Catalunya: un govern en hores baixes

Certament el Sr. Artur Mas no és una persona de sort. Després de passar-se set anys a l’oposició tot hi haver guanyat sempre les eleccions, per fi li ha tocat governar però en unes condicions que de cap manera li permeten demostrar que és capaç de tirar endavant un país i de revifar una economia com la catalana, destrossada per la crisi global però també per uns governants (tripartit) que no ho han fet pitjor per que això és materialment impossible.

Artur Mas ara fa tot just un any

Segurament per això en aquests darrers temps veiem un President Mas amb una cara que  explica molt bé  la impotència que sent davant la situació que estem vivint. Tanmateix aquesta impotència no està exempta de responsabilitats. M’explico:

Artur Mas entrant amoïnat al Consell Executiu d'ahir.
El seu aspecte és ben diferent al
 de la foto anterior

El Sr. Mas s’havia compromès a fer el “govern del millors” ho recorden? Doncs bé quan aviat farà dos anys de la constitució d’aquest govern, ben pocs consellers han demostrat aquesta condició de “millors”. En això tots tenim la nostra pròpia opinió, però em permetran que posi en qüestió les aportacions que han fet consellers com la Sra. Joana Ortega, o la Sra. Fernandez Bozal, o el Sr. Lluís Recoder que segurament podrien molt bé formar part d’un “govern dels pitjors”. A banda del conseller Mas Colell, que cada dia que passa em sembla més i més encertat el seu nomenament, o fins i tot del criticat Felip Puig que ha demostrat una provada eficàcia en l’extinció d’incendis, no se veure cap altre conseller digne de ser destacat en positiu per la seva gestió. Per tant, quan en lloc del “govern dels millors” tens un “govern de mediocres” no es poden esperar grans resultats, ni que en situacions crítiques com l’actual el govern destaqui per les seves aportacions. És per això que el Sr. Mas es deu sentir bastant sol en el sí del govern. En tot cas, escassa ajuda rebrà dels seus consellers.

Però hi han altres factors que ajuden a que el govern estigui en hores baixes: les retallades han començat a passar factura al govern que veu amb preocupació com està perdent una part del recolzament electoral que va aconseguir al novembre del 2010, i això sens dubte amoïna al president Mas que veu que no té per ell mateix una resposta a la situació de crisi que estem vivint, i s’adona que el full de ruta que el govern ha de seguir obligatòriament el porta a continuar fent retallades i per tant a la pèrdua de més vots dels que ja ha perdut. 

Els responsables de l'Assemblea Nacional Catalana, organitzadors
de la marxa per la independència seran rebuts per la Presidenta
 del Parlament de Catalunya

El tercer element que contribueix a la imatge del govern actual de Catalunya és la seva tradicional i calculada ambigüitat. Des dels temps de Jordi Pujol, Convergència s’ha mogut intentant esquivar les definicions contundents de les seves posicions polítiques: Com si fossin gallecs, els convergents han practicat amb excel·lència el si però no, i el no però si. Ara, les circumstàncies estan canviant. No són com en l’època Pujol. Els atacs constants a Catalunya, a les seves costums, a la seva cultura i en especial a la seva llengua iniciats pel Partit Popular, continuats pel Tribunal Constitucional i pel Tribunal Suprem i promoguts i incitats pel nacionalisme espanyol més ranci que emana de la “caverna política i mediàtica”, han fet canviar la percepció que des de Catalunya hi ha sobre una Espanya que ens tracta com a una colònia a la que cal imposar llengua i cultura, anihilant la pròpia, i robar-li tot allò que els convingui. Aquesta realitat ha fet que avui en dia el govern de Catalunya no pugui mantenir una postura ambigua davant de la manifestació per la independència del proper dia 11 que m’atreveixo a pronosticar que serà multitudinària. Quan un país té aquest sentiment, el seu govern no pot jugar a marejar la perdiu: o estàs amb el poble, o estàs en contra. Aquesta situació que s’ha generat per la qual Convergència assistirà a la manifestació com a partit, que Unió no hi assistirà, que alguns consellers han dit que hi aniran a títol personal, que el president Mas només anirà als actes institucionals, però no a la manifestació, que qui rebrà a l’Assemblea Nacional Catalana no serà el President de Catalunya sinó la Presidenta del Parlament, tots aquests fets que es contradiuen uns als altres, ha de torbar una mica a qui pren les decisions que vull suposar que no és altre que el President Mas. En aquesta ocasió aquella calculada ambigüitat de Convergència no val. Fa molt de mal a un poble que necessita veure al seu govern defensant les línies vermelles de la identitat catalana. Tot plegat contribueix també a aquesta cara de desànim que fa el President Mas.

Com a conseqüència de la petició de rescat, el conseller Mas
 Colell haurà de retre comptes cada mes al ministre Montoro

Finalment hi veig encara un quart factor que incideix en que l’hora actual sigui l’hora més baixa del nostre govern: humiliar-se davant Madrid i davant Europa per demanar un rescat! Fins i tot algun observador europeu hi veu el final de l’autonomia catalana (Financial Times). Qui ho havia de dir: aquella Catalunya treballadora, industrial, generadora d’oportunitats per aquells que les volien aprofitar es veu avui en la necessitat de demanar ajut econòmic...Aguantar al Sr. Montoro a qui caldrà retre comptes cada mes explicant-li que s’ha pagat i que no, que s’ha fet i que s’ha deixat de fer, o suportar a la Sra. Sánchez Camacho donant lliçons als catalans...aquesta situació deu ser realment insofrible per un President de Catalunya.  Per reblar el clau, acabaré recordant les paraules que avui ha pronunciat un president autonòmic espanyol (aquesta vegada no és l’extremeny), el Sr. Núñez Feijoo president en funcions de la Xunta de Galícia i membre distingit del PP: “Catalunya pide...Galícia da” aquesta és una frase per emmarcar. I no s’immuten, no els cau la cara de vergonya, una vegada dit això es queden tan amples pensant “que guapo,  inteligente i ocurrente soy...”

El Sr. Nuñez Feijoo President en funcions de la Xunta de Galícia es
permet mofar-se da Catalunya. Aquests re escriuen la història
 d'Espanya d'acord a les seves conveniències 

Sincerament, veig un futur molt complicat; fins i tot la sortida d’unes eleccions anticipades a Catalunya no em sembla que siguin cap solució si no es fan des d’una perspectiva diferent: plantejar al poble da Catalunya la continuïtat o no dins de l’Estat espanyol.


www.rbaestudisiprojectes.cat