dilluns, 24 de juliol de 2017

Negociacions al Consorci Sanitari de Terrassa (CST)


Els metges de primària del CST, aconsegueixen acordar amb el CatSalut la substitució del personal jubilat i demanen a l’Ajuntament egarenc que compleixi amb els seus compromisos econòmics amb l’entitat.


Queda pendent el problema del lloguer de l’antic Hospital de Sant Llàtzer, en el que la fundació privada propietària de l’immoble continua fent negoci en detriment dels diners que la Generalitat destina a la salut dels terrassencs.


Fa només dos mesos que els metges de l’atenció primària de salut del Consorci Sanitari de Terrassa ven fer públic el seu malestar perquè no es cobrien les places que anaven quedant vacants en els diferents CAP gestionats pel CST. Com a conseqüència de l’increment de la pressió assistencial, els metges a través del sindicat Metges de Catalunya, varen anunciar algunes mesures de pressió si no s’aportaven solucions a la situació d’una plantilla cada dia més escassa i insuficient. Recordem que les places del personal mèdic i d’infermeria que s’anaven jubilant eren places de l’ICS, i per tant era l’ICS qui feia un estalvi no cobrint aquestes places.

Els problemes denunciats pels professionals també feien referència al lloguer que el CST havia de pagar anualment a la Fundació Sant Llàtzer per utilitzar els espais de l’antic Hospital de Sant Llàtzer i que es detreien dels recursos del CST, que per altre banda està en una situació econòmica complicada, motiu pel qual va perdre l’autonomia de gestió.

Doncs bé, transcorreguts aquests dos mesos hi ha novetats pel que fa a les dues línies d’actuació explicades. Per una banda el sindicat Metges de Catalunya a través del seu delegat al CST anuncia que han arribat a un acord verbal amb el director del Servei Català de la Salut David Elvira, mitjançant el qual, el CatSalut es farà càrrec de les substitucions de tot el personal que es vagi jubilant i estigui ocupant una plaça de l’ICS. Per tant, properament podrien donar-se per acabades les sobrepressions assistencials derivades de la no cobertura de les places del personal jubilat de l’ICS als equips d’atenció primària gestionats pel CST.

És important ressaltar la segona línia de reclamació endegada pel sindicat Metges de Catalunya, qui després d’aconseguir informació fiable, reclama que l’Ajuntament de Terrassa aboni al CST les quantitats compromeses en el Pla d’Empresa, atès que aquests diners són necessaris per què el CST pugui sortir de la delicada situació econòmica en que es troba. Pel que sembla, en el Pla d’Empresa del CST aprovat a l’any 2016, en la pàgina 15 es diu que entre les mesures a mig termini l’Ajuntament aportaria 800.000€ al CST durant els tres anys següents, i a hores d’ara, els comptes del CST encara no han vist ni un sol Euro.

En la mateixa línia de reivindicació, la Fundació Sant Llàtzer propietària de l’edifici de l’antic Hospital de Sant Llàtzer en el que el CST i desenvolupa activitats assistencials, cobra un determinat lloguer per l’ús d’aquests espais, amb el resultat d’un benefici per la Fundació privada que va en detriment de la qualitat dels serveis assistencials que reben els terrassencs. En conseqüència, el Dr. Lleonart com a portaveu dels facultatius del CST reclama que l’import del lloguer que paga el CST a la Fundació, es rebaixi fins a una quantitat equivalent a l’amortització del crèdit que la Fundació va haver de demanar per posar al dia les instal·lacions de l’edifici amb l’objectiu que la Fundació pugui fer front al crèdit, però que no en tregui cap benefici econòmic. També proposa com alternativa que el CST es subrogui en el préstec que va demanar la Fundació, alleugerant així seu passiu de la Fundació, i a canvi deixi de pagar cap mena de lloguer per l’ús dels espais de l’antic Hospital de Sant Llàtzer.

Aquestes peticions varen ser formulades pel Dr. Lleonart en un Ple de l’Ajuntament de Terrassa, a través d’una Proposta de Resolució que inicialment contenia les 5 propostes següents:
1.- Instar al CatSalut a fer efectius els compromisos adquirits verbalment per la reposició dels professionals de l’ICS que s’han jubilat i els que es jubilaran en els propers anys.
2.- Demanar a la Fundació privada Sant Llàtzer a través de l’Ajuntament de Terrassa una rebaixa del lloguer que cobra al CST, que permeti a aquesta amortitzar el préstec, sense fer cap guany addicional.
3.- Instar al CST a destinar aquest possible estalvi en el lloguer a la contractació de nous professionals.
4.- Demanar a tots els CAP de Terrassa que informin a l’Ajuntament de la situació en que es troben i de les seves demandes no ateses, i fer arribar aquesta informació al CatSalut
5.- Instar a l’Ajuntament a complir els seus compromisos i aportar al CST les quantitats previstes en el Pla d’Empresa.

En el decurs del debat de més de dues hores de duració, alguns grups varen demanar temps per aprofundir en aquells punts que implicaven conseqüències econòmiques immediates, i varen demanar la retirada dels punts 2 i 5 de la Proposta de Resolució amb el compromís de l’equip de govern municipal de tractar-les en el proper Ple. En conseqüència només es varen votar els punts 1, 3 i 4 que varen ser aprovats per unanimitat. L’Associació de Professionals del CST i el sindicat Metges de Catalunya varen entregar a l’alcalde terrassenc Jordi Ballart unes 3.000 signatures de recolzament a les seves peticions.

Atesa la transcendència dels punts 2 i 4, caldrà estar amatents al proper Ple municipal per veure si efectivament aquests punts son debatuts i quin és el resultat final del debat. Tant de bo tot plegat no sigui una tàctica dilatòria de l’equip de govern, per evitar tenir que pagar el que es varen comprometre en el Pla d’Empresa, i permetre que una fundació privada es beneficiï dels diners que s’haurien de destinar a millorar la salut dels terrassencs. De moment, en un editorial, el Diari de Terrassa comença a carregar els neulers contra la Generalitat per un finançament insuficient del CST. Sembla que al diari li és igual que el lucre que obté la Fundació privada Sant Llàtzer vagi en detriment de la capacitat econòmica del CST, i per tant de la qualitat de l’assistència que es presta a Terrassa.


Caldrà seguir-ho.

dissabte, 22 de juliol de 2017

17a Jornada d’estiu de la professió mèdica a Puigcerdà (i III)


Formar un especialista requereix deu anys; què succeirà els propers anys davant l’allau de jubilacions que es preveu?



 Dra. Limón: per un capçalera, acompanyar a un malalt “de la cuna a la tumba” és un privilegi



(...Continua de l’entrada anterior)

Prospecció del nombre de metges que arribaran
 als 68 anys a Barcelona 
Fetes les presentacions dels integrants de la primera Taula, es va obrir un torn d’intervencions entre els assistents. Entre ells va destacar la del Dr. Jaume Padrós president del COMB que en síntesi va dir: “Ningú de l’administració sap quants metges calen pels propers anys; no podem quedar-nos amb els braços caiguts esperant que ens aportin solucions des de fora. Hem de ser valents i empènyer i pilotar els canvis que calguin en el sistema sanitari. En els propers deu anys ens hi va la partida...” va acabar la seva intervenció proposant la creació d’un observatori permanent que determini les necessitats de metges del sistema.

Abans d’entrar en el comentari del que van donar de si les altres taules del programa, voldria fer un comentari a tot plegat.

Si bé sembla que el nombre de metges a Catalunya podria ser suficient en funció de la població existent, si que es detecten mancances en algunes especialitats. Aquests dies han aparegut a la premsa diferents articles al voltant de la manca de metges: a Lleida han tingut que demanar a dos radiòlegs jubilats que informin plaques de radiologia; a l’Hospital del Mar, la seva gerent explicava que tenen dificultats per trobar anestesiòlegs i especialistes en endoscòpies digestives; algunes empreses que es dediquen a la rehabilitació no troben metges rehabilitadors i en el seu lloc han de contractar metges especialistes en medicina esportiva; a l’assistència primària trobar pediatres és un miracle; als hospitals aïllats no troben tocoginecòlegs entre altres mancances, etc. Aquesta situació entre molts altres problemes, posa en dificultats per exemple la consecució dels objectius del Pla de Xoc per disminuir les llistes d’espera. Si la situació avui ja és aquesta, què pot succeir en els propers deu anys amb l’allau de jubilacions que s’espera?

Per tant, de tot plegat se’n dedueix una conclusió evident: si la dotació de metges a Catalunya pot considerar-se acceptable, i hi han algunes especialitats en les que no es troben professionals a l’hora de contractar, vol dir que hi han altres especialitats en les que hi ha professionals excedents. Per tant un fracàs absolut de la planificació de recursos humans del sistema sanitari. I saben una cosa? Ni al departament de Salut, ni al CatSalut, no hi ha cap direcció, servei, secció o negociat que es dediqui a això. Per cert, formar un especialista requereix 10 anys, per tant la manca de previsió i l’absència d’una planificació seriosa de les necessitats, comportarà grans dificultats a l’hora de cobrir determinades places en els propers anys. Mentre les comissions nacionals d’especialitats vetllen exclusivament per determinats interessos espuris, els propers anys, algunes necessitats dels malalts poden quedar sense possibilitat de ser cobertes.

Després d’aquest interessant debat va tenir lloc la segona Taula de la Jornada, amb el títol “Consideracions sobre l’atenció als pacients al final de la vida”. La Taula va ser moderada pel Dr. Josep Terés, president de la Comissió de Deontologia del COMB, que va introduir el tema assegurant que a Catalunya, per atendre als malalts al final de la vida, tenim una eina molt important com són les cures pal·liatives, i els ponents varen ser: Dra. Anna Olivé de l‘Hospital Mare de Déu de la Mercè, Dr. Xavier Gómez-Batiste director de la càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC, Dra. Esther Limón metgessa de família de l’EAP Ronda Prim de Mataró i Dr. Marco Inzitari director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili. 

La Dra. Olivé va dir entre altres coses: cal passar de una medicina paternalista a una medicina que contempli al pacient com una persona que té uns valors; una gran part de les persones que moren, ho fan en un entorn que no és el que voldrien; hi ha persones al final de la vida a les que no se’ls pregunta quines són les seves preferències, o quines són les seves necessitats a nivell espiritual; els metges han de tenir en compte que la persona que hi ha al davant no és un 8/; la persona està realment al centre?; som persones tractant a persones; va acabar la seva intervenció amb el lema “no defallim! Canviem la mirada!”

Tot seguit va ser el torn del Dr. Gómez-Batiste. El Dr. Gómez-Batiste és una autoritat mundial en el camp de les cures pal·liatives; per això em va decebre un tant la seva intervenció no massa preparada, doncs es va dedicar a repassar el que ell havia fet a nivell professional en aquests últims anys. Va cloure la seva intervenció afirmant que “les cures pal·liatives requereixen un lideratge potent i transformador per implantar coses que des de fa anys, sabem  que existeixen”

El següent en intervenir va ser el Dr. Inzitari que va parlar excessivament ràpid, fet que va dificultar seguir amb precisió el que anava explicant. Va començar dient que les cures pal·liatives són quelcom més que els malalts oncològics, i inclouen també a malalts amb demències, a malalts crònics complexos, etc. Va parlar de la identificació precoç de les situacions amb els avantatges que això comporta pel malalt, i de la necessitat d’afinar el pronòstic per decidir com actuem, procurant una atenció centrada en la persona.

Finalment va ser el torn de la Dra. Limón que va definir el moment actual com interessant, amb una expectativa de futur difícil per als sistemes d’atenció a les persones. Per la Dra. Limón, els factors que determinen una bona assistència són l’habilitat de relació entre els metges i saber afrontar amb competència les trajectòries de final de la vida. Va explicar que un 1% de la població assignada als capçaleres són persones al final de la vida, i que un 25% d’elles viuen en residències. La Dra. Límón va dir que poder acompanyar una persona “de la cuna a la tumba” és un privilegi. Els capçaleres, des d’una posició generalista, arrelada a la comunitat són un element clau en l’atenció al final de la vida de les persones. Va acabar la seva intervenció dient que “el domicili és un espai assistencial, on el malalt i família són un tot indestriable”.

Com en la mesa anterior, es va obrir també un torn d’intervencions en el que novament el Dr. Jaume Padrós president del COMB va intervenir per dir “hem de veure com som capaços d’aconseguir que tots aquests temes relacionats amb l’acompanyament al final de la vida, arribin a tots els metges i s’ho facin seu. Aquesta serà una qüestió molt important en els propers anys”.

Després d’una interrupció per dinar, es van desenvolupar les Taules 3 i 4. La Taula 3 portava el títol de “L’humor ens fa viure millor?”, que va ser moderada pel Dr. Antoni Trilla vocal de la junta del COMB, i hi varen participar l’actriu Mireia Portas, el periodista Guillem Sans i el també periodista Juan Carlos Ortega. La última Taula de la Jornada es titulava “Perquè necessitem periodisme avui?” presentada per el Dr. Jaume Padrós president del COMB i en la que el periodista Ramon Besa va desenvolupar una conferència interessant sobre el tema.


Tot seguit va tenir lloc la cloenda de la Jornada, per part dels organitzadors de la mateixa. Esperem retrobar-nos l’any vinent amb un programa tant interessant com el d’aquest any.