Malauradament els polítics ja han acabat les vacances. En pocs dies hem
sabut que al País Basc el lehendakari López ha convocat eleccions anticipades,
igual que el president de la Xunta de Galicia, el popular Nuñez Feijoo. A casa
nostra, aquest mes d’agost s’han reforçat molt les adhesions a la marxa per la
independència que organitza l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre,
i avui el Consell de Executiu de la Generalitat ha decidit demanar el rescat a
Espanya atesa la compromesa situació de les arques públiques que ja va
comportar que al mes de juliol no es pogués fer front a determinats pagaments a proveïdors de
Benestar i Família, i en el cas de Salut, es pagués només una part de les factures.
 |
| Davant la manca de tresoreria la Gneralitat s'ha vist obligada a demanar la intervenció de l'Estat |
No fa masses dies, jo demanava en aquest blog que els polítics
gaudissin d’unes llargues vacances i la realitat ha estat que pocs dies després
de reintegrar-se als seus llocs, ja han començat novament a fer de les seves. De tot plegat, el que em sembla més greu és sens
dubte el rescat econòmic de Catalunya. I em sembla greu per que ara, qui haurà
de pagar les conseqüències d’aquesta situació serem els catalans als que encara
se’ns exigiran més sacrificis i més retallades. I mentre tant, els autèntics responsables d’aquest drama econòmic, estan
tant tranquils com si la cosa no anés amb ells. Em refereixo al trio Montilla,
Carod i Saura que haurien de ser jutjats pels tribunals de justícia pel
malbaratament d’uns diners públics que ni tan sols tenien. És a dir uns diners que es van gastar amb les seves
polítiques dites socials, però que el país no havia generat. Recordo que la “torradora” els havia atacat tant el cap que fins i tot es platejaven finançar als joves “ninis” (ni estudia ni treballa).
El portaveu del govern, el Sr. Francesc Homs deia avui que demanaran aquest rescat a l’Estat espanyol però que no acceptaran cap mena de condicionant polític. Només faltaria!
Aquests diners que en teoria ens deixaran són nostres si considerem el dineral
que cada any marxa a Madrid i no torna. Sembla que el govern vol demanar una
mica més de 5.000 milions d’€, i l’únic aspecte positiu d’aquest fet és que gràcies això s’hauran acabat els
impagaments de la Generalitat als seus proveïdors i per tant aquestes empreses no hauran de
patir a final de mes per veure si poden pagar o no als seus treballadors. Des
d’aquest punt de vista, tota la xarxa concertada del Departament de Salut se’n
veurà beneficiada.
 |
| El President Mas entrant al Consell Executiu d'avui; la seva cara ja era tot un presagi |
La resposta del govern central a aquesta decisió de la Generalitat no s’ha
fet esperar massa: avui mateix el Sr. Rajoy s’ha afanyat a dir que ajudaran Catalunya, però ràpidament ha matisat que ho faran de la mateixa manera que ho
fan amb totes les comunitats que ho necessiten, i ha aprofitat per demanar
rigor en l’acompliment dels límits de dèficit establerts per cada comunitat.
Sobta aquesta resposta de Rajoy que en aquests ocasions i com a bon gallec sempre fuig d’estudi evitant donar
masses concrecions en les seves respostes. Tinc el convenciment que aquest
canvi d’actitud està relacionat amb la manifestació per la independència que ha
convocat l’Assemblea Nacional Catalana per l’11 de setembre. No se perquè, però
crec que aquesta manifestació està posant molt nerviosos als poders polítics
madrilenys, i segurament d’aquí a llavors veurem alguns intents d’Espanya per
mirar de desactivar al màxim aquesta reivindicació de la societat civil
catalana o si més no, d’una part d’ella; queda per veure si aquesta part serà
nombrosa o no.
 |
| El Sr. Rajoy, avui mateix en roda premsa ha dit que ajudaran Catalunya. Algú se'n fia? més val que ens afilerem tots amb l'esquena ben enganxada a la paret |
Independentment d’això, Catalunya ho té molt complicat per complir els
compromisos de deute establerts pel govern espanyol. Som la comunitat més endeutada de l’Estat, amb un deute que supera els 40.000 milions d’€, xifra que
representa més del 21% del PIB català i
equival al 29% de l’endeutament total de les comunitats autònomes de l’Estat.
Difícil papereta per tant.
Per acabar afegir només un comentari: els catalans hem d’assumir que
les coses mai tornaran a ser com eren. El nostre sistema de vida, i el dels que
ens segueixin en el futur serà diferent. Catalunya era un motor d'Espanya: generava treball i valor, i erem reconeguts com una de les regions amb més potencial d'Europa. Els responsables d’aquest pas enrere
tant econòmic com social haurien de ser jutjats, i en qualsevol cas apartats de
tota activitat pública. És un insult a la intel·ligència que els responsables de tot això uns estiguin
al Senat, i altres assessorant no se sap
massa bé a qui ni a què. No podem permetre que aquestes responsabilitats quedin
impunes. Això només passa en països tercermundistes, sense ètica ni valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada