diumenge, 28 de febrer del 2016

Una nova etapa al CatSalut (I)


David Elvira vol millorar la imatge del Servei, apropant-lo més al ciutadà gràcies a una política d’absoluta transparència.


"La pluralitat en la provisió dels serveis del sistema sanitari públic català és un valor en sí mateixa."
 


La primera reunió amb David Elvira nou director del Servei Català de la Salut ha resultat interessant. A banda de conèixer de prop al personatge, saber els perquè d’algunes de les decisions preses ha resultat aclaridor. En la conversa s’han plantejat molts temes dels qual tot seguit en faig un resum.

David Elvira, nou director del Servei Català de la Salut 
Seguint un mica l’ordre de la conversa, hem començat parlant del FLA. Segons les previsions del director del Servei Català de la Salut sembla que de moment els proveïdors del sistema no han de témer pels cobraments de les factures atès que, tot i que d’una manera discriminatòria, la Generalitat continuarà rebent els diners del FLA. Fet aquest aclariment David Elvira ha volgut deixar clar que l’aplicació del Pla de Xoc està directament lligat al fet de disposar d’uns nous pressupostos per aquest 2016. El director del CatSalut ha explicat que amb uns pressupostos prorrogats és fa impossible poder assolir els compromisos de reducció de llistes d’espera i altres mesures acordades, atès que els diners s’han de gastar en els mateixos conceptes en que es van gastar l’any passat, i que per tant no es podran dur a terme noves accions si no es disposa d’un nou pressupost, que ell espera i desitja que com a mínim pugui créixer respecte al de l’any passat en aquests quasi 300 milions d’€ que es necessiten per portar a terme els acords de governabilitat assolits. 

Vàrem parlar també del “Pacte Nacional de la Salut”. En la meva opinió i pel que vaig deduir de la conversa amb el director del CatSalut, aquest pacte, en els termes en que avui el coneixem, el podem donar per mort i enterrat. Tanmateix, David Elvira es del tot partidari, i lluitarà per aconseguir-ho, d’un consens tan ampli com sogui possible que ell creu que es pot materialitzar al voltant d’una nova llei de bases de la sanitat a Catalunya, a l’estil del que va significar la llei Lluch de la sanitat a l’Estat espanyol, que serveixi a més per actualitzar la LOSC, i per dotar al sistema sanitari català d’un marc jurídic propi que doni resposta a les necessitats del sistema.  

Tot seguit es va parlar d’una de les característiques bàsiques del nostre model sanitari com és la seva diversitat en la provisió de serveis. David Elvira considera que "aquesta pluralitat és un valor en sí mateixa i és pròpia del país, no d’ara, sinó que arranca en els temps de la República i fins i tot molt abans si ens atenem a les moltes institucions més que centenàries incloses actualment en la xarxa hospitalària pública catalana". Tanmateix ara el govern ha adquirit el compromís de treure de la xarxa pública hospitalària aquells centres en els que la seva titularitat sigui amb ànim de lucre, i això afecta a tres únics hospitals: la Clínica del Vallès, l’Hospital General de Catalunya i l’Hospital del Sagrat Cor. Els dos primers ja han estat exclosos del SISCAT en una reunió recent del Consell de Direcció del CatSalut en el que tot i que es va trencar l’habitual unanimitat en la presa de decisions i va haver una majoria prou sòlida per prendre la decisió. I en el cas del Sagrat Cor s’intentarà trobar un operador públic que pugui assumir la feina. “El que volem és reforçar el caràcter públic de la provisió", va afegir Elvira.

En aquest sentit David Elvira justifica la decisió fent referència al fet que l’Hospital del Parc Taulí, de titularitat pública, pot obrir una planta que en l’actualitat està tancada, i això evitarà la necessitat de derivar malalts a la Clínica del Vallès i al General de Catalunya. És obvi que el director del CatSalut té raó en el que diu, però apel·lant al seu compromís de transparència absoluta jo tinc el convenciment que ben aviat ens explicaran quins són els costos d’obrir aquesta nova planta al Taulí i quins eren els costos de  les derivacions. Val a dir que David Elvira pel que fa a l’Hospital Sagrat Cor va comentar que aquest és un tema que caldrà estudiar molt bé, atès que hi han altres connotacions  que cal tenir en consideració. “El Sagrat Cor necessita un tempus diferent, i el que es faci ho farem amb tota transparència” va dir David Elvira.

Per tancar el debat al voltant de la diversitat del model sanitari públic català, David Elvira va comentar: “Tota entitat amb voluntat de servei públic a la comunitat, independentment de la seva naturalesa jurídica,  forma part del model”. Dit això va afegir: “Davant d’una necessitat, a l’hora de derivar malalts, no demanaré quina és la titularitat”


(Continuarà…)


dissabte, 27 de febrer del 2016

Sobreexposició i excessiu protagonisme del conseller Comin


Els platós de televisió, les tertúlies radiofòniques o les declaracions fetes improvisadament en alguna visita o inauguració poden posar en evidència les contradiccions i un cert desconeixement dels temes.


El conseller en poc més d’un mes i mig aproximadament ha hagut d’anar matisant  les seves declaracions en més d’una ocasió.



La primera relliscada varen ser les entitats amb ànim de lucre que havien de sortir del SISCAT. El conseller va anunciar a bombo i plateret que traurien del SISCAT a les entitats amb ànim de lucre. Algú va tenir que explicar-li al conseller que al SISCAT hi havien moltes entitats amb ànim de lucre tant en el sector sociosanitari com en el de salut mental i fins i tot en algunes formes de gestió a l’assistència primària. Quan finalment el conseller es va assabentar del que era en realitat el SISCAT, llavors va rebobinar el que havia dit, i va reduir l’eliminació de l’ànim de lucre als hospitals d’aguts. 

Tot i així veurem si ni tan sols pot aconseguir aquest objectiu. Ja ha quedat prou patent que a l’Hospital del Sagrat Cor ho té molt i molt complicat, fins i tot aconseguir que el gestioni un operador públic com ell reclama. Però és que al Vallès també se li estan girant els objectius. Des del Parc Taulí ja han començat a sortir veus dient que ells no poden assumir els malalts a partir de quan venç el contracte actual amb la Clínica del Vallès i alguns metges de l’Hospital han començat a reclamar més personal, inversions, obres, més pressupost en definitiva. Per tant veurem que és el que acaba succeint.  Val a dir però que s’ha d’imposar la lògica: què costa obrir una nova planta al Taulí? Quan costen anualment les derivacions a Clínica del Vallès i a l’Hospital General de Catalunya? La resposta a aquests interrogants és el que ha d’acabar configurant una decisió final basada en l’eficiència dels recursos i no condicionada per cap motivació política o ideològica.

Però el conseller també ha hagut de modular el seu discurs en el tema de les llistes d’espera. El primers dies de mandat es tractava d’aconseguir 1000 milions d’€ per reduir les llistes d’espera a “1 dia”; ara ja es parla de 100 milions d’€ per poder reduir les llistes d’espera que tenen que veure amb la fase diagnòstica un 50%, i com que això incrementarà un 10% la llista d’espera quirúrgica, volen absorbir-les amb l’objectiu que no s’incrementi el volum de malalts en llista d’espera quirúrgica. Per tant, després de diferents anades i vingudes, sembla que les llistes d’espera quirúrgiques amb aquests 100 milions que demana el conseller, es quedarien tal com estan, perquè el 10% amb que s’incrementarien hauria de ser absorbit per una major eficiència del sistema.

Voldria fer un últim comentari: el conseller Comin està cometent el mateix error que el seu antecessor: els agrada massa la carxofa. A la que veuen un periodista amb un micròfon a la ma, allà que s’aboquen; sembla com si els micròfons tinguessin un atractiu especial. Quan hi han coses a dir, és anormal acudir a diaris, televisions i ràdios per explicar allò que vols fer arribar a la societat, però quan et limites a repetir el mateix missatge (“desprivatitzar” llistes d’espera, desigualtats socials, replantejament de la primària i poc més), o quan has de rectificar el que havies dit, el missatge deixa d’interessar, i fins tot el que es digui pot passar factura quan transcorregut algun temps tot allò que s’havia promès “el més calent sigui a l’aigüera”. I d’aquí al descrèdit només hi ha un petit pas.   

El desconeixement dels temes sanitaris és el punt dèbil del conseller de Salut. Per això cada vegada que parla amb periodistes el risc de quedar malament o de caure en el ridícul és elevat. Comin hauria de dosificar convenientment les seves declaracions públiques per evitar gags humorístics tan genials com el del programa “Polònia” de TV3”, en el que hi va haver una escena en la qual el conseller saludava a un personatge històric que li deia: “...jo escorbut...” i el conseller contestava “jo Toni Comin, encantat...” Genial: millor caricatura, impossible.

El conseller Comin ho pot acabar fent bé si entén que els discursos “polítics” interessen ben poc al sector. És possible que la clientela política del conseller estigui interessada en aquest tipus de missatges, però cal identificar quin és el públic objectiu del missatge, i si aquest és el sector sanitari, llavors no anem bé. El sector sanitari necessita un altre tipus de missatges, i sobretot poder constatar una fermesa de criteri que ara per ara està una mica lluny de ser realitat. 


Tanmateix sent just s’ha de reconèixer que el conseller Comin està fent un gran esforç personal i gairebé cada dia fa un una mena de màster en salut, amb una gran dedicació a les tasques del departamentde . És una llàstima que tot aquest actiu es malbarati per una exposició excessiva als mitjans. És doncs important que hi afegeixi una bona dosi de prudència.








divendres, 26 de febrer del 2016

L’aliança estratègica del Triangle (del senglar), vista des d’un dels seus vèrtexs (i II)


Dr. Grané: "hem pogut millorar la cartera de serveis dels ciutadans del ripollès, gràcies a l'ajut que hem aconseguit d'altres hospitals veïns."    


"Les aliances estratègiques requereixen un finançament específic"



(...Continuació de l’entrada anterior)

A l'any 2010, la consellera Geli va donar l'impuls definitiu
a l'aliança estratègica del Triangle  
En opinió del Dr. Grané, aquest tipus d’aliances potser no aporten estalvis sinó que més aviat generen despeses però el guany social d’apropar l’assistència als ciutadans i donar millor atenció i amb més qualitat comporta uns guanys socials difícils de mesurar monetàriament. “Estic convençut que aquest camí és el futur” afegeix el Dr. Grané, que continua: “Hi ha d’haver serveis propis a cada hospital? Cal que a Campdevànol hi hagi un dermatòleg? El que sens dubte cal és que a través d’acords amb altres hospitals algú ens vingui a Campdevànol a donar els serveis que necessitem. Hem cercat ajuda per millorar la nostra cartera de serveis”

Les aliances estratègiques comporten unes despeses, però també uns guanys socials. És evident que portar nous serveis en aquest cas a la població del Ripollès comporta unes despeses que abans  d’aportar aquestes millores als ciutadans no existien, però també és cert que els ciutadans no s’han de desplaçar del seu territori per ser atesos, i això comporta uns estalvis, i en tot cas uns guanys socials. El decret de compra del CatSalut no preveu com s’han de retribuir les aliances estratègiques entre diferents centres, atès que no les considera com a tals. El CatSalut es limita a comprar activitat sense tenir en consideració els esforços que fan alguns centres per racionalitzar les carteres de serveis oferint proximitat i qualitat assistencial a la ciutadania. 

Segurament si a cada ciutadà se li assignessin virtualment els diners necessaris per la seva assistència, això podria pal·liar el problema de finançament de les noves activitats generades per les aliances estratègiques. En l’actualitat tal com s’assignen els recursos al territori, es fa molt difícil detreure diners d’un centre per que els malalts ara s’atenen en un altre centre, i si aquests centres estan en dues regions sanitàries diferents, llavors el problema esdevé pràcticament irresoluble. Per concretar més la situació analitzem l’últim dels acords dut a terme entre els hospitals de Vic i Campdevànol: fins ara, els malalts de nefrologia s’atenien a Vic; arrel de l’acord entre ambdues institucions, ara els malalts del ripollès s’atenen a Campdevànol (exclosa la diàlisi que de moment es continua fent a Vic), però com que el pressupost corresponent està assignat a l’Hospital de Vic, l’Hospital de Campdevànol assumeix els cost derivat de fer pujar uns dies el servei de nefrologia de Vic a Campdevànol, i en canvi aquest centre té dificultats per facturar aquesta activitat al CatSalut. Si els diners del pressupost estiguessin indexats directament al malalt, això no succeiria.

Cal doncs un finançament específic per les aliances estratègiques reclama amb raó el Dr. Grané. Aquesta reclamació l’he sentit fer també a altres institucions que han fet aliances estratègiques com és el cas de l’aliança en temes de pediatria entre l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues. Joan Grané afegeix que: “Ara el model de compra s’aplica centre a centre; però quan aquests estan implicats en una aliança estratègica, com es resol un pagament just? Cal repensar el model de pagament, perquè les aliances estratègiques són el futur de la majoria d’hospitals comarcals de Catalunya que es necessitaran els uns als altres per oferir els millors serveis a la població. Les aliances impliquen confiança entre els seus integrants, i aquesta confiança s’ha d’anar generant amb el temps i s’ha d’anar treballant contínuament perquè és bàsica pel bon funcionament de l’aliança. Sols no anirem en lloc”.

Tanmateix tampoc tot són flors i violes; hi ha dificultats que s’han de salvar amb molta ma esquerra, i en aquest sentit el Dr. Grané explica que cal facilitar la feina als professionals i posa el cas dels sistemes d’informació diferents entre els centres integrats en una aliança estratègica, que comporta estacions de treball diferents i dificultats en la pràctica diària, i en aquest sentit comenta que estan estudiant la possibilitat de que amb el temps els sistemes d’informació puguin ser compatibles quan no confluir.

A dia d’avui, els acords de constituir serveis únics pels hospitals inclosos en el Triangle són:
Serveis compartits entre els tres hospitals:
  • Digestiu
  • Diagnòstic per la imatge
  • Oftalmologia (només un cap d’unitat territorial)
Serveis compartits entre els hospitals de Vic i Campdevànol:
  • Urologia
  • Farmàcia
  • Oncologia
  • Anestesiologia
Serveis compartits entre Olot i Campdevànol:
  • Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
La bona entesa entre els centres els ha portat a constituir una AIE anomenada SAS  (Serveis Auxiliars de la Sanitat) per subministrar-se entre tots els integrants els serveis de neteja, manteniment, una direcció estratègica de persones, i un sistema de compres agregat aprofitant l’efecte d’acumular els consums dels centres  per amb un major volum de compra poder aconseguir uns preus més avantatjosos, i això ha produït uns estalvis significatius per totes les institucions implicades en l’AIE.

Però aquesta aliança estratègica no és la única en la que l’Hospital de Campdevànol participa, també formen part de l’anomenada “Aliança de la C-17” que abasta molts àmbits d’actuació diferents i en la que des de la seva vessant sanitària hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de Mollet, el de Granollers, el de Sant Celoni, l’Hospital de Vic el de Campdevànol i el d’Olot, per tal que des del Clínic com a entitat que posseeix l’expertesa s’ofereixin serveis d’onco-hematologia en aquests hospitals.


I fins aquí tot el que ha donat de sí aquesta conversa amb el Dr. Joan Grané, gerent de l’Hospital de Campdevànol a qui cal agrair la seva amabilitat i el valuós temps que em va dedicar.  


www.rbaestudisiprojectes.cat 

dijous, 25 de febrer del 2016

L’aliança estratègica del Triangle (del senglar), vista des d’un dels seus vèrtexs (I)


Apropar l’assistència als ciutadans i fer-ho amb qualitat i evitant desplaçaments, és un dels objectius del Dr. Joan Grané, gerent de l’Hospital de Campdevànol


Les relacions entre els Hospitals de Vic i Campdevànol s’han anat enfortint amb el temps


Fa ja temps que des del CatSalut el seu director de l’època, el Dr. Josep Maria Padrosa, m’havia explicat els bons resultats que estava donant l’aliança estratègica del “Triangle” constituïda pel Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital de Campdevànol, i l’Hospital d’Olot. També des de l’Hospital de Vic m’havien explicat una de les línies d’activitat d’aquesta aliança com és el Servei de Diagnòstic per la Imatge unificat, que han constituït entre els tres hospitals. Sens dubte les explicacions que em van donar entre uns i altres em van interessar i per això he volgut conversar amb el Dr. Grané gerent del’Hospital de Campdevànol per que expliqués la seva valoració de tot el que estan fent conjuntament aquests tres hospitals.

El Dr. Grané fa un repàs històric de com es va iniciar la col·laboració amb l’Hospital de Vic, que ell situa als voltants de l’any 98 quan el departament de Salut havia decidit integrar tots els especialistes de primària als hospitals. En el cas de l’Hospital de Campdevànol es va fer un intent amb la urologia que no va resultar exitós, però això els va portar a parlar amb l’Hospital de Vic per veure si des de Vic es podria donar aquest servei a l’Hospital de Campdevànol. Posada aquesta primera pedra, després es va continuar amb la radiologia de manera que des de l’any 2000 ja hi havien experiències concretes de col·laboració. Inicialment aquestes col·laboracions eren puntuals, i eren conseqüència de les mancances d’especialistes. Aquest conjunt d’experiències els va portar a plantejar-se la possibilitat d’anar més enllà, i aquest és l’origen de l’Aliança del Triangle. Es tractava d’analitzar quines coses es podien fer conjuntament, i quins beneficis en podien treure, partint de la base que “tot allò que es pugui atendre en el territori s’atengui en el territori”. Tanmateix, calia fer-ho assegurant la qualitat del servei que es presta als ciutadans, i això requereix una expertesa que el professional no adquireix si anualment no atén un determinat nombre de malalts que ho garanteixin. La única manera de garantir aquesta expertesa passava per la constitució de serveis mèdics assistencials únics per als hospitals integrats a l’aliança. 

Mica en mica els serveis d’aparell digestiu, diagnòstic per la imatge, oftalmologia, etc. es vana anar constituint com a serveis únics per als hospitals. A banda dels serveis que donen suport als tres hospitals també hi harelacions bilaterals entre els tres hospitals de l’aliança. Així entre els hospitals de Campdevànol i Vic hi ha un servei únic de farmàcia, d’anestesiologia i reanimació, i ara també de nefrologia, mentre que entre els hospitals d’Olot i Campdevànol tenen un servei únic de traumatologia. Això dona idea de l’envergadura del projecte. El Dr. Grané diu: “per molt que hi hagi un projecte comú, cal que aquest projectes sigui compartit per les institucions que participen a l’aliança, però i molt important, pels professionals de les institucions”.

El Dr. Joan Grané, gerent de l'Hospital de Campdevànol
Sorprèn que entre els serveis únics que s’han integrat a l’aliança estratègica no hi hagi el laboratori. El Dr. Grané explica les raons: “inicialment tota l’analítica de l’Hospital es feia a la farmàcia de Campdevànol. Més tard es va voler contractar un servei extern, però l’ICS va voler que es fes conjuntament amb el laboratori que ells tenien a Ripoll, de manera que finalment es va decidir fer un laboratori conjunt amb l’ICS que ara està situat físicament a l’Hospital de Campdevànol i que integra personal de les dues institucions amb un conveni de col·laboració que ho regula i en el que les dues institucions participen en les seves despeses. Per aquest motiu per ara no s’ha pogut incloure en  l’aliança del Triangle.”

En opinió del Dr. Grané “un hospital com el de Campdevànol, per assegurar la seva subsistència necessita no anar sol per la vida; no ens cal ser pioners en res, però tampoc cal ser els últims a l’hora d’incorporar noves tecnologies o noves tècniques.” En aquesta línia el Dr. Grané es pregunta si hi ha d’haver un servei de dermatologia a Campdevànol, i ell explica que el que cal és “aconseguir que a través d’acords algun especialista vingui a Campdevànol a donar aquests serveis de dermatologia” 


(Continuarà…)