Tèbia reacció del conseller de Salut, davant d’un escàndol mai vist en un país democràtic
Els diferents manifests fets públics fins ara, coincideixen a destacar
la bondat d’un model i en la voluntat de millora del nostre sistema sanitari
públic, en el que la corrupció només ha estat en les ments dels autors d’aquest
contuberni polític contra la sanitat catalana
(...Continua de l’entrada
anterior)
 |
| Helena Ris, directora general de la Unió Catalana d'Hospitals |
Finalment aquest diumenge ha estat el torn de la Unió Catalana d’Hospitals. El diari La Vanguardia publica un article d'Helena Ris, directora
general d’UCH sota el títol “Gràcies Sr. de Alfonso” en el que es diu entre
altres coses que “el model sanitari
català és fruit de la tradició d’una societat civil activa i compromesa amb el
bé comú, amb una visió dels servies públics que inclou el retiment de comptes i
l’avaluació contínua” Helena Ris
afirma en el seu escrit que a UCH “ja
dèiem que les continuades acusacions de corrupció eren desproporcionades i
reiteratives”. Més endavant l’escrit diu “Tanmateix els conspiradors no se n’han sortit encara que el Sr. de
Alfonso ha comptat amb inestimables suports, ben intencionats o no, però
confluents amb les seves intencions”. L’article de La Vanguardia acaba
dient que “necessitem fer més eficient i
de futur el nostre model sanitari encarant alguns reptes com l’envelliment, les
millores diagnòstiques i terapèutiques, les necessitats derivades dels efectes
de l’atur i la pobresa... Tot fora del pim-pam-pum polític capaç de destrossar
el que tenim.”
Fins aquí les reaccions del sector. Tanmateix en falten algunes.
Sindicats i grans institucions del sistema sanitari no han dit res. A aquells que bé per prudència o bé per
interessos partidistes, no es posicionen clarament davant d’uns fets tan greus
com els que han succeït a Catalunya amb la conxorxa Fernández Diaz-de Alfonso,
que posen en risc fins i tot les bases més essencials de la democràcia, se'ls
ha de recordar aquella frase tan coneguda de “quien calla otorga” o dit amb altres
paraules, els que callen el que realment estan fent no és actuar amb prudència,
sinó alinear-se clarament amb les clavegueres de l’Estat.
No puc acabar aquest escrit, sense fer dos comentaris addicionals. El
primer referit al paper d’estrassa del Departament de Salut. No es pot entendre
que el conseller de Salut s’hagi referit només de passada, i sense la
contundència que hauria fet falta, a aquest greu atac a la democràcia i al
sistema sanitari català. És inaudit i intolerable que qui ha de ser el primer a
defensar el sistema que ell mateix dirigeix, hagi passat de puntetes sobre el
problema. Lamento dir-ho, però aquesta actitud
desqualifica al conseller per representar a tots els professionals que
amb tant d’encert han estat capaços de
dotar a Catalunya d’un dels millors sistemes públics de salut d’Europa, tot i
les evidents i greus dificultats que s’han hagut de superar aquests últims
anos.
 |
| Pere Vallribera és el president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària que també s'ha posicionat a favor de la sanitat pública del nostre país |
Un segon comentari, ha de ser pels col·laboradors intencionats del
tàndem Fernández Diaz-de Alfonso. Sense ells, les conxorxes tramades entre
aquests dos sòrdids personatges no haurien fet el mal que han fet. Per això, en
un país on l’ètica fos una norma de comportament pels seus ciutadans, alguns no
podrien ser representants públics en un Parlament. Cal expulsar de la política catalana
a una espècie invasora a l’estil de les cotorres argentines, que se’ns volen
carregar el país. És possible aconseguir signatures de la societat civil per
reprovar a un diputat del Parlament? em diuen que no... llàstima...
Més enllà de denunciar aquests fets gravíssims, penso en les persones
que directament o indirecta han patit les conseqüències d’aquesta actitud
mafiosa de crear acusacions falses contra les seves persones. Els mitjans publics van estar molt àgils a l’hora de escampar als quatre vents les
suposades irregularitats i fins i tot els pressumptes delictes que s’haurien comés. Tanmateix
ara, quan ha quedat clar que una immensa majoria d’aquestes falses acusacions
eren fruit de dos personatges impropis d’ocupar càrrecs en una democràcia,
trobo a faltar que els mitjans retornin el bon nom i el prestigi de tots
aquells que han patit injustament aquesta situació. Però està clar, difondre
aquelles notícies era un titular important pels mitjans. En canvi retornar el
bon nom a una persona no ven... som així...
PS.- He rebut una comunicació del Sr. Marc Bataller, cap de l’Oficina
de Comunicació del Gabinet del Conseller de Salut que diu així:
“Benvolgut, en relació amb la publicació de la notícia sobre De Alfonso
a Rba salut i gestió i les seves declaracions sobre el sistema sanitari un
aclariment
El dia 22 de juny es van fer públiques les gravacions de l’exdirector
de l’Oficina Antifrau de Catalunya en què parlava de destrossar el sistema
sanitari i l’endemà va haver-hi la reacció del conseller. Per una banda, va
entrar en directe al programa El Matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas,
en una conversa telefònica, i minuts després va fer una atenció als mitjans,
durant la visita a l’hospital de Granollers, en què va parlar del mateix i va
arribar a demanar la dimissió de Rajoy. T’adjunto el link.
Aquestes
declaracions del conseller Comin es vindrien a afegir a les que ell mateix va
fer al Parlament de Catalunya, però continuen sent unes declaracions fetes
aprofitant que el “Pisuerga passa per Valldolid”. En cap cas es tracta d’un
acte formal convocat per denunciar un atac innoble i antidemocràtic contra la
sanitat catalana i alguns dels seus responsables. Crec que calia esperar un
altre tipus de resposta per part de conseller Comin, en tant que màxim
responsable de la nostra sanitat. Per cert, encara hi és a temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada