fer inversions importants a l’actual Hospital per donar resposta a unes necessitats urgents que existien en diferents àrees del mateix (UCI pediàtrica, Urgències, o el bloc quirúrgic entre altres) el conseller es va referir també al nou centre. Entre altres coses va dir que el nou Hospital, atenent al alt volum d’inversió que requerirà, no estaria construït fins l’any 2026, i en quant a la seva ubicació, el conseller Comin ja era conscient dels criteris divergents existents a Girona, atès que no es va comprometre en cap emplaçament concret: “els criteris que es prioritzaran a l’hora de decidir la ubicació del nou Hospital seran els assistencials”. En la seva declaració als mitjans Antoni Comin va afegir que atenen al fet que l’Hospital no es podria construir fins dins de tres o quatre anys, "Tenim molt temps per estudiar totes les opcions; dir ara la ubicació seria una decisió pietosa per quedar-nos tranquils però no seria rigorosa". En aquells moments el departament de Salut es movia en la hipòtesi de construir un hospital terciari d’uns 400 llits amb una superfície entre 90 i 100 mil m2. 

Des de llavors fins ara, no hi ha hagut a nivell oficial moviments definitius, més enllà dels duts a terme per tots dos ajuntaments implicats en la disputa. Per una banda, l’Ajuntament de Salt es va moure per adequar la classificació dels terrenys a prop de  l’Hospital de Santa Caterina com a equipaments sanitaris i possibilitar així la solució Sud, i un temps més tard, l’Ajuntament de Girona va crear una comissió per analitzar la viabilitat de la opció Nord (Domeny). 

Finalment la setmana passada es va conèixer el resultat de l’estudi encarregat per la comissió creada per l’Ajuntament gironí a Antares Consulting, prestigiosa empresa de consultoria, que ha fet sens dubte un bon treball. Tanmateix el treball va una mica més enllà d’on li correspondria atès que entra en connotacions que són pròpies del CatSalut i que no els correspon a ells decidir, com és tot el referent al nombre de llits del futur Hospital o les especialitats que ha d’incorporar en la seva cartera de serveis. Un altre tema que l’estudi obvia és que una part dels terrenys de Domeny són de propietat privada, el que pot dificultar el desenvolupament d’un autèntic Parc sanitari si els preus són exagerats com previsiblement pot succeir.    

Tant bon punt s’han conegut alguns detalls de l’estudi, els defensors de l’opció Sud, han decidit també dir-hi la seva. I en aquest sentit, el Dr. Ramon Brugada defensor des de fa temps de l’opció de Salt amb el suport de la Junta Clínica de l’actual Hospital Trueta, ha publicat un article en el diari Avui en el que entre altres coses argumenta que  “Ara tenim davant nostre la possibilitat de fer la infraestructura més important de Girona per als propers 100 anys; un Parc Hospitalari de primer nivell que englobi hospitals, facultats i centres de recerca, com el que gaudeixen tots els hospitals grans de Catalunya…Aquest Parc només té sentit a Girona Sud, amb el Trueta de màxim nivell situat en terreny de Girona, al costat d’un Santa Caterina potent, d’Euses i de l’Idibgi, per aprofitar la seva sinergia. I la ubicació ens permetria créixer per absorbir noves facultats, centres de recerca, estabulari i nous edificis assistencials”.

I aquest és l’embolic. Situació que només pot resoldre el CatSalut, responent amb claredat i promptitud si el terreny que li ofereixi l’Ajuntament de Girona respon a les necessitats que es deriven del pla funcional del nou Hospital i del Pla estratègic Sanitari de les comarques gironines. Només això acabarà amb la discussió estèril que es viu avui a Girona al voltant de la ubicació del nou Trueta.

La decisió del nou Trueta no hauria de ser un problema polític, sinó una decisió de caràcter exclusivament tècnic que hauria de prendre el CatSalut. El demés... ganes de marejar la perdiu. I mentre la perdiu no pugui volar, no hi ha encàrrec de l’avant projecte.

dimarts, 17 d’abril de 2018

1er. Congrés de la Societat Catalana de Mediació en Salut (SCMS)


El programa d’aquest 1er Congrés de la SCMS inclou la presència d’un convidat estrella: Federico Mayor Zaragoza, que dissertarà sobre “La mediació en salut. Una aposta per el diàleg i la cultura de pau” 



Carles Garcia president de SCMS:

 “...Les persones que han passat per un procés de mediació agraeixen haver trobat un espai neutral i còmode, on poder parlar cara a cara amb qui han tingut diferències...”    
“...El moment màgic del procés arriba quan les parts en conflicte comencen a fer-se, en positiu, determinats reconeixements entre elles...”
“...Qui ha passat per un procés de mediació ha pogut constatar que el procediment és econòmic, ràpid i aporta seguretat jurídica a les parts...”



Sr. Carles Garcia Roqueta
president de la SCMS
Els propers dies 7 i 8 de juny tindrà lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona el primer Congrés de Mediació en Salut organitzat per la Societat Catalana de Mediació en Salut (SCMS). El congrés va dirigit fonamentalment a tot el sector sanitari espanyol, així com als professionals que es dediquen a la mediació. El contingut del congrés interessa a organitzacions sanitàries, als seus professionals, als col·legis professionals, a l’administració pública de l’àmbit sanitari i a la ciutadania. De fet els ciutadans són probablement els actors que més profit poden treure dels resultats de la mediació, tot i que no són els únics que se’n poden beneficiar.

Recordem que la “mediació” és un procediment no jurídic, de caràcter voluntari i confidencial, dirigit a aconseguir que persones enfrontades en un litigi puguin gestionar per elles mateixes les seves diferències i puguin assolir un acord, sota la presència d’un mediador imparcial i neutral. És per tant un mètode de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial, més ràpid i menys costós. Avui en dia al nostre país existeix un ampli desconeixement de les avantatges de la mediació, que per altre banda, i atenent al fet que les parts en litigi s’impliquen directament en el procés i se senten protagonistes i artífex de l’acord i ningú es considera perdedor, permet  aconseguir un 80% d’èxits.

Com a resultat de les experiències viscudes per la SCMS, el seu president Sr. Carles Garcia explica que “les persones que han passat per un procés de mediació, agraeixen trobar un espai neutral i còmode, on poder parlar cara a cara amb la persona amb qui han tingut diferències i on el mediador els fa sentir protagonistes. El moment màgic del procés arriba quan les parts en conflicte comencen a fer-se entre elles determinats reconeixements en positiu; és el moment en que s’obre la porta a un  possible acord... Des de la SCMS gestionem els conflictes sense donar-los-hi la solució; la troben per ells mateixos. Les parts litigants es miren a la cara, es saluden i col·laboren en la recerca d’una solució. Aparquen les seves diferències perquè han trobat un espai on poder-les parlar i solucionar”. 

Tanmateix cal reconèixer que encara no es port dir que l’encaix de la mediació en l’àmbit de la salut és un fet habitual. A aquest respecte, el Sr. Carles Garcia diu “queda molt per fer, però mica en mica anem evolucionant positivament. Estem en una fase de creixement sostenible propiciada pel fet que les persones que han passat per un procés de mediació constaten que el procediment és econòmic, ràpid, i aporta seguretat jurídica”.

Pel Sr. Garcia, els problemes susceptibles de ser abordats per un procediment de mediació són “els problemes relacionals i de convivència que sorgeixen entre metges, infermeres, personal administratiu, unitats d’atenció al pacient, pacients i familiars entre d’altres. Els problemes s’han d’abordar quant més aviat millor, evitant que esdevinguin crònics, perquè si s’arriba a aquest punt, tot i que sempre hi ha una solució, pot ser ser un mal exemple pels companys de la unitat o de la pròpia organització. Els conflictes mai es resolen per ells mateixos sense l’ajut d’un professional expert en processos de mediació”. 
 
La SCMS va néixer l’any 2012, i des de llavors les demandes d’intervenció per solucionar conflictes per la via de la mediació no han parat de créixer a conseqüència del fet que els diferents actors del món de la salut, pacients inclosos, han adquirit consciència de que la gestió alternativa de conflictes que significa la mediació els aporta moltes avantatges. A partir d’aquest interès creixent, la SCMS ha entès que havia arribat el  moment d’organitzar un primer congrés d’àmbit estatal amb ponents d’un alt nivell com és el cas del Sr. Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Pau, co-president del Institut Universitari de Drets Humanos, Democràcia y Cultura de Pau y no Violència (DEMOSPAZ). El Sr Mayor Zaragoza ha estat durant 12 anys director general de la UNESCO. La conferència inaugural del Sr. Zaragoza al voltant de la mediació en salut, ha despertat molt d’interès així com la resta del programa que compta amb la presència de destacades personalitats en l’àmbit de la mediació.

Per inscripcions i consulta del programa complert, es pot entrar a la pàgina web de la Societat Catalana de Mediació en Salut o, si es vol,


diumenge, 15 d’abril de 2018

El conseller Comin inaugura un congrés de pneumologia a Lleida i rep una gran ovació


La seva intervenció realitzada per videoconferència ha marcat un moment molt emotiu. Segur que el conseller legítim de Salut de la Generalitat de Catalunya, recordarà durant molt temps els grans aplaudiments que va rebre de tots els assistents al congrés.



Aquests petits detalls és el mínim que podem fer des de Catalunya, per aquelles persones que s’han vist obligades a agafar el camí de l’exili per un motiu tan “criticable” com haver intentat complir amb el que els ciutadans els havíem encomanat a través  dels nostres vots.    



El Palau de Congressos de Lleida ha viscut un moment d’emoció quan el conseller Comin, des del seu exili a Brussel·les ha inaugurat per videoconferència el Congrés de la Societat Catalana de Pneumologia que s’ha celebrat a la capital de la Terra Ferma aquest cap de setmana, davant de més de 250 assistents. El conseller Comin, amb uns ulls brillants  reflex de les seves sensacions en aquells moments,  ha dirigit unes paraules a un auditori que ha seguit la seva intervenció amb una emoció continguda. En les seves intervencions, el conseller Comin va començar dient que “Estic molt content que la tecnologia pugui salvar la distància que imposen els tribunals” i va destacar el paper de les societats científiques, a les que va qualificar com d’imprescindibles en el nostre sistema de salut pública. Antoni Comin va declarar inaugurat el congrés amb aquestes paraules:

“Al llarg del meu exercici com a conseller he inaugurat moltes jornades i he inaugurat molts congressos i us ben asseguro, i us ho dic d’una manera absolutament sincera, que de totes aquests inauguracions, la que més il·lusió em fa es haver pogut inaugurar aquest congrés d’avui. Per tant amb una il·lusió especial dono per inaugurat aquest congrés”

La intervenció del conseller Comin var ser seguida de forts i prolongats aplaudiments dels assistents a l’acte, en una prova de respecte, admiració i agraïment  als membres d’un govern que han assumit importants sacrificis personals, tant els que són a l’exili com els que són a la presó, per complir amb allò que els ciutadans majoritàriament els havíem demanat: celebrar un referèndum en el que el poble de Catalunya pogués decidir lliurement el seu futur. L’exercici més propi de la democràcia com és el dret dels ciutadans a votar, i a votar per decidir el seu futur polític, castigat amb presó o l’exili... Aquí és on ha arribat el règim del 78...

Aquesta actitud de la sanitat catalana de recolzament al seu legítim conseller, contrasta en gran manera amb la indiferència del sector sanitari vers la persona que per obra i gràcia de l’article 155 de la Constitució espanyola ha substituït al conseller Comin al front de la conselleria. Em refereixo a la Sra. Dolors Montserrat, ministre de Sanitat del govern espanyol del PP, els quals disposant només de 4 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya es creuen legitimats a imposar les seves polítiques sanitàries als ciutadans de Catalunya. Cert és que imposar, imposen poc, perquè no es distingeixen precisament per aportar iniciatives o millorar les prestacions del sistema. Més aviat es dediquen a posar pals a les rodes i dificultar el bon funcionament del nostre sistema sanitari. La Sra. ministra, des que exerceix des de fa quasi 6 mesos  les funcions de “consellera” de Salut a Catalunya, només s’ha dedicat a posar traves a tot el que aquí es fa; cap proposta, cap iniciativa, cap aportació de futur, i per no fer, ni tan sols s’ha dignat a trepitjar una sola vegada les dependències del departament de Salut. 

Segurament per això, per aquesta manca d’empatia, per aqueta inacció, per la irregularitat amb la que ha “accedit” al càrrec de consellera, aquí no se la veu com a líder de la sanitat catalana, sinó com a un personatge imposat autoritàriament per un govern espanyol que a Catalunya ha perdut els papers. Un govern que ha canviat l’art d’exercir la política per l’exercici de l’autoritarisme amb el suport d’un sistema judicial polititzat, que per salvaguardar la “unitat d’Espanya” es capaç de saltar-se les seves pròpies lleis.

Per tot plegat, quan passen situacions emotives com les de l’altre dia a Lleida, amb una ovació sentida i emocionant de suport al legítim conseller de Salut, un s’adona que els sentiments democràtics, els valors ètics de la societat, allò que els catalans estimem, està molt contraposat amb l’exercici autoritari i el lamentable discurs de legalitats que des de Madrid se’ns vol imposar.  


No és la primera vegada que el conseller Comin compareix telemàticament i pública des del seu exili a Brussel·les a un esdeveniment a Catalunya; a finals de gener el conseller havia comparegut a l’acte “la salut no es toca” que es va celebrar a l’Espai Pujades de Barcelona. Estaria bé que el conseller Comin continués inaugurant cursos, jornades, seminaris i congressos de tot tipus encara que sigui de forma telemàtica. Seria una bona mostra que a Catalunya tenim molt clar quin és el nostre govern legítim, i que anímicament l’estat de salut del sector Salut és excel·lent, malgrat les conseqüències del  155.