Quan el conseller Ruiz ens va anunciar a començaments d’any que volia implantar una taxa d’1 € per cada recepta feta pels metges de la seguretat
social, va explicar que creaven aquesta taxa amb l’objectiu de reduir la
despesa farmacèutica introduint en el sistema un “tiquet moderador” de la
demanda. Segons el conseller, del que es tractava era de reduir el nombre de
receptes que s’expedien cada dia, i que en cap cas darrera la mesura hi havia un
afany recaptador.
Tinc la sensació que l'€ per recepta es quedarà amb nosaltres per forces anys |
Ara, transcorregudes les primeres sis setmanes d’aplicació de la mesura, el conseller Ruiz ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per
informar que en el temps d’aplicació del tiquet moderador, s’han recaptat 10 milions d’euros. Sobta que si la mesura s’havia implantat amb l’objectiu de
disminuir la demanda, el conseller en la seva compareixença no ens hagi
explicat per exemple, quantes receptes s’han expedit en aquestes sis setmanes
de vigència de la taxa en comparació amb les mateixes sis setmanes de l’any
anterior. És aquesta comparació el que
ens permetria saber si el tiquet moderador ha funcionat com a tal o no, i per tant, si està complint amb les
expectatives generades. En compte d’això, el conseller s’ha centrat en les conseqüències
econòmiques de la implantació del tiquet, però sense parlar de si s’ha moderat
o no la demanda d receptes en la sanitat pública.
És per aquest motiu, per la manca d’arguments explicant els efectes reals
de reducció de la demanda, pel que penso que en el fons tot i que es va
“vendre” la idea d’un tiquet moderador, el que en realitat es pretenia era
implantar una nova font de recaptació. La manera com el conseller ha explicat
els resultats de la mesura i l’èmfasi que ha posat en els 10 milions d’Euros (“es queden en el sistema” ha dit molt
satisfet), així m’ho fa pensar.
El conseller Ruiz s'ha afanyat a dir que els 10 milions recaptats amb l'€ per recepta "es quedaran en el sistema" |
I la veritat és que estant les coses com estant, no ho veig malament.
Segur que aquests 10 milions fan molta falta i vindran molt bé per amortir una
mica les arques buides de Generalitat i del Departament de Salut. El que em sap
greu és que m’enredin i em digui ben bé la veritat. Quan un polític amaga els
objectius reals de les mesures que pren i intentar fer passar bou per bestia
grossa i la gent se’n adona, és quan es perd la credibilitat. I al conseller
Ruiz, no ni queda precisament massa.
Tanmateix, i reiterant que entenc perfectament i per tant comparteixo,
les necessitats de recaptar recursos econòmics addicionals pel sistema de
salut, m’agradaria que per una vegada
que a Catalunya s’implanta un tiquet moderador en el camp de salut, poder
conèixer els seus efectes reals sobre la demanda. Per això considero
interessant que el Departament de Salut, per exemple a finals d’any, ens pugui oferir alguna comparació entre el nombre de receptes emeses el segon semestre
d’aquest any i el de l’any passat i també de l’anterior (2012, 2011 i 2010).
Aquesta relació ens hauria de permetre constatar quin tipus d’influència ha
tingut aquest tiquet moderador.
Encara una última consideració sobre el tema: entre el tiquet moderador
i el nou copagament instaurat pel govern de Madrid, ens trobem amb una realitat
si més no xocant. Alguns medicaments resulten més econòmics si es compren sense recepta de la seguretat social. Si, tal com ho llegeixen.
La veritat és que entre Estat i Generalitat els han complicat força la vida a les farmàcies |
Imaginin un producte “X” que té un preu de venda al públic a les
farmàcies de 1,5 €. Amb l’euro per recepta per aquest producte un treballador
en actiu ha de pagar ja 1€. Si percep entre 22.000 i 100.000 € a l’any, pel
copagament haurà de pagar un 50% del preu de venda al públic, és a dir 0,75
cèntims d’€. En total doncs haurà d’abonar a la farmàcia 1,75€. Sense recepta
de la seguretat social, només n’hauria pagat 1,5 €
Cal doncs que aquestes situacions siguin revisades pel govern de
Madrid, però també pel govern de Catalunya. Al final es poden trobar els uns i
els altres, que tot i el tiquet moderador i l’increment del copagament, acabin
recaptant menys del que es pensen...
A mi, el què m`ha semblat poc diplomàtic és que el Conseller, digués que els insubmisos només són uns 500, treient importància i amb un cert sarcasme. M`ha semblat poc prudent. Dit d`aquesta manera pot produir l`efecte de contagi, com la grip. Hi podem haver persones, que pensin que si en hi ha que no compleixen, ells s`hi afegiran. Allò de " si aquells no paguen, dons jo tampoc ".
ResponEliminaPenso que si hi ha una minoria que s`han negat a pagar, és perquè la mesura no ha estat ben explicada. Opino que el Conseller havia d`haver dit, que hi ha una minoria que s`ha registit, però que està en vies de solució. Fer molta mes pedagogia i remarcar el be comú.
Una punt que em crida l`atenció és sobre les exempcions.Les rendes mes modestes com les de reinserció, que no poden superar els 423,70 € estan exemptes, en canvi una pensió mes modesta, tot éssent contributiva , està subjecta al pagament : El SOVI que és de 395,70 € mensuals. Es dir, dispensa del pagament en funció de tenir o no una renda contributiva, malgrat en aquest cas, es produeixi una contradicció.
Les pensionistes del SOVI es queixen i els farmaceutics no saben que han de dir.
Una forma de legislar poc meditada i mal explicada
Ho sento pels pensionistes del SOVI i ho sento pels farmaceutics. En publicar-se la llei vaig fer una carta als lectors de La Vanguàrdia, alertant de la no dispensa pels pensionistes del SOVI, però no me la van publicar. Ara ja en hi ha que se`n han començat adonar. Hi haurà rectificació ? . Crec que no, perquè el Real Decret Llei 16/2012 de l`Estat sobre el copagament tampoc els exceptua del copagament. Han de pagar el 10% amb un lìmit de 8 € mensuals. En canvi les rendes d`inserció , que en casos poden ser superior, el 0%.
Em sembla que es redacta molt rapidament i sense consultar als tècnics que sempre mediten i tantegem mes.
Coincideixo amb el teu análisi: últimament moltes disposicions legals s'estan duent a terme donant la sensació que han estat poc estudiades. Sembla com si les preses per legislar, impideixen estudiar acuradament els problemes que es poden derivar de les decisions que es prenen. Tot plegat desorienta als ciutadans que cada vegada entenem menys el que està passant...
EliminaAcabo de fer una comprovació en la Llei 5/2012 de 20-3-2012 de mesures fiscals de la Generalitat, que crea la taxa d`un euro per recepta expedida pel Catsalut i dispensada en farmàcies de Catalunya.
ResponEliminaEn el segon paràgraf del Preàmbul, diu que les mesures d`increment d`ingressos són les dels Títols I i III, i que les mesures de reducció de despesa les del Títol II.
La taxa del euro està en l`article 41 que cau en el Títol I. Vol dir que legalment el Conseller no anava errat en explicar l`èxit de l`efecte. Però, també és veritat que la filosofia del Departament de Salut i així es va publicar, era aconseguir un us racional de la despesa farmacèutica, o sigui comprar els medicaments necessaris i no comprar els innecessaris, com s`havia fet quan no es col.laborava amb el pagament.
Manifestar publicament la satisfacció per l`increment d`ingressos ( criteri economicista ) seria adequat en boca del Conseller d`Economia.
Manifestar-ho el Conseller de Salut ja no és adequat. L`adequat seria manifestar la satisfacció per haver-se reduït el nombre de receptes emeses i dispensades, perquè aquesta era la filosofia que fonamentava la mesura.
Totalment d'acord amb el comentari. De moment no sabem si es tracta d'una mesura disuasoria de la demanda, o una mesura estrictament recaptadora. Caldrà vuere d'aquí a un any, si el nombre de receptes ha disminuit o no.
Elimina