dimecres, 29 d’agost del 2012

Catalunya: un govern en hores baixes


Certament el Sr. Artur Mas no és una persona de sort. Després de passar-se set anys a l’oposició tot hi haver guanyat sempre les eleccions, per fi li ha tocat governar però en unes condicions que de cap manera li permeten demostrar que és capaç de tirar endavant un país i de revifar una economia com la catalana, destrossada per la crisi global però també per uns governants (tripartit) que no ho han fet pitjor per que això és materialment impossible.



Artur Mas ara fa tot just un any


Segurament per això en aquests darrers temps veiem un President Mas amb una cara que  explica molt bé  la impotència que sent davant la situació que estem vivint. Tanmateix aquesta impotència no està exempta de responsabilitats. M’explico:

Artur Mas entrant amoïnat al Consell Executiu d'ahir.
El seu aspecte és ben diferent al
 de la foto anterior
El Sr. Mas s’havia compromès a fer el “govern del millors” ho recorden? Doncs bé quan aviat farà dos anys de la constitució d’aquest govern, ben pocs consellers han demostrat aquesta condició de “millors”. En això tots tenim la nostra pròpia opinió, però em permetran que posi en qüestió les aportacions que han fet consellers com la Sra. Joana Ortega, o la Sra. Fernandez Bozal, o el Sr. Lluís Recoder que segurament podrien molt bé formar part d’un “govern dels pitjors”. A banda del conseller Mas Colell, que cada dia que passa em sembla més i més encertat el seu nomenament, o fins i tot del criticat Felip Puig que ha demostrat una provada eficàcia en l’extinció d’incendis, no se veure cap altre conseller digne de ser destacat en positiu per la seva gestió. Per tant, quan en lloc del “govern dels millors” tens un “govern de mediocres” no es poden esperar grans resultats, ni que en situacions crítiques com l’actual el govern destaqui per les seves aportacions. És per això que el Sr. Mas es deu sentir bastant sol en el sí del govern. En tot cas, escassa ajuda rebrà dels seus consellers.

Però hi han altres factors que ajuden a que el govern estigui en hores baixes: les retallades han començat a passar factura al govern que veu amb preocupació com està perdent una part del recolzament electoral que va aconseguir al novembre del 2010, i això sens dubte amoïna al president Mas que veu que no té per ell mateix una resposta a la situació de crisi que estem vivint, i s’adona que el full de ruta que el govern ha de seguir obligatòriament el porta a continuar fent retallades i per tant a la pèrdua de més vots dels que ja ha perdut. 


Els responsables de l'Assemblea Nacional Catalana, organitzadors
de la marxa per la independència seran rebuts per la Presidenta
 del Parlament de Catalunya

El tercer element que contribueix a la imatge del govern actual de Catalunya és la seva tradicional i calculada ambigüitat. Des dels temps de Jordi Pujol, Convergència s’ha mogut intentant esquivar les definicions contundents de les seves posicions polítiques: Com si fossin gallecs, els convergents han practicat amb excel·lència el si però no, i el no però si. Ara, les circumstàncies estan canviant. No són com en l’època Pujol. Els atacs constants a Catalunya, a les seves costums, a la seva cultura i en especial a la seva llengua iniciats pel Partit Popular, continuats pel Tribunal Constitucional i pel Tribunal Suprem i promoguts i incitats pel nacionalisme espanyol més ranci que emana de la “caverna política i mediàtica”, han fet canviar la percepció que des de Catalunya hi ha sobre una Espanya que ens tracta com a una colònia a la que cal imposar llengua i cultura, anihilant la pròpia, i robar-li tot allò que els convingui. Aquesta realitat ha fet que avui en dia el govern de Catalunya no pugui mantenir una postura ambigua davant de la manifestació per la independència del proper dia 11 que m’atreveixo a pronosticar que serà multitudinària. Quan un país té aquest sentiment, el seu govern no pot jugar a marejar la perdiu: o estàs amb el poble, o estàs en contra. Aquesta situació que s’ha generat per la qual Convergència assistirà a la manifestació com a partit, que Unió no hi assistirà, que alguns consellers han dit que hi aniran a títol personal, que el president Mas només anirà als actes institucionals, però no a la manifestació, que qui rebrà a l’Assemblea Nacional Catalana no serà el President de Catalunya sinó la Presidenta del Parlament, tots aquests fets que es contradiuen uns als altres, ha de torbar una mica a qui pren les decisions que vull suposar que no és altre que el President Mas. En aquesta ocasió aquella calculada ambigüitat de Convergència no val. Fa molt de mal a un poble que necessita veure al seu govern defensant les línies vermelles de la identitat catalana. Tot plegat contribueix també a aquesta cara de desànim que fa el President Mas.


Com a conseqüència de la petició de rescat, el conseller Mas
 Colell haurà de retre comptes cada mes al ministre Montoro

Finalment hi veig encara un quart factor que incideix en que l’hora actual sigui l’hora més baixa del nostre govern: humiliar-se davant Madrid i davant Europa per demanar un rescat! Fins i tot algun observador europeu hi veu el final de l’autonomia catalana (Financial Times). Qui ho havia de dir: aquella Catalunya treballadora, industrial, generadora d’oportunitats per aquells que les volien aprofitar es veu avui en la necessitat de demanar ajut econòmic...Aguantar al Sr. Montoro a qui caldrà retre comptes cada mes explicant-li que s’ha pagat i que no, que s’ha fet i que s’ha deixat de fer, o suportar a la Sra. Sánchez Camacho donant lliçons als catalans...aquesta situació deu ser realment insofrible per un President de Catalunya.  Per reblar el clau, acabaré recordant les paraules que avui ha pronunciat un president autonòmic espanyol (aquesta vegada no és l’extremeny), el Sr. Núñez Feijoo president en funcions de la Xunta de Galícia i membre distingit del PP: “Catalunya pide...Galícia da” aquesta és una frase per emmarcar. I no s’immuten, no els cau la cara de vergonya, una vegada dit això es queden tan amples pensant “que guapo,  inteligente i ocurrente soy...”


El Sr. Nuñez Feijoo President en funcions de la Xunta de Galícia es
permet mofar-se da Catalunya. Aquests re escriuen la història
 d'Espanya d'acord a les seves conveniències 

Sincerament, veig un futur molt complicat; fins i tot la sortida d’unes eleccions anticipades a Catalunya no em sembla que siguin cap solució si no es fan des d’una perspectiva diferent: plantejar al poble da Catalunya la continuïtat o no dins de l’Estat espanyol.


www.rbaestudisiprojectes.cat

dimarts, 28 d’agost del 2012

Catalunya rescatada!



Malauradament els polítics ja han acabat les vacances. En pocs dies hem sabut que al País Basc el lehendakari López ha convocat eleccions anticipades, igual que el president de la Xunta de Galicia, el popular Nuñez Feijoo. A casa nostra, aquest mes d’agost s’han reforçat molt les adhesions a la marxa per la independència que organitza l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre, i avui el Consell de Executiu de la Generalitat ha decidit demanar el rescat a Espanya atesa la compromesa situació de les arques públiques que ja va comportar que al mes de juliol no es pogués fer front  a determinats pagaments a proveïdors de Benestar i Família, i en el cas de Salut, es pagués només una part  de les factures.

Davant la manca de tresoreria la Gneralitat s'ha vist obligada
a demanar la intervenció de l'Estat

No fa masses dies, jo demanava en aquest blog que els polítics gaudissin d’unes llargues vacances i la realitat ha estat que pocs dies després de reintegrar-se als seus llocs, ja han començat novament a fer de les seves.  De tot plegat, el que em sembla més greu és sens dubte el rescat econòmic de Catalunya. I em sembla greu per que ara, qui haurà de pagar les conseqüències d’aquesta situació serem els catalans als que encara se’ns exigiran més sacrificis i més retallades. I mentre tant, els autèntics  responsables d’aquest drama econòmic, estan tant tranquils com si la cosa no anés amb ells. Em refereixo al trio Montilla, Carod i Saura que haurien de ser jutjats pels tribunals de justícia pel malbaratament d’uns diners públics que ni tan sols tenien. És a dir  uns diners que es van gastar amb les seves polítiques dites socials, però que el país no havia generat.  Recordo que la “torradora” els havia atacat tant el cap que fins i tot es platejaven finançar als joves “ninis” (ni estudia ni treballa). 

El portaveu del govern, el Sr. Francesc Homs deia avui que demanaran aquest rescat a l’Estat espanyol però que no acceptaran cap  mena de condicionant polític. Només faltaria! Aquests diners que en teoria ens deixaran són nostres si considerem el dineral que cada any marxa a Madrid i no torna. Sembla que el govern vol demanar una mica més de 5.000 milions d’€, i l’únic aspecte positiu d’aquest fet  és que gràcies això s’hauran acabat els impagaments de la Generalitat als seus proveïdors  i per tant aquestes empreses no hauran de patir a final de mes per veure si poden pagar o no als seus treballadors. Des d’aquest punt de vista, tota la xarxa concertada del Departament de Salut se’n veurà beneficiada.

El President Mas entrant al Consell Executiu
d'avui; la seva cara ja era tot un presagi

La resposta del govern central a aquesta decisió de la Generalitat no s’ha fet esperar massa: avui mateix el Sr. Rajoy s’ha afanyat a dir que ajudaran Catalunya, però ràpidament ha matisat que ho faran de la mateixa manera que ho fan amb totes les comunitats que ho necessiten, i ha aprofitat per demanar rigor en l’acompliment dels límits de dèficit establerts per cada comunitat.

Sobta aquesta resposta de Rajoy que en aquests ocasions i com a  bon gallec sempre fuig d’estudi evitant donar masses concrecions en les seves respostes. Tinc el convenciment que aquest canvi d’actitud està relacionat amb la manifestació per la independència que ha convocat l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre. No se perquè, però crec que aquesta manifestació està posant molt nerviosos als poders polítics madrilenys, i segurament d’aquí a llavors veurem alguns intents d’Espanya per mirar de desactivar al màxim aquesta reivindicació de la societat civil catalana o si més no, d’una part d’ella; queda per veure si aquesta part serà nombrosa o no.

El Sr. Rajoy, avui mateix en roda premsa ha dit que ajudaran
Catalunya. Algú se'n fia? més val que ens afilerem
tots amb l'esquena ben enganxada a la paret
Independentment d’això, Catalunya ho té molt complicat per complir els compromisos de deute establerts pel govern espanyol. Som la comunitat més endeutada de l’Estat, amb un deute que supera els 40.000 milions d’€, xifra que representa més del 21% del PIB català  i equival al 29% de l’endeutament total de les comunitats autònomes de l’Estat. Difícil papereta per tant.

Per acabar afegir només un comentari: els catalans hem d’assumir que les coses mai tornaran a ser com eren. El nostre sistema de vida, i el dels que ens segueixin en el futur serà diferent. Catalunya era un motor d'Espanya: generava treball i valor, i erem reconeguts com una de les regions amb més potencial d'Europa. Els responsables d’aquest pas enrere tant econòmic com social haurien de ser jutjats, i en qualsevol cas apartats de tota activitat pública. És un insult a la intel·ligència  que els responsables de tot això uns estiguin al Senat,  i altres assessorant no se sap massa bé a qui ni a què. No podem permetre que aquestes responsabilitats quedin impunes. Això només passa en països tercermundistes, sense ètica ni valors.


dissabte, 18 d’agost del 2012

Medicaments sense finançament i “efecte crida” als immigrants sense papers




Tal com el govern central ja va anunciar fa uns mesos i vaig comentar en aquest blog, el BOE ha publicat la llista dels 417 medicaments que queden exclosos de la prestació del Sistema Nacional de Salut. Aquesta llista que publica el BOE en la seva edició del divendres 17 d’agost  preveu algunes excepcions per patologies concretes en les que tot i eliminar el fàrmac de la prestació aquet  serà finançat igualment per la seguretat social  sota determinades condicions (veure el decret i les disposicions que el regulen). La mesura entra en vigor el proper 1 de setembre.


El conseller Ruiz a la Universitat Catalana d'Estiu
a Prada de Conflent

El conseller Boi Ruiz ha comentat aquesta Resolució i no ho ha fet pas amb entusiasme. D’una banda per que en la seva opinió alguns medicaments que han estat eliminats de la prestació del Sistema Nacional de Salut seran substituïts per altres que si estan inclosos en el finançament però que són més cars. L’exemple concret que va posar el conseller va ser el de l’Almax que ha estat exclòs, però que probablement hi haurà metges que en lloc d’Almax prescriuran Omeprazol que està finançat per la seguretat social i és més car que l’Almax. És per això que el conseller Ruiz es vol esperar a finals d’any per veure els efectes d’aquesta nova retallada. No té clar que els objectius econòmics que es persegueixen es puguin assolir.

Jo hi afegiria encara un altre argumentació que reforçaria la visió que aporta el conseller Ruiz: segons em diuen amics bons coneixedors del tema, sembla que la majoria de productes farmacèutics exclosos del finançament són força antics, amb més de 10 anys de presència a les farmàcies. Es tracta per tant dels fàrmacs més barats del sistema, cosa que tot i poder semblar d’entrada un estalvi,  a la llarga pot ser més aviat el contrari per l’efecte “substitució”. Per això discrepo del conseller en el calendari que ell posa per avaluar els efectes del decret: ell ho situa a finals d’aquest any i jo ho post poso un any més, és a dir crec que hauríem d’esperar a finals de 2013 per constatar que l’estalvi  que vol fer el govern de Madrid no sigui tal estalvi. Tant de bo m’equivoqui. 


L'Omeprazol pot substituir al Almax











Per altre banda, el conseller Ruiz ha sortit al pas d’un altre retallada del govern central anunciada també al passat mes d'abril, assegurant que Catalunya continuarà atenent les necessitats sanitàries dels immigrants sense papers, vigilant únicament aquells cassos que es puguin relacionar amb el turisme sanitari. Aquest plantejament del conseller Ruiz és en la pràctica el mateix que el de altres 4 comunitats de l’Estat: País Basc, Andalusia, Canàries i Astúries.  Aquesta actitud em sembla contradictòria. Aquest és un tema que cal afrontar-lo al meu entendre unitàriament a tot l’Estat si no es vol crear un “efecte crida” que atregui immigrants entre comunitats que els donen assistència sanitària i les que no. Per altre banda, amb les moltes retallades que hem sofert els catalans en els serveis de salut, hi ha un problema ètic important: mentre els jubilats han de pagar una part de la farmàcia, és ètic que els immigrants sense papers rebin el 100% de les prestacions? En temps de penúries econòmiques estem en condicions de mantenir l’esperit kumbaià d’aquests últims 15 anys?



Objecció de consciència si, però amb ètica
i seriosament, amb totes les consequències 

A Catalunya més de 1000 metges de familia han fet objecció de consciència per tal d’atendre als immigrants sense papers. És una opció respectable. Suposo que aquesta objecció de consciència deu anar lligada a la renúncia de la part del salari generat en els temps que emprin a atendre a aquests emigrants que no tenen dret a la prestació, o bé els atendran fora d’horari. El contrari em semblaria una presa de pel: fer objecció de consciència i seguir cobrant dels impostos que paguem tots... Recordo el cas d’un ginecòleg lleidatà que fa ver objecció de consciència per tal de no fer avortaments en la sanitat pública, per en canvi fer-los en el seu “xiringuito” privat.  Explico això per que aquests metges de família que han fet objecció de consciència per atendre als immigrants sense papers han pres una decisió digna de ser lloada...sempre que la prenguin al seu càrrec...no al de tots!!!



divendres, 10 d’agost del 2012

Polítics…de vacances!




El mes d’agost és un mes que demostra sense cap mena d’equívocs com influeixen els polítics en els problemes de la societat. Quan la classe política se’n va de vacances, la prima de risc resta estable, la borsa manté les fluctuacions típiques del mes d’agost, els mercats semblen adormits, no hi ha risc immediat de ser intervinguts, l’€uro deixa de rebre atacs, la Sra. Merkel no és la culpable dels nostres mals, la caverna mediàtica espanyola deixa en pau l’estat de les autonomies, els jubilats no han de témer  que els retallin les pensions, no es parla de més retallades, etc., etc. Davant d’aquesta realitat algú es pot preguntar amb raó, si no ens sortiria més a compte com a ciutadans, deixar que els polítics estiguin de vacances tot l’any...

L'alcalde de Badalona Sr. Garcia Albiol va prendre  en benefici propi,
una part del protagonisme que li corresponia en la seva
 totalitat a la nedadora Mireia Belmonte

El cert és que de vacances...malauradament no hi acaben d’estar mai sempre n’hi ha algun que intenta treure algun profit del mes d’agost. És el cas del Sr. Garcia Albiol alcalde del PPC de Badalona. Aquest personatge s’ha aprofitat dels  èxits esportius d’una  badalonina (Mireia Belmonte) que havent guanyat dues medalles de plata ha estat homenatjada per l’ajuntament del seu poble i el Sr. Garcia Albiol no ha desaprofitat l’ocasió per aparèixer al balcó de l’ajuntament  intentant acaparar una part del protagonisme quan aquest li corresponia en exclusiva a la Mireia.

Tampoc està de vacances la Sra. Soraya Rodriguez portaveu del PSOE. Deu estar bastant enfadada per que els companys del partit han marxat de vacances i l’han deixat de reten; tant enfadada que ha convocat al mitjans de comunicació per demanar alpresident  Rajoy que torni de vacances i convoqui un consell de ministres per abans del 15 d’agost. O enyora molt les retallades habituals dels consells de ministres dels divendres, o està molt  avorrida de la vida.

La Sra. Soraya Rodriguez portaveu del PSOE vol que el Sr Rajoy
suspengui les vacances. Sisplau no...deixi'l...com més temps
s'estigui fora molt millor pels ciutadans!  

Per altre banda el diputat andalús i alcalde de Marinaleda Sr. Juan Manuel Sánchez Gordillo  d’IU (esquerra unida) junt amb sindicalistes del Sindicat Andalús de Traballadors, han decidit pel seu compte “expropiar” aliments a supermercats d’Écija (Sevilla) i Arcos de la Frontera (Cadis). Els angelets volen expropiar articles de primera necessitat. Afortunadament elsencarregats de l’ordre públic sembla que en volen posar a algun d’ells a la presó. Evidentment no al Sr. Diputat qui tot i robar en un supermercat és aforat. Aquest tema dels aforats  s’hauria de tornar a estudiar. Un diputat és aforat per poder robar impunement? Quelcom falla en aquesta qüestió.

Els liders sindicals espanyols, rebuts pel Rei d'Espanya

Uns altres que no són de vacances (encara) són els representants dels dos sindicats majoritaris CCOO i UGT. Fernandez Toxo i Cándido Méndez s’han reunit amb el Rei i li han exposat que volen un referèndum per tal que els ciutadans mostrin la seva opinió sobre la política econòmica que està duent a terme el govern central. Home, posats a demanar jo també demanaria un referèndum per veure quin grau d’acceptació tenen aquest parell d’oportunistes ficats a liderar els sindicats més forts del país, sense cap base, ni coneixement ni formació. Així ens va...

Mario Draghi és el President del Banc Central Europeu:
alguns haurien d'aprendre a callar... 

Tampoc ha marxat de vacances el Sr. Draghi, el President del Banc Central Europeu. Per desgràcia nostra, aquest home continua parlant més del compte. Hi ha polítics a Catalunya, Espanya i Europa que cada vegada que baden la boca organitzen un conflicte econòmic de conseqüències imprevistes. En aquesta ocasió el Sr. Draghi opina que a Espanya han de baixar els sous encara més. I el que més greu em sap és que té raó...

Tanmateix malgrat els exemples que he posat advoco per que els polítics facin vacances  i com més millor. Està prou clar que quan no hi són, els ciutadans vivim molt més tranquils.


diumenge, 5 d’agost del 2012

El Conseller Mas Colell, o la paciència portada al límit



No vull amagar el respecte i admiració que sento per la persona del Conseller Mas Colell. Però situacions com les que va viure divendres passat al Parlament de Catalunya encara reforcen més l’alta valoració que tinc de la seva persona. Val a dir que l’anterior conseller de Finances de la Generalitat, el Sr. Castells tot i que va estar massa temps sotmès  a les barbaritats i contradiccions del tripartit encapçalat per l’inefable Sr. Montilla, també té el meu reconeixement: dec tenir una especial sensibilitat pels problemes econòmics i per les persones que han de treure les castanyes del foc en aquet camp.

Compareixença dels consellers Mas Colell i Cleries a la Diputació
Permanent del Parlament 
Torno a la sessió del Parlament a la que he fet referència al començament de l’escrit. Compareixien a la Diputació Permanent dos consellers (Mas Colell i Cleries) per donar comptes del perquè dels impagaments del mes de juliol a les entitats que operen en l’àmbit social dit “el tercer sector”. Val a dir que trobo molt bé que en una democràcia l’oposició davant de la situació produïda demani explicacions. Només faltaria!

El que passa és que una cosa és demanar explicacions, i un altre mol diferent és fer demagògia al més pur estil d’un país amb polítics sense valors i sense ètica. Per que no es poden qualificar de cap altre manera  algunes de les intervencions de l’oposició, per no dir totes. En particular em van semblar especialment hipòcrites les dels portaveus  dels tres partits del tripartit: PSC; ERC i ICV. Hipòcrites per que ells saben millor que ningú que és el que està passant i per que passa, i em sembla indigne d’un membre del Parlament  fer veure que amb ells no els va res en el tema i a sobre exigir responsabilitats als que estan intentant resoldre les conseqüències de les malvestats que des del tripartit es van fer.

Però no van ser només els del tripartit els que van quedar a l’alçada del betum, sinó que els del PPC també van demostrar que valors i ètica no formen part dels seu codi de conducta al Parlament. Sembla com si ignoressin que una bona part dels problemes que tenim a Catalunya venen donats pels impagaments del govern espanyol: fons de competitivitat, addicional tercera de l’Estatut que ja acumula dos anys sense pagar-se, etc. Sembla com si els del PPC siguin d’un altre planeta i els incompliments de Madrid amb Catalunya per ells no existeixin. Jo, d’aquesta manera de procedir n’hi dic cinisme...no sem acut cap altre expressió que hi escaigui  millor.

El conseller Mas Colell responent amb vehemència alguna
de les tonteries que va haver de suportar 
També el paper de Ciutadans em sembla impropi del Parlament de Catalunya, tot i que d’aquesta formació no m’estranya ja res. Tampoc SI em va semblar que trobava el seu lloc en el debat, seguint per oportunisme l’argumentació d’ERC sense cap altre valor afegit.

Però de totes les intervencions vull destacar en negatiu la de la Sra. Eva Granados del PSC, que al més pur estil kumbaià, i investida d’un progressisme de “xiruca” (em recorda molt per arguments, gestos i entonació  a un altre kumbaià del  Parlament, la Sra. Laia Ortiz d’ICV), va explicar quant sofrien i com ho passaven de malament les entitats que no havien cobrat la facturació de juliol; explicacions fetes només amb la intenció de guanyar-se les simpaties d’alguns representants d’aquestes entitats que van assistir a aquesta sessió com a públic per que de tothom és sabut com ho passa una empresa quan un client li deixa de pagar una factura.

Explicat tot això no hem puc estar d’oferir a qui ho vulgui llegir algunes de les respostes i explicacions més interessants del Conseller Mas Colell, que em van semblar d’una claredat meridiana, realistes, pedagògiques i sense cap mena de demagògia barata: Es tracta d'una transcripció de la intervenció del propi Conseller en resposta a les diferents intervencions de tots els grups parlamentaris. 

“...Quin és el problema? Quina és la seva natura? La natura del problema que avui ens porta aquí és la liquiditat i la tresoreria; és a dir la caixa està buida!... tenim 100 i hauríem  de tenir 120 per atendre les nostres obligacions mensuals...Per què tenim aquest problema? Perquè s’han tancat els mercats...no tenim altre banc que el Tresor del Regne d’Espanya, a qui emplenem   les arques i per tant tenim dret a rebre bon servei...i en aquests moments aquest únic banc que tenim proveeix els serveis imperfectament...no ens proveeix la liquiditat que necessitem per al nostre funcionament normal...”

Andreu Mas Colell amb cara d'enfadat...no t'hi esforcis conseller
no hi ha més sord que el que no vol sentir
“...Necessitem tresoreria per a tres finalitats:   Una és perquè ingressos i despeses no van coordinats i en moments puntuals es requereix tresoreria per sincronitzar ingressos i despeses. La segona és la necessitat de re negociar el venciment dels deutes i això té un cost addicional pel qual també manca tresoreria. I el tercer tema és que el nostre pressupost pel 2012 aprovat  per Madrid, Brussel·les i sobre tot pel nostre Parlament incorpora un dèficit de l’1,5%. Això són 3.000 milions, la qual cosa vol dir que el nostre banc ens ha d’aportar liquiditat per aquest valor, és a dir  uns 250 milions d’€ mensuals de mitjana...” 

“...Alguns ens demanen que acudim al fons de liquiditat però tinguem-ho clar! El fons de liquiditat no existeix encara!...no es pot demanar perquè no existeix...i tampoc en sabem les condicions...El que demano és que estigui disponible  quan abans millor...”

“...Em demanen un calendari...ho han demanat tots els grups...doncs no els puc donar cap calendari! no puc garantir res! Perquè això depèn que aquest banc que tenim funcioni, depèn que hi hagi fons de liquiditat, de que aquest fons tingui suficients diners, etc... però o el Govern d’Espanya -aquesta institució a la que contribuïm amb molts impostos- ens envia  liquiditat o aquest problema es repetirà, i es repetirà cada mes!...esperem que no passi...esperem que no passi...això és el que hi ha!, i a més ho saben tots vostès  ho saben perfectament bé ...”   


“...Ara, la qüestió de les prioritats...el primer que he dit és que es pagava el deute...és interessant veure que aquí  hi ha dues formacions polítiques que s’apunten a la via argentina o a la de Felip II, que és la de no pagar el deute sobirà...facin-s’ho mirar...facin-s’ho mirar...estant proposant fer quites a la brava! Això no és ni Grècia! Això és Argentina! Potser algun familiar seu ha comprat bons de la Generalitat..., no coneix ningú que n’hagi comprat? Digui’ls-ho que hem de fer una quita, digui’ls-ho...Hem pagat les nòmines...si vostès consideren que això no és prioritari...diguin-t’ho també...; s’han pagat també els concerts de sanitat...si vostès consideren que els concerts socials han d’anar per endavant dels educatius i dels sanitaris...diguin-t’ho també sisplau...”

“...També, per la seva informació els diré que hi ha coses que hem deixat de pagar...no me’n sento orgullós..però hem hagut de deixar de pagar les subvencions, proveïdors, no hem pagat els lloguers, ni la llum, la telefonia o la neteja, no hem pagat la vigilància tampoc hem pagat els peatges a l’ombra d’Abertis...això els agrada sentir-ho  oi...”

Tot i que ja en porta unes, el conseller Mas Colell comproba l'estat
 d'unes altres ulleres...la cara no és de bons  amics precisament 
“...ja ho vaig explicar al Parlament, però ho torno a explicar aquí per si algú no se’n ha assabentat. Amb un canvi legal recent, la penalització per retards en els pagaments de les quotes de la seguretat social ha passat del 3 al 20%! mensual, cada mes! i a més ja se’ns ha fet saber que això sinó era negociat –hi estem negociant- es descomptaria de les bestretes mensuals...No tenir caixa pròpia té aquesta mena d’efectes...”

Després d’unes explicacions tan clares, contundents, i entenedores...els polítics de l’oposició van fer com si no haguessin sentit res...cadascú amb el seu discurs inicial, com si el conseller Mas Colell, que els va fer una repassada amb tota regla no els hagués explicat res. Entenen millor les meves crítiques a la classe política?




www.rbaestudisiprojectes.cat
  


dijous, 2 d’agost del 2012

L’€ per recepta: Tiquet moderador? Sistema de recaptació?



Quan el conseller Ruiz ens va anunciar a començaments d’any que volia implantar una taxa d’1 € per cada recepta feta pels metges de la seguretat social, va explicar que creaven aquesta taxa amb l’objectiu de reduir la despesa farmacèutica introduint en el sistema un “tiquet moderador” de la demanda. Segons el conseller, del que es tractava era de reduir el nombre de receptes que s’expedien cada dia, i que en cap cas darrera la mesura hi havia un afany recaptador.

Tinc la sensació que l'€ per recepta
es quedarà amb nosaltres
 per forces anys 

Ara, transcorregudes les primeres sis setmanes d’aplicació de la mesura, el conseller Ruiz ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per informar que en el temps d’aplicació del tiquet moderador, s’han recaptat 10 milions d’euros. Sobta que si la mesura s’havia implantat amb l’objectiu de disminuir la demanda, el conseller en la seva compareixença no ens hagi explicat per exemple, quantes receptes s’han expedit en aquestes sis setmanes de vigència de la taxa en comparació amb les mateixes sis setmanes de l’any anterior.  És aquesta comparació el que ens permetria saber si el tiquet moderador ha funcionat com a tal o no,  i per tant, si està complint amb les expectatives generades. En compte d’això, el conseller s’ha centrat en les conseqüències econòmiques de la implantació del tiquet, però sense parlar de si s’ha moderat o no la demanda d receptes en la sanitat pública.

És per aquest motiu, per la manca d’arguments explicant els efectes reals de reducció de la demanda, pel que penso que en el fons tot i que es va “vendre” la idea d’un tiquet moderador, el que en realitat es pretenia era implantar una nova font de recaptació. La manera com el conseller ha explicat els resultats de la mesura i l’èmfasi que ha posat en els 10 milions d’Euros (“es queden en el sistema ha dit molt satisfet), així m’ho fa pensar.    

El conseller Ruiz s'ha afanyat a dir que els 10 milions recaptats
amb l'€ per recepta "es quedaran en el sistema"

I la veritat és que estant les coses com estant, no ho veig malament. Segur que aquests 10 milions fan molta falta i vindran molt bé per amortir una mica les arques buides de Generalitat i del Departament de Salut. El que em sap greu és que m’enredin i em digui ben bé la veritat. Quan un polític amaga els objectius reals de les mesures que pren i intentar fer passar bou per bestia grossa i la gent se’n adona, és quan es perd la credibilitat. I al conseller Ruiz, no ni queda precisament massa.

Tanmateix, i reiterant que entenc perfectament i per tant comparteixo, les necessitats de recaptar recursos econòmics addicionals pel sistema de salut,  m’agradaria que per una vegada que a Catalunya s’implanta un tiquet moderador en el camp de salut, poder conèixer els seus efectes reals sobre la demanda. Per això considero interessant que el Departament de Salut, per exemple a finals d’any, ens pugui oferir alguna comparació entre el nombre de receptes emeses el segon semestre d’aquest any i el de l’any passat i també de l’anterior (2012, 2011 i 2010). Aquesta relació ens hauria de permetre constatar quin tipus d’influència ha tingut aquest tiquet moderador.

Encara una última consideració sobre el tema: entre el tiquet moderador i el nou copagament instaurat pel govern de Madrid, ens trobem amb una realitat si més no xocant. Alguns medicaments resulten més econòmics si es compren sense recepta de la seguretat social. Si, tal com ho llegeixen.

La veritat és que entre Estat i Generalitat els han complicat
força la vida a les farmàcies

Imaginin un producte “X” que té un preu de venda al públic a les farmàcies de 1,5 €. Amb l’euro per recepta per aquest producte un treballador en actiu ha de pagar ja 1€. Si percep entre 22.000 i 100.000 € a l’any, pel copagament haurà de pagar un 50% del preu de venda al públic, és a dir 0,75 cèntims d’€. En total doncs haurà d’abonar a la farmàcia 1,75€. Sense recepta de la seguretat social, només n’hauria pagat 1,5 €

Cal doncs que aquestes situacions siguin revisades pel govern de Madrid, però també pel govern de Catalunya. Al final es poden trobar els uns i els altres, que tot i el tiquet moderador i l’increment del copagament, acabin recaptant  menys del que es pensen...