“Nosaltres no hem signat res, perquè mai ens han posat sobre la taula
res que valgués la pena signar, tot i així la nostra voluntat d’arribar a
acords hi és; però arribar a acords implica que les dues parts perdin plomes” afirma el Dr. Jordi Cruz, nou president del
sindicat.
En les negociacions dels convenis, Metges de Catalunya ha presentat sempre una plataforma de negociació que mai ha estat tinguda en consideració per part de les patronals
El Dr. Jordi Cruz, president de Metges de Catalunya |
Com és ben sabut fa pràcticament un mes, Metges de Catalunya va renovar la seva cúpula directiva mitjançant un procés electoral. D’aquelles eleccions
en va sortir un nou equip directiu encapçalat pel Dr. Jordi Cruz cirurgià de
l’Hospital de Mataró, que en les seves primeres manifestacions públiques va
expressar el compromís del sindicat per reforçar el tarannà negociador de l’organització.
Sota el nom de “Obrint Portes” la candidatura guanyadora es plantejava establir
línies de complicitat amb l’administració sanitària per abordar els problemes que
afecten al col·lectiu mèdic. Per parlar de tot això, m’ha semblat interessant
conèixer l’opinió del Dr. Jordi Cruz, flamant president de Metges de Catalunya.
El primer tema que hem abordat ha girat en torn d’aquests possibles
aires nous que haurien de permetre que el sindicat no fos conegut per ser un
sindicat “que mai signa cap acord”. En aquest sentit el Dr. Cruz ha manifestat
que “renovar a les persones comporta renovar també les idees. Som un equip, que
formem una direcció col·legiada que volem que tingui un aire més participatiu
pel que fa a la vessant interna de la nostra actuació”. El Dr. Cruz ha volgut
explicar també quina orientació volen donar a la seva activitat externa, i en
aquet sentit ha agafat immediatament el brau per les banyes, dient que “la
llegenda urbana que diu que Metges da Catalunya no signa res, és un mantra
creat interessadament per algú d’alguna patronal sanitària, per apartar-nos del
procés de negociació. El cert és que mai ens han posat sobre la taula res que
valgués la pena signar."
Per il·lustrar la seva afirmació, el Dr. Cruz posa un exemple prou
entenedor. Es remunta a l’any 2006, quan Metges de Catalunya va convocar una
vaga als hospitals de la xarxa pública, que es va desconvocar perquè s’havia arribat a l’acord de crear el “consell de la professió mèdica” que havia de ser
una taula de negociació permanent executiva i exclusiva per a facultatius.. El
Dr. Cruz senyala que “el sol fet d’aturar una vaga per participar en una taula
com aquesta indica la clara voluntat
negociadora del sindicat” El Dr. Cruz continua dient que “a pilota passada va
quedar clar que en realitat no hi havia cap voluntat negociadora per part de
les patronals. El mateix dia que es va desconvocar la vaga, durant la nit es va
signar el conveni de la XHUP. El Tribunal Suprem acabava de sentenciar que el
preu hora d’atenció continuada era el preu de la jornada ordinària incloent
retribució fixe més complements i en el conveni les patronals només hi van
posar la retribució fixe. És evident que
allò no es podia signar...”
El Dr. Cruz dona encara un altre exemple de la voluntat negociadora del sindicat i
explica que Metges de Catalunya és l’únic sindicat que en les negociacions dels
diferents convenis ha presentat la seva plataforma de negociació, que mai ha estat tinguda en compte per les patronals. “Mai ens han proposat cap acord amb
cara i ulls. Estem amatents a negociar-ho tot, però sense enganys, dient-nos la
veritat. Nosaltres estem disposats a perdre plomes, però a això hi han d’estar
disposades totes les parts d’una negociación”.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada