dimarts, 30 de gener del 2018

El conseller de Salut Antoni Comin, intervé a Barcelona en un acte de reivindicació de les institucions legítimes de Catalunya. (i II)


Conseller Antoni Comin:

“No vull entendre aquest acte com un homenatge... sinó com un acte de reivindicació col·lectiva de les institucions legítimes de Catalunya...”

“Des de finals del segle XIX els catalans estem en un combat permanent entre democràcia i autoritarisme...”

“El món de la salut mai ha faltat a la cita històrica amb la democràcia...”

 “Volem acabar la feina que hem començat... per preservar el dret a la salut dels nostres conciutadans.

“El president de la Generalitat de Catalunya no el trien a la Moncloa; el trien els ciutadans de Catalunya...”





(...Continua de l’entrada anterior)

L’acte “La Salut no es toca” va continuar amb les intervencions següents:

Tot seguit va ser el torn de la Sra. Montse Palacio, que inicialment no estava a la llista de convidats a l’acte, però que va explicar una iniciativa interessant, i és que a l’Hospital  Clínic s’ha constituït espontàniament un grup anomenat “Clínic per la democràcia” que aglutina ja a més de 700 treballadors del centre, representant a totes les professions. “Ens sentim en el deure d’expressar la nostre condemna absoluta per les persones que estan empresonades o a l’exili” va dir, i per expressar aquesta repulsa i en defensa de la democràcia es concentren al hall del Clínic i de la Maternitat cada dimecres a les 12 del migdia. Va acabar la seva intervenció dient que “davant de la repressió hem de revelar-nos i defensar les nostres institucions. La política no només es cosa dels polítics, també és cosa de tots...”

L’acte va seguir amb la participació del Dr. Toni Bulbena catedràtic de psiquiatria de la UB i metge psiquiatra de l’Hospital del Mar. En la seva intervenció el Dr. Bulbena es va fer ressò de l’esforç que l’equip del conseller Comin ha fet en matèria de Salut Mental, que ha permès fer avenços molt importants gràcies als 70 milions addicionals amb que s’han dotat aquest any passat els pressupostos en aquest àmbit. Va acabar al seva intervenció dient “estic satisfet que Toni Comin hagi sigut, sigui, i pugui seguir sent el nostre conseller”.

Per tancar les intervencions dels convidats a l’acte, va prendre la paraula la Sra. Dolors Sabater alcaldessa de Badalona, que també va intervenir a través del vídeo atès que a aquella hora tenia un acte municipal que no podia eludir. Va explicar que des de l’Ajuntament de Badalona han treballat molt intensament amb el conseller Comin en diverses qüestions: Salut Mental, nou indicador socioeconòmic per la primària, obres de millora del CAP San Roc, etc. Va cloure la seva intervenció reclamant “la recuperació de les nostres institucions escollides democràticament, que cessi el 155 i puguem recuperar la normalitat institucional”

Finalment la intervenció més esperada, la del conseller Antoni Comin a través d’una videoconferència. Ell havia seguit l’acte des de Brussel·les, i ara estava a punt per intervenir. Un conseller Comin que es mostrava satisfet i content per la presència de tanta gent a la sala. Això és un resum del que va dir: 

“Gràcies a tots els que esteu aquí... m’heu emocionat...No vull entendre aquest acte com un homenatge a la meva persona, sinó com un acte de reivindicació col·lectiva del nostre sistema de salut, que és la joia de la corona de l’estat del benestar, una obra col·lectiva de vàries generacions de catalans... la clau de l’èxit d’aquest sistema de salut ha estat l’autogovern, que ens ha permès fer el sistema de salut que hem volgut... Ara, ens han intentat prendre la llibertat política i jurídica... Des de finals dels segle XIX els catalans estem en un combat permanent entre la democràcia i l’autoritarisme... Mai el món de la salut ha faltat a la cita històrica amb la democràcia... Allò que fa més por al govern espanyol, a aquells que es salten la democràcia, és la capacitat de la societat catalana per impulsar el progrés social... Hi ha dins de la societat espanyola una casta que vol mantenir els seus privilegis... Volem acabar la feina que hem començat, i que hem anat fent entre tots; tenim el deure d’acabar-la, per preservar el dret a la salut dels nostres conciutadans... Tanmateix hi ha una feina prèvia: salvar la democràcia... el president de la Generalitat no el trien a la Moncloa; el trien els ciutadans de Catalunya...”

L'actriu Silvia Bel va presentar l'acte "la salut no es toca" 
L’acte va acabar amb un llarg aplaudiment dels assistents al legítim conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya. Tot plegat va ser molt emotiu i ben valorat pels assistents. Els organitzadors mereixien també un aplaudiment... Pel que fa a l’assistència, val a dir que hi havia una bona representació del sector, tot i que amb absències destacades, tant de la part patronal com també de la pròpia administració sanitària. No em va semblar que l’ICS hi fos present amb un nombre significatiu de representants, com tampoc em va semblar veure-hi massa gent de Roc Boronat.

Com he comentat a l’inici, l’acte va ser presentat per l’actriu Silvia Bel, amiga de la infància del conseller Comin, que amb certa emoció continguda va presentar l’acte com una demostració de suport i escalf al conseller, a qui va definir com una persona apassionada i molt creativa. Va demanar al final que “es reactivin els projectes en marxa i que els puguin liderar aquells que els havien impulsat"

diumenge, 28 de gener del 2018

El conseller de Salut Antoni Comin, intervé en un acte a Barcelona de reivindicació de les institucions legítimes de Catalunya. (I)



Tots els participants van expressar la seva incomoditat per tenir que assistir a un acte que en un país en el que estigués vigent l’imperi de la democràcia mai s’hauria d’haver celebrat.



Més enllà d’alguna raspallada innecessària, tothom que va intervenir va destacar els projectes del seu àmbit de coneixement que han estat impulsats des del departament de Salut.


Dijous passat, es va celebrar un acte a l’Espai Pujades, que sota el títol “la salut no es toca” volia reivindicar la legitimitat de les institucions catalanes afectades per l’article  155 de la Constitució, i en particular del departament de Salut de la Generalitat. Era un acte sorgit de bona part del sector sanitari que va comptar amb el suport d’ADIC Salut.

Sota les sigles d’Adic Salut s’hi empara l’Assemblea de Treballadors per la Defensa de les Institucions Catalanes públiques i en aquest cas, els funcionaris del sector sanitari. L’acte va consistir en la intervenció, amb major o menor encert, de diferents convidats, amb la molt emotiva intervenció final, a través del plasma, del conseller Comin. Tot plegat va ser moderat per l’actriu Silvia Bel, amiga del conseller Comin. 

Aquest és un resum de les diferents intervencions:

Núria Cuixart, degana del Col·legi d’infermeres i infermers de Catalunya es va referir al compromís de la infermeria amb tenir cura dels malalts, i va acabar la seva intervenció reclamant "la recuperació de les nostres institucions per una qüestió pura de dignitat; la salut no es toca”

El Dr. Jordi Ara, gerent territorial de l’ICS a la Regió Metropolitana Nord, va ser el següent a intervenir. El seu parlament va tenir dues parts; la primera de raspallada innecessària als màxims dirigents del CatSalut atès que tots sabem la feina important que estan duent a terme. Tot plegat va donar la impressió que el Dr. Ara volia assegurar la seva cadira de cara a la propera legislatura...

En la segona part de la seva intervenció va deixar anar aquesta perla “mai fins ara a l‘ICS s’havia fet innovació...”, que denota una certa ignorància de la història de l’ICS que tot sigui dit, està vivint una de les etapes més pobres i més grisa de la seva història. Va acabar la seva intervenció fent referència als problemes derivats de l’aplicació del 155, i dels milers de “declaracions responsables” que es veuen obligats a signar cada vegada que han de fer una comanda i ordenar un pagament.

La tercera intervenció va ser la del Dr. Josep Tabernero cap del servei d’oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron. La intervenció del Dr. Tabernero va ser a través d’un vídeo atesos els seus múltiples compromisos. Escoltar al Dr. Tabernero és sempre interessant, encara que sigui a través d’un vídeo. En la seva intervenció es va referir al fet que Catalunya dedica a sanitat un tant per cent del PIB inferior al que hi dedica l’Estat espanyol i tot i així, la sanitat catalana té uns nivells d’excel·lència amb uns resultats en salut molt importants. Va atribuir al compromís dels professionals i del departament de Salut que això hagi estat possible.

Com a fet destacat dins del camp de l’oncologia , el Dr. Tabernero va destacar la creació de la Xarxa Oncològica, una mena de consorci entre l’ICS i l’ICO, que atén entre el 65 i el 70% del malalts de càncer a Catalunya. També va destacar la importància del PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut)  per la importància que ha tingut en la recerca al nostre país.

Tot seguit va ser el torn de la Dra. Gemma Craywinkel directora mèdica de l’Hospital de Sant Pau, que es va referir al problema de les moltes urgències que s’atenen a Catalunya (més de 10.000 al dia només als hospitals d’aguts del SICAT). Va valorar molt positivament la resposta donada pel CatSalut a aquest problema a través del PLANUC (Pla Nacional d’Urgències de Catalunya). Va acabar la seva intervenció recordant que la última vegada que va veure al conseller Comin va ser la nit de l’1-O, estant al servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau en companyia del conseller Comin mentre atenien a un dels ferits greus, i que el conseller davant de la situació que el país estava vivint en aquell moment li va dir “ens en sortirem...”

Jordi Fàbrega és el director de la cooperativa “Pediatria dels Pirineus” i va ser el següent a intervenir. Va començar la seva intervenció dient que “estic trist perquè aquest acte mai s’hauria d’haver dut a terme” fent referència a que en un país normal, el conseller Comin en lloc d’estar a l’exili hauria d’estar ocupant el seu despatx a l’Ave Maria.

Va continuar explicant que al Pirineu, els problemes que tenen són els mateixos que té tothom però agreujats per la distància. Són l’1% de la població però el 20% del territori. La seva cooperativa treballa bàsicament a l’assistència primària però també són responsables de la pediatria als hospitals de La Seu d’Urgell i de Tremp. També va fer referència a la manca de pediatres, i per això va defensar l’ús de les noves tecnologies i aprofitar la potència del personal d’infermeria per compensar la manca de pediatres que estan patint.


(Continuarà...)

divendres, 26 de gener del 2018

Un any de Cercle de Salut... i ?


Tres debats organitzats pròpiament pel Cercle, és el resultat net del primer any d’existència del Cercle de Salut.




La consolidació del Cercle de Salut, l’establiment d’un full de ruta d’acord als objectius fundacionals i la defensa activa del model sanitari, requereixen que el Cercle de Salut es doti d’una Junta directiva que deixi de banda la provisionalitat.    



Ara fa justament un any es va crear el Cercle de Salut. Un conjunt de “notables” de la sanitat catalana varen decidir que calia constituir una associació per preservar els elements d’un model sanitari, que es veia amenaçat per una evident escassetat de recursos, per algunes decisions polítiques i per acusacions de privatització i corrupció. Davant d’aquesta situació el Cercle es postulava com un ens capaç d’influir en la política sanitària, de treballar per la sostenibilitat del sistema i la seva millora per afrontar els reptes de futur que la sanitat catalana té plantejats, i fer-ho des de la transversalitat i la independència de l’administració pública.

Passat un any, que hi ha d’aquelles propostes inicials? Fins a quin punt el Cercle de Salut ha assolit els objectius que tenia plantejats?. No vull ser jo qui ho jutgi; aquesta funció li correspon al sector sanitari que és qui hauria de valorar les aportacions fetes pel Cercle en aquest primer any de vida. Per ajudar a aquesta reflexió, repassaré les aportacions que el Cercle ha fet durant aquest primer any, i que recullo de la seva pàgina web. Són aquestes:

El dia 13 de febrer, a l’auditori de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat el Dr. Josep Figueras va impartir una conferència amb el títol “Sistemes de Salut a Europa, Quo Vadis?” que va significar la primera activitat pública duta a terme pel Cercle de Salut. 

El dia 6 d’abril, el Cercle de Salut va organitzar un debat celebrat a la sala d’actes del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya amb el tema “La incidència de les formes de gestió en el futur del sistema públic de salut de Catalunya”, al voltant d’un avantprojecte de llei  del departament de Salut que regulava les fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics.

El dia 11 de desembre de 2017 a l’auditori de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat es va celebrar un debat organitzat pel Cercle de Salut que tenia per objectiu analitzar les propostes que en matèria de salut presentaven els diferents partits polítics que varen concórrer a les eleccions del dia 21 d’aquell mateix mes.  

El Cercle de Salut a banda d’aquestes tres activitats “pròpies”, ha posat el seu “segell” en altres quatre actes organitzats per altres entitats. El 19 de juny el COMB organitzava un acte, al que s’hi va afegir el Cercle, de suport a la candidatura de la ciutat de Barcelona, per convertir-se en seu de l’EMA quan aquesta abandonés Londres a conseqüència del Brexit. En la mateixa línia, el Cercle va posar el seu logotip en altres dos actes del COMB, un al voltant de la medicina privada i l’altre sobre la regeneració de la sanitat pública. El passat 19 de gener la Societat Catalana de Gestió Sanitària va organitzar una Jornada multidisciplinària en la que novament el Cercle va afegir-se en la llista d’organitzadors de l’acte.

El balanç doncs és de tres debats propis i altres quatre participacions com a suposats participants en l’organització. Aquests quatre actes en els que el Cercle ha “participat” en la seva organització s’haurien dut a terme exactament igual en cas que el Cercle no existís, per tant resulta evident que en un any, l’aportació pròpia del Cercle de Salut es redueix a tres debats. Això és tot. 

Quan el Cercle de Salut es va constituir, es va nomenar una junta directiva amb caràcter provisional. En principi es va dir que aquesta provisionalitat s’acabaria a finals del 2017, quan es procediria a l’elecció formal d’una Junta directiva. Per les informacions que arriben, sembla que aquesta decisió pel moment queda aparcada. No se sap ben bé per quin motiu, però segons comenten socis del Cercle coneixedors de les interioritats de l’organització, aquesta qüestió de renovació de la junta provisional no està a l’ordre del dia de l’assemblea general ordinària que s’ha de celebrar al febrer. En principi sembla que primer cal establir un reglament electoral, abans de procedir a l’elecció de la Junta, circumstància que ens porta com a molt aviat a tocar de l’estiu. Per tant, pel que fa a dotar-se d’un Junta directiva sorgida d’un procés electoral, sembla que el més calent és a l’aigüera. Com si en un any no hi hagués temps suficient per establir un reglament electoral... A qui pot interessar aquesta  provisionalitat?

Val a dir que el sector necessita d’un ens independent com el Cercle de Salut. Una organització que vetlli pel manteniment  dels trets fonamentals del nostre exitós sistema sanitari. Una organització que defensi l’autonomia de gestió de les entitats integrades al SISCAT. Una organització que lluiti contra la politització de la sanitat i els atacs populistes al sistema. Cal que s’asseguri la sostenibilitat del sistema públic de salut i per això s’ha d’entrar en el debat de com es pot millorar el finançament del sistema (més impostos? copagaments?, reducció de la cartera de serveis?), que permeti entre altres objectius que els professionals sanitaris, que són els autèntics responsables de l’excel·lència del sistema, tinguin unes condicions de treball i unes remuneracions dignes. Hi ha tantes coses a fer, en lloc d’anar repartint guardons...