El Futur Pla Director d’Urgències del CatSalut

Els Consells Territorials d’Urgències seran molt importants a l’hora de dissenyar els dispositius del territori que han d’assegurar aquesta atenció urgent i continuada a la població.

Cristina Nadal: "No es pot treballar l’atenció urgent als hospitals sense tenir en compte les conseqüències a la primària"

La Dra. Cristina Nadal, directora de l'Àrea
d'atenció Sanitaria del Servei Català
de la Salut

La Dra. Cristina Nadal, és la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut, i de les seves funcions destaca entre d’altres el dur a terme les actuacions adreçades a garantir els serveis i les prestacions del conjunt del sistema sanitari i sociosanitari de cobertura pública, mitjançant el disseny, la gestió, la planificació operativa i l'avaluació de la compra de serveis, així com la generació i difusió d'estratègies i d'instruments d'avaluació de la compra de serveis. La Dra. Nadal és oncòloga de formació, dedicada durant alguns anys de la seva vida a la recerca de la genètica del càncer, havent realitzat en aquest període una estada de  dos anys a Nova York amb el Dr. Joan Massagué al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. Ha accedit al càrrec procedent de l’Hospital Clínic en el que últimament es dedicava a l’assistència, de manera que el seu currículum aporta la triple visió de la recerca, l’assistència i la docència atès que també és professora universitària. Ha acceptat el càrrec com a repte personal per conèixer de ben a prop el món de la gestió sobre el que també s’ha format a ESADE i per una motivació personal que la fa sentir molt lligada a la cosa pública. 

En l’exercici d’aquests funcions, bàsicament de planificació operativa del CatSalut i de compra de serveis, la Dra. Nadal i el seu equip estant tirant endavant un “Pla Director d’Urgències i Atenció Continuada” que serveixi per millorar les prestacions en l’àmbit de les urgències hospitalàries, però també de l’assistència primària. Aquest Pla ha de cobrir tot el relatiu a la demanda assistencial que no se centra només en l’atenció urgent, sinó en una atenció immediata i continuada. “La gent protesta perquè l’oferta d´atenció urgent que avui estem donant no s’adequa massa al que la societat ens demanda realment”, assegura al Dra. Nadal. Afegeix que “no es pot treballar l’atenció urgent als hospitals d’aguts sense tenir en compte les conseqüències a la primària i a altres àmbits. Tot plegat constitueix un conjunt d’elements interrelacionats. Incidir en un dels elements té conseqüències en la resta.“

Per dirigir i coordinar aquest Pla Director s’ha creat la figura del responsable del Pla en la persona del Dr. Xavier Jiménez, que havia estat entre altres càrrecs, cap d’Urgències a l’Hospital Vall d’Hebron. El Dr. Jiménez disposa de un “nucli dur” que l’assessora, constituït per responsables del SEM, de l’assistència primària i   d’hospitals d’aguts. Aquest nucli dur es complementa amb diferents caps d’urgència d’hospitals, Servei d’Emergències Mèdiques i l’Assistència primària d´arreu de Catalunya, que constitueixen el consell del Pla Director. A nivell operatiu i centrats en el territori hi haurà els Consells Territorials d’Urgències, constituïts per personal del CatSalut, dels serveis d’urgències de primària i hospitals, i del SEM amb un objectiu molt operatiu i centrat en la problemàtica del territori, fent arribar al consell del Pla Director les particularitats i la problemàtica específica així com l’evolució del procés en cada territori.

Un dels objectius de la Dra. Nadal és eliminar dels nostres
 hospitals públics imatges com aquesta

Per dur a terme aquest Pla, cal disposar d’una “foto” que reflecteixi amb rigor la realitat de cada un dels serveis d’urgències, i mentre no es disposi d’un sistema d’informació més adequat, aquesta “foto” no podrà fer-se amb el rigor necessari. Per això es plantegen que aquest any 2016 a través del CMBD d’urgències hi comencin a haver dades  que indiquin entre altres informacions el temps d’espera entre el moment del diagnòstic, la decisió d’ingrés, i l’ingrés real en planta per posar un exemple. Cal saber el temps total que la gent espera per ser atès en el servei d’urgències des del moment que arriba fins que se’n va a casa o ingressa a planta.  

“Que la gent esperi en un passadís 24 hores per ser ingressat és un problema important ” diu la Dra. Nadal. En la seva opinió “oferim un mal servei quan la gent es veu sotmesa a aquesta realitat”. La Dra. Nadal creu que hi ha fórmules per evitar que això passi. Però cal tenir informació per poder-ho gestionar.

Una de les maneres de poder-ho canviar passa per evitar que la gent no vagi a l’hospital sinó li toca, però a banda d’educar a la població en aquest sentit i que l’assistència primària sigui més resolutiva també a l’atenció continuada, es pot canviar el sistema de pagament de manera que les urgències es paguin diferenciadament en funció, entre altres aspectes qualitatius, dels temps que hagin tardat en ser resoltes correctament. Per tant en paraules de la Dra. Nadal “es tracta de posar més el focus en atendre millor les urgències i adaptar el servei al que els malalts esperen. Per això caldrà entendre quin són els punts negres, analitzar-los i resoldre’ls per poder oferir un servei de qualitat i ajustat a la demanda de la societat.” Entre aquests punts negres evidentment cal situar-hi aquestes esperes per ser atès, o la disponibilitat de llits a l’hospital una vegada decidit que cal un ingrés hospitalari, però també l’atenció que es dona als malalts de les residències d’avis, que en ocasions “s’han d’esperar tres hores o més, en una llitera, en el passadís d’urgències, esperant que els atenguin. Això és inhumà i indigne” explica la Dra. Nadal. Cal parlar també amb les famílies i les residències per poder abordar adequadament el problema.    

Alguns hospitals de la xarxa pública han incorporat
pantalles informatives sobre el temps d'espera per
nivells, i del nombre de persones que esperen
per cada nivell

Pel que fa a l’atenció continuada a la primària, “no pot ser que es vagin incrementant les responsabilitats als equips d’atenció primària sense dotar-la amb els recursos humans i econòmics que calgui” diu la Dra. Nadal. En la seva opinió cal pensar també en la vocació de servei d’aquests recursos a més del coneixement científic, i l’actual sistema de formació d’aquests especialistes no va precisament en aquesta direcció. “El sistema està deformat; no es pot parlar de reforçar l’assistència primària si això no es soluciona” afegeix la Dra. Nadal.  Continua dient que “la primària ha de ser més resolutiva i ha d’estar dimensionada d’acord a la demanda”. Per això pensa que caldria reestructurar els horaris d’alguns serveis per adequar-los a les necessitats de la població en funció del que es demandi en cada territori. Per tant, reestructurar el sistema a primària implica fer canvis, i per fer-ho bé, la visió territorial és fonamental. 

A la Dra. Nadal se la veu molt il·lusionada en aquest repte, i davant de tots els inconvenients que haurà de superar diu una frase que he anotat textualment i que m’ha semblat molt definidora de la seva personalitat:

“El dia que el realisme se’m mengi, hauré de fer les maletes. No vull perdre les ganes de canviar les coses, i seria bo per la societat que la gent que ocupa càrrecs de responsabilitat pensés també així, tot i ser conscients de la realitat i de la complexitat social del moment.”  

Tant de bo durant molt de temps la Dra. Nadal no hagi de fer les maletes. Estarem atents als avenços d’aquest Pla Director d’Urgències per un cop que estigui acabat poder-lo explicar i seguir la seva implementació en el territori.  

www.rbaestudisiprojectes.cat