L’activitat privada en centres de la xarxa pública

El conseller Comin sembla que es posiciona a favor de que es pugui dur a terme, sota determinades condicions.

L'Ajuntament de Barcelona s'hi posiciona en contra, no per criteris objectius, sinò per pura ideologia.

 

En unes declaracions recents al diari El País, el conseller Comin declarava que “no volem prohibir l’activitat privada dels operadors públics perquè és una font de finançament a la que no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts proveïdors de la sanitat pública que quadren el seu pressupost gràcies a aquesta activitat que fan. El que hem de fer és regular-ho bé per minimitzar els riscos d’equitat que aquesta activitat genera”. Aquestes declaracions del conseller de Salut han tingut una resposta ràpida per part del grup anti-sistema de l’Ajuntament de Barcelona que ràpidament ha posat sobre la taula les conclusions de l’informe Tarafa i que en el seu dia ja va quedar clar que era una burda manipulació d’un treball fet per una consultoria. 

La Sra. Tarafa, que continua donant la tabarra permanentment tant al Consorci Sanitari de Barcelona com al Consorci Parc de Salut Mar, va dir en conèixer les declaracions del conseller que “s’han de destinar tots els recursos a la màxima qualitat en l’assistència pública que ja hem pagat amb les nostres impostos...”  intentant reprovar les declaracions del conseller. Tanmateix aquesta noia tot i el temps que porta en el càrrec demostra una vegada i un altre que encara no ha entès res. El que va dir el conseller no té res a veure amb el que ella respon. El problema de tota aquesta gent és que van a pinyó fixe, repetint sempre el mateix discurs, independentment de si lliga o no en el context. I és evident que en aquesta ocasió la seva resposta cantava a base de bé. Vull pensar que tota aquesta controvèrsia ve motivada per afer BarnaClínic, al que l’Ajuntament de Barcelona li té ficat el dit a l’ull, sense que existeixin motius raonables perquè això sigui així més enllà de la ideologia d’alguns.

El conseller Comin es mostra partidari de l’activitat privada en centres públics  atenent els ingressos extra que els centres perceben per aquesta activitat, i això els permet equilibrar el seu compte d’explotació o en el pitjor dels cassos disminuir les pèrdues d’explotació. És una manera de veure-ho, però no és la única, n’hi ha d’altres. Jo voldria enfocar-ho des de l’anàlisi de la eficiència dels recursos emprats a la sanitat pública. Avui en dia, tenim una xarxa hospitalària molt àmplia amb més de 60 hospitals integrats a la xarxa pública d’aguts. La gran majoria d’aquests hospitals disposen d’uns professionals perfectament preparats, uns equipaments importants i un nombre de llits significatiu. Construir, dotar i mantenir aquests edificis i els seus equipaments ha tingut un cost elevat  i formar als professionals no és precisament barat. Si el CatSalut tingués diners per comprar tota l’activitat potencial que aquests centres poden fer no hi hauria res a dir. No tindria sentit que aquests centres intentessin fer a més activitat privada. Però la realitat ens diu que les coses no són així, i el CatSalut disposa de recursos limitats per comprar una part  de tota l’activitat que potencialment molts centres podrien fer. Per tant, una part d’aquests equipaments i dels llits no serien operatius fet que implica que els centres serien molt ineficients doncs la seva productivitat real estaria per sota de la productivitat que podrien assolir. I això, ens agradi o no, equival a un malbaratament dels recursos econòmics esmerçats en aquests centres.

Val a dir que si algun d’aquests centres de la xarxa pública vol fer més activitat pública que la que li compra el CatSalut es trobarà en que només li pagaran allò que té definit en el contracte. L’excés d’activitat es paga marginalment fins a un cert límit, a partir del qual el pagament ja es zero per més activitat que es faci. El dèficit està assegurat, i el tancament del centre estaia a l’horitzó atesa la inviabilitat econòmica d’aquesta situació. 

La CUP, per una banda es carrega els pressupostos de Salut
per a l'any 16, impedint axí nous ingressos pel sistema,
i per l'altre inicia una campanya en contra de
l'activitat privada en centres de la xarxa
pública. Què pretenen? el
desastre global?

Entenc que l’activitat privada en centres públics és del tot adequada mentre el CatSalut no pugui comprar la totalitat d’activitat que un hospital sigui capaç de fer. Només calen prendre mesures per evitar que aquesta situació pugui perjudicar a l’activitat pública. De fet és tan senzill com assegurar que el que entra al sistema sanitari per la “porta” de la privada, surti per la porta de la privada, i el que ho fa per la “porta” de la pública ha de sortir necessàriament per la porta de la pública, sense possibilitat d’encreuaments  entre els dos circuits.

Encara un altre consideració relativa als inconvenients que té per malalts i professionals el fet que els centres de la xarxa públics no puguin fer activitat privada. Com és sabut, una quantitat significativa de metges que atenen malalts a les clíniques privades, ho fa després d’haver desenvolupat una jornada complerta en un hospital de la xarxa pública. És a partir de mitja tarda quan aquets professionals desenvolupen la seva activitat en els centre privats. Això, a banda dels desplaçaments, implica dificultats en el cas de complicacions i pot afectar la qualitat de l’assistència prestada. Per tant, també des d’aquesta aproximació al problema té tot el sentit que els metges puguin desenvolupar tota la seva activitat professional (pública i privada) en un mateix centre, sempre que això es faci amb transparència i estigui sotmès a una regulació curosa suficientment flexible per que no es perjudiqui ni l’assistència pública ni la privada.    

A partir de les consideracions anteriors, cal preguntar-se si és lògic que la ideologia de la Sra. Tarafa i altres adlàters ens porti a construir un sistema sanitari públic ineficient pel fet que ideològicament els posicioni en contra de BarnaClínic ? Cal exigir fermesa al departament de Salut a l’hora de prendre decisions basades en el sentit comú i no en la ideologia, i sembla, pel que el mateix conseller Comin ha dit, que en aquesta ocasió això serà així.

www.rbaestudisiprojectes.cat