Els ciutadans hi tenim molt més a fer en la lluita contra la pandèmia

 

Salut i les mesures insuficients preses fins ara, no són la única causa del fracàs en la lluita contra la Covid-19 a Catalunya. La irresponsabilitat social d’alguns ciutadans és un factor determinant a l’hora de que es produeixin nous contagis. És evident que el departament de Salut hauria de ser molt més estricte a l’hora de convèncer a tot el Procicat que calen mesures més dràstiques, que comportin una reducció al mínim de la mobilitat dels ciutadans. Tanmateix, nosaltres, els ciutadans hi tenim molt més a fer. La nostra actitud no és adient amb el que hauria de ser un comportament solidari de tots, per defensar la salut de tothom.   

 

El servei de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha recollit entre els mesos d’octubre i desembre passats una informació a la que cal donar la màxima publicitat i fer arribar al major nombre de ciutadans possible:  

Un 70% dels contagis es produeix dins dels habitatges. D’aquest 70%, un 58% de contagis es produeix entre els convivents en aquell habitatge, un 11% és conseqüència de trobades, reunions o àpats amb amics i familiars també dins dels habitatges, i un 1% es degut a altres visites a l’habitatge per part de netejadors, cuidadors, professors particulars o altres oficis. Pel que fa al 30% de contagis restant, un 14,2% es produeix en reunions de tipus social, un 7,5 a la feina, un 5,2 a les escoles i un 2,5 a les residències socials i ventres sociosanitaris. 

Tot i que la manera com s’han obtingut aquests percentatges pugui restar una fiabilitat absoluta a aquestes xifres, si que es poden donar per vàlides les tendències que queden ben identificades. I en aquest sentit és molt evident que l’activitat social és el principal focus de transmissió de la pandèmia. Activitat social i mobilitat són doncs el dos grans vectors transmissors del virus. Cap novetat; són dues conclusions que ja sabíem. Quin és doncs l’interès d’incidir i insistir en aquest tema? Doncs aconseguir que la gent s’ho cregui, i que els ciutadans deixin de pensar “això a mi no em passarà, porto la mascareta i estic protegit”. Doncs no; no n´hi ha prou amb portar la mascareta, ni rentar-se sovint les mans. Cal disciplina i moure’s el mínim possible, o millor dit, no moure’s de casa. Per això és tan important que allà on sigui possible, en aquelles activitats que ho permetin, el teletreball esdevingui la forma normal d’actuar. 

 

Per tant, el departament de Salut, la Generalitat, i el govern espanyol, en funció dels diferents àmbits de competències tenen noves feines sobre la taula. Han de regular i fer obligatori el teletreball en totes aquelles activitats on això sigui possible. Teletreballar no hauria de ser una opció sinó que caldria que fos una obligació. 

 

Però no totes les responsabilitats han de recaure exclusivament en l’administració pública. Per més que els governants endureixin les mesures, facin obligatori el teletreball, o limitin la mobilitat dels ciutadans, hi ha un element clau que en la lluita contra la Covid-19 encara no ha funcionat com caldria. Es tracta de la ciutadania. 

 

Fa poques setmanes vàrem saber de la festa rave a Llinars del Vallès, a la que en alguns moments hi varen assistir un miler de persones, però que només se’n van identificar 215. Posteriorment hem sabut d’una festa il·legal en un restaurant de Barcelona en la que hi participaven 67 persones que també han estat identificades. També a Barcelona altres 64 participants en un altre festa han estat identificats per la policia municipal. A molts pocs metres de distància d’on estic escrivint aquest post, dos del participants en un altre festa il·legal han arribat a agredir a dos policies municipals. Són només exemples de com la ciutadania no està col·laborant en aquesta lluita, que no és de tots, contra la pandèmia.  

Cometre una infracció de trànsit, és un delicte contra la seguretat viària. Per controlar-ho la policia disposa d’agents, vehicles i helicòpters que tenen l’objectiu de identificar i multar als infractors. Per evitar els delictes contra la salut pública, no es disposa de cap cos específic. És un terreny abonat per que els desaprensius, insolidaris, i egoistes campin pel seu compte. Caldria que el pes de la Justícia caigués amb tot el seu rigor sobre aquesta gent als que els importa ben poc, la vida de la resta dels d’humans. 

 

Si volem recuperar una certa normalitat calen tres elements clau:

Reducció de la mobilitat fins allà on sigui possible: quedem-nos a casa 

Reducció dràstica de les relacions i contactes socials a nivell presencial: els amics per telèfon i videotrucades. 

Que un 70% o més de la població estigui vacunada: el departament ha d’espavilar-se una mica més en el ritme de vacunes, i els laboratoris han de subministrar, sense excuses ni retards, les quantitats de dosis compromeses.     

I tot i així, caldrà seguir amb mesures d’higiene com la mascareta, el rentat de mans i mantenir les destàncies.