dilluns, 18 de juny de 2018

Els gerents de la sanitat pública estatal posen en comú les seves preocupacions (I)



La Fundació Bamberg congrega a Madrid a un conjunt de gerents de la sanitat pública estatal, que plantegen una sèrie d’inquietuds professionals que val la pena conèixer.


D’entre tots els temes apuntats destaca la reclamació que els serveis prestats per les institucions al sistema nacional de salut, siguin retribuïts en base als resultats en salut, i no en base al volum d’activitat feta


També cal situar com a reclamació significativa dels gerents, l’apoderament dels malalts en el seu procés assistencial i la potenciació de l’hospitalització domiciliaria tot plegat integrat en una visió molt més àmplia de les necessitats dels malalts       



L'exconseller de Salut Boi Ruiz va potenciar la presència dels
pacients en el procés assistencial mitjançant la cració del
Consell Consultiu de Pacients 
La Fundació Bamberg és una entitat madrilenya no governamental que té com a objectiu, entre d’altres, la promoció de la innovació en la gestió sanitària. Intenta aconseguir-ho mitjançant trobades d’experts, jornades, conferències, etc., sobre qüestions relacionades amb aquesta temàtica en les que hi participen els millors experts en els diferents àmbits que tracten. Fa precisament molts pocs dies han celebrat una trobada sota el títol “Exceléncia en la Gestión” en la que han participat diferents gerents hospitalaris d’àmbit estatal de primera línia i en la que es debatia sobre les avantatges i inconvenients de l‘autonomia de gestió, dificultats en la gestió del personal, el problema de les inversions i de la reposició de les tecnologies avançades, la innovació en la gestió, la compra pública amb valor afegit, etc.

Entre els participants en el debat, cal destacar els gerents de l’Hospital Clínico Sant Carlos de Madrid, l’Hospital Universitario Puerta de Hierro de Majadahonda, l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, el Complejo Hospitalario Universitario de La Coruña, l’Hospital Unversitario Infanta Sofia de Madrid, l’Hospital Gregorio Marañon de Madrid, l’Hospital Universitario de la Princesa de Madrid, entre d’altres ponents no tan involucrats professionalment en el que podríem  anomenar la gestió pura i dura.

No explicaré les intervencions de cada un dels conferenciants, però si que voldria seleccionar aquells temes més rellevants i que sense ser una constant en totes les intervencions, sí que varen ser comentats per diferents intervinents. Són aquests:
  1. Alguns dels ponents varen queixar-se de les limitacions imposades per l’administració, que els fa treballar amb les mans lligades i no els permet gaudir dels avantatges que proporcionen les eines de la gestió empresarial, i això els converteix molt més en administradors que no pas en gerents. 
  2. La importància creixent d’avaluar correctament els resultats en salut i no l’activitat assistencial dels centres, de manera que els pagaments dels serveis als hospitals es facin en funció d’aquests resultats en salut i no per capitació o per activitat. 
  3. Les OSIS com a unitats integrades de gestió, que permeten ser molt més eficients en els processos assistencials i que possibiliten també una major qualitat als malalts.
  4. Hospitals haurien de ser més petits, més funcionals, potenciant els hospitals de dia, la telemedicina i l’hospitalització a domicili. Molt èmfasi en l’hospitalització a domicili coma eina que assegura al malalt sentir-se “com a casa”. 
  5. Els gerents no han de definir les polítiques sanitàries sinó que la seva funció passa per dissenyar les estratègies que permetin implantar les polítiques sanitàries.
  6. Els hospitals públics voldrien tenir una personalitat jurídica pròpia.
  7. La participació dels pacients en el procés assistencial serà clau en els propers anys.

David Elvira, exdirector del CatSalut tenia molt clar que
els sistemes de pagament representaven una eina molt
potent per implementar les polítiques de salut, i entre
ells, el pagament en funció dels resultats en salut 
Abans d’entrar a comentar aquests 7 punts, voldria destacar que tots ells són d’una absoluta vigència a la sanitat catalana, i que fins i tot en algun d’aquests punts, la posició dels gestors de l’Estat espanyol és més avançada que la de la majoria de gestors sanitaris catalans, com és el fet de demanar un sistema de pagament que tingui en consideració els resultats en salut per sobre la quantitat de feina feta. Aquests és un canvi de paradigma dels sistemes de pagament  sobre el que se’n parlarà molt els propers temps. Com deia David Elvira, el CatSalut té l’obligació de comprar millor i el sistema de pagament és una eina excel·lent per aconseguir implementar polítiques de salut basades en la qualitat dels serveis.

De fet, el propi CatSalut ha assajat el concepte el nou model d’atenció sanitària més enfocat als resultats en salut, mitjançant els acords de risc compartit amb la indústria farmacèutica. Tot i que no és ben bé el mateix, els risc compartit en al compra de medicaments pretén ser una compra de medicaments per resultats. Conceptualment seria el mateix però aplicat a la compra d’activitat assistencial segons el resultat en salut obtinguts.       


(Continuarà...)

dissabte, 16 de juny de 2018

El company Jordi Mauri ens ha deixat


Només llicenciar-se com a metge, va ingressar en el cos de metges inspectors de la seguretat social, i el seu primer encàrrec de gestió el va assolir a l’any 1984 com a gerent de l’Hospital Josep Trueta de Girona 



El Dr. Jordi Mauri tenia una amplíssima experiència en el sector sanitari públic, en els àmbits de la gestió, de la consultoria, de la docència, com assessor i com a membre de diferents òrgans de govern d’institucions sanitàries.   



El Dr. Jordi Mauri serà recordat per damunt de tot com una excel·lent persona, entregat completament a l’altruisme i al servei a les persones, a banda dels seus èxits professionals. Va acabar la llicenciatura en medicina i cirurgia a l’any 1981 a la Universitat de Barcelona, i la seva formació acadèmica complementària incloïa una diplomatura en direcció i administració d’empreses cursada a ESADE, un altre Diploma en gestió d’empreses de serveis a EADA i un Màster en metodologia de la qualitat assistencial obtingut a la Universitat de Barcelona. La seva primera feina aconseguida el mateix any que va acabar els estudis de medicina va ser la de metge inspector de la seguretat social. Al 1984 va ser nomenat director gerent de l’Hospital Trueta de Girona i dos any més tard, s’integrava a l’equip de direcció de l’Hospital General de Catalunya, com a suport de l’equip del Dr. Casals.  

A l’any 1989, vàrem viure una experiència junts. Calia cobrir la plaça de gerent de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El procés de selecció l’havia portat el gerent de l’Àrea de gestió de Lleida de l’ICS, Emilià Astudillo, que em va demanar que com a gerent de l’ICS i coneixedor de la situació de Lleida, m’entrevistés amb els dos finalistes per  donar la meva opinió sobre les dues candidatures. Per tant, els vaig entrevistar a tots dos, i les ganes de fer coses, la il·lusió que demostrava per assolir aquella responsabilitat, junt amb la seva formació i experiència varen ser determinants. Tot i la gran igualtat entre els dos candidats, la plaça va ser per al Dr. Mauri.

A l’any 1992, per motius relacionats amb la salut del seu pare, Jordi Mauri volia retornar a Barcelona; per això es va centrar en la docència com a director de departament a l’escola de negocis EADA on va ser responsable de diferents programes de direcció. Posteriorment tot i continuar com a professor associat a EADA, va ser promogut a la direcció assistencial de la mútua ASEPEYO en el nou hospital de Sant Cugat, fins que va retornar a la sanitat pública a l’any 1997 com a gerent del que llavors era el Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona-061. 

A l’any 2001 va ser nomenat gerent de la Regió “Costa de Ponent” del Servei Català de la Salut, fins els canvis polítics derivats de l’assumpció del poder per part del primer govern tripartit. A l’any 2004 Jordi Mauri es va incorporar a la Fundació Avedis Donabedian en qualitat de director de projectes, i a l’any 2007 va retornar de nou a la gestió hospitalària, aquesta vegada a l’Hospital Sant Rafael. Aquest va ser l’últim hospital en el que va exercir en qualitat de gerent. 

A partir de l’any 2012 s’incorpora com a vicepresident a la Fundació FADA, dedicada a l’acreditació i el desenvolupament assistencial, càrrec en el que hi va estar fins a l’any 2016. Paral·lelament també era soci director d’Ubicue Salud, empresa dedicada a la consultoria, i en la que ha estat la seva última activitat professional. 

Al marge de la seva trajectòria professional, Jordi Mauri ha tingut un paper rellevant en el sector sanitari català, aportant la seva experiència i la seva bonhomia a diferents òrgans de govern d’institucions sanitàries catalanes: ha estat membre del consell d’administració d’UCF Unió Consorci Formació; membre del consell d’administració de CSC S.A del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC); membre del consell rector del Consorci Parc de Salut Mar i president del consell rector del Consorci Sanitari Integral (CSI).

Ara, tot just a punt d'estrenar la seixantena, la vida se l’emporta... Ja no el podré saludar més els diumenges al matí, comprant el diari a Matadepera... Descansa en pau, amic Jordi Mauri Santuré.

dijous, 14 de juny de 2018

Els canvis per els canvis en l’administració pública no són una mostra de bon govern


Massa sovint, els partits polítics catalans propicien canvis en els càrrecs de l’administració pública, basats en criteris polítics, deixant de banda els efectes nocius que aquests canvis puguin tenir sobre les administracions i els administrats.



El departament de Salut és una víctima clara d’aquesta manera d’actuar: en dos anys i mig hi haurà hagut una important renovació de càrrecs, no sempre justificada per raons tècniques.      



Va ser al gener de 2016, quan els pactes entre els diferents partits que conformaven la coalició de “Junts pel Sí” va propiciar que per primera vegada en la història des del restabliment de la Generalitat el 1977, el departament de Salut passes a ser responsabilitat d’ERC. Es pot entendre com a normal que al fer-se càrrec per primera vegada de les responsabilitats d’un departament com el de Salut, ERC volgués imposar canvis en els principals llocs de responsabilitat del departament, situant-hi gent de la seva confiança. Aquests canvis, pretenien també acabar amb una imatge del departament massa relacionada amb el món de l’economia liberal. Els canvis varen afectar a bons professionals però varen permetre donar un gir a la imatge que s’havia anat apoderant del departament de Salut al llarg dels anys.

La nova consellera de Salut Alba Vergés i Bosch 
Alguns d’aquests canvis estaven justificats, però en canvi d’altres només es podien explicar sota una visió política de baixa volada: la col·locació d’afins al partit més enllà de la seva idoneïtat per ocupar aquell càrrec. Aquesta manera de fer comportava una primera conseqüència negativa, que és el temps que lògicament la persona que s’incorpora necessita per a posar-se al corrent de la matèria que té entre mans. Si aquesta persona és intel·ligent, es deixarà aconsellar, però si aquesta persona és d’aquelles que es pensen que pel fet de tenir un càrrec són més llestes que ningú, els danys causats per les seves decisions errònies poden ser importants.

Dos any i mig més tard... sant tornem-hi. Amb l’agreujant que aquesta vegada, el departament de Salut continua en mans d’ERC. Perquè tots aquests canvis? Quina necessitat hi havia? La imatge del departament de Salut s’havia recuperat respecte a etapes anteriors, tot i que a l'inici de la legislatura hi havia hagut algun problema precisament a causa de la inexperiència i el desconeixement del sector d’algun màxim responsable, però des d’un temps ençà, el departament rutllava. És cert que hi havia algun punt dèbil com per exemple a l’ICS, però és cert també que la resta estava prou cohesionada i tots plegats formaven un bon equip de treball. Canviar per canviar? Canviar per donar oportunitats a nous quadres del partit per formar-se en la gestió de serveis públics? Quin és l’objectiu de tota aquesta moguda només dos anys i mig després de la moguda anterior? La conclusió més fàcil de tot aquest ball de noms i càrrecs és que el que menys interessa a ERC és el bon funcionament de la sanitat pública. Els seus interessos passen per el partit, i el demés sembla secundari.

En conseqüència venen setmanes i mesos de baixa intensitat. La prudència aconsellarà als nouvinguts a anar amb peus de plom abans de prendre segons quines decisions. Començant per la nova consellera de Salut, continuant per la secretaria general del departament, i per la direcció del CatSalut. Tres llocs absolutament claus per el bon funcionament del sistema. De fet, a la consellera Vergés la problemàtica del departament de Salut no li és del tot aliena: ha estat membre de la comissió de Salut en dues legislatures consecutives i en aquesta última n’ostentava la presidència. Per tant, la música li sona. Altre cosa és tenir el millor criteri, i per aconseguir-lo caldrà que es rodegi d’un bon equip d’assessors. Per la seva banda, Laura Pelai la nova secretaria general del departament també coneix (tot i que de passada) el sector, atès que havia participat en tant que representant  de la UGT en el consell de direcció del CatSalut i en el consell d'administració de l'ICS. Tanmateix el seu coneixement es molt poc profund, centrat només en allò que s’hagi pogut parlar en el si dels òrgans en els que ha participat.  

Adrià Comella, nou director del CatSalut
Queda el director del CatSalut. Adrià Comella és un desconegut pel sector sanitari tot i ser metge. Prové de la secretaria general del departament de Justícia on havia format tàndem amb el conseller Mundó. Els que l’han tractat diuen que és un home eficient, que coneix bé el món de l’administració pública i que està ben valorat en el seu entorn de treball. Ve per tant precedit de bona fama però amb l’inconvenient que desconeix el món del sanitari tot i al seva formació de base. Segur que la transició que han acordat amb David Elvira serà per ell com un curs accelerat d’introducció al CatSalut, però això, tot i ser important no és el més important. Allò més important és formar-se criteri amb un profund coneixement de causa. Haurem d’esperar una mica a que això succeeixi.

A mi m’agradaria preguntar a les altes esferes d’ERC, si realment calia posar en risc novament al sector sanitari, només dos anys després de la primera moguda, i precisament quan l’equip anterior estava donant els millors fruits per al sistema sanitari.   

dimarts, 12 de juny de 2018

Carmen Montón, nova ministra de Sanitat del govern espanyol


La catalana Dolors Montserrat marxa del “ministerio” sense haver pogut aprovar la reforma del Real decreto de prescripció infermera.



La nova ministra no és gens partidària de la col·laboració públic-privat, i des de la conselleria de Salut Universal del País Valencià no ha parat fins revertir, per motius estrictament polítics, la concessió administrativa per a la gestió de l’Hospital d’Alzira.       



Després que la corrupció generalitzada en el sí del PP acabés amb el govern de M. Rajoy, el nou govern del Sr. Pedro Sánchez ha propiciat un canvi en el ministeri espanyol de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de forma que la catalana Dolors Montserrat ha cedit la seva cartera ministerial a la valenciana Carmen Montón Giménez. Amb un govern espanyol del PP “en-li-qui-da-ció” després de la moció de censura presentada per el PSOE, el ministeri espanyol de Sanitat canvia de mans.

Dolors Montserrat i Montserrat, advocada de professió, haurà estat en el càrrec un any i mig mal comptat, i el seu pas per el ministeri no ha significat precisament cap avanç positiu per a la sanitat espanyola i encara menys per a la sanitat catalana, en la que des de final d’octubre de l’any passat ha estat consellera de Salut en funcions per efectes de l’article 155. En aquest període no ha trepitjat el despatx del conseller de Salut del pavelló Ave Maria ni una sola vegada. Montserrat ha estat una ministra amb el nomenament com a tal, però sense un verdader exercici del seu ministeri. És cert que a Madrid no l’han ajudat gens, però també és cert que la seva capacitat d’influir en la sanitat espanyola ha estat nul. Com a conseqüència d’aquesta poca incidència com a ministra, la seva gestió integral al capdavant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va ser reprovada pel Congrés dels Diputats pocs dies abans de ser destituïda com a ministra. 

Una de les poques coses que Dolors Montserrat va abordar en la seva etapa al “ministerio”, és la reforma del Real Decreto de prescripció infermera. Tot i tenir, segons ella, el text pactat amb el “Consejo General de Enfermeria” i la “Organización Médica Colegial”, el text mai ha estat publicat en el BOE. En relació a Catalunya, la ministra Montserrat va intervenir juntament amb el conseller Comin i l’Ajuntament de Barcelona en la presentació i defensa de la candidatura de la capital catalana per acollir la seu de l’EMA (Agència Europea del Medicament) a partir del moment en que el “Brexit” fos efectiu, amb el resultat que malauradament tothom coneix...  

La substitueix en el càrrec la metgessa valenciana Carmen Montón Giménez. Socialista precoç que amb només 23 anys ja va ser regidora de cultura a l’ajuntament de Burjassot, el seu poble de naixement. Ha tingut una carrera brillant dins del partit socialista i amb 42 anys ha arribat a ministra del govern de Pedro Sánchez. Milita en el partit socialista des dels 16 anys.  Des de l’any 2015, és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.    

Cal preguntar-se si el nomenament de la Dra. Montón afectarà o no, el normal funcionament del nostre departament de Salut. A priori semblaria que no, atès que les competències en sanitat estan transferides a Catalunya des de l’any 1981, i l’aplicació de l’article 155 s’ha aixecat a Catalunya des del moment en que s’ha constituït el govern català del president Quim Torra. Tanmateix hi ha qüestions com per exemple el recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei catalana d’accés universal a la sanitat, en les que el parer del “ministerio”, i per tant el posicionament de la ministre de sanitat del govern espanyol davant d’aquest tema és important.

Veiem doncs què és el que coneixem fins ara de la nova ministra que ens permeti imaginar una mica com pot actuar davant de determinats temes que afectin directament al sistema sanitari català.

Hi ha un element molt definitori de que pensa aquesta senyora del sistema sanitari públic. Des de la conselleria de Salut de la Generalitat Valenciana, la Dra. Montón ha estat implacable actuant contra el model sanitari que representava “Ribera Salud” en el conjunt de la xarxa de proveïdors del sistema sanitari valencià. Ribera Salud és un grup empresarial que gestiona a través de concessions administratives, diversos dispositius sanitaris al País Valencià, però també a Madrid i a l’Amèrica llatina. Entre aquests diferents dispositius sanitaris hi ha l’emblemàtic Hospital d’Alzira, que “Ribera Salud” ha gestionat fins fa dos mesos i escaig, quan va perdre la concessió administrativa. Aquesta pèrdua de la gestió de l’Hospital d’Alzira no està basada en uns mals resultats en salut de la població atesa, ni en un servei deficient,  ni en una pèrdua de confiança entre l’òrgan contractant i l’entitat proveïdora sinó que respon exclusivament a un criteri polític. El president valencià Ximo Puig, va decidir que s’havia de publificar l’hospital d’Alzira per motius estrictament polítics i la consellera de Salut de la Generalitat Valenciana no va parar fins aconseguir revertir determinades concessions a "Ribera Salud", tot i que els informes de la pròpia conselleria mostraven l’eficiència dels resultats obtinguts. 

Aquest és doncs el tarannà de la nova ministra de Sanitat del govern espanyol: dòcil davant de qui mana, i que prioritza els objectius ideològics a l’eficiència en la utilització de recursos econòmics.

Ho comento per aquells que avui en dia a Catalunya encara s’esforcen a parlar de la col·laboració públic-privat, dels seus beneficis, de la seva eficiència i dels seues bons resultats. Avis a navegants: pinten bastos...   

diumenge, 10 de juny de 2018

El model d’atenció urgent a l comarca d’Osona, compleix 10 anys (i II)


Un dels èxits del programa ACUT es basa en la confiança mútua entre els metges de l’Hospital i els metges de l’atenció primària de les ABS de la comarca. El model comporta que la pressió sobre els professionals del servei d’Urgències de l’Hospital es limita als nivells 1 i 2, i alguns cassos de nivell 3  


La posada en funcionament del programa ha permès estalvis considerables a les 9 ABS de l’ICS i a les dues EBA existents a Osona. És un model d’èxit en el que tothom hi surt guanyant, i també els malalts. 

   

(...Continua de l’entrada anterior)

De fet, el model, és un model integrat d’atenció conjunta a les urgències, i no es gens contradictori amb el model generalitzat d’atenció a les urgències de Catalunya definit per el PLANUC, atès que aquest servei d’urgències nocturn ubicat a les dependències de l’Hospital de Vic, disposa  d’uns espais específoics dins del servei d’urgències hospitalari. És per tant com un CUAP, amb horari nocturn, ubicat dins d’un edifici hospitalari i en cap cas funciona amb la visió professional d’un centre d’urgències hospitalari convencional, sinó que està orientat a la visió particular que els metges de família aporten a l’hora de diagnosticar malalts amb menys mitjans de diagnòstic que els seus companys hospitalaris.  

El funcionament satisfactori del programa ACUT s’ha aconseguit gràcies a una molt bona entesa entre els professionals de l’Hospital de Vic i els de les ABS de la comarca. Aquesta bona entesa passa per que l’Hospital accepta la derivació en horari diürn d’un malalt des de la primària, encara que sigui de nivell 4, sense qüestionar la decisió del metge de capçalera, i això ha permès que s’hagi instal·lat la confiança entre els professionals d’un lloc o de l’altre, i per tant, establerta aquesta base de confiança tothom accepta que sigui el triatge qui decideixi quin dels punts de servei urgent atén al malalt, sigui la primària o sigui l’Hospital. Sota aquesta premissa, en horari diürn, el personal de triatge és de l’assistència primària, mentre que en horari nocturn el personal encarregat d’assumir la tria pertany a l’Hospital. 

Val a dir que els metges de l’atenció primària no han encarit els costos fent un us excessiu de les proves diagnòstiques ni de la tecnologia de que disposa l’Hospital de Vic. Tots ells aporten un alt nivell resolutiu sense necessitat de fer un ús sistematitzat de les tecnologies avançades de l’Hospital. 

I què succeeix a nivell de costos? Doncs que cada entitat cobreix les guàrdies que fan els seus professionals o les hores que fan les seves infermeres. A nivell de facturació, l’Hospital hauria de facturar menys atès que fa menys urgències però hi ha un acord de base pel qual del CatSalut respecta la facturació d’urgències anterior a la posada en funcionament de l’ACUT. Per altre banda, tant l’ICS com les dues EBA fan estalvis considerables ates que s’han reduït el nombre de punts d’atenció de 11 a 1.

Com a aspectes que caldria millorar, hi ha el fet que alguns malalts que haurien d’acudir a l’Hospital en horari nocturn ho fan en horari diürn, però afortunadament són pocs casos que encara no han entès correctament que de dia (fins a les 9 del vespre) el dispositiu sanitari al que cal acudir és el del CAP, mentre que a l’Hospital només s’hi pot acudir a partir de les 9 de la nit. També de cara al futur caldrà reflexionar per veure si els caps de setmana, amb una afluència de gent important als pobles de la comarca, n’hi ha prou amb cinc punts d’atenció, o si caldria afegir-n´hi algun altre. 

A Vic entenen que el model està molt consolidat i no se li veu retorn. “Ha de ser capaç d’evolucionar per adaptar-se a les noves necessitats que vagin sorgint” afirma el Dr. Toribio que també valora el tarannà de la gent de la comarca, que ha ajudat molt a l’èxit del model.  

A nivell de xifres, a Osona es resolen unes 56.000 urgències a l’any, i aproximadament un 50% les atenen els professionals de l’assistència primària. Es tracta d’urgències dels nivells 4 i 5, i algunes dels nivell 3. Cal assenyalar que amb aquest programa, l’Hospital de Vic ha aconseguit al seu servei d’urgències hospitalàries un guany col·lateral que tots els hospitals de Catalunya voldrien per a ells, com és l’haver eliminat de la pressió assistencial que han de suportar, totes les urgències dels nivells 4 i 5, i algunes del nivell 3. Tot això redunda en una feina molt menys estressant per als professionals de l’Hospital, i acaba repercutint també en una clara millora de la qualitat de l’assistència que reben els malalts. Per tant, amb aquets model, tothom hi surt guanyant. És una relació win-win a quatre bandes: la població, el CatSalut, l’assistència primària (institucions i professionals), i l’Hospital (direcció i professionals).   

El Dr. Rafael Toribio clou la seva explicació recalcant el paper de l’assistència primària, que ell considera clau en l’èxit del model. Gràcies Dr. Toribio pel seu temps, i per les seves explicacions.      

divendres, 8 de juny de 2018

El model d’atenció urgent (ACUT) a la comarca d’Osona, compleix 10 anys (I)



Osona concentra tota l’atenció urgent nocturna de la comarca al servei d’urgències de l’Hospital de Vic. Dels 11 punts d’atenció nocturna existents abans del programa ACUT, avui només en queda 1, situat a les dependències de l’Hospital de Vic. 



La valoració del “projecte estratègic” ACUT és força positiva, tant per part dels professionals, com per els habitants de la comarca, i pel conjunt d’organitzacions sanitàries que en formen part, i que any a any van renovant el seu acord. Els ajuntaments implicats també estan satisfets del funcionament global del sistema d’Urgències a Osona.



El Dr. Rafael Toribio, director assistencial de
l'Hospital Universitari de Vic 
Fa poques setmanes el programa ACUT d’urgències a la comarca d’Osona ha complert 10 anys. La seva estratègia de base consisteix a concentrar totes les urgències nocturnes de la comarca a l’Hospital de Vic. Dit així, semblaria que el model es contradiu amb les directrius implantades des del departament de Salut quan es recomana als ciutadans que abans d’acudir als serveis d’urgències hospitalaris utilitzin altres dispositius de l’assistència primària com ara el 061 CatSalut Respon, els serveis d’urgències del CAP, o els  el CUAP, que poden resoldre el seu problema de salut, sense saturar els serveis d’urgències dels hospitals. Per això, davant d’aquesta contradicció si més no aparent, he volgut conèixer de prop les característiques del projecte ACUT, i ho he fet acompanyat de la visió experimentada del Dr. Rafael Toribio, director assistencial de l’Hospital de Vic, perfectament coneixedor del model, atès que ha participat en la seva configuració pràcticament des del disseny del mateix. 

L’idea del programa ACUT va sorgir a partir de l’assignació de recursos del sistema de pagament per capitació, que estimulava a les organitzacions d’un mateix territori a prendre iniciatives conjuntes innovadores que aportessin valor i milloressin els serveis de salut en aquell territori. Així a l’any 2008, 4 proveïdors de la comarca (l’Hospital de Vic, l’EBA Vic 1, l’EBA Centelles i 8 ABS de l’ICS) varen constituir l’embrió d’aquest programa, signant un conveni amb el vist i plau del CatSalut, per reorganitzar de forma conjunta els serveis d’urgències del territori. Val a dir que aquests últims anys s’ha unit un altre ABS al conveni una nova ABS de l’ICS conseqüència d’haver-se escindit l’ABS de Roda de la de Manlleu.   

Fins aquell moment, en el territori hi havia fins a 11 punts d’atenció urgent oberts a la comarca, alguns d’ells amb una activitat molt baixa a les nits. Aquesta realitat comportava també una dificultat afegida a l’hora de trobar suficients professionals per fer front a les guàrdies nocturnes en tots aquests punts d’atenció. Davant d’aquesta realitat les entitats signants del document, varen elaborar una proposta que consistia en centralitzar totes les urgències nocturnes en un sol punt, ubicat a l’Hospital de Vic, però atès per personal de l’assistència primària. Totes les ABS de la comarca contribuïen a la cobertura del servei segons el calendari de guàrdies establert. L’acord implicava que l’assistència primària ampliava el seu horari fins les 9 de la nit, de dilluns a divendres, per atendre la demanda d’atenció espontània, mentre que l’Hospital de Vic, per la seva banda, intentava derivar les urgències dels nivells 4 i 5 a l’assistència primària, i aquesta acceptava rebre aquests malalts derivats des de l’Hospital. La dotació de personal que es va establir per fer front a aquesta mena de CUAP nocturn ubicat dins de l’Hospital era de tres metges i tres infermeres. Un del metges i una infermera eren els encarregats de cobrir els domicilis. El 061, atenia la trucada dels malalts i la derivava a l’ACUT que eren en últim terme els que prenien la decisió sobre el més convenient per al malalt. 

Quan es va posar en funcionament el programa, alguns alcaldes de la zona varen posar el crit al cel, i ho varen viure com una pèrdua de serveis: “Això no anirà bé” deien, però ara, 10 anys després, aquells temors del principi han desaparegut del tot. El temps màxim de desplaçament des de l’Hospital a qualsevol domicili és de 20 minuts.  De fet, el desplaçament al domicili del malalt en cap cas ha estat un problema.  El model ACUT tampoc ha generat cap increment de les urgències, i la seva activitat es manté al voltant de les 30 i poc urgències diàries i entre 2 i tres domicilis cada dia per tot el territori d’actuació de l’ACUT. El servei d’urgències propi de l’Hospital tampoc s’ha vist afectat per el programa ACUT. Les dades demostren per si mateixes que ha estat un model eficient, i els habitants de la comarca també valoren positivament el servei, que ja està del tot integrat en el dia a dia i no rep queixes dels usuaris. Cal destacar també la intervenció del 061 i el SEM en el bon funcionament del programa; el seu paper ha estat fonamental en l’èxit aconseguit. 

Pel que fa als caps de setmana, de 8 del matí a 9 de la nit, hi ha 5 punts d’atenció en tot el territori osonenc, seguint l’eix de la C-17: Torelló, Manlleu, Hospital de Vic, Tona i Centelles, mentre que a partir de les 9 de la nit, els punts d’assistència es redueixen a un de sol, ubicat també a l’Hospital de Vic. De fet, el recinte hospitalari de Vic té dos equips de professionals atenent les urgències; els nivells 4 i 5 són atesos per els professionals de l’atenció primària i els nivells 1, i 2 són atesos pels professionals de l’Hospital. Pel que fa al nivell 3 (que representa un 50% del volum total d’urgències), és des del triatge, i depenent del problema de salut concret, on es determina quin dels dos punts d’urgències acaba atenent al malalt. 

(Continuarà...)

dimecres, 6 de juny de 2018

Roser Fernández pren el relleu d’Helena Ris al front d’UCH (i II)


Roser Fernández:
“Cal enfortir el paper del CatSalut en la governança del sistema”
“Les empreses concertades amb el CatSalut, i també les que tenen ànim de lucre, haurien d’assumir un clar compromís social a l’hora de ser contractades pel sistema sanitari públic”
“L’accés universal a l’assistència és un guany social irrenunciable” 
“De cara a aquesta nova etapa, és important no tocar tot allò que funciona...”   


  


(...Continua de l'entrada anterior)

Roser Fernández mostra la seva preocupació per un conjunt de lleis, que en aquests moments estan en el Parlament a l’espera de ser tramitades, i que es van començar a elaborar durant la legislatura passada. Esmenta el projecte de Llei de fórmules de gestió que podria deixar fora de la concertació a les entitats amb ànim de lucre, quan des del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, fa ben poc es va treure un decret que no exclou l’ànim de lucre de la concertació. Semblaria lògic que els sector Salut i el sector Social tinguessin un tractament legislatiu igual. Per altre banda el Departament d’Economia sembla que té en curs un avantprojecte de llei d’economia social, quan fa només uns mesos el CatSalut va decidir que les EBA eren entitats d’economia social i deixava fora les ordes religioses i les fundacions, creant tot plegat una nova situació d'incertesa. Des del departament d'Exteriors de l’exconseller Romeva, també s’estava tramitant un nou projecte de Llei de contractació de serveis a les persones, que tampoc se sap massa bé quin és el seu contingut. Tot plegat posa en evidència una certa complexitat legislativa que caldrà aclarir abans d’entrar en altres propostes de final incert. Dona la sensació que amb l’excusa de la transposició d’una directiva europea, que en cap cas distingeix entre ànim de lucre o no ànim de lucre, (ànim de dèficit que diu sorneguerament un amic meu), s’està intentant incidir en el debat sobre titularitats, per establir un ordre de prioritats per la contractació dels serveis de salut que podria ser:

1) ICS.
2) Empreses públiques i Consorcis.
3) Empreses privades sense ànim de lucre.

Sense considerar en cap cas com a prioritària la qualitat de la feina feta. Sembla que el més important fos la titularitat del prestador dels serveis. Són els ciutadans, i no els polítics, els que haurien de poder respondre a la pregunta de què és el més important per ells, si la qualitat de l’assistència que reben o bé al titularitat jurídica de qui la presta. 

Deixant de banda aquesta mena de laberint legal, Roser Fernández comenta que aquestes  declaracions d'intencions del president Torra encaixen perfectament amb l’horitzó que UCH s’ha marcat per actualitzar la seva proposta per donar estabilitat al sector sanitari públic i que passa també per enfortir el paper del CatSalut en la governança del sistema. És sabut que fa uns mesos UCH i el CSC varen presentar al CatSalut un document amb una proposta per estabilitzar el sistema sanitari públic en el que es preveien actualitzacions de tarifes per fer front a la recuperació salarial dels professionals i aconseguir que les institucions poguessin afrontar la reposició dels equipaments que molts del quals tenen un grau d’obsolescència elevat. Doncs bé, UCH està readaptant aquesta proposta a la nova realitat del país. Per donar resposta a les inquietuds actuals de la societat catalana també caldria incloure en aquest conjunt d’objectius un clar compromís social, especialment per aquelles entitats de titularitat privada i amb ànim de lucre del sector, que es podria manifestar fent més dures les clàusules contractuals, obligant a aquestes entitats a reinvertir una part dels seus resultats econòmics al sistema, a la millora salarial dels seus treballadors, a determinades actuacions de caràcter social en el seu entorn, a mantenir els equipaments al dia, etc. “Sumant esforços entre tots, sense exclusions, hem d’anar consolidant un model que ens permeti millorar salaris del personal del sistema públic de salut, retenir el talent dels professionals, facilitar l’accés universal a l’assistència sanitària, promoure l’excel·lència i la qualitat de l’atenció que reben els ciutadans i combatre les llistes d’espera, i tot això amb un fort compromís social, Augmentem la fortalesa del CatSalut en la governança dels sistema, per fer més fàcil assolir aquests objectius” resumeix Roser Fernández.  

En aquests moments està en curs la negociació del conveni laboral del sector, i des d’UCH no tenen clar com pot acabar aquest procés. Tanmateix Roser Fernández diu que UCH és molt més que una patronal i la vida associativa, en tant que associació d’organitzacions, és molt viva i ha de generar debat per enriquir-se els uns als altres. “Els titulars de les institucions, els gestors, els professionals, els pacients, tothom té un paper important dins de la nostra organització” afirma.  

Respecte al futur immediat, i més enllà dels temes comentats, Roser Fernández es planteja “no tocar tot allò que funciona”, donar continuïtat al projecte “+ futur” que UCH té en curs, i que pretén identificar les tendències i els canvis que afectaran la provisió i l'organització dels serveis sanitaris i socials, i a partir d’elles poder dissenyar els   escenaris més adequats per fer-hi front, i centrar-se en un gran repte com és l’organització del d’Hospitals que a l’any 2020 es celebrarà a Barcelona, impulsat per la “International Hospital Federation” i en el la Unió Catalana d’Hospitals serà l’organitzador local. Aquest congrés tractarà entre altres temes la transformació digital en l’àmbit de la salut i la integració sanitària i social i pot portar a Barcelona al voltant de mil congressistes. 

Tant de bo totes les propostes que la directora general d'UCH porta al cap, puguin consolidar-se en aquests temps propers. Empenta, ganes de treballar i talent no li manquen